Arxiu d'etiquetes: Virus

La immunologia al voltant de la COVID-19

General, , , , , , , , ,

El cafè científic d’aquesta Setmana de la Ciència ha tingut lloc per primera vegada en format telemàtic. El dilluns 16 de novembre el Doctor Jorge Lloberas ens ha explicat el funcionament del sistema immunitari front als virus, centrant-se en el SARS-CoV-2. Ha estat un recorregut des de la inflamació fins l’obtenció de vacunes, passant pels distints tipus cel·lulars que defensen el nostre cos.

Amb més d’un centenar d’assistents, entre estudiants, professorat, famílies i públic general, que han pogut plantejar-li les seues preguntes, Jorge Lloberas ha lligat d’una forma hàbil i dinàmica els coneixements en immunologia amb la situació que estem vivint, relacionant el que sabem de la COVID-19 pels mitjans de comunicació o per experiència pròpia amb els estudis que expliquen els fets.

La recepció ha estat molt bona, tant per part de l’alumnat, que ha destacat que l’adequació d’un tema tan complex els ha permès seguir el fil del seu discurs, com del professorat i públic general. Estem molt agraïts al Doctor Lloberas per fer d’aquesta primera experiència en línia un cafè científic especial.

Cafè científic en línia sobre la COVID-19 amb Jorge Lloberas

General, , , , , , , , ,

El proper dia 16 de novembre a partir de les 17:00 h el doctor Jorge Lloberas oferirà la conferència La immunologia al voltant de la COVID-19 als nostres estudiants, professors, famílies i públic general. Serà de forma telemàtica, i es podrà seguir a través d’aquest enllaç, des d’on podreu seguir la presentació i plantejar preguntes a l’especialista en immunologia:

https://eu.bbcollab.com/guest/bf725d0278a340ca964cc05509fbd88b

Jorge Lloberas és Doctor en Ciències Biològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de fa trenta anys és professor a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona en el camp de la immunologia. Ha estat director d’una vintena de tesis doctorals, autor d’uns vuitanta articles científics a nivell internacional i investigador principal de nombrosos projectes de recerca bàsica en immunologia i de projectes aplicats en empreses relacionades amb el desenvolupament de vacunes. És coordinador del Màster Interuniversitari de la Universitat de Barcelona i l’Autònoma en Immunologia Avançada.

Podeu accedir a l’enllaç de la conferència a partir de les 16:50 h, preferentment amb el navegador Chrome. Entreu amb la càmera i el micro tancat, per evitar interferències. Els podreu usar en el torn de preguntes, i hi haurà també un xat per intervenir.

No perdeu l’oportunitat de connectar-vos amb nosaltres i participar a la conferència amb les vostres preguntes!

Protecció front al coronavirus

1r BAT, 2n BAT, , , ,

Aquest interessant article d’Antonio Martínez Ron analitza la possibilitat, que fiquen de manifest diversos estudis, que haver estat infectat per altres coronavirus distints del SARS-CoV-2, com ara els que provoquen el refredat comú, podria conferir certa immunitat. De confirmar-se, això podria explicar els casos d’infeccions passades de forma lleu o asimptomàtica, i podria donar una pista de com hauria de ser la vacuna contra aquest nou coronavirus. Llegiu l’article a Vozpopuli.

Llegir ciència per Sant Jordi

General, , , ,

El enemigo invisible Dorothy H. Crawford

Els virus són extraordinàriament petits i senzills, la causa del refredat comú i la grip. Un sol virus, el de la verola, va matar al menys a tres-cents milions de persones al segle XX, abans que fos eradicat el 1980. El virus de la sida, el VIH, és ara la infecció més letal a tot el món i la causa més comuna de mort a Àfrica. En els últims anys, l’aparició de diferents virus letals com el Hanta o l’Ébola han despertat certa preocupació general. Dorothy Crawford descriu en aquest fascinant llibre tots els aspectes de la història secreta d’aquests paràsits mortals i ens explica, amb un estil brillant, què els diferencia d’altres microorganismes. Explora els virus que han causat el caos en el passat i ens explica com s’han desenvolupat i com es descobreixen i s’ideen les vacunes.

Sàpiens. Una breu història de la humanitat Yuval Noah Harari

Fa cent mil anys, l’Homo sapiens era un animal insignificant que s’ocupava de les seves coses en un racó de l’Àfrica i compartia el planeta amb almenys cinc espècies més d’humans. El seu paper en l’ecosistema no era gaire més important que el de les cuques de llum o els goril·les. De sobte, però, fa setanta mil anys, un canvi misteriós i profund en les seves habilitats cognitives el va convertir en l’amo del món. Avui dia només hi ha una espècie humana a la Terra. Nosaltres. L’Homo sapiens.

Com s’ho va fer l’Homo sapiens per aconseguir extingir la resta de les espècies d’humans i gairebé la meitat dels mamífers terrestres més grans del món? Per què els nostres vantpassats es van reunir i organitzar per crear ciutats i regnes? Com vam arribar a creure en els déus, les nacions i els drets humans; a confiar en els diners, els llibres o les lleis. Per què es van convertir en esclaus de la burocràcia, els horaris i el consumisme? Els humans, som més feliços a mesura que la història progressa? Com serà el nostre món d’aquí mil anys?

Informativa, divulgativa, audaç, intel·ligent, Sàpiens. Una breu història de la humanitat posa en qüestió tot allò que sabíem sobre l’ésser humà. Una obra brillant que ofereix una nova perspectiva de la humanitat i ens permet connectar els fets del passat amb les preocupacions actuals.

