Mostra tots els articles de vramiro

Cafè científic amb Gloria Gallego-Ferrer

Un any més, a l’Institut Ramon Berenguer hi ha una cita amb la divulgació a travès del cafè científic que organitza el Departament de Ciències Naturals amb motiu de la Setmana de la Ciència, que enguany té com a fil conductor l’ètica en la ciència i la tecnologia.

La Doctora Gloria Gallego-Ferrer serà la protagonista d’aquesta edició, amb una conferència sobre la possibilitat d’obtenció d’òrgans humans al laboratori. Serà el dia 11 de novembre a les 16:30 h a la sala d’actes de l’Institut, en un acte obert a tothom.

Les malalties com l’artrosi, desgast del cartílag articular dels malucs o genolls, o les fractures òssies, són actualment tractades amb la implantació de pròtesis de materials metàl·lics. Aquestes teràpies són molt invasives i tenen els inconvenients de que solen sofrir fractures i alliberen partícules de desgast, que fa que hagen de ser substituïdes al llarg de la vida del pacient. Quan aquestes malalties afecten al funcionament d’òrgans (ronyó, cor, fetge…), la solució és la donació d’òrgans. La manca de donants fa que els pacients moren en la llista d’espera. El rebuig immunològic de l’òrgan del donant obliga a prendre medicació de per vida amb efectes secundaris. El món de la medicina regenerativa amb l’ús de cèl·lules mare, la bioimpressió d’òrgans i teixits i la descel·lularització d’òrgans està revolucionant el món de la medicina. Emprant cèl·lules del propi pacient i materials biodegradables evitem el rebuig immunològic i la permanència de materials estranys al cos. Podem fer medicina personalitzada adaptada a les necessitats del pacient regenerant el seus teixits i òrgans. En aquesta xerrada ens preguntem si és possible crear òrgans artificials al laboratori per a solucionar malalties evitant els problemes de les pròtesis i la donació d’òrgans plantejant els nous reptes de la medicina i el futur dels òrgans artificials.

La Professora Gloria Gallego-Ferrer és Catedràtica al Centre de Biomaterials i Enginyeria Tissular de la Universitat Politècnica de València. A nivell nacional lidera el grup de Biomaterials de València del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina. Va ser governadora de la Junta de la Societat Europea d’Òrgans Artificials des de 2016 fins a 2022. Actualment és membre del Comitè Editorial de la revista científica International Biomaterials Advances. Ha dedicat la seua carrera investigadora al desenvolupament de nous biomaterials per a regenerar teixits i òrgans tals com el cartílag articular, l’os i el fetge. Ha participat en la generació de plataformes de cultiu cel·lular per al tractament del càncer medul·lar i sistemes d’alliberament de fàrmacs per al tractament de l’osteosarcoma.

El cafè científic està organitzat pel Departament de Ciències Naturals de l’Institut Ramon Berenguer IV i compta amb el suport del Museu de les Terres de l’Ebre, el Campus Extens de la Universitat Rovira i Virgili a Amposta i la Diputació de Tarragona. Podeu trobar tota la informació al web de la Setmana de la Ciència i al cartell promocional. Us hi esperem!

Setmana de la Ciència 2024

Durant el mes de novembre se celebrarà a Catalunya la 29a Setmana de la Ciència. En el marc de la Setmana de la Ciència s’organitzen tot un munt d’activitats de divulgació de la ciència arreu del nostre territori. Jornades de portes obertes, activitats virtuals, exposicions, tallers científics…, una gran oferta científica en diferents formats a l’abast de tothom!

La Setmana de la Ciència s’adreça a tots els públics i té com a objectius fonamentals apropar la ciència i la tecnologia a la ciutadania i fomentar les vocacions científiques entre els més joves.

El fil conductor de l’edició d’enguany serà l’ètica en la ciència i la tecnologia. Les descobertes científiques i les innovacions tecnològiques tenen un gran impacte en la societat. Aquest fet planteja la necessitat de considerar els límits ètics en la recerca i la seva aplicació en àmbits com, per exemple, la biotecnologia, la intel·ligència artificial i també els recursos naturals, com ara l’energia o l’aigua, entre d’altres.

