Arxiu d'etiquetes: Conferències

#100tífiques 2024

La doctora Laura Maldonado, especialista en psicologia, ha protagonitzat aquest dimecres dia 7 de febrer una videoconferència per celebrar el Dia de la Nena i la Dona a la Ciència al nostre institut. Dirigida a l’alumnat de primer d’ESO, l’objectiu principal de la xerrada és estimular les vocacions científiques entre les joves. La conferència ha agradat molt a l’alumnat, que ha fet moltes preguntes a la conferenciant sobre les seves aficions i els seus estudis científics.

Conferència sobre roques i minerals

Telm Bover és professor titular de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona. Aquest divendres dia 26 de gener ha visitat l’Institut Ramon Berenguer IV amb la conferència L’estudi de minerals i roques, més necessari que mai. A l’acte ha assistit l’alumnat de Geologia i Ciències Ambientals de Batxillerat.

La presentació ha començat amb una pregunta: quins materials formen part dels dispositius electrònics que, cada vegada més, formen part de les nostres vides? La llista de minerals necessaris per fabricar mòbils i tauletes és sorprenentment llarga.

El ponent ha explicat què són els minerals i quina és la seva procedència: les roques. A continuació ha fet un recorregut pels principals tipus de roques, els processos que les formen i els ambients on les podem trobar. Ha finalitzat amb un exemple concret: els minerals que proporcionen tungstè i les seves múltiples aplicacions. No ha passat per alt els conflictes derivats de la seva extracció i comercialització i les implicacions geopolítiques que es desprenen de l’explotació dels minerals clau per al desenvolupament tecnològic. La conclusió evident ha estat la importància cabdal dels estudis geològics per a gestionar el futur més immediat.

La conferència ha format part de la iniciativa de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB per apropar-se als centres de Secundària, com a part de la qual l’Institut Ramon Berenguer IV ja va rebre fa un parell d’anys una conferència sobre el volcà de La Palma, i que esperem poder seguir gaudint en properes edicions.

El trencalòs i altres voltors dels Ports

En una iniciativa educativa per apropar la riquesa natural de les nostres terres als més joves, l’educador ambiental Víctor Reverté ha ofert la conferència El trencalòs i altres voltors dels Ports. L’esdeveniment ha tingut lloc al nostre institut durant la Setmana de la Ciència els dies 13 i 14 de novembre i s’ha adreçat específicament als estudiants de primer d’ESO.

La xerrada, que s’ha centrat en la preservació i el comportament dels voltors al Parc Natural dels Ports, ha captat l’atenció dels assistents des del principi. Víctor Reverté, amb el seu profund coneixement i passió per la fauna local, ha proporcionat una visió fascinant de la vida d’aquestes aus rapinyaires i el seu paper crucial a l’ecosistema.

Un dels aspectes destacats ha estat l’explicació detallada sobre l’alimentació dels voltors i especialment del trencalòs. Víctor Reverté ha compartit anècdotes i dades reveladores sobre els seus hàbits alimentaris, destacant-ne el paper essencial en el control de poblacions d’altres espècies i el manteniment de l’equilibri natural al parc.

A més d’abordar aspectes biològics, l’educador ambiental també ha destacat la feina duta a terme en la conservació d’aquestes espècies en perill. Els esforços de preservació i els programes de reintroducció d’aus rapinyaires a la regió han estat temes clau, mostrant com la comunitat s’involucra activament en la protecció de la biodiversitat local.

La conferència ha estat especialment adaptada als estudiants de primer d’ESO, utilitzant un llenguatge accessible i exemples concrets per garantir una comprensió completa. A més, s’ha fomentat la participació activa dels joves, que han tingut l’oportunitat de plantejar preguntes i participar de la conferència.

La iniciativa ha estat molt ben rebuda per l’alumnat, que ha expressat el seu agraïment per l’oportunitat d’aprendre de manera pràctica sobre la fauna local. La conferència de Víctor Reverté no només ha il·lustrat la importància de la conservació, sinó que també ha inspirat un major interès i estima per la bellesa natural que els envolta al Parc Natural dels Ports.

