El passat dissabte 11 de maig va tindre lloc aquesta jornada d’actualització científica per al professorat de Secundària i Batxillerat al Jardí Botànic de la Universitat de València (UV), consistent en tres xerrades i un debat final amb els ponents, moderat per Juli Peretó, professor de Bioquímica i Biologia molecular de la UV.
Després de les paraules de benvinguda de María José Lorente, Manuel Serra i Javier Lluch, en nom del Rectorat per a la Incorporació a la Universitat, l’Institut Cabanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE) i el Deganat de la Facultat de Ciències Biològiques de la UV, respectivament, va tindre lloc la comunicació d’Anna Albiach, amb un títol ben suggerent: De primats peluts, primats pelats i primats amb plomes. Investigant l’evolució de la cognició. L’Anna ens va presentar un estudi d’etologia comparada entre primats i còrvids, per tractar de contrastar el nivell d’aprenentatge i cognició en les espècies estudiades, així com també una comparativa entre primats i humans de fins a quatre anys. Els experiments es basen en l’obtenció d’una recompensa (un aliment, en la major part dels casos) si es realitza la tasca adequada (triar la tira de paper correcta, per exemple), i comprovar si hi ha una millora en els encerts al llarg dels assajos, és a dir, si hi ha aprenentatge. Les conclusions, a vegades sorprenents, obren nous interrogants i portes a futures investigacions.
Raquel Ortells, en Ecologia evolutiva i cicles vitals, ens parlà de l’alternaça entre la reproducció sexual i asexual en organismes planctònics com els rotífers o la puça d’aigua (Daphnia sp.) i els factors que indueixen un o altre tipus de reproducció. La reproducció partenogenètica, que únicament dóna lloc a femelles, és més ràpida que la sexual però no assegura la diversitat, fonamental en ambients canviants com les llacunes estacionals, i no genera formes de resistència: els ous sexuals, que queden soterrats entre els sediments i poden eclosionar fins i tot dècades desprès d’haver-se format, i en condicions favorables, el que permet la pervivència del grup. Així, la reproducció sexual hauria d’ocórrer idealment just abans de que arriben les condicions ambientals desfavorables. Aquesta està induïda per la densitat poblacional: les femelles fabriquen una glicoproteÏna que és detectada com un senyal d’un número elevat d’individus, i al que es respon mitjançant la reproducció sexual, normalment de forma progressiva (no totes les femelles a l’hora), el que augmenta la probabilitat d'”encertar” el moment idoni. Estudiar els ous de la columna de sediments és una manera de reconstruir la microevolució d’una població, “ressucitant” els ous de les capes més profundes (més antics).