Mostra tots els articles de vramiro

Activitat de camp al Delta de l’Ebre

L’alumnat de Biologia i Geologia de 4t d’ESO ha realitzat una activitat en col·laboració amb l’Escola del Parc, responsables de les activitats educatives del Parc Natural del Delta de l’Ebre. El dia 21 de març el Damià i l’Arianna van visitar les nostres aules amb una xerrada sobre la tortuga d’estany i el programa de recuperació que es du a terme a l’Estació Biològica del Delta. Amb aquesta informació, aquest dimecres dia 18 de maig, l’alumnat ha visitat el centre de recuperació de fauna del Canal Vell. Allí, acompanyats pel Josep i l’Eli, han pogut veure les tortugues en els distints compartiments on completen el seu desenvolupament. També han vist altres animals ferits o en recuperació, com flamencs, gavines, ducs, un falcó, un voltor o una mifa. La visita s’ha completat amb un volt per la platja de La Marquesa, on han vist les dunes mòbils i fixes, i la seva vegetació, com el tamariu o la salicòrnia, rematant així un matí molt ben aprofitat.

Sortida a La Sénia

Els dies 12 i 13 de maig l’alumnat de 1r d’ESO ha visitat el Parc Natural dels Ports. Abans d’anar-hi havien treballat les claus dicotòmiques per diferenciar arbres i arbusts amb la seva professora de Biologia i Geologia Matilde Ferrer. Allí, Víctor i Natàlia els han recollit, han fet dos grups i els han repartit el dossier per treballar. Una vegada han arribat al riu Sénia, els monitors han explicat la vegetació característica de la ribera del riu i la seva importància. Després, amb ajuda d’unes fitxes, han comprovat que el riu té un bon estat de salut, degut a la presència de molts macroinvertebrats. L’alumnat, amb ajuda de coladors, han agafat macroinvertebrats i, amb les fitxes, els han identificat.

Podeu trobar més imatges fent clic a la imatge de sobre o en aquest enllaç.

Simfonia cel·lular

El passat 3 de maig i en el marc del cicle de xerrades Dimarts de ciència del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), l’alumnat de 1r de Batxillerat de Ciències ha pogut gaudir d’una xerrada telemàtica sota el títol Simfonia cel·lular: la batuta de l’epigenètica a càrrec de Sergi Aranda, investigador del Centre de Regulació Genòmica (CRG). El ponent ha explicat què és l’epigenètica i quins mecanismes permeten modular l’expressió dels nostres gens de manera que un mateix genoma pugui donar lloc a organismes amb característiques diferents.

Al final ha presentat tot un camp d’investigació obert en el qual s’estudia com podem tractar malalties com el càncer si coneixem el paper que hi té l’epigenètica. Tot i no ser presencial, l’alumnat ha pogut participar activament de la xerrada mitjançant una aplicació en la qual han respost les qüestions que ell ha anat plantejant. Ha estat una xerrada molt interessant que ens ha ajudat a aprofundir i a entendre millor què és i com funciona l’epigenètica.

XX Premi Ramon Calvo

El dijous 28 d’abril ha tingut lloc la XX edició dels Premis Ramon Calvo organitzats per l’Institut Deltebre, que premien els millors treballs de recerca de l’alumnat de batxillerat. En la modalitat científica i tecnològica, Júlia Socoró Reverter ha guanyat el segon premi pel seu treball El canvi climàtic: un problema  que hem anat posposant?, tutoritzat pel professor Xavi Curto. També ha estat guardonada Mar Vivas amb el primer premi de la modalitat humanístico-social pel seu treball L’avortament a les Terres de l’Ebre i la informació que tenen les joves del territori sobre aquest tema i Daniela Draghici ha guanyat el premi al millor cartell. Enhorabona a tothom!

Llegir ciència per Sant Jordi

Breu història de gairebé tot Bill Bryson

Com va anar el Big Bang? Què va fer desaparèixer els dinosaures? Quan van sorgir les primeres civilitzacions? On és el punt més llunyà de l’univers? Per què sempre ens fem preguntes sobre tot allò que ens envolta i, invariablement, acabem trobant una resposta tan senzilla que semblava impossible de ser plantejada? Totes les branques de la ciència s’apleguen i s’expliquen en aquest divertit, planer i ambiciós assaig d’un dels divulgadors científics més apassionats del món. Des de la geologia fins a la física quàntica, passant per les matemàtiques, la zoologia, la química i l’antropologia, el periodista Bill Bryson posa a l’abast de qualsevol lector curiós els enigmes més cotitzats per la ciència antiga i moderna.

Si un dit assenyala la llunya Toni Pou

Un dia de fa uns quants anys, el narrador d’aquest llibre va veure un vídeo a YouTube que el va espe­ronar a emprendre un viatge que el duria primer a Florència i més tard al desert xilè d’Atacama. Al vídeo, Italo Calvino, autor de Per què llegir els clàssics i ell mateix un dels escriptors més impor­tants del segle XX, hi deia, sense cap ombra de dubte, que Galileu era el més gran prosista de la llengua italiana. Per què un home de lletres com Calvino professava tanta admiració literària per un home de ciència com Galileu? Què és el que comparteixen l’un i l’altre, malgrat la rígida sepa­ració del saber en ciències i lletres?

