Arxiu d'etiquetes: Canvi climàtic

Llegir ciència per Sant Jordi

El gen: una història íntima Siddhartha Mukherjee

En un recorregut per tot el planeta que abraça uns quants segles, El gen relata la recerca per desxifrar el codi principal que ens conforma i ens defineix com a humans, que determina com som per fora i per dintre. La història del gen comença en una retirada abadia agustina de Moràvia l’any 1856, quan un monjo concep la possible existència d’una «unitat hereditària». Enllaça amb la teoria de l’evolució de Darwin, i topa amb els horrors de l’eugenèsia nazi de la dècada del 1940. El gen transforma la biologia de postguerra. Reconfigura la nostra percepció de la sexualitat, el caràcter, la capacitat d’elecció i el lliure arbitri. Entrellaçada amb la trama de El gen, però, com un fil vermell, hi ha també una història íntima: la història de la família de Mukherjee i el seu patró recurrent de trastorns mentals, que ens recorda que la genètica té una importància transcendental en la vida quotidiana de tothom. Aquestes qüestions esdevenen encara més vibrants i peremptòries avui dia, en què estem aprenent a «llegir» i a «escriure» el genoma humà, amb totes les possibilitats que comporta de modificar el destí i la identitat dels nostres infants. El gen, amb una noble ambició i una honestedat incorruptible, ens proporciona un relat insuperable sobre la unitat fonamental de l’herència i un panorama tant del passat com del futur de la humanitat.

Encara no és tard. Claus per a entendre i aturar el canvi climàtic Andreu Escrivà

El canvi climàtic és el major problema ambiental del segle XXI, però… sabem què implica això realment? Prendre’n consciència és posar en qüestió allò que sabem i pensem. És parlar de canvi i d’incertesa. Aquesta obra parteix de la preocupació evident pel que significa l’escalfament global, però també del fet que el coneixement que en tenim és fragmentari, parcial i sovint incorrecte. Això provoca, en gran mesura, que no s’adopten les accions necessàries. Aquest llibre ens ajuda a entendre com està canviant el món que ens envolta, i quin és el nostre paper en el canvi, però també en les possibles solucions, combinant un missatge esperançador amb advertències realistes perquè s’impulsen accions. Res està perdut. Perquè encara no és tard i un món millor no només és necessari, sinó també possible.

Encara no és tard

La sisena edició del Cafè Científic del Departament de Ciències Naturals del nostre centre ha estat un èxit de convocatòria. Amb la cafeteria de l’Institut plena d’alumnes, famílies i professors, l’ambientòleg Andreu Escrivà Garcia ha fet una magnífica presentació del tema de la seva obra, el guardonat llibre Encara no és tard. Claus per entendre i aturar el canvi climàtic. Amb exemples gràfics i entenedors, i dades molt actualitzades, ha tractat els aspectes fonamentals de l’escalfament global i ha donat pautes, senzilles però necessàries, per ficar fre a la situació. Realista però esperançador, amb un llenguatge proper a l’audiència, ha aconseguit despertar l’interès entre els assistents per un tema que ens afecta de forma directa. Ha estat un plaer gaudir un any més d’una iniciativa que es consolida a l’agenda cultural d’Amposta. Des del Departament de Ciències agraïm a l’Andreu la seva presència i bona feina, i als assistents l’interès i la participació que donen sentit al Cafè Científic.

Cafè científic amb Andreu Escrivà

El dilluns dia 13 de novembre, a les 16:30h a la cafeteria del nostre Institut, tindrem amb nosaltres a Andreu Escrivà per parlar sobre canvi climàtic. Es tracta d’un un acte obert als nostres estudiants i a tot el professorat, així com també al públic general, amb motiu de l’Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament i en el marc de les nostres activitats durant la Setmana de la Ciència.

Andreu Escrivà és llicenciat en Ciències Ambientals, Màster en Conservació d’Ecosistemes i Doctor en Biodiversitat per la Universitat de València. Ha fet recerca al Centre d’Investigacions sobre Desertificació i a l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, i ha estat consultor en comunicació i sostenibilitat. Actualment treballa a la Fundació Observatori del Canvi Climàtic, i forma part del Comitè d’Experts en Canvi Climàtic de la Generalitat Valenciana. També és divulgador ambiental i autor dels blogs No Es Tarde i Ciència i Política, i col·labora de forma habitual en distints mitjans de comunicació. Amb el seu llibre Encara no és tard. Claus per a entendre i aturar el canvi climàtic, ha guanyat el XXII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General.

