Arxiu de la categoria: General

Llegir ciència per Sant Jordi

L’esperit del temps Martí Domínguez

L’esperit del temps va fer que un metge austríac s’interessés pel desenvolupament de les teories darwinistes. L’esperit del temps va fer que pensés a aplicar els estudis sobre el comportament animal al progrés de l’espècie humana. L’esperit del temps va fer que posés les seves investigacions al servei d’una política. L’esperit del temps el va convertir en un puntal de les teories que fonamentaven les pràctiques nazis. L’esperit del temps el va situar en el front de l’Est en la guerra contra els russos. L’esperit del temps no va impedir que a principis dels setanta aquest científic nazi rebés el Premi Nobel de Medicina. Una novel·la que reflexiona sobre les foscors més inquietants de la naturalesa humana.

L’embrió inconformista. Com influeix en la nostra evolució el desenvolupament embrionari Jordi Garcia-Fernàndez i David Bueno

Els embrions poden semblar-nos éssers indefensos, però poques persones saben que són uns inconformistes nats: qualsevol modificació genètica que afecti el seu desenvolupament es traduirà en canvis anatòmics o funcionals en els adults que, per lleus que puguin semblar, són la clau de volta de l’evolució i de la selecció natural. Canviar per sobreviure, sobreviure per canviar. Si els embrions no estiguessin abocats al canvi, l’evolució dels metazous, és a dir, de tots els animals, no hauria estat possible. L’evolució i el desenvolupament embrionari formen un aliatge biològic resistent i flexible. Aquest és el camp d’estudi de l’evo-devo, una nova disciplina científica que investiga com els mecanismes evolutius fan possible que organismes que comparteixen un mateix avantpassat, com els cucs, els insectes i els vertebrats, siguin tan diferents. Però són diferents només en aparença, perquè una de les principals troballes de l’evo-devo és que genèticament tenen molt en comú. Amb un llenguatge assequible, exemples sorprenents i experiments fascinants, el lector descobrirà com i per què el desenvolupament embrionari condiciona l’evolució, inclosa la dels humans.

Por qué creemos en mierdas. Cómo nos engañamos a nosotros mismos Ramón Nogueras

Mai abans en la història de la humanitat hem tingut més accés a informació que ara. Mai abans el nostre coneixement sobre el món en què vivim i el seu funcionament ha estat comparable al que tenim ara. I no obstant això, com és possible que creguem fermament en rumors i supersticions? Per què donem per bones i difonem històries i notícies que mai han passat? Què explica que, tot i les evidències, no estiguem disposats a canviar d’opinió o a modificar-la si més no? Les respostes a aquestes preguntes, com veurem en el llibre, tenen a veure amb múltiples causes. Per començar, analitzarem per què els éssers humans distem molt de ser éssers racionals. Entendrem com processem la informació d’una manera que està lluny de ser objectiva perquè, en definitiva, busquem creure el que volem creure. Examinarem per què la nostra memòria no és fiable i com elaborem falsos records d’una manera perfecta. Un viatge apassionant que ens ajuda a comprendre que gairebé tot el que creiem sobre el món i sobre nosaltres mateixos està malament.

Premis de la Setmana de la Ciència 2020

El professorat de Ciències s’ha enfrontat a la difícil tasca de triar els millors treballs presentats per celebrar la Setmana de la Ciència, en una edició que ha destacat per l’alta qualitat de moltes de les produccions presentades. Els premiats han rebut un diploma i un val per material escolar. L’alumnat guardonat enguany ha estat el següent:

A primer cicle d’ESO, els grups formats per Aitor Mateos Bonet, Àlex Fontanet Pons, Júpiter Huguet Costes i Jan Gil Pino; Íngrid Casanova Fornós, Miquel Balada Climent, Beth Escurriola Esmel i Karina Copil; Joan Solé Matamoros i Adrià Porres Pérez; i Nerea Sech Rozas, Ayla Pech Espuny, Júlia Ferreres Capella i Salma Urquizu Rodríguez, per la qualitat dels pòsters científics presentats.

