Arxiu de la categoria: General

Economia per a un futur sostenible

Economia per a un futur sostenible Vicent Cucarella

L’economia és una ciència viva que serveix per a analitzar els recursos actuals i la seua obtenció i distribució. En aquest context, assolir un futur sostenible és el gran repte. Amb un llenguatge senzill i entenedor, aquest llibre acosta als lectors temes relacionats amb l’economia partint de la realitat més pròxima. A través del diàleg entre una economista i un jove, fem una mirada a temes imprescindibles i de gran actualitat (l’ecologia, la sostenibilitat energètica, el consum responsable, el repartiment del treball…), per acabar proposant possibles alternatives per a superar la situació crítica actual.

Premis de la Setmana de la Ciència 2023

El dimecres 29 de novembre s’han lliurat els premis a les activitats presentades amb motiu de la Setmana de la Ciència. Enguany s’han donat premis a les següents categories:

Els guardons al ral·li fotogràfic a primer cicle d’ESO han estat per a Pol Ferreres Mulet i Clàudia Jornet Nicolau, de primer d’ESO. A segon cicle han rebut el premi Èrika Artells Prieto, Sara Caballé Fandos i Míriam Estudillo López, de tercer d’ESO, i Alba Serra Romero, de quart. El premi de Batxillerat ha estat per a Denisa Bonchis.

Els millors pòsters científics han estat els de Hugo Pérez Benito, Guillem Valldepérez Porres i Víctor Vidal Rollan, a primer cicle d’ESO, i de Mar Periche Bel, Jana Matuhen Fumadó i Adrià Porres Pérez, a segon cicle.

L’alumnat guanyador ha rebut un diploma i un val per material escolar. Enhorabona a tothom!

Els humans podem viure més enllà de la Terra?

Aquest dilluns dia 6 de novembre la doctora en Física Carme Jordi ha protagonitzat el cafè científic de la Setmana de la Ciència. Ha començat l’exposició situant el nostre planeta en el context del Sistema Solar i la Galàxia. A continuació ha definit les condicions necessàries per albergar la vida que coneixem i ha fet un recorregut per aquells indrets del Sistema Solar que podrien tenir, o haver tingut en algun moment, aquestes característiques. Finalment, s’ha centrat en els candidats més probables, per distància i condicions, per a una hipotètica colonització humana: la Lluna i Mart.

Acompanyant l’exposició amb imatges i dades que recolzen els seus arguments, Carme Jordi ha usat un llenguatge planer, a l’hora que rigorós, per fer arribar el seu missatge a un públic nombrós i divers, que ha omplert la sala d’actes, des d’on el torn de preguntes s’ha allargat fins al rebedor de l’Institut. Allí, entre cafè i dolços, els assistents han pogut continuar conversant, entre ells i amb la ponent, en una nova edició, ja la dotzena, del cafè científic.

Dones que van canviar el món

Des del 30 d’octubre i fins el 8 de novembre es pot visitar a l’entrada de l’Institut una exposició itinerant cedida pel Parc Científic de Barcelona. A través dels seus panells, destaca el paper d’una sèrie de dones que han deixat la seva empremta en el món de la ciència a través del seu talent. L’exposició és una iniciativa de l’Associació de Parcs Científics i Tecnològics d’Espanya (APTE) que té l’objectiu de visibilitzar la feina de les dones en l’àmbit cientificotecnològic per reconèixer el seu paper i fomentar vocacions científiques i tecnològiques entre les noies.

Cafè científic amb Carme Jordi

En l’edició d’enguany del cafè científic de la Setmana de la Ciència, la doctora Carme Jordi estarà el proper dia 6 de novembre, a les 16:30 h, presentant una conferència sobre l’exploració de la galàxia i la possibilitat de terraformar altres planetes, sota el títol Els humans podem viure més enllà de la Terra?.

Els recursos del nostre planeta Terra s’estan esgotant i cada vegada més sovint sentim a parlar d’anar a viure a la Lluna o a Mart o fins i tot més enllà. En aquesta xerrada situarem la Terra en el context del Sistema Solar, de la nostra Galàxia i del seu entorn, parlarem d’altres planetes entorn d’altres estrelles que podrien tenir vida, i discutirem les condicions en les quals els humans podrien viure fora de la Terra.