El canvi climàtic és el major repte al que s’enfronta la humanitat al segle XXI, però… entenem què implica realment? Sabem què hi ha més enllà dels tòpics i de les imatges d’óssos polars? Prendre’n consciència és posar en qüestió allò que sabem i pensem. És parlar de canvi i d’incertesa. Partim de la preocupació compartida per l’escalfament global i els impactes que tindrà en el nostre dia a dia, però també del fet que el coneixement que en tenim és fragmentari, parcial i sovint incorrecte. Sumat a unes estratègies comunicatives que han entropessat una vegada i una altra amb la incomprensió o la indiferència, el resultat és que encara no s’han adoptat les accions necessàries. Però això pot canviar. Volem entendre com està transformant-se el món que ens envolta i quin és el nostre paper en aquest canvi, coneixent les múltiples solucions que tenim per davant. I ho farem combinant un missatge esperançador amb advertències realistes per tal que s’impulsen accions, perquè res està perdut. Perquè encara no és tard i un món millor no és només possible, sinó imparable.

Podeu trobar aquí el cartell de la presentació i aquí l’entrada a la pàgina de la Setmana de la Ciència de la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació.

Us hi esperem!

Setmana de la Ciència 2017

Durant el mes de novembre realitzarem una sèrie d’activitats amb motiu de la Setmana de la Ciència. El fil conductor d’enguany al nostre Institut serà l’ús eficient dels recursos, la protecció ambiental i el canvi climàtic, amb motiu de la celebració de l’Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament, promogut per Nacions Unides. La Setmana de la Ciència és una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi), a la qual ens unim el professorat del Departament de Ciències de la Natura amb les següents activitats:

1.- Ral·li fotogràfic: “Sostenibilitat a les nostres comarques”, per a tot l’alumnat, fins el 10 de novembre.

2.- Fem Ciència a casa: “Com convertir una capsa de pizza en un forn solar?”, per a tot l’alumnat, fins el 10 de novembre.

3.- Esbarjos científics: “Provem el nostre forn solar”, per a tot l’alumnat, el dia 10 de novembre, a les 11:30h al laboratori de Geologia.

4.- Conferències, tallers i sortides per a l’alumnat de 1r d’ESO i l’alumnat de Ciències de 4t d’ESO i Batxillerat. El Cafè Científic està obert al públic en general.

5.- Lliurament de premis i diplomes als guanyadors dels concursos, el dia 24 de novembre a les 11:45h al saló d’actes.

Podeu llegir aquí el programa complet i les bases de les activitats. Us animem a participar!

Cimera del clima de París

Dilluns 30 de novembre comença la COP21, la decisiva cimera sobre canvi climàtic que se celebra a París fins a l’11 de desembre amb l’objectiu d’assolir un acord, real, just i aplicable per mantenir l’escalfament del planeta per sota dels 2ºC.

L’esdeveniment culmina un llarg procés que va començar amb la COP de Durban, l’any 2011, i que hauria d’ acabar en un compromís global de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle que entraria en vigència en el 2020.

Continueu llegint la notícia al 324 »
Com ens afectaria un augment de 2 graus de la temperatura? »
Consulteu la pàgina oficial de la Cimera »

Els impactes i els riscos naturals: la Terra es revolta

Per Alex Moraru i Guillem Carbó

El canvi climàtic: quan un impacte es converteix en un risc
S’entén per canvi climàtic l’alteració del clima de la Terra. Aquest fenomen es manifesta per l’alteració de tota mena de paràmetres climàtics. S’hi inclouen variacions anormals de les temperatures, les precipitacions i els vents, canvis en la freqüència i intensitat de determinats processos meteorològics naturals.
El diòxid de carboni i altres gasos present a l’atmosfera, exerceixen l’anomenat efecte d’hivernacle. Aquest efecte consisteix en l’absorció de la radiació infraroja, impedit que part d’aquesta radiació s’escapi de la Terra i es difongui a l’espai exterior. La seva conseqüència immediata es l’augment de la temperatura de la superfície.