A segon cicle d’ESO, Jimena Valenzuela Sarubii, pel seu relat científic, l’equip format per Àlex Palomanes González, Aina Reverter Láinez i Nora Roiget Múria, pel seu pòster científic, Laia Matamoros Morales i Verònica Montoya Conejero, per l’experiment que han gravat en vídeo, i Ximo Cifuentes Ventura i Arnau Messeguer Sancho, pel vídeo sobre les dones científiques.

A Batxillerat, Katherine Mafla Tapia, Marc Cobos Roig, Judit Pagà Capseta i Gemma Lluís Porres, pel seus relats científics; Judit Ramírez Ribas, Júlia Socoró Reverter i Laura Codorniu Jurado, pels seus pòsters científics; Kevin Ruiz Segarra, Judit Ramírez Ribas i Noèlia Heredero Torres, pels experiments que han gravat en vídeo; i Gina Porres Albacar, Martina Tolòs Campàs, Paula Bosch Vidal, María Díez Gallego, Joana Bel Barberà i Laia Cabré Navarro, pel seus vídeos sobre dones científiques.

A tothom, gràcies per la participació, i enhorabona als guardonats!

La immunologia al voltant de la COVID-19

El cafè científic d’aquesta Setmana de la Ciència ha tingut lloc per primera vegada en format telemàtic. El dilluns 16 de novembre el Doctor Jorge Lloberas ens ha explicat el funcionament del sistema immunitari front als virus, centrant-se en el SARS-CoV-2. Ha estat un recorregut des de la inflamació fins l’obtenció de vacunes, passant pels distints tipus cel·lulars que defensen el nostre cos.

Amb més d’un centenar d’assistents, entre estudiants, professorat, famílies i públic general, que han pogut plantejar-li les seues preguntes, Jorge Lloberas ha lligat d’una forma hàbil i dinàmica els coneixements en immunologia amb la situació que estem vivint, relacionant el que sabem de la COVID-19 pels mitjans de comunicació o per experiència pròpia amb els estudis que expliquen els fets.

La recepció ha estat molt bona, tant per part de l’alumnat, que ha destacat que l’adequació d’un tema tan complex els ha permès seguir el fil del seu discurs, com del professorat i públic general. Estem molt agraïts al Doctor Lloberas per fer d’aquesta primera experiència en línia un cafè científic especial.

Setmana de la Ciència 2020

Del 14 al 29 de novembre se celebrarà a Catalunya la 25a Setmana de la Ciència, durant la qual es portaran a terme tot un munt d’activitats de disseminació científica.

La situació excepcional viscuda amb motiu de la pandèmia de la COVID-19, fa que, com no podia ser d’una altra manera, la temàtica de la Setmana de la Ciència se centri en aquesta malaltia, la seva evolució global i l’estat de la recerca sobre el coronavirus SARS-CoV-2.

La 25a Setmana de la Ciència tindrà també altres temes centrals d’idèntica rellevància, com són, d’una banda, l’Any Internacional de la Sanitat Vegetal de la UNESCO, i de l’altra, el cen- tenari del naixement de diferents persones que han estat referents als respectius camps de coneixement. Són el filòleg i lingüista Antoni Maria Badia i Margarit; el químic Enric Casassas i Simó; la química anglesa, Rosalind Franklin, clau en el descobriment de l’ADN; i l’escriptor i bioquímic Isaac Asimov. El meteoròleg, astrònom i sismòleg Eduard Fontserè i Riba s’afegeix als homenatjats pel 150è aniversari del seu naixement.

Podeu llegir aquí tota la informació sobre la programació per a la Setmana de la Ciència al nostre Institut:

  • Fem Ciència a casa
  • Concurs de relats científics
  • Dones i Ciència
  • Pòster científic
  • Cafè Científic en línia
  • Conferències
  • Lliurament de premis

Us animem a participar i a gaudir de les activitats!