L’origen del nou coronavirus, segons l’evolució

1r BAT, 2n BAT, 4t ESO, , , ,

Abunden les desinformacions sobre l’origen del coronavirus, les quals manquen de tota evidència científica. Aquest article publicat a The Conversation, signat per Carlos Briones, científic del Centro de Astrobiología (INTA-CSIC), i Juli Peretó, catedràtic i investigador de la Universitat de València, parla de com ha pogut aparèixer els SARS-CoV-2 per selecció natural. Llegiu l’article a The Conversation.

Nou coronavirus (2019-nCoV)

2n BAT, , ,

El 31 de desembre del 2019 es van comunicar a l’OMS diversos casos de pneumònia a Wuhan, una ciutat situada a la província xinesa de Hubei. Es tractava d’un virus diferent als coneguts, la qual cosa resulta preocupant perquè no sabem de quina manera els nous virus poden afectar les persones.

Una setmana més tard, el 7 de gener, les autoritats xineses van confirmar que havien identificat un nou coronavirus, una família de virus que causen el refredat comú i malalties com el MERS i la SARS. Aquest nou virus es va denominar, provisionalment, 2019-nCoV.

Des del moment en què va ser informada del brot, l’OMS ha estat treballant amb les autoritats xineses i amb experts de tot el món per obtenir més informació sobre el virus, els seus efectes sobre les persones infectades, el seu tractament i les mesures que poden adoptar els països per fer-hi front.

Tenint en compte que els coronavirus solen causar símptomes respiratoris, l’OMS ha emès recomanacions de protecció personal contra la infecció, així com per evitar el contagi d’altres persones.

També podeu consultar aquesta infografia de la pàgina Compound Interest:

Nou avenç contra la sida

2n BAT, 3r ESO, , , , , ,

Una vacuna terapèutica controla el VIH sense prendre antivirals. La combinació amb un fàrmac que fa aflorar el virus latent aconsegueix que un grup de malalts controli la infecció, encara que no l’elimina. Llegiu la notícia a El País i feu també una ullada, per evitar confusions, al document Consideracions sobre vacunes de l’equip de coordinació de les Proves d’Accés a la Universitat de Biologia.

XVII Matinal de l’Evolució

General, , , , , ,

Aquest dissabte ha tingut lloc al Jardí Botànic de València una nova trobada amb l’evolució. Tres conferències i un debat final amb temes ben distints i atractius, amb la perspectiva evolutiva com a marc comú. Rafael Sanjuán ens va parlar de la diversitat dels virus i de quina manera entendre la seua evolució ens pot ajudar a combatre’ls. La conferència de Pau Carazo va versar sobre el conflicte i la col·laboració en la reproducció sexual (també en humans!). I Núria Flames va exposar com la mateixa plasticitat gènica (duplicacions gèniques, concretament) que ha permès el desenvolupament del nostre cervell podria ser causa de malalties neurològiques. Tots ells brillants investigadors que van exposar els seus temes d’una manera clara i engrescadora i van respondre plegats les preguntes dels assistents. Un matí per a gaudir, del que podeu veure el programa complet aquí, i  llegir les piulades que va generar a l’etiqueta #matinalevo.

Zika

1r BAT, 2n BAT, 3r ESO, 4t ESO, General, , ,


El Zika es propaga “de manera explosiva” i se’n podrien detectar entre tres i quatre milions de casos, segons l’OMS (3/24) »
Deu preguntes i respostes sobre el virus zika (El País) »
Vídeo: ¿Qué es el virus del Zika? (El País) »
Virus del Zika (Wikipedia en castellà) »
Zika Virus (Centers for Disease Control and Prevention, CDC, en anglès) »
Zika, infección por virus (Organización Panamericana de la Salud, OPS) »

XVI Matinal de l’evolució

General, , , , , ,
S'ha produït un error en obtenir un àlbum extern. Comproveu l'adreça de l'àlbum. Ajuda.

Dissabte passat es va celebrar a l’auditori Joan Plaça del Jardí Botànic de València una edició més de les Matinals de l’evolució organitzades per Juli Peretó. Aquesta vegada la temàtica de les ponències ha estat l’origen de la vida i el “món ARN”, coincidint amb la investidura com a Doctor Honoris Causa per la Universitat de València d’Antonio Lazcano, que va ser un dels ponents.

Darwin en el tub d’assaig: l’evolució experimental d’àcids nucleics (Carlos Briones)

Les cèl·lules emmagatzemen a l’ADN la informació per fabricar proteïnes. Aquestes últimes són les encarregades de fer possibles les reaccions químiques de la vida (el metabolisme) gràcies a la seua activitat catalítica (en forma d’enzims). En el pas d’ADN a proteïna cal un intermediari: l’ARN. Però, en l’origen de la vida, quina va ser la primera molècula replicadora? L’ADN necessita l’activitat catalítica de les proteïnes, i aquestes la informació del material genètic. La qüestió va quedar resolta amb el descobriment dels ribozims, molècules d’ARN autocatalítiques que poden dur a terme les dues funcions. Actualment en coneixem vuit de distints.

Així, en aparèixer la vida, fa entre 3850 i 3500 milions d’anys, hi trobaríem un “món d’ARN” en què aquesta seria la molècula amb capacitat d’autoreplicar-se i d’emmagatzemar la informació hereditària (com en els viroides actuals). En etapes posteriors l’ARN donaria lloc a les proteïnes (amb la “invenció” dels ribosomes), que assumirien la catàlisi. I finalment la informació es guardaria en forma d’ADN, més estable.

Continua la lectura de XVI Matinal de l’evolució →