Arxiu de la categoria: General

Premis de la Setmana de la Ciència 2022


Aquesta setmana s’han lliurat els premis als millors treballs presentats amb motiu de les activitats proposades durant la Setmana de la Ciència. Enguany les persones guardonades han estat:

En el ral·li fotogràfic, Jordi Arques Alpuente, de 1r d’ESO A, Denisa Bonchis, de 1r de Batxillerat B i Aina Reverter Lainez, de 2n de Batxillerat A.

El premi als millors pòsters científics ha estat per als equips formats per Joana López Rovira i Aina Gonzàlez Barceló, de 1r d’ESO C, per Irina Lletí Ortiz, Ivette Talarn Subirats i Júlia Miró Garcia, de 1r d’ESO B i per Júlia Haro Catalan, Núria Panisello Masià, Mireia Llamas Abelló i Mar Socoró Reverter, de 4t d’ESO A.

Us donem l’enhorabona per la qualitat de les fotos i els pòsters presentats!

Entrevista amb Gemma Marfany

Amb motiu de la visita de Gemma Marfany Nadal durant la Setmana de la Ciència, hem aprofitat per entrevistar-la. L’estudiant de 2n de Batxillerat Ignasi Bel Arasa ha tingut l’oportunitat de fer-li unes preguntes a la sala d’actes de l’Institut. Han parlat de la seva faceta com a investigadora i divulgadora, de la importància de la genètica en la salut i les seves implicacions socials o de les qüestions bioètiques davant tècniques com la clonació terapèutica o les noves tecnologies CRISPR. A continuació podeu trobar la conversa:

Entrevista amb Gemma Marfany

Humans 2.0: re-escrivint l’evolució humana

Aquest dilluns, dia 7 de novembre, ha tingut lloc el cafè científic que inaugura el programa d’activitats del Departament de Ciències Naturals amb motiu de la Setmana de la Ciència. Un dilluns de novembre de l’any 2012 es va inaugurar la primera edició, per iniciativa de la professora Fernanda Barrena; deu anys després, es tracta d’una cita consolidada a l’agenda cultural d’Amposta. Enguany, el cafè científic ha comptat amb el suport del Museu de les Terres de l’Ebre, el Campus Extens de la Universitat Rovira i Virgili i de l’Ajuntament d’Amposta, i amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona.

Gemma Marfany, doctora en Biologia i professora de Genètica de la Universitat de Barcelona, ha presentat una conferència que ha generat moltes preguntes i ha deixat moltes qüestions en l’aire per a pensar. La conferència s’ha iniciat amb una coneguda seqüència de la pel·lícula 2001: una odissea de l’espai on es representen els avantpassats dels actuals humans. La doctora Marfany ha explicat de manera entenedora les bases de la genètica, a partir de les quals ha presentat algunes de les principals eines de modificació genètica i com ja s’han començat a utilitzar en humans. Finalment, ha introduït l’auditori en les qüestions bioètiques que se’n deriven de l’ús d’aquestes noves tècniques.

Si l’edició passada va suposar el retorn de la presencialitat, després d’una edició telemàtica, enguany s’han recuperat el cafè i les pastes: en finalitzar, hi ha hagut un petit refrigeri a la sortida, on el nombrós públic assistent ha pogut parlar i fer preguntes a la ponent en un ambient més informal.

Cafè científic amb Gemma Marfany

El dilluns 7 de novembre tindrem al nostre centre a la doctora Gemma Marfany amb la conferència Humans 2.0: re-escrivint l’evolució humana. Serà a partir de les 16:30 h, a la sala d’actes de l’Institut, en l’onzena edició del cafè científic que organitza el Departament de Ciències Naturals amb motiu de la Setmana de la Ciència.

Podrem els humans dirigir l’evolució futura de la nostra espècie? Basant-nos en els coneixements actuals en genètica, es pot inferir i extrapolar què pot passar en un futur més proper. Al cap i a la fi, si cal predir el futur, cal comprendre les bases del nostre present. Per respondre la pregunta inicial, es presentarà breument què sabem sobre el nostre genoma i si tenim prou dades per inferir com som (el que s’anomena correlació genotip-fenotip), per passar a presentar els avenços tecnològics actuals i el seu impacte potencial en la nostra evolució.

Gemma Marfany Nadal és doctora en Biologia i professora de Genètica de la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria professional i acadèmica s’ha desenvolupat a Barcelona, Edimburg i Oxford, i ha estudiat molts camps de la genètica, com ara l’evolució molecular, i actualment dirigeix un grup de recerca que estudia les bases genètiques de malalties humanes hereditàries, en particular la ceguesa. Fa classes de genètica molecular, diagnòstic genètic, teràpia gènica, envelliment i genòmica en diversos graus i màsters, i forma part de diverses comissions de bioètica i de genètica forense. Ha publicat més de noranta publicacions i dirigit nou tesis doctorals.