Cafè científic en línia sobre la COVID-19 amb Jorge Lloberas

El proper dia 16 de novembre a partir de les 17:00 h el doctor Jorge Lloberas oferirà la conferència La immunologia al voltant de la COVID-19 als nostres estudiants, professors, famílies i públic general. Serà de forma telemàtica, i es podrà seguir a través d’aquest enllaç, des d’on podreu seguir la presentació i plantejar preguntes a l’especialista en immunologia:

https://eu.bbcollab.com/guest/bf725d0278a340ca964cc05509fbd88b

Jorge Lloberas és Doctor en Ciències Biològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de fa trenta anys és professor a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona en el camp de la immunologia. Ha estat director d’una vintena de tesis doctorals, autor d’uns vuitanta articles científics a nivell internacional i investigador principal de nombrosos projectes de recerca bàsica en immunologia i de projectes aplicats en empreses relacionades amb el desenvolupament de vacunes. És coordinador del Màster Interuniversitari de la Universitat de Barcelona i l’Autònoma en Immunologia Avançada.

Podeu accedir a l’enllaç de la conferència a partir de les 16:50 h, preferentment amb el navegador Chrome. Entreu amb la càmera i el micro tancat, per evitar interferències. Els podreu usar en el torn de preguntes, i hi haurà també un xat per intervenir.

No perdeu l’oportunitat de connectar-vos amb nosaltres i participar a la conferència amb les vostres preguntes!

Llegir ciència per Sant Jordi

El enemigo invisible Dorothy H. Crawford

Els virus són extraordinàriament petits i senzills, la causa del refredat comú i la grip. Un sol virus, el de la verola, va matar al menys a tres-cents milions de persones al segle XX, abans que fos eradicat el 1980. El virus de la sida, el VIH, és ara la infecció més letal a tot el món i la causa més comuna de mort a Àfrica. En els últims anys, l’aparició de diferents virus letals com el Hanta o l’Ébola han despertat certa preocupació general. Dorothy Crawford descriu en aquest fascinant llibre tots els aspectes de la història secreta d’aquests paràsits mortals i ens explica, amb un estil brillant, què els diferencia d’altres microorganismes. Explora els virus que han causat el caos en el passat i ens explica com s’han desenvolupat i com es descobreixen i s’ideen les vacunes.

Sàpiens. Una breu història de la humanitat Yuval Noah Harari

Fa cent mil anys, l’Homo sapiens era un animal insignificant que s’ocupava de les seves coses en un racó de l’Àfrica i compartia el planeta amb almenys cinc espècies més d’humans. El seu paper en l’ecosistema no era gaire més important que el de les cuques de llum o els goril·les. De sobte, però, fa setanta mil anys, un canvi misteriós i profund en les seves habilitats cognitives el va convertir en l’amo del món. Avui dia només hi ha una espècie humana a la Terra. Nosaltres. L’Homo sapiens.

Com s’ho va fer l’Homo sapiens per aconseguir extingir la resta de les espècies d’humans i gairebé la meitat dels mamífers terrestres més grans del món? Per què els nostres vantpassats es van reunir i organitzar per crear ciutats i regnes? Com vam arribar a creure en els déus, les nacions i els drets humans; a confiar en els diners, els llibres o les lleis. Per què es van convertir en esclaus de la burocràcia, els horaris i el consumisme? Els humans, som més feliços a mesura que la història progressa? Com serà el nostre món d’aquí mil anys?

Informativa, divulgativa, audaç, intel·ligent, Sàpiens. Una breu història de la humanitat posa en qüestió tot allò que sabíem sobre l’ésser humà. Una obra brillant que ofereix una nova perspectiva de la humanitat i ens permet connectar els fets del passat amb les preocupacions actuals.