Carme Jordi i Nebot és doctora en Física per la Universitat de Barcelona, Catedràtica al Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la mateixa universitat, membre de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB), de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

La seva recerca s’emmarca en l’astronomia galàctica i la física estel·lar, i en particular, en la caracterització física d’estrelles i cúmuls estel·lars, aquests com a traçadors del disc de la Galàxia. Aquesta recerca es basa en observacions astromètriques, fotomètriques i espectroscòpiques realitzades des d’observatoris de Catalunya, Espanya, Xile, Mèxic, França, Hawaii i des de l’espai.

Ha participat en missions espacials com Hipparcos i INTEGRAL de l’Agència Espacial Europea (ESA) i actualment participa de ple al projecte Gaia, també de l’ESA. Gaia mesura posicions i moviments de més de mil milions d’estrelles a la nostra galàxia. És membre del Gaia Science Team, l’òrgan científic assessor de l’ESA per a aquesta missió.

Interessada que la ciència arribi a tota la societat, participa des de fa anys en activitats de divulgació, activitats per a estudiants de primària i secundària i en aules per a la gent gran.

La informació d’aquesta activitat està també disponible al web de la Setmana de la Ciència i al cartell promocional. Us animem a vindre!

Setmana de la Ciència 2023

Durant el mes de novembre se celebrarà a Catalunya la 28a Setmana de la Ciència. Per aquest motiu s’organitzen tot un munt d’activitats amb els objectius fonamentals d’apropar la ciència i la tecnologia a la ciutadania i fomentar les vocacions científiques entre els més joves.

Enguany, la Generalitat de Catalunya impulsa la commemoració de l’Any Joan Oró, amb motiu del centenari del naixement del bioquímic Joan Oró i Florensa. Com a part d’aquesta iniciativa, la figura i trajectòria científica d’aquest cèlebre investigador lleidatà, referent internacional en l’estudi de l’origen de la vida, esdevindrà el fil conductor de la Setmana de la Ciència. Altres temes de rellevància que s’emmarquen dins l’SC23 són els 100 anys de la visita d’Albert Einstein a Barcelona, físic, autor de la teoria de la relativitat; Cecilia Payne, astrònoma, que va demostrar que el Sol està compost de gas hidrogen i heli; 200 anys de la mort d’Edward Jenner, descobridor de la vacuna de la verola; 100 anys del descobriment de l’efecte Compton (Arthur Compton, físic, 1923); Any Internacional del Mill, a proposta de la UNESCO; Reysa Bernson, astrònoma, qui l’any 1923 va fundar l’Association Astronomique du Nord.

La Setmana de la Ciència és una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) que compta amb el suport de nombroses institucions i entitats en l’àmbit de la recerca i de la disseminació de la ciència i la tecnologia, a la qual ens unim el professorat del Departament de Ciències Naturals de l’Institut Ramon Berenguer IV amb les següents propostes:

  • Exposició Dones que van canviar el món a l’entrada de l’Institut fins el dia 8 de novembre.
  • Ral·li fotogràfic adreçat a tot l’alumnat que vulgui participar-hi, amb el títol La vida i les estrelles. La data límit per lliurar les fotografies serà el 10 de novembre.
  • Fem Ciència a l’aula consisteix en què l’alumnat faci, de forma voluntària i en grups, un petit experiment davant la resta de companys de la classe, que trien els millors. Tindrà lloc a les classes de Física i Química a tota l’ESO (2n, 3r i 4t). L’últim dia per presentar els experiments serà el 17 de novembre.
  • Presentació d’un pòster científic o divulgatiu sobre algun aspecte del temari treballat a les classes de Biologia i Geologia de l’ESO (1r, 3r i 4t), també de forma voluntària, fins el 17 de novembre com a últim dia.
  • Hi haurà premis per a les millors fotos, experiments i pòsters. Es lliurarà un diploma i un val per material escolar als premiats. El lliurament es farà la setmana del 20 de novembre, a les classes de Ciències.