Des de jove és molt aficionada a la fantasia i la ciència-ficció, i creu que els científics han de divulgar la ciència que tant els apassiona per apropar-se a la societat, emprant un llenguatge senzill i alhora rigorós. Ha publicat dos llibres de divulgació científica: El efecto CSI. La genética forense del siglo XXI (Edicions UPC, 2010), i Per què envellim? La resposta de la ciència a una vella preocupació humana (Publicacions UB-Omnis Cellula, 2011). També col·labora escrivint articles de divulgació cada dissabte al mitjà digital El Nacional.cat.

També podeu trobar tota la informació d’aquesta activitat al web de la Setmana de la Ciència i al cartell promocional. Us hi esperem!

Setmana de la Ciència 2022

Durant el mes de novembre se celebrarà a Catalunya la 27a Setmana de la Ciència. En el marc d’aquesta setmana s’organitzen tot un munt d’activitats amb els objectius fonamentals d’apropar la ciència i la tecnologia a la ciutadania i fomentar les vocacions científiques entre els més joves.

El fil conductor de l’edició d’enguany són la innovació i el coneixement local com a motor de creixement i la participació activa de la ciutadania en les diferents etapes del procés de recerca científica. La Setmana de la Ciència és una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació  que compta amb el suport de nombroses institucions i entitats, a la qual ens unim el professorat dels Departament de Ciències Naturals i de Matemàtiques de l’Institut Ramon Berenguer IV amb les següents propostes:

  • Ral·li fotogràfic, adreçat a tot l’alumnat que vulgui participar-hi, amb el títol Què fa la ciència per tu? La data límit per lliurar les fotografies serà l’11 de novembre.
  • Fem Ciència a l’aula consisteix en què l’alumnat faci, de forma voluntària i en grups, un petit experiment davant la resta de companys de la classe, que trien els millors. Tindrà lloc a les classes de Física i Química a tota l’ESO (2n, 3r i 4t). L’últim dia per presentar els experiments serà el 18 de novembre.
  • Presentació d’un pòster científic o divulgatiu sobre algun aspecte del temari treballat a les classes de Biologia i Geologia de l’ESO (1r, 3r i 4t), també de forma voluntària, fins el 18 de novembre com a últim dia.
  • Hi haurà premis per a les millors fotos, experiments i pòsters. Es lliurarà un diploma i un val per material escolar als premiats. El lliurament es farà la setmana del 21 de novembre, a les classes de Ciències.

A banda, es duran a terme aquestes activitats:

  • 7 de novembre per la tarda: cafè científic a càrrec de la professora de Genètica de la UB Gemma Marfany, obert a tot l’alumnat, famílies i professorat.
  • 8 de novembre: taller d’electroforesi per a l’alumnat de Química i Biologia de Batxillerat, en dos torns: de 9:30 h a 11:30 h i de 12:00 h a 14:00 h, al laboratori de Biologia.
  • 9 de novembre: cinefòrum amb el psicòleg Ramon Nogueras, al Casal Municipal d’Amposta, a partir de les 11:30 h, organitzat per la Societat Catalana de Divulgació Científica, en col·laboració amb el Departament de Matemàtiques, adreçat a l’alumnat de Batxillerat Científic.
  • 14 de novembre: conferència a les classes de 1r d’ESO sobre les espècies amenaçades als Ports.
  • 16 de novembre: La ciència en primera persona a les classes de Matemàtiques de 3t i 4t d’ESO.

Trobareu tots els detalls al programa complet de la Setmana de la Ciència 2022 a l’Institut Ramon Berenguer IV.  Us animem a participar!

Llegir ciència per Sant Jordi

Breu història de gairebé tot Bill Bryson

Com va anar el Big Bang? Què va fer desaparèixer els dinosaures? Quan van sorgir les primeres civilitzacions? On és el punt més llunyà de l’univers? Per què sempre ens fem preguntes sobre tot allò que ens envolta i, invariablement, acabem trobant una resposta tan senzilla que semblava impossible de ser plantejada? Totes les branques de la ciència s’apleguen i s’expliquen en aquest divertit, planer i ambiciós assaig d’un dels divulgadors científics més apassionats del món. Des de la geologia fins a la física quàntica, passant per les matemàtiques, la zoologia, la química i l’antropologia, el periodista Bill Bryson posa a l’abast de qualsevol lector curiós els enigmes més cotitzats per la ciència antiga i moderna.