Antic professor de física frustrat per les limi­tacions dels programes acadèmics, periodista es­pecialitzat en la divulgació de la ciència, lletraferit empès per una curiositat fèrtil i un sentit de l’existència que podríem qualificar de romàntic, el narrador té la intuïció que la resposta només la trobarà en el telescopi amb què Galileu va canviar el món ara fa 400 anys. Què si no un cert esperit artístic i molta imaginació podria haver omplert de sentit la distància entre allò que la ciència òpti­ca del segle XVII permetia albirar i les conclusions revolucionàries a les quals va arribar?

A Si un dit assenyala la lluna, Toni Pou ens fa partícips d’una original aventura intel·lectual narrada per una veu sàvia i humil que observa, investiga, passeja, especula, viatja, fabula, dub­ta, explica anècdotes, es deixa endur per les gi­ragonses de l’atzar, es meravella i de vegades també confon ficció i realitat…

Una serie de eventos afortunados Sean B. Carroll

Les coses succeeixen per alguna raó o són fruit de l’atzar? Filòsofs i teòlegs han reflexionat sobre aquesta qüestió durant mil·lennis, però no ha estat fins avui que els descobriments científics l’han resolt: vivim en un món on impera l’aleatorietat.

Com qualsevol altra espècie, els humans som aquí per accident. Però quantes coses van haver de passar de certa manera i no d’una altra perquè existíssim? Des de l’impacte tremendament improbable d’un asteroide contra la Terra fins als canvis a la seva òrbita durant l’Edat de Gel o les alteracions invisibles a les gònades dels nostres ancestres, som producte d’una sorprenent sèrie d’esdeveniments afortunats.

Inspirat en figures com Kurt Vonnegut i els Monty Python i escrit per un dels millors divulgadors científics de l’actualitat, aquest és el relat irresistiblement entretingut i estimulant sobre un dels aspectes més importants i menys apreciats de la vida. Una exploració sorprenent de l’atzar com a origen de tota la bellesa i la diversitat del món.

III Congrés de noves espècies de primer d’ESO

L’alumnat de 1er d’ESO presenta el III Congrés de Noves Espècies al nostre centre, un projecte col·laboratiu de Biologia i Educació Visual i Plàstica amb els professors Jahel Tomàs, Francesc Escriche i Goyo Encina.

Imaginem que som un grup de científics i científiques que hem descobert una espècie nova d’ésser viu, que mai abans havia estat catalogada, i l’hem de descriure.

Per a fer-ho, els nostre alumnat ha elaborat per grups de treball uns pòsters a mà on recreen l’espècie el més exactament possible, indicant les seves característiques: regne al qual pertany, característiques de l’ésser viu, comentaris sobre la seva ecologia, com realitza les funcions vitals (nutrició, relació i reproducció), el seu nom científic i nom comú i han realitzat dibuixos detallats de les funcions vitals de l’ésser viu on reprodueixen la seva textura tàctil i els seus colors.

L’alumnat ha presentat i explicat oralment la seva creació a classe on fins i tot han reproduït els seus sons i finalment ens mostren els seus descobriments científics a tota la comunitat educativa.

Us convidem a visitar els divertits descobriments dels nostres científics i científiques a l’exposició a l’Institut i en aquest enllaç!

Conferència sobre el volcà de La Palma

El doctor Ramon Salas és professor emèrit del Departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona (UB). Aquest dijous dia 17 de febrer ha visitat el nostre institut amb una magnífica presentació sobre la recent erupció del volcà Cumbre Vieja a l’illa de La Palma. Hi ha assistit l’alumnat de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de primer i segon de Batxillerat, que ha tingut l’oportunitat de fer preguntes al ponent. No només s’ha parlat del volcà de la Palma, sinó també dels graus que ofereix la Facultat de Ciències de la Terra de la UB: Geologia i Ciències del Mar, i de les sortides professionals d’aquestes branques del coneixement, en una conferència que l’alumnat ha valorat molt positivament.

Pràctiques de genètica amb la mosca de la fruita

L’alumnat de la matèria de Biologia de segon de Batxillerat fa pràctiques de genètica mendeliana amb mosques de la fruita, proporcionades pel Departament de Genètica de la Universitat de València: manipula els animals i realitza encreuaments experimentals per estudiar l’herència del color dels ulls de les mosques. Treballen amb tres soques: mosques amb el fenotip silvestre: els seus ulls són de color roig; mosques que presenten una mutació per la qual els seus ulls són de color negre; i una altra mutació d’ulls de color blanc. La mutació que causa ulls negres es troba en un autosoma i la d’ulls blancs a un cromosoma sexual, per la qual cosa, en encreuar-se amb individus d’ulls rojos, la descendència hereta el color dels ulls seguint patrons d’herència diferents.