5. Aparell reproductor i sexualitat

CONTINGUT DE LA PÀGINA

la maternitat Gustav Klimt

1. La funció de reproducció en humans

2. Aparells reproductors

2.1. Aparell reproductor masculí

2.2. Aparell reproductor femení.

3. El cicle menstrual

4. La fecundació, la gestació i el part

** Un repàs del tema amb diapositives

5. El sexe i la sexualitat

6. Mètodes anticonceptius

7. Malalties de transmissió sexual

1. La funció de reproducció en humans

Necessitem nodrir-nos per continuar vius i també necessitem relacionar-nos amb l’exterior per poder aconseguir l’aliment, en canvi no necessitem reproduir-nos per continuar vius. La reproducció no ens serveix per continuar vius sinó per generar nous individus de la nostra espècie què continuïn vivint quan nosaltres ja estiguem morts. La reproducció garanteix la supervivència de l’espècie.

En els humans, la reproducció és de tipus sexual, el que vol dir que existeixen dos sexes amb característiques morfològiques i fisiològiques diferents (dimorfisme sexual). Els de sexe masculí o homes i els de sexe femení, dones. Així que també haurem de parlar d’aparells reproductors diferents.

La reproducció es realitza en òrgans especialitzats que constituïxen l’anomenat Aparell Reproductor i que és diferent en ambdós sexes. El funcionament dels aparells reproductors, ve controlat, en gran part, per l’acció d’hormones.

En els humans la reproducció només és possible entre dos individus de diferent sexe que produeixen cèl·lules sexuals diferents o gàmetes : l’home produeix espermatozoides i la dona òvuls.

La unió d’aquestes dues cèl·lules es coneix com fecundació i té lloc en l’interior dels òrgans reproductors de la dona (fecundació interior), després de realitzar-se la còpula (coit), que és la introducció del penis masculí en la vagina de la dona.

La cèl·lula que es forma, que s’anomena zigot, es multiplica constantment (desenvolupament embrionari) originant un embrió que s’alimenta a partir del cos matern mitjançant un òrgan anomenat placenta. Gràcies a això el nou individu ja surt completament format (viviparisme).

En els humans la reproducció sexual és un concepte estretament relacionat amb un altre: la sexualitat.

La sexualitat és un concepte complexe de definir que avarca components biològics, fisiològics, així com psico-afectius i emocionals.

D’altre banda, l’existència de plaer en les relacions sexuals, com també passa en l’alimentació, és un factor que l’evolució segurament ha potenciat ja que ajuda molt a assegurar que els humans es reprodueixen i perpetuïn l’espècie.

vull tornar a l’índex del tema

2. Els aparells reproductors

L’aparell reproductor , també anomenat gònades, és l’encarregat de produir, mitjançant la gametogènesi, les cèl·lules sexuals o gàmetes, procés que s’activa a partir de la pubertat i que condueix també a l’aparició dels caràcters sexuals secundaris.

També s’encarrega del desenvolupament del nou ésser, en el cas de la dona.

2.1. L’aparell reproductor masculí

La major part de l’aparell reproductor masculí és extern.

Les parts visibles de l’aparell reproductor són el penis i l’ escrot, una bossa de pell que allotja els dos testicles.

Com és l’interior de l’aparell reproductor masculí?

Dins l’escrot trobem els testicles. A l’interior d’aquests òrgan hi ha uns llargs conductes molt replegats anomenats túbuls seminífers, a l’interior dels quals és on es generen els espermatozoides.

Els espermatozoides es formen a partir de les cèl·lules seminals que entapissen les parets dels túbuls seminífers, mitjançant successives divisions i transformacions. També conté les anomenades cèl·lules de Leydig que produeixen l’hormona testosterona, que és la responsable dels caràcters sexuals masculins (veu greu, barba, espatlles amples, etc.).

El testicle contínuament produeix espermatozoides, aquests acaben de madurar i s’acumulen fins al moment del coit en l’epidídim, un conducte tubular que es disposa tot entortolligat sobre el testicle i que és on desemboquen tots els túbuls seminífers.

Cada epidídim comunica amb un conducte deferent que conduirà els espermatozoides fins la uretra, que comunica amb l’exterior.

A més trobem en l’interior tres glàndules annexes que elaboren secrecions que permeten la maduració dels espermatozoides i que possibiliten la circulació dels espermatozoides donat que són secrecions líquides.

