Mostra tots els articles de vramiro

Premi del Campus Terres de l’Ebre de la URV

L’alumna de segon de Batxillerat Laia Cabré Navarro ha guanyat el Premi Gerard Vergés del Campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili en la categoria científico-tècnica amb el seu treball de recerca Tortosa entre mar i muntanya: evidències paleontològiques, tutoritzat pel professor Josep Benavent. Enhorabona a l’alumna i al seu tutor!

Curs de Bioquímica a la Universitat de Barcelona

L’estudiant de primer de Batxillerat Paula Bosch Vidal ha estat una de les 24 persones seleccionades al curs I tu? Jo, Bioquímica de la Universitat de Barcelona. Durà a terme tècniques de laboratori com l’electroforesi o l’espectrofotometria i assistirà a xerrades interactives amb temàtiques relacionades amb la bioinformàtica, el metabolisme o la diabetis a càrrec de professorat del Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular de la Facultat de Biologia. Tindrà lloc entre el 21 i el 25 de juny a les instal·lacions de la Universitat de Barcelona.

Premi del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre ha declarat guanyador del XII Premi Treball de Recerca de Batxillerat el treball Interpretació climàtica de 50 anys d’història meteorològica i fenològica a la Serra d’Almos. Aquesta investigació ha estat realitzada per l’alumna del nostre centre Clara Campo Borrell, estudiant de segon de Batxillerat de la modalitat Ciències i Tecnologia, de la qual ha estat el tutor Xavier Curto Hierro.

El treball recull i interpreta les dades meteorològiques i fenològiques de la zona, en un interval de temps que va del 1971 fins al 2020. Concretament s’han estudiat els canvis en les fenofases d’algunes espècies vegetals, les quals van lligades estretament a les variacions de temperatura i pluviositat durant aquest període de temps. Aquesta canvis en la fenologia dels éssers vius són una conseqüència més del canvi climàtic.

XIX Premi Ramon Calvo

Aquest dijous 29 d’abril el Centre Fluvial del Delta a Deltebre ha estat l’escenari on ha tingut lloc el lliurament de la XIX edició dels Premis Ramon Calvo, organitzats per l’Institut Deltebre. El certamen reconeix quatre premis per als treballs de recerca (dos de la modalitat d’Humanitats i Ciències Socials i dos de la de Ciències i Tecnologia) i un premi per al cartell que representi l’esperit del premi.

El segon premi per la modalitat de Ciències i Tecnologia ha estat atorgat al treball de recerca Creació de sistemes dunars fixats amb vegetació al Delta de l’Ebre. L’autora del treball és l’alumna Gemma Lluís Porres. La recerca ha estat dirigida per la professora del Departament de Ciències Lara Sancho. A més, el cartell guanyador és obra de l’alumna de segon de Batxillerat d’Arts, Júlia Salvadó Sans. A totes, enhorabona!

Llegir ciència per Sant Jordi

L’esperit del temps Martí Domínguez

L’esperit del temps va fer que un metge austríac s’interessés pel desenvolupament de les teories darwinistes. L’esperit del temps va fer que pensés a aplicar els estudis sobre el comportament animal al progrés de l’espècie humana. L’esperit del temps va fer que posés les seves investigacions al servei d’una política. L’esperit del temps el va convertir en un puntal de les teories que fonamentaven les pràctiques nazis. L’esperit del temps el va situar en el front de l’Est en la guerra contra els russos. L’esperit del temps no va impedir que a principis dels setanta aquest científic nazi rebés el Premi Nobel de Medicina. Una novel·la que reflexiona sobre les foscors més inquietants de la naturalesa humana.

L’embrió inconformista. Com influeix en la nostra evolució el desenvolupament embrionari Jordi Garcia-Fernàndez i David Bueno

Els embrions poden semblar-nos éssers indefensos, però poques persones saben que són uns inconformistes nats: qualsevol modificació genètica que afecti el seu desenvolupament es traduirà en canvis anatòmics o funcionals en els adults que, per lleus que puguin semblar, són la clau de volta de l’evolució i de la selecció natural. Canviar per sobreviure, sobreviure per canviar. Si els embrions no estiguessin abocats al canvi, l’evolució dels metazous, és a dir, de tots els animals, no hauria estat possible. L’evolució i el desenvolupament embrionari formen un aliatge biològic resistent i flexible. Aquest és el camp d’estudi de l’evo-devo, una nova disciplina científica que investiga com els mecanismes evolutius fan possible que organismes que comparteixen un mateix avantpassat, com els cucs, els insectes i els vertebrats, siguin tan diferents. Però són diferents només en aparença, perquè una de les principals troballes de l’evo-devo és que genèticament tenen molt en comú. Amb un llenguatge assequible, exemples sorprenents i experiments fascinants, el lector descobrirà com i per què el desenvolupament embrionari condiciona l’evolució, inclosa la dels humans.

Por qué creemos en mierdas. Cómo nos engañamos a nosotros mismos Ramón Nogueras

Mai abans en la història de la humanitat hem tingut més accés a informació que ara. Mai abans el nostre coneixement sobre el món en què vivim i el seu funcionament ha estat comparable al que tenim ara. I no obstant això, com és possible que creguem fermament en rumors i supersticions? Per què donem per bones i difonem històries i notícies que mai han passat? Què explica que, tot i les evidències, no estiguem disposats a canviar d’opinió o a modificar-la si més no? Les respostes a aquestes preguntes, com veurem en el llibre, tenen a veure amb múltiples causes. Per començar, analitzarem per què els éssers humans distem molt de ser éssers racionals. Entendrem com processem la informació d’una manera que està lluny de ser objectiva perquè, en definitiva, busquem creure el que volem creure. Examinarem per què la nostra memòria no és fiable i com elaborem falsos records d’una manera perfecta. Un viatge apassionant que ens ajuda a comprendre que gairebé tot el que creiem sobre el món i sobre nosaltres mateixos està malament.

Nanocristalls, els cristalls més petits del món

Cada any convidem a algun investigador o professor universitari per a que ens parli sobre el seu camp de recerca dins de la matèria de Ciències per al Món Contemporani de primer de Batxillerat. Enguany Cinta Pujol, doctora en Química i membre del grup de recerca en Física i Cristal·lografia de materials de la Universitat Rovira i Virgili, ha oferit online el dia 12 d’abril la xerrada Nanocristalls, els cristalls més petits del món. Què són i per a que els fem servir.

Ha explicat què són aquests petits cristalls i ens ha mostrat com actualment ja formen part d’alguns materials. Ens ha parlat d’aplicacions molt interessants que podran fer que les nostres pantalles tinguin molta més resolució, de cotxes més lleugers i a la vegada més resistents, de cremes “antiedat” molt més efectives o de tractaments per al càncer molt més eficients.