Arxiu d'etiquetes: Tallers científics

Open brains

David Bestué és biòleg i doctor en Neurociència per la Universitat de Barcelona. I a través de la iniciativa Open Brains, juntament amb el també biòleg i doctor Daniel Duque, es dedica a la divulgació. Aquest dijous ha conduït un taller que forma part de les activitats organitzades amb motiu de la Setmana de la Ciència, adreçat a l’alumnat de Biologia de Batxillerat.

La sessió ha començat amb experiments senzills sobre com el cervell interpreta il·lusions òptiques, per concloure que la nostra percepció de la realitat és resultat d’una adaptació evolutiva. Aquesta percepció, que ha estat adaptativa durant generacions, pot deixar de ser-ho quan les condicions de l’entorn canvien. Aleshores ha plantejat un experiment d’eye-tracking: una experiència que permet resseguir els ulls. L’alumnat, dividit en dos grups experimentals, ha visionat una mateixa escena, fixant-se inconscientment en detalls distints en funció d’un estímul subliminar diferent per a cada grup.

El taller ha finalitzat amb un últim experiment que ha ficat de manifest els biaixos de l’alumnat i que ha donat peu a la reflexió de com l’ambient pot condicionar la percepció i com podem vèncer els prejudicis si entenem el funcionament del nostre cervell.

Taller científic i visita al Museu de la Ciència de Barcelona

La jornada ha començat amb una activitat al planetari del Museu. Sota una cúpula que projectava el cel estrellat, Ramon, el responsable de l’activitat, ha anat explicant el moviments del planeta Terra a través d’animacions i simulacions, així com els experiments que, al llarg dels segles, han contribuït a adquirir aquest coneixement.

Posteriorment, i després d’un temps per esmorzar, l’alumnat de Biologia de primer de Batxillerat ha participat a una breu visita guiada per part de les instal·lacions de l’exposició permanent del Museu. A continuació ha tingut lloc el taller científic, en el qual han dut a terme una tècnica d’identificació de proteïnes mitjançant la utilització d’anticossos: ELISA, per les seues sigles en anglès. La motivació: identificar, entre dues candidates, quina podria servir més eficaçment per elaborar una vacuna contra la malària.

Després de dinar, l’alumnat ha fet un recorregut per l’exposició del Museu i ha finalitzat així una jornada dedicada a la ciència que inaugura enguany el programa d’activitats amb motiu de la Setmana de la Ciència.

Visita i taller al Cosmocaixa


Aquest 23 de gener l’alumnat de primer de Batxillerat que cursa Biologia ha fet una sortida al Cosmocaixa, a Barcelona. Al matí han gaudit de dues visites guiades, una d’elles sobre els estats de la matèria i una altra a l’exposició temporal sobre els dinosaures de la Patagònia.

Després, han fet un taller on han reproduït part de la investigació que es duu a terme als laboratoris de l’Institut de Recerca de la SIDA IrsiCAixa, per identificar substàncies candidates a formar part d’una vacuna contra la SIDA.

A la tarda, per acabar, han recorregut el museu lliurement per experimentar amb totes les exposicions que s’hi troben i veure tranquil·lament tot allò que més els ha interessat. Ha estat una sortida molt interactiva que, com sempre, l’alumnat ha aprofitat al màxim.

Enginyeria genètica i biotecnologia

L’enginyeria genètica és una branca de la biotecnologia que permet modificar genèticament els organismes per obtenir beneficis. Així és com es produeix la insulina que es subministra per a tractar la diabetis, per exemple. De la mateixa manera que es pot introduir a un bacteri el gen que codifica la insulina humana, se’n poden introduir d’altres.

En aquest taller, que ha inaugurat el programa de la Setmana de la Ciència aquest dilluns dia 6, l’alumnat de Biologia de Batxillerat ha inserit un gen de fluorescència a uns bacteris. Aquest gen, que té la informació per fabricar una proteïna verda fluorescent, s’ha extret prèviament del genoma d’una medusa i s’ha adjuntat a un petit fragment d’ADN anomenat plasmidi.

L’alumnat ha usat la tècnica del xoc tèrmic perquè els bacteris assimilin aquests plasmidis. El resultat, després d’un parell de dies d’incubació: colònies de bacteris fluorescents.

Donem les gràcies a la Roser Pinyol i la María José Barallobre, investigadores de l’Hospital Clínic i l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona, respectivament, per haver conduït de manera excepcional aquests tallers que, a través de la seva iniciativa Biocomunica’t, s’han dut a terme al nostre Institut durant la Setmana de la Ciència des de fa més de 10 anys.

Electroforesi a l’Institut

L’alumnat de Batxillerat que cursa les matèries de Química i de Biologia ha tingut l’oportunitat de dur a terme un taller científic a l’Institut. De la mà de les investigadores Roser Pinyol i María José Barallobre, han resolt un problema mitjançant una tècnica de biologia molecular: la separació de fragments d’ADN per electroforesi. Ha tingut lloc al laboratori de Biologia aquest dimarts dia 8 de novembre, com a part de les activitats programades amb motiu de la Setmana de la Ciència.