Si un dit assenyala la llunya Toni Pou

Un dia de fa uns quants anys, el narrador d’aquest llibre va veure un vídeo a YouTube que el va espe­ronar a emprendre un viatge que el duria primer a Florència i més tard al desert xilè d’Atacama. Al vídeo, Italo Calvino, autor de Per què llegir els clàssics i ell mateix un dels escriptors més impor­tants del segle XX, hi deia, sense cap ombra de dubte, que Galileu era el més gran prosista de la llengua italiana. Per què un home de lletres com Calvino professava tanta admiració literària per un home de ciència com Galileu? Què és el que comparteixen l’un i l’altre, malgrat la rígida sepa­ració del saber en ciències i lletres?

Antic professor de física frustrat per les limi­tacions dels programes acadèmics, periodista es­pecialitzat en la divulgació de la ciència, lletraferit empès per una curiositat fèrtil i un sentit de l’existència que podríem qualificar de romàntic, el narrador té la intuïció que la resposta només la trobarà en el telescopi amb què Galileu va canviar el món ara fa 400 anys. Què si no un cert esperit artístic i molta imaginació podria haver omplert de sentit la distància entre allò que la ciència òpti­ca del segle XVII permetia albirar i les conclusions revolucionàries a les quals va arribar?

A Si un dit assenyala la lluna, Toni Pou ens fa partícips d’una original aventura intel·lectual narrada per una veu sàvia i humil que observa, investiga, passeja, especula, viatja, fabula, dub­ta, explica anècdotes, es deixa endur per les gi­ragonses de l’atzar, es meravella i de vegades també confon ficció i realitat…

Una serie de eventos afortunados Sean B. Carroll

Les coses succeeixen per alguna raó o són fruit de l’atzar? Filòsofs i teòlegs han reflexionat sobre aquesta qüestió durant mil·lennis, però no ha estat fins avui que els descobriments científics l’han resolt: vivim en un món on impera l’aleatorietat.

Com qualsevol altra espècie, els humans som aquí per accident. Però quantes coses van haver de passar de certa manera i no d’una altra perquè existíssim? Des de l’impacte tremendament improbable d’un asteroide contra la Terra fins als canvis a la seva òrbita durant l’Edat de Gel o les alteracions invisibles a les gònades dels nostres ancestres, som producte d’una sorprenent sèrie d’esdeveniments afortunats.

Inspirat en figures com Kurt Vonnegut i els Monty Python i escrit per un dels millors divulgadors científics de l’actualitat, aquest és el relat irresistiblement entretingut i estimulant sobre un dels aspectes més importants i menys apreciats de la vida. Una exploració sorprenent de l’atzar com a origen de tota la bellesa i la diversitat del món.

Premis de la Setmana de la Ciència 2021

Durant el mes de novembre l’alumnat ha presentat pòsters científics i experiments a l’aula i ha participat a un concurs fotogràfic. Els millors treballs han merescut un premi i un diploma.

Els premis de primer cicle d’ESO han estat per a Max Ramon, de 1r d’ESO A, l’equip format per Eirian Cruz, Iván Moya, Pau Prieto i Dúnia Rangel, de 1r d’ESO B, l’equip de Mireia Ciscar, Guillem Gas, Sergi Palomanes i Sacha Velasquez, de 1r d’ESO C, l’equip d’Èrika Artells, Iasmina Baba, Miriam Estudillo i Aran Homs, de 1r d’ESO D, i el d’Aina Bailach, Alba Fosch, Pau Fosch i Martí Salvadó, de 1r d’ESO E.

A segon cicle d’ESO han guanyat l’equip d’Isaac Artells i Mohamed Karkach, de 3r d’ESO A, l’equip de Mario Ramos, Ivan Tomás i Pau Tomàs, de 3r d’ESO E, l’equip d’Idoia Mas i Norah Falcó, de 4t d’ESO A, l’equip de Guillem Sanchez, Miquel Garcia, Hector Bayo i Jordi Solé, de 4t d’ESO B i Denisa Bonchis, també de 4t B.

A Batxillerat han estat guanyadors l’equip de Júlia Conde i Aina Reverter, l’equip de Nora Gilabert i Laia Casanova, l’equip d’Àlex Palomanes i Nora Roiget, tots ells de 1r de Batxillerat A, Àlex Arjona, de 2n de Batxillerat A i l’equip format per Sara Flos, de 2n de Batxillerat A i María Díez, de 2n de Batxillerat B.

Ecologisme real

José Miguel Mulet ha estat el protagonista de la desena edició del cafè científic, que ha tingut lloc el dilluns dia 15 de novembre a la sala d’actes de l’Institut amb una xerrada amb el tema de la seva última obra com a fil conductor. S’ha parlat de sostenibilitat alimentària, d’energies o de formes de transport, entre altres aspectes, i l’alumnat del Batxillerat científic, professorat i el públic general que ha volgut acompanyar-nos han tingut l’oportunitat de preguntar al ponent sobre qüestions diverses relacionades amb la sostenibilitat, la temàtica central de l’edició d’enguany de la Setmana de la Ciència.