La Setmana de la Ciència és una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) que compta amb el suport de nombroses institucions i entitats en l’àmbit de la recerca i de la disseminació de la ciència i la tecnologia, a la qual ens unim el professorat del Departament de Ciències Naturals de l’Institut Ramon Berenguer IV amb les següents activitats:

  • 1r d’ESO:
    Conferència sobre el trencalòs als Ports els dies 8 i 11 de novembre
    Pòster científic Oceánicas
  • 2n d’ESO:
    Pòster científic + podcast
    Experiment a classe
  • 3r d’ESO:
    Monòlegs amb ciència
    Ral·li fotogràfic
    Conferència sobre riscos geològics el 14 de novembre
    Projecte al voltant de la pel·lícula The Martian
  • 4t d’ESO:
    Monòlegs amb ciència
    Ral·li fotogràfic
  • Batxillerat:
    1r: Visita i tallers al Cosmocaixa el 6 de novembre
    1r i 2n: Tallers de neurociència el 7 de novembre
    Geologia 1r: Conferència sobre riscos geològics el 14 de novembre
    Física i Química 1r: Fem ciència a casa
  • Públic general:
    Cafè científic amb Gloria Gallego-Ferrer l’11 de novembre a les 16:30 h
  • Lliurament de premis de la Setmana de la Ciència 2024

Tots els detalls del programa d’activitats per la Setmana de la Ciència a l’Institut Ramon Berenguer IV, aquí.

Premis de Recerca Jove 2023

El departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya i l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca han guardonat l’Institut Ramon Berenguer IV amb tres premis.

En la categoria de Premis atorgats a Treballs de Recerca ha estat guardonada Laia Matamoros Morales pel seu treball Investigació de l’eficàcia de l’agrohomeopatia en el cultiu de tomàquets i Ignasi Bel Arasa pel treball Biotecnologia. La clonació terapèutica i l’opinió de la població respecte a les seves implicacions bioètiques. En la categoria Premis atorgats a centres s’ha reconegut l’Institut Ramon Berenguer IV per la seua trajectòria en investigació i recerca.

L’acte de lliurament dels Premis ha tingut lloc aquest dissabte dia 5 d’octubre a l’Auditori de Barcelona, i ha comptat amb la presència de la Consellera de Recerca i Universitats Núria Montserrat Pulido. Enhorabona a tots els guardonats!

La intel·ligència artificial aplicada a l’anàlisi d’imatge en càncer de mama


La Nit Europea de la Recerca és un esdeveniment públic dedicat a la divulgació de la ciència. El seu objectiu és apropar la recerca, la innovació i els seus protagonistes al públic de totes les edats de manera planera i divertida. Aquest esdeveniment se celebra cada any a més de 300 ciutats de 30 països d’Europa al mateix temps. Per aquest motiu, entre els dies 23 i 27 de setembre, investigadors i investigadores de la Universitat Rovira i Virgili i dels instituts de recerca del territori han impartit xerrades i tallers als centres de secundària de la demarcació de Tarragona que les hagin sol·licitat.

Carlos López i Alessio Fiorin han visitat l’Institut Ramon Berenguer IV el divendres 27 de setembre amb la conferència La intel·ligència artificial aplicada a l’anàlisi d’imatge en càncer de mama. Carlos López és llicenciat en Biologia i doctor per la Universitat Rovira i Virgili i Coordinador de recerca territorial de l’Institut Català de la Salut a les Terres de l’Ebre. Alessio Fiorin és graduat en Internet de les coses, Big Data i Web, especialitzat en Intel·ligència Artificial i Ciberseguretat i investigador predoctoral. Tots dos són investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili.

La xerrada, adreçada a l’alumnat de Batxillerat que cursa les matèries de Biomedicina a primer curs i Biologia a segon, ha mostrat com és l’estudi de la resposta immunitària en el càncer de mama amb tècniques com les tincions histològiques i l’anàlisi d’imatges digitals, amb l’ajuda de la intel·ligència artificial, sempre sota la supervisió de persones expertes. Tant Carlos López com Alessio Fiorin han estat tan clars en les seues exposicions com propers a l’alumnat, en una conferència que ha combinat rigor i divulgació.

Premi de la Societat Catalana de Biologia


L’estudiant de Batxillerat Idoia Mas Fernández ha estat guardonada amb l’Accèssit al Premi de la Societat Catalana de Biologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), a un treball de recerca de Batxillerat, pel seu treball Estudi de la taxa de depredació dels quironòmids al camp d’arròs. Aquest projecte ha estat tutoritzat per la professora Patrícia Escrivà Beltri i realitzat a les instal·lacions de l’IRTA a Amposta.

El guardó ha estat lliurat durant La Nit de la Biologia, un acte que pretén reconèixer i fomentar les activitats de recerca, divulgació, emprenedoria i innovació en l’àmbit de les ciències biològiques que es duen a terme a casa nostra. El lliurament ha tingut lloc l’11 de juliol de 2024 al Claustre de l’IEC. L’acte ha estat presentat pel biòleg i reporter Pere Renom i l’espectacle ha estat conduït pel geòleg i fotògraf Xavi Bou.

