Organitzada per la Societat Catalana de Biologia i per la Universitat de València, el passat dissabte 20 d’abril es va celebrar a l’Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic de la ciutat de València la II Jornada de la Biologia a l’Ensenyament. Va ser una interessant trobada entre professionals de l’ensenyament i el món de la Biologia per intercanviar experiències i conèixer noves activitats i metodologies que fan servir alguns companys, en la que es van presentar una sèrie de comunicacions orals.
![]() |
Raquel Ortells, del Departament d’Ecologia de la Universitat de València (UV), va presentar un joc que modelitza la selecció natural a la matèria de Biologia al primer curs del grau de Químiques, en grups de quinze a vint alumnes. L’escenari del joc són fotografies, preferiblement a color i mida gran, de distints ecosistemes (desert, selva tropical, glacera…) sobre les que es situen quaranta petites fitxes de distints colors que representen varietats d’individus d’una mateixa espècie. D’aquestes fitxes, situades a l’atzar sobre la imatge de l’ecosistema, vint són eliminades per un depredador visual que consumeix preferiblement aquelles més vistoses, les que tenen un color que destaca més sobre el seu fons. A continuació la població es reprodueix, de forma que els estudiants fiquen una fitxa del mateix color al costat de cadascun dels supervivents. L’operació es repeteix successivament fins que s’observa com determinats caràcters desaparèixen o d’altres es fixen a la població, per exemple. El joc pot complicar-se simulant mutacions (introduint una nova fitxa d’un color aleatori al joc), migracions, o colls d’ampolla, per exemple.
![]() |
![]() |
Des de l’Escola PIVE de Tona (Osona), Isabel Sirerol va presentar un interessant projecte per, a través de l’estudi de les aigües sulfuroses al seu entorn, introduir conceptes com el cos humà, la contaminació, o fins i tot la història de la població, al nivell de 3r ESO. El projecte inclou una reunió conjunta amb l’alumnat de 2n de Batxillerat, en què s’intercanvien coneixements i els de 3r aporten les mostres d’aigua que han agafat.
Seguint els passos de Leeuwenhoek, Belén Garrido i Matilde Barcía, del Col·legi Guadalaviar de València, presenten un projecte per elaborar un senzill microscopi òptic com el que aquest precursor de la microscopia va fer servir per realitzar les seues observacions. A partir de capil·lars de vidre els alumnes de 4t ESO i 1r de Batxillerat obtenen lents esfèriques que col·loquen posteriorment entre dues plaques foradades i que permeten observar preparacions microscòpiques. L’elaboració de la lent de vidre mitjançant una flama al laboratori és la part crítica de l’activitat, ja que aquesta ha de tenir un diàmetre d’un o dos mil·límetres com a màxim i no ha de presentar bombolles d’aire. Aconseguir les lents, diuen les ponents, pot costar tres o quatre sessions de laboratori. Malgrat això, el resultat és realment espectacular. Com a alternativa es pot usar uuna gota d’aigua com a lent, tot i que no s’aconsegueixen tants d’augments.
L’activitat presentada per Carlos Giménez, del C. Sant Gabriel de Viladcans, proposa fer servir eines informàtiques per cercar informació en bases de dades moleculars a la Biologia de 2n de Batxillerat. En concret, seqüències d’aminoàcids i nucleòtids i relacionar-les amb les corresponents proteïnes o fragments d’ADN, respectivament. Carlos va proposar un exercici on els alumnes, per parelles, havien d’identificar tres seqüències d’aminoàcids trobades a unes mostres d’hamburguesa, a través d’una guia que els explica el procediment per cercar aquesta informació. L’objectiu d’aquest cas concret era conèixer si hi havia frau alimentari en l’origen de la carn i aquesta procedia efectivament d’on indica l’etiqueta. A més, l’alumnat havia de respondre quins passos hauria d’haver fet el professor per arribar a elaborar l’activitat: conèixer l’eina de cerca informàtica, plantejar un context, buscar les seqüències de les proteïnes per les que es vol demanar… i, a continuació, proposar-ne ells una nova activitat.
María Ángeles Raduán, del Departament de Zoologia de la UV, va mostrar un mètode per identificar aus, petjades i excrements, a través d’una guia virtual.
Paloma Martínez ens va explicar la metodologia seguida a la Universidad Autónoma de Madrid (UAM) basada en els projectes, el treball en grup i l’exposició de resultats per part dels alumnes. Malgrat la satisfacció general pels resultats, va comentar que la coavaluació no va funcionar de la manera desitjada degut a que els alumnes no van ser suficientment crítics a l’hora d’avaluar els treballs presentats pels seus companys, i així van puntuar molt favorablement treballs valorats amb qualificacions més baixes per part del professorat, metre que els treballs que destacaven per dalt no ho van ser en l’avaluació dels alumnes. Al torn de preguntes es va comentar que tal vegada això es podria corregir pautant molt els criteris d’avaluació que han de seguir els alumnes per puntuar als seus companys, per deixar menys lloc a la subjectivitat.
Basilisa Sánchez (IES Vicenta Ferrer Escrivà) i Lluís Pascual (UV) ens van parlar d’un projecte educatiu de Ciències per al Món Contemporani basat en el treball en grup, el visionat de pel·lícules relacionades amb temes científics i en un text que allí es va presentar.
Francisco Javier Aznar, del Departament de Zoologia de la UV, proposa l’estudi de casos polèmics de conservació, per treballar, de forma tant individual com en petit grup, aspectes bioètics relacionats amb el tema, com ara: si en la desparasitació d’una espècie de turó en perill comprometerem la supervivència d’un poll paràsit únic d’aquesta espècie, què hauríem de fer? És més important la conservació del turó o del seu paràsit? Podem conservar-los a tots dos?
Joan Soto (ICBiBE) ens presenta Bioblau, una associació d’estudiants de Biologia Marina interessats en completar la formació que es dóna en aquest àmbit a la Universitat i en promocionar la que considera que és una opció en declivi en els actuals currículums de les universitats que la imparteixen.
Des de la Universitat de Barcelona (UB), Francesc Mestres ens va parlar del temari de la matèria de Biologia I al primer curs de diversos graus biosanitaris de la seua Universitat.
La jornada va concloure amb la ponència Quins temes cal incloure en un programa actual de biologia en el batxillerat? a càrrec del Dr. Lluís Serra Camó, Catedràtic de Genètica de la Universitat de Barcelona, molt contestada en el torn final de rèpliques per l’absència de l’Ecologia en la proposta de continguts presentada, molt orientada a la Biologia sanitària.
La jornada també va servir per oferirnos al professorat de Secundària una xerrada gratuïta per part d’UVAT Bio al nostre centre (consultada l’opció, sols per a la provícia de València, llàstima), presentar la Societat Catalana de Biologia i la Xarxa d’intercanvi de Materials Educatius Transuniversitària (XiMET). Tot plegat, un matí molt estimulant i una experiència enriquidora.
Programa de la Jornada »
Presentacions digitals de les comunicacions orals »