A banda, es duran a terme aquestes activitats:

  • 6 de novembre: taller de biotecnologia per a l’alumnat de Biologia de Batxillerat, en dos torns: de 9:30 h a 11:30 h i de 12:00 h a 14:00 h, al laboratori de Biologia.
  • 6 de novembre per la tarda: cafè científic a càrrec de la professora i investigadora de la UB Carme Jordi, obert a tot l’alumnat, famílies i professorat.
  • 9 de novembre: conferència Els riscos geològics a Tarragona, a càrrec del professor i investigador de la URV Joaquim Roset, adreçada a alumnat de 3r d’ESO i de Geologia i Ciències Ambientals de Batxillerat.
  • 13 de novembre: conferència La ciència dels superherois, a càrrec del professor i investigador de la URV Laureano Jiménez, adreçada a alumnat de Ciències i Tecnologia de 4t d’ESO i Batxillerat.
  • 13 i 14 de novembre: conferència a les classes de 1r d’ESO sobre el trencalòs i altres voltors dels Ports, a càrrec del comunicador ambiental Víctor Reverté.

Podeu consultar aquí el programa complet d’activitats per la Setmana de la Ciència a l’Institut Ramon Berenguer IV.

Emergència climàtica

Emergència climàtica Andreu Escrivà

Des de quan sabem que existeix el canvi climàtic? Està tot tan clar com sembla? Quins són els mites més estesos sobre el canvi climàtic? Per què hi ha gent que nega el que la ciència té tan clar? Estem a temps d’aturar-lo i adaptar-nos, o hem perdut ja massa temps?

Aquestes són algunes de les qüestions que respon Andreu Escrivà en aquest llibre. Amb un llenguatge directe i senzill, que defuig l’academicisme i va més enllà de l’allau de dades, ens explica tot el que cal saber sobre el canvi climàtic. Però, sobretot, situa als lectors en el moment actual: hem de decidir cap a on anem i a què estem disposats per a fer-hi front.

«Sobre el consens científic al respecte del canvi climàtic no hi ha cap dubte. Absolutament cap. Però cap ni un, eh. Tots els científics que treballen en el tema coincideixen: el canvi climàtic és real, és perillós i nosaltres, els humans, en som els causants. No obstant, aquest coneixement no ha pogut ser transmés, perquè les condicions per a comunicar-lo foren, a propòsit, adverses.»

Un llibre amé i aclaridor sobre el canvi climàtic.

Llegir ciència per Sant Jordi

Jugar a ser déus Salvador Macip i Chris Willmott

La clonació d’humans, la medicina regenerativa, les anàlisis prenatals… Són molts els descobriments revolucionaris en el camp de la biomedicina que ens prometen una millora important de la qualitat de vida, però a la vegada poden provocar canvis que alteraran per sempre la societat. Els beneficis que ofereixen compensen el preu que haurem de pagar per ells? Els autors d’aquest llibre ens presenten els avenços més innovadors de la recerca biomèdica i ens ajuden, amb arguments a favor i en contra, a formar-nos una opinió sobre les conseqüències ètiques i socials que tindran.

¿Qué puede salir mal? Sandra Ortonobes

¿Qué puede salir mal? és un llibre de divulgació científica fascinant i nou que ens ensenya el mapa bàsic del nostre cos per entendre de què estem fets, com funcionem i com interactuem amb el nostre entorn. En aquest món tan perillós, com és possible que continuïs amb vida? Des que som una sola cèl·lula, el nostre organisme s’enfronta a una sèrie d’obstacles que no li donen treva: mutacions genètiques, substàncies tòxiques que entren sense avisar, atacs constants de virus i bacteris amb molt mala llet i una loteria de tota mena de malalties. No obstant això, per sobreviure en aquest món hostil que ens envolta, el cos humà està preparat per contraatacar aquestes amenaces sense pensar-s’ho dues vegades. La crítica ha dit: “Si no has entés res de les teves classes de biologia, aquest llibre de la Hiperactina et salvarà la vida… I a més te l’explicarà. PD: El capítol sobre les drogues és brutal.” Jose Luis Crespo, Quantum Fracture.