El premi reconeix la qualitat i rellevància de la recerca duta a terme per Idoia, que ha demostrat un gran talent i compromís en aquest camp. Enhorabona!

Fòrum Joves Talents 2024

Sota el títol Tu i el canvi climàtic, entre el 26 i el 29 de juny ha tingut lloc a Berga la novena edició del Fòrum de Joves Talents de Catalunya, al qual ha participat l’estudiant de Batxillerat Anna Bayarri.

S’han presentat ponències a càrrec de científics rellevants experts en el tema i s’han desenvolupat sessions de debat entre els joves, per grups, i moderades per joves investigadors, sobre una temàtica relacionada amb els recursos de l’aigua. 

L’acte inaugural, que ha tingut lloc al Pavelló de Suècia de Berga, ha comptat amb una conferència a càrrec del Cap de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic Leo Bejarano. Durant el desenvolupament del Fòrum, Carles Ibáñez ha exposat els reptes de la gestió de l’aigua davant l’emergència climàtica; José M. Gil ha presentat una ponència sobre el malbaratament alimentari; Olga Alcaraz ha parlat sobre justícia climàtica; i Isaac Peraire sobre els residus i el canvi climàtic. A més, els participants han visitat el Museu de les Mines de Cercs i l’Embassament de La Baells.

Durant l’acte de clausura, conduït per l’ambientòleg i periodista Adrià Corominas, s’han presentat els resultats del Fòrum, el qual s’ha tancat amb una conferència de la professora de la UPC Núria Salán.

Parc del Mussol

L’ecologia i les ciències ambientals formen part dels sabers treballats a Biologia de primer de Batxillerat. Per aquest motiu, aquest dimecres dia 29 de maig, l’alumnat de la matèria ha visitat el Parc del Mussol, a Amposta. De la mà de Ferran Latre, de l’associació Aula i Natura, han passat un matí al camp aprenent en un entorn singular.

El Parc del Mussol és un ambiciós projecte de restauració d’un antic abocador, ara reconvertit en refugi de biodiversitat. A aquesta finca de deu hectàrees es recreen distints hàbitats per atreure la fauna local. S’hi poden trobar oliveres monumentals, plantes aromàtiques, refugis per animals que fan caus, com ara conills o teixons, capses per a ocells i ratpenats, basses… Al llarg del matí, Ferran ha fet un recorregut pels diferents hàbitats, explicant la finalitat de cadascun d’ells. A l’aula de natura ha explicat la feina de restauració de la finca fins l’estat actual. L’alumnat ha pogut observar una família de xoriguers a la seua capsa niu, ha identificar papallones a l’àrea de plantes aromàtiques i ha presenciat l’anellament de sis exemplars de mallerenga carbonera.

Durant tot el matí, Ferran ha encomanat a l’alumnat el seu entusiasme per la natura a través del seu extens coneixement i la passió amb la qual el transmet. Tant l’alumnat com el professorat fa una valoració molt positiva de la jornada.

Activitat de camp al Parc Natural dels Ports

El dia 26 d’abril l’alumnat de primer d’ESO de l’Institut ha viscut una jornada en la natura al Parc Natural dels Ports. Acompanyats pels educadors d’Arabogues, han conegut de prop la riquesa biològica i geològica d’aquest entorn privilegiat.

Durant la sortida, l’alumnat ha explorat la fauna i la flora locals, descobrint la diversitat d’espècies que habita aquesta àrea protegida. Amb l’ajuda dels educadors, han aprés sobre les adaptacions dels éssers vius a aquest entorn particular i la importància de conservar-los. A més, han aprofundit en el coneixement de la geologia de la llera del riu Sénia, la quan cosa els ha ajudat a comprendre millor la formació i evolució del paisatge. No obstant això, els educadors han fet especial èmfasi en el preocupant estat del riu a causa de l’escassetat d’aigua, fent conscient l’alumnat de la fragilitat dels ecosistemes i la necessitat de preservar-los.

La meteorologia ha estat una aliada perfecta durant tota l’activitat, ja que malgrat començar amb un matí assolellat, a mesura que avançava el dia, el cel s’ha anat ennuvolant. Aquest canvi en les condicions atmosfèriques ha estat aprofitat pels educadors per explicar de manera pràctica la predicció del temps, destacant la importància de comprendre els signes de la natura i anticipar els canvis meteorològics. La sortida ha representat una experiència educativa enriquidora per a l’alumnat.