La ciència dels superherois

El cinema ens ofereix una visió fantàstica dels superherois, que desafien constantment les lleis de la natura. En aquesta conferència, el doctor en Química Laureano Jiménez, professor i investigador del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili, desmunta, amb el seu particular estil i humor, molts dels impossibles que fan aquests personatges, davant l’alumnat de Ciències i Tecnologia de quart d’ESO i Batxillerat. La presentació ha tingut lloc aquest dilluns dia 13 a la sala d’actes de l’Institut com a part de les activitats programades per la Setmana de la Ciència.

Riscos geològics

Joaquim Enric Roset Piñol és enginyer geòleg i professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili. Aquest dijous dia 9 de novembre ha visitat l’Institut Ramon Berenguer IV com a part de la programació de la Setmana de la Ciència. S’ha adreçat a alumnat de 3r d’ESO i de Geologia i Ciències Ambientals de Batxillerat per parlar dels riscos geològics, fent especial incidència a aquells que ocorren al nostre entorn. Amb dades reals i imatges recents d’inundacions, esllavissades o subsidències, ha exposat de quina manera aquests fenòmens afecten el nostre territori i què caldria fer per evitar o minimitzar aquest risc, d’una manera molt directa i entenedora.

Rachel Carson, una dona pionera al medi ambient

El dijous 27 d’abril ens ha visitat Carme Aguilar, doctora en Química i catedràtica i investigadora del Departament de Química Analítica i Química Orgànica de la Universitat Rovira i Virgili. S’ha trobat a la sala d’actes amb l’alumnat de Ciències i Tecnologia de quart d’ESO i primer de Batxillerat per parlar de la vida i la trajectòria professional de Rachel Carson.

Ha parlat del seu amor per la natura i la seua vocació literària, i de com l’admiració per una professora la va fer decantar pels estudis científics. Després d’escriure un parell de llibres d’èxit, va publicar la seua obra més recordada, Silent Spring, en la qual denuncia l’ús indiscriminat de l’insecticida DDT, pels seus efectes devastadors sobre la natura quan s’introdueix a les xarxes tròfiques. La potent indústria química la va atacar de forma despietada, i la seua prematura mort a causa d’un càncer de mama li va impedir veure la creació de l’Agència de Protecció del Medi Ambient als Estats Units i la prohibició del DDT, primer a aquest país i, anys més tard, a bona part de la resta del món.

Carme Aguilar ha presentat de forma molt clara i entenedora aquests episodis, alternant aspectes de la vida i la personalitat de Rachel Carson amb les característiques del DDT i els seus efectes sobre els ecosistemes, amb comparacions actuals que fiquen de manifest la vigència del problema dels contaminants ambientals. Ha estat una conferència molt ben rebuda per l’alumnat, a qui ha agradat molt la temàtica i el plantejament per part de la ponent, que ha ficat en valor la figura d’una científica imprescindible per entendre el sorgiment del moviment ambientalista al segle XX.

Projecte Emma de recerca en càncer de mama

Aquest dimecres 26 d’abril Carlos López ha visitat l’alumnat de la matèria optativa de Biomedicina, a primer de Batxillerat. Ell és biòleg i doctor per la Universitat Rovira i Virgili, i coordinador de recerca territorial de l’Institut Català de la Salut (ICS) a les Terres de l’Ebre. El Projecte Emma és una iniciativa de la Fundació Dr. Ferran per a la investigació en càncer de mama, impulsada pel grup de recerca en patologia oncològica i bioinformàtica de la Gerència Territorial de les Terres de l’Ebre de l’ICS.

Ha ofert l’alumnat una conferència molt completa sobre els factors que indueixen el càncer i, en particular, el càncer de mama, fent incidència en la importància de la detecció precoç per afavorir un bon pronòstic. Ha destacat l’equip de recerca multidisciplinari que du a terme aquesta recerca des de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, que busca contrastar si els ganglis que no tenen metàstasi tenen una resposta immune diferent entre les pacients que tenen algun gangli veí afectat amb metàstasi i les pacients que no en tenen cap i si aquestes diferències en la resposta immune poden tenir implicacions en l’evolució de la malaltia i, per tant, en la metàstasi a distància i la supervivència de les pacients.