Transformació bacteriana

Com a part de les activitats programades per a aquesta Setmana de la Ciència, el divendres 12 de novembre els estudiants de Biologia de Batxillerat han realitzat una transformació bacteriana. Han inserit a uns bacteris un plasmidi amb el gen que codifica per una proteïna fluorescent de medusa. Els tallers han estat conduïts d’una forma molt propera i dinàmica per les investigadores de l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona María José Barallobre, Pilar Lozano i Mar Garcia, a través de la iniciativa Biocomunica’t.

Taller d’electroforesi

Com cada any durant la Setmana de la Ciència, els nostres estudiants de Biologia de Batxillerat han realitzat un taller científic a càrrec de Biocomunica’t. Enguany han estat Elena González i Lucía Fanlo, biòlogues que es dediquen a la investigació, qui han conduït el taller, el dimarts dia 12 de novembre.

Resseguint el guió d’un experiment real publicat en una revista científica, han estudiat el patró d’expressió gènica de dos gens que tenen accions antagòniques en el procés de diferenciació cel·lular durant el desenvolupament embrionari. Així, mentre un gen s’expressa cada vegada més segons avancen els dies després de la formació del zigot, l’altre s’expressa cada vegada menys. El primer permetria la diferenciació cel·lular i el segon mantindria les cèl·lules indiferenciades i, per tant, totipotents. La forma de conèixer el nivell d’expressió d’aquests gens és a través de la quantitat d’ARN missatger que es sintetitza a partir d’ells. Així, els alumnes han usat la tècnica de l’electroforesi per separar mostres de material genètic preses en distints dies del desenvolupament d’embrions i comprovar si la quantitat d’aquesta molècula augmenta o disminueix amb el pas del temps.

Aquesta sessió pràctica representa una oportunitat per dur a terme una tècnica molt freqüent en investigació i que d’altra manera resulta complicat realitzar en un laboratori de Secundària. Agraïm un any més a Biocomunica’t la possibilitat de fer aquests tallers al nostre centre, i especialment a la Lucía i l’Elena la seva eficàcia, paciència i saber fer.

SINGEK

Avui han visitat l’Institut la doctora Elena Torrecilla i el doctorand Aleix Obiol per explicar als estudiants de primer de Batxillerat el projecte Singek. Des de l’Institut de Ciències del Mar, a Barcelona, utilitzen les dades de la seqüenciació genòmica d’organismes unicel·lulars per estudiar la diversitat dels eucariotes. Han explicat des del procés de recollida de mostres d’aigua en campanyes a bord de vaixells d’investigació, fins el processat de les mateixes i la seva seqüenciació i tractament de dades amb bases de dades bioinformàtiques. La presentació ha finalitzat amb una extracció d’ADN a partir de les cèl·lules bucals dels estudiants, al laboratori de Biologia, en una oportunitat única per apropar l’alumnat a la tasca dels investigadors.

Biotecnologia al nostre laboratori

Durant la Setmana de la Ciència els estudiants de Biologia de Batxillerat han ficat en pràctica als nostres laboratoris una tècnica freqüentment usada en biotecnologia. Per a fer-ho han introduït en bacteris un gen de medusa. Aquest codifica per a una proteïna verda fluorescent (GFP, per les seves sigles en anglès). Com que tots els éssers vius usem el mateix “diccionari” per traduir les instruccions de l’ADN a proteïnes, els bacteris han de ser capaços d’expressar aquesta proteïna de medusa i seran, per tant, fluorescents. Aquesta transformació bacteriana ha estat magníficament guiada per les explicacions de la Sílvia i la Lucía, de Biocomunica’t, que venen del món de les ciències biomèdiques i la biotecnologia i treballen en el camp de l’embriologia humana.

El complex món dels microorganismes

Plàncton és una empresa dedicada a la divulgació sobre la biologia marina i l’oceanografia que col·labora amb les activitats de divulgació del projecte europeu SINGEK, enfocat a estudiar la diversitat dels microorganismes eucariotes microbians amb la innovadora tècnica de genòmica de cèl·lules individuals (Single Cell Genomics) aplicada fins ara en altres camps (biomedicina, estudi del càncer, etc.). Aquest és un projecte europeu coordinat pel Dr. Ramon Massana i la Dra. Elena Torrecilla, ambdós investigadors de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona.

El proper dia 19 d’octubre els nostres alumnes de Biologia de 1r de Batxillerat participaran en un nou taller que s’emmarca dins de les activitats de divulgació de SINGEK. En aquest taller coneixerem aquest projecte europeu que està formant a una nova generació de 15 joves investigadors en tècniques genòmiques per tal d’aprofundir en el coneixement de la biologia i l’ecologia de microorganismes desconeguts, i del que s’espera aporti nova informació sobre l’evolució dels éssers vius i el seu rol en tots els ecosistemes i en el canvi global.