XXII Premi Ramon Calvo


El dijous 25 d’abril s’ha celebrar a l’Institut de Deltebre la XXII edició dels Premis Ramon Calvo als millors treballs de recerca, amb l’artista ebrenca Cristina Jobs com a convidada d’honor. L’alumna de l’Institut Ramon Berenguer IV Paula Denisa Bonchis ha guanyat el primer premi en la categoria de Ciències i Tecnologia amb el seu treball De la impressió 3D a l’aspirina: el camí cap a les gominoles medicinals, tutoritzat pel professor de Química Josep Albiol. En aquest mateix acte l’estudiant del Batxillerat d’Arts Violant Rallo Baldrich ha estat guardonada amb el premi al millor cartell. Enhorabona a les dues!

Llegir ciència per Sant Jordi

Orígenes Lewis Dartnell

Quan es parla d’alguna cosa tan inabastable com la història de la humanitat solem posar el focus en coses molt concretes. Ens agrada enumerar els líders que van marcar la diferència, assenyalar certs fenòmens com ara la migració o descriure les conseqüències de les guerres més decisives. Però, què passaria si canviéssim l’enfocament i poséssim la Terra al centre de les nostres investigacions? Aquest llibre és el que passaria.

Per a Lewis Dartnell, l’única manera de comprendre la nostra història consisteix a explicar com el nostre planeta, des de l’inici dels temps, ha determinat el nostre destí. Tota espècie està condicionada pel seu entorn. És ineludible: les forces geològiques van ocasionar la nostra evolució a l’Àfrica oriental; els terrenys muntanyosos característics de Grècia van afavorir el naixement de la democràcia a les antigues polis, i l’Himàlaia guarda una relació amb la formació de les illes Britàniques que molts ignorem. La història d’aquestes forces és, en definitiva, la història de la humanitat.

Richard Dawkins contra Stephen Jay Gould Kim Sterelny

Dawkins i Gould. Oxford i Harvard. Un zoòleg i un paleontòleg. Un liberal i un socialista. Un anglès i un nord-americà. Una gran batalla intel·lectual. Dues visions contraposades sobre la naturalesa veritable de l’evolució. La història de la ciència està plena de rivalitats i conflictes: Newton va discutir amb Leibniz sobre la naturalesa de l’espai, Edison i Tesla van ser protagonistes de la famosa «guerra dels corrents», Einstein va rebatre públicament la teoria quàntica de Bohr…, i al camp de la biologia, la disputa entre Dawkins i Gould és cèlebre a causa de la seva intensitat, la seva durada (més de dues dècades) i la seva rellevància científica.

Richard Dawkins, autor d’El gen egoista i El rellotger cec, concep l’evolució com una lluita entre llinatges genètics. Stephen Jay Gould, que va escriure La vida meravellosa i La falsa mesura de l’home, la veu com una lluita entre organismes. Per a Dawkins, els principis de la biologia evolutiva s’apliquen igual als humans que als altres éssers vius; per a Gould, la sociobiologia és incorrecta i perillosa. Dawkins ha estat descrit moltes vegades com un reduccionista embogit, capaç de reduir la varietat i complexitat de la vida a la lluita per l’existència entre gens cecs i egoistes. En canvi, Gould ha estat utilitzat —erròniament— pels creacionistes per rebutjar els principis fonamentals del darwinisme.

En aquest llibre, Kim Sterelny ens guia a través de les diferències principals entre les concepcions de l’evolució i la ciència de Dawkins i Gould i ens ofereix una nova oportunitat de redescobrir l’univers de la biologia evolutiva.

Contra la sostenibilitat Andreu Escrivà

Un conegut supermercat etiqueta a la seua pàgina web alguns productes amb un requadre verd on es pot llegir: «sostenible». Però què significa aquest concepte? Vivim immersos en una gran confusió, que ens indueix a pensar que si alguna cosa és «sostenible» és perquè, en els millors dels casos, contamina menys i, per tant, «cuida el planeta». Poc més. Sembla que només ens importe aquesta part vendible i bonica que es pot pintar de verd i en què podem dissimular la brutícia i el dolor que engreixen la maquinària del nostre sistema productiu. Però per a construir un projecte de futur col·lectiu, durador i humà, primer hem de deixar ben clar què és el que ens han estat colant per sostenible, sense ser-ho.

A Contra la sostenibilitat, l’ambientòleg i divulgador climàtic valencià Andreu Escrivà qüestiona les veritats afables i assenyala les mentides autocomplaents amb una sèrie de capítols breus i directes per a entendre millor la banalització del concepte. Un llibre bàsic i didàctic per a enfrontar-nos als decorats de cartó pedra quotidians, així com als miratges de l’abundància i de la tecnologia redemptora. Una compilació necessària i urgent d’autoenganys, entrebancs i llocs comuns que ens impedeixen avançar perquè ens roben els debats que hauríem de tenir com a societat per a traçar els plànols d’altres futurs possibles.