El conjunt dels espermatozoides i les secrecions d’aquestes glàndules formen el líquid seminal o semen. Aquestes glàndules són:

- les vesícules seminals: dos dilatacions en forma de bossa segreguen un líquid ric en fructosa que nodreix als espermatozoides i aporten la major part del contingut del semen. De les vesícules seminals surten els conductes ejaculadors, que desemboquen en el primer tram de la uretra, a nivell de la pròstata.

- la pròstata: és una glàndula de la mida d’una castanya que es situa sota la bufeta i es disposa abraçant la uretra en el seu primer tram. La pròstata aboca a la uretra un líquid d’aspecte lletós que protegeixen i nodreixen els espermatozoides.

- les glàndules de Cowper que aboquen a la uretra un líquid viscós que protegeix el seu interior dels residus de l’orina i lubrifica la uretra abans de la sortida dels semen (ejaculació)

El semen és la secreció blanquinosa i viscosa produïda pels òrgans reproductors masculins. Està composta pels espermatozoides i les secrecions procedents de les glàndules annexes.

El semen és expulsat enèrgicament en el moment de l’ ejaculació recorrent el conducte deferent i la uretra.

Durant el recorregut les glàndules annexes segreguen les substàncies que constitueixen la part líquida del semen. Aproximadament s’ejaculen uns 3cm3 de semen amb una concentració d’espermatozoides de 100 milions/cm3 aprox.

Perquè tingui lloc l’ejaculació el penis ha d’estar en erecció. En estat normal el penis és flexible i flàccid, però es posa erèctil quan l’home és excitat sexualment.

L’erecció es produeix gràcies a que el penis en el seu interior presenta tres cilindres de teixit erèctil (teixit mesenquimàtic amb espais irregulars que s’omplen i es buiden de sang) anomenats cossos cavernosos (2 cossos cavernosos a dalt) i cos esponjós (1 a sota) que en el moment de l’excitació s’omplen de sang. Això provoca la seva erecció i el seu augment de mida.

vull tornar a l’índex del tema

Les cèl·lules sexuals masculines: els espermatozoides

Durant tota la vida sexual activa de l’home, en els túbuls seminífers dels testicles es produeix l’espermatogènesi o formació d’espermatozoides. Aquest procés comença aproximadament als 12 anys i s’estén durant tota la vida. Diàriament s’emmagatzemen en el epidídim uns 500 milions d’espermatozoides madurs provinents d’ambdós testicles, els quals són fèrtils durant algunes setmanes. Aquest procés de maduració triga 72 dies i està controlat per una complexa interacció d’hormones.

En un espermatozoide distingim les següents parts:

* Un cap, que conté el paquet de cromosomes i una regió on es concentren els enzims necessàries per degradar les parets de l’òvul anomenada acrosoma .

* En la seva part intermèdia o coll es troben les mitocondris, encarregades de produir l’energia necessària perquè aquest pugui arribar fins a l’òvul.

* La seva cua o flagel, similar a un fuet, té com objectiu impulsar a l’espermatozoide cap a l’òvul femení.

- Domines l’anatomia de l’aparell reproductor masculí? Posa’t a prova fent aquesta autoavaluació

vull tornar a l’índex del tema

2.1. L’aparell reproductor femení

L’aparell reproductor femení té com a funcions produir els gàmetes femenins o òvuls, fabricar les hormones sexuals femenines (els estrògens i la progesterona) i també és on té lloc la fecundació i la gestació (desenvolupament del fetus fins al seu naixement).

És a dir és el cos de la dona, el seu aparell reproductor,  el que rep als espermatozoides, i una vegada que l’òvul ha estat fertilitzat, alimenta a l’embrió i després al fetus durant les 40 setmanes (±9 mesos) que triga en desenvolupar-se fins a néixer completament format. És per això que gairebé la totalitat de l’aparell reproductor femení és intern: s’allotja dins la cavitat abdominal.

El conjunt de genitals externs de la dona es denomina vulva. Estan situats en la base de la cavitat pèlvica. Als éssers humans consta dels llavis majors i menors, del clítoris, de l’obertura de la uretra i de l’entrada de la vagina.

L’aparell reproductor femení intern es localitza en la cavitat abdominal.

Els ovaris són les gònades femenines que alberguen els òvuls i produïxen les hormones sexuals. Són dos, el dret i l’esquerre. De forma ovalada, amiden aproximadament quatