Arxiu de la categoria: 4t ESO

Acte de cloenda del projecte Neuroart

4t ESO, , ,

El professorat del Departament de Ciències Naturals ha triat per votació les obres que ha elaborat l’alumnat de 4t d’ESO com a part del projecte Neuroart. El dia 12 de març, l’alumnat responsable de les obres seleccionades ha assistit a l’acte final del projecte, a Barcelona.

L’esdeveniment, organitzat pel Departament de Neurociències de la Universitat de Barcelona i celebrat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, ha estat una experiència única d’intercanvi i aprenentatge. Durant la gala, els estudiants han tingut l’oportunitat de conèixer les altres obres participants en el projecte i de defensar la seva pròpia davant d’un tribunal d’expertes en neurociències.

Ha estat una jornada enriquidora que ha promogut la interdisciplinarietat i la creativitat entre els joves talents científics.

Visita a l’Observatori de l’Ebre

1r BAT, 4t ESO, , , ,

El dia 7 de març, els alumnes de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat han gaudit d’una jornada d’aprenentatge en visitar l’Observatori de l’Ebre. Durant la visita, han participat en dos tallers centrats en telescopis i òptica, aprofundint en el món de l’astronomia i la ciència de la llum. Seguidament, hant tingut l’oportunitat de recórrer l’Observatori en una visita guiada, explorant els diferents pavellons i aprenent sobre la seva història. Aquesta experiència ha proporcionat l’alumnat una nova visió sobre el funcionament i la importància de l’observació astronòmica.

Neuroart a 4t d’ESO

4t ESO, , ,

El nostre alumnat de quart d’ESO A i B participa al projecte NeuroArt en les matèries de Biologia i Geologia i Expressió Artística. Han realitzat propostes artístiques molt interessants al voltant de la neurociència que podeu veure exposades al nostre centre.

NeuroArt és un projecte de divulgació científica en què els joves expliquen conceptes relacionats amb les neurociències a través de la creació d’obres d’art. L’organitzen l’Institut de Neurociències (UB Neuro) i la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+I) de la Universitat de Barcelona.

Properament, l’alumnat presentarà les propostes triades pel centre a una gala que es celebrarà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, on un jurat especialitzat decidirà les obres guanyadores del projecte.

La ciència dels superherois

4t ESO, Batxillerat, , ,

El cinema ens ofereix una visió fantàstica dels superherois, que desafien constantment les lleis de la natura. En aquesta conferència, el doctor en Química Laureano Jiménez, professor i investigador del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili, desmunta, amb el seu particular estil i humor, molts dels impossibles que fan aquests personatges, davant l’alumnat de Ciències i Tecnologia de quart d’ESO i Batxillerat. La presentació ha tingut lloc aquest dilluns dia 13 a la sala d’actes de l’Institut com a part de les activitats programades per la Setmana de la Ciència.

Rachel Carson, una dona pionera al medi ambient

1r BAT, 4t ESO, , , ,

El dijous 27 d’abril ens ha visitat Carme Aguilar, doctora en Química i catedràtica i investigadora del Departament de Química Analítica i Química Orgànica de la Universitat Rovira i Virgili. S’ha trobat a la sala d’actes amb l’alumnat de Ciències i Tecnologia de quart d’ESO i primer de Batxillerat per parlar de la vida i la trajectòria professional de Rachel Carson.

Ha parlat del seu amor per la natura i la seua vocació literària, i de com l’admiració per una professora la va fer decantar pels estudis científics. Després d’escriure un parell de llibres d’èxit, va publicar la seua obra més recordada, Silent Spring, en la qual denuncia l’ús indiscriminat de l’insecticida DDT, pels seus efectes devastadors sobre la natura quan s’introdueix a les xarxes tròfiques. La potent indústria química la va atacar de forma despietada, i la seua prematura mort a causa d’un càncer de mama li va impedir veure la creació de l’Agència de Protecció del Medi Ambient als Estats Units i la prohibició del DDT, primer a aquest país i, anys més tard, a bona part de la resta del món.

Carme Aguilar ha presentat de forma molt clara i entenedora aquests episodis, alternant aspectes de la vida i la personalitat de Rachel Carson amb les característiques del DDT i els seus efectes sobre els ecosistemes, amb comparacions actuals que fiquen de manifest la vigència del problema dels contaminants ambientals. Ha estat una conferència molt ben rebuda per l’alumnat, a qui ha agradat molt la temàtica i el plantejament per part de la ponent, que ha ficat en valor la figura d’una científica imprescindible per entendre el sorgiment del moviment ambientalista al segle XX.

Conferència sobre nanociència i nanotecnologia

1r BAT, 2n BAT, 4t ESO, , , , ,

El professor emèrit del Departament de Química Analítica i Orgànica de la Universitat Rovira i Virgili, Francesc Xavier Rius, ens ha visitat avui per oferir una xerrada a l’alumnat de 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat Científic i Tecnològic, sobre els fenòmens de la nanociència i nanotecnologia.

Per poder entendre bé tot el que ens volia explicar, ha parlat sobre què són les partícules nano i les seves propietats, per després relacionar-ho amb algunes de les moltes aplicacions. Nano és petit, molt petit, tant petit com si comparem una pilota de futbol amb el planeta Terra, partícules mil milions de vegades més petites que el metre, que amplien les superfícies de contacte, creen interaccions elèctriques i redueixen el camp de moviment dels electrons dels diferents àtoms.

La raó per la qual els dragonets queden enganxats a les parets sense caure és degut als nanofilaments que tenen a les seves potes que permeten quedar ben enganxats amb una àmplia superfície de contacte. Els bonics colors de les vidrieres s’aconsegueixen gràcies a nanopartícules que suporten altes temperatures sense fer-se malbé, pel fet de ser tan petites. Una aplicació que alguns països ja duen a terme és el tractament de tumors gràcies a que les cèl·lules afectades poden ser eliminades perquè són envoltades per nanopartícules que desprès s’escalfen i destrueixen les cèl·lules de manera específica.

Ha sigut una xerrada molt interessant, amb aplicacions a la vida real, on l’alumnat ha pogut participar i relacionar coneixements tant de química, física i biologia.

El punt de trobada de l’Enginyeria amb la Biologia i la Medicina

1r BAT, 2n BAT, 4t ESO, , , , , ,

La professora del Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat Rovira i Virgili ha estat a l’Institut Ramon Berenguer aquest dimecres dia 15 de febrer. Ha ofert una conferència a l’alumnat de Ciències i Tecnologia de quart d’ESO i Batxillerat.

Ha començat parlant de la seva trajectòria vital i acadèmica i ha destacat la importància de la interdisciplinarietat del coneixement. Ha explicat la diferència entre ciència bàsica i aplicada, prenent com a exemples les matèries de modalitat que s’imparteixen al Batxillerat de Ciències i Tecnologia. A partir de dos casos concrets, que coneix de primera mà, ha ficat de manifest la importància del treball conjunt d’especialistes en Química, Informàtica, Biologia, Enginyeria o Matemàtiques en el desenvolupament de projectes de biologia sintètica o algoritmes per diagnòstic de malalties metabòliques.

Aquestes disciplines conflueixen al grau d’Enginyeria Biomèdica, que ofereix, entre altres universitats, la URV.

Conferència sobre els forats negres

4t ESO,

Aquest divendres 10 de febrer l’alumnat de Ciències de quart d’ESO ha tingut l’oportunitat de rebre a Quim Llorens, físic i matemàtic que actualment està cursant el seu doctorat sobre els forats negres. Malgrat sembli un tema complicat, Quim els ha apropat de manera senzilla, didàctica i molt divertida a la física que regeix l’univers. Han après que la gravetat deforma l’espai-temps, que un forat negre pot ser tan petit com una pilota o tan gran com una una galàxia i que té tanta massa que crea un força gravitatòria que ni la llum pot escapar d’ell.

Han sorgit idees molt interessants, com que el temps passa més lent com més gravetat hi ha, o preguntes com què passaria si “caiguéssim” en un forat negre, ens donaríem compte? Hi ha algun forat negre a prop nostre? Quim també ha explicat la feina dels físics i ha engrescat a tots i totes a treballar i estudiar en allò que els agradi, i ha ressaltat la importància de les noies i dones en el món de la ciència.

Enginyeria agrònoma a l’IRTA

1r BAT, 4t ESO, , , ,


Mar Català és enginyera agrònoma i investigadora a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) d’Amposta. Aquest dilluns 23 de gener ha oferit una xerrada als estudiants de Ciències i Tecnologia de quart d’ESO i primer de Batxillerat. Ha explicat la recerca que es fa a l’IRTA al voltant del cultiu de l’arròs i ha convidat a visitar les seves instal·lacions. Ha justificat la importància de l’Enginyeria Agrònoma i ha fet incidència en la manca de professionals en aquest camp al Delta de l’Ebre. De manera que ha animat l’alumnat, tant a curt termini, a través del seu treball de recerca de Batxillerat, per al qual ha ofert la possibilitat de col·laborar amb l’IRTA, com a mitjà-llarg termini, a dedicar els seus estudis a l’Enginyeria Agrònoma. Tot en un to molt proper i engrescador, que ha apel·lat a l’atenció dels assistents.