Ha estat una oportunitat molt engrescadora de poder conversar en un ambient proper i distés amb algú que està en primera línia de la recerca al nostre territori, per la qual cosa agraïm al doctor Carlos López la seua visita.

Conferència sobre canvi climàtic al Fòrum Jove

Aquest dimecres 22 de març l’alumnat de Biologia de primer de Batxillerat ha visitat el Fòrum Jove a l’Auditori d’Amposta. Allí ha escoltat la conferència La natura ens parla i no escoltem. El canvi climàtic que ja està aquí, a càrrec de Pere Luque, biòleg i conservador de Ciències Naturals del Museu de les Terres de l’Ebre. Pere Luque ha començat la conferència amb un supòsit extret d’una sèrie de ficció per, a continuació, enumerar les proves que confirmen que l’actual procés de canvi del clima és real i està causat pels humans. Tot seguit, ha fet un repàs dels efectes de la crisi climàtica sobre la natura, parant especial atenció en la fauna i, més particularment, en els insectes, la seva especialitat. Amb el torn de preguntes ha conclòs una trobada que ha servit per ficar de manifest dades concretes sobre la magnitud de la problemàtica ambiental a la quan ens enfrontem.

Conferència sobre nanociència i nanotecnologia

El professor emèrit del Departament de Química Analítica i Orgànica de la Universitat Rovira i Virgili, Francesc Xavier Rius, ens ha visitat avui per oferir una xerrada a l’alumnat de 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat Científic i Tecnològic, sobre els fenòmens de la nanociència i nanotecnologia.

Per poder entendre bé tot el que ens volia explicar, ha parlat sobre què són les partícules nano i les seves propietats, per després relacionar-ho amb algunes de les moltes aplicacions. Nano és petit, molt petit, tant petit com si comparem una pilota de futbol amb el planeta Terra, partícules mil milions de vegades més petites que el metre, que amplien les superfícies de contacte, creen interaccions elèctriques i redueixen el camp de moviment dels electrons dels diferents àtoms.

La raó per la qual els dragonets queden enganxats a les parets sense caure és degut als nanofilaments que tenen a les seves potes que permeten quedar ben enganxats amb una àmplia superfície de contacte. Els bonics colors de les vidrieres s’aconsegueixen gràcies a nanopartícules que suporten altes temperatures sense fer-se malbé, pel fet de ser tan petites. Una aplicació que alguns països ja duen a terme és el tractament de tumors gràcies a que les cèl·lules afectades poden ser eliminades perquè són envoltades per nanopartícules que desprès s’escalfen i destrueixen les cèl·lules de manera específica.

Ha sigut una xerrada molt interessant, amb aplicacions a la vida real, on l’alumnat ha pogut participar i relacionar coneixements tant de química, física i biologia.

El punt de trobada de l’Enginyeria amb la Biologia i la Medicina

La professora del Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat Rovira i Virgili ha estat a l’Institut Ramon Berenguer aquest dimecres dia 15 de febrer. Ha ofert una conferència a l’alumnat de Ciències i Tecnologia de quart d’ESO i Batxillerat.

Ha començat parlant de la seva trajectòria vital i acadèmica i ha destacat la importància de la interdisciplinarietat del coneixement. Ha explicat la diferència entre ciència bàsica i aplicada, prenent com a exemples les matèries de modalitat que s’imparteixen al Batxillerat de Ciències i Tecnologia. A partir de dos casos concrets, que coneix de primera mà, ha ficat de manifest la importància del treball conjunt d’especialistes en Química, Informàtica, Biologia, Enginyeria o Matemàtiques en el desenvolupament de projectes de biologia sintètica o algoritmes per diagnòstic de malalties metabòliques.

Aquestes disciplines conflueixen al grau d’Enginyeria Biomèdica, que ofereix, entre altres universitats, la URV.