Les causes del canvi climàtic
Fonts naturals de diòxid de carboni
Respiració: tots els esser vius expulsem diòxid de carboni en el procés de la respiració per obtenir energia per a les seves activitats.
Descomposició: el procés de degradació de la matèria orgànica per convertir-la en inorgànica emet diòxid de carboni.
Erupcions volcàniques: els volcans emeten gran quantitat de diòxid de carboni barrejat amb altres gasos.
Fonts antròpiques de diòxid de carboni
Combustió de combustibles fòssils: la combustió de carbo, de gas i de derivats del petroli es la base dels processo de producció d’energia elèctrica i es relaciona directament amb el transport, un element indispensable per a l’activitat industrial i urbana
Desforestació: la reducció de la superfície forestal afecta l’equilibri de la concentració de diòxid de carboni per dues raons principals. En primer lloc, la combustió de la vegetació allibera aquest gas i, en segon lloc, com que els arbres que componen les masses forestal absorbeixen quantitats importants de diòxid de carboni en el procés de la fotosíntesi, la desforestació redueix les absorcions d’aquest gas.

Continua la lectura de Els impactes i els riscos naturals: la Terra es revolta

Groenlàndia i els efectes del canvi climàtic

Reprenem el curs i, amb ell, algunes de les notícies destacades a l’estiu en l’àmbit de les Ciències. Una d’elles, que va estar mal interpretada en molts mitjans de comunicació, donant-li un caire sensacionalista, ha estat l’anòmal desgel que va experimentar la superfície de Groenlàndia el mes de juliol. Aquest va estar el més important dels últims 30 anys, des de que els satèl·lits de la NASA arrepleguen aquestes dades. La pàgina de l’agència espacial nord-americana informava que l’extensió en què s’havia fos el gel superficial de Groenlàndia, que al mes de juliol sol estar al voltant del 50%, enguany ha arribat a ser del 97%. Això no vol dir que s’haja fos la totalitat de la capa de gel en tota la seua profunditat, amb un gruix d’uns dos quilòmetres de mitjana, que en alguns punts arriba a ser de més de tres quilòmetres (!), la qual cosa hagués suposat un augment del volum d’aigua que s’hagués deixat notar en forma d’un notable augment del nivell de la mar, sinó que és la part superficial d’aquesta capa de gel la que ha experimentat fusió.

La causa sembla haver segut una onada de calor que afectava la zona, i per l’estudi dels nuclis de gel glacial, que ens permeten conèixer la història de fusions i posterior congelació de l’aigua, la última vegada que va ocórrer alguna cosa semblant va ser fa 150 anys.

Llegit a El Periódico i Amazings »

Aquesta entrada relacionada amb les Ciències de la Terra, serveixi també per donar ànims als estudiants que el proper dimarts dia 4 es presenten a la convocatòria de setembre de les PAU, perquè els hi vaja tan bé com als seus companys del nostre centre que van fer la prova de CTMA a la convocatòria de juny; la seua nota mitjana en aquesta matèria ha estat un punt superior a la mitjana de Catalunya! Sols cap esperar que aquest bon resultat haja contribuït a aconseguir una nota que els permeta accedir als estudis desitjats.

Igualment, molta sort a tots els estudiants d’ESO i 1r de Batxillerat que el mateix dia 4 es presenten a les proves extraordinàries, que, per primera vegada en molts anys, tornen al setembre.

El curs 2012-2013 està a punt de començar!

Cimera del clima de Cancún

Modest acord a la cimera de Cancún que prorroga la vigència de Kyoto tot i l’oposició de Bolívia

Els 190 països que participen en la cimera del canvi climàtic de Cancún han aconseguit arribar a un modest acord de mínims que prorroga la vigència del Protocol de Kyoto, espera més retallades en les emissions de diòxid de carboni i crea un fons verd per ajudar els països en vies de desenvolupament a reduir les seves emissions. Bolívia és l’únic país que no ha signat aquest document i amenaça d’anar al Tribunal Penal Internacional (TPI) de la Haia per impugnar el resultat de la cimera. (…)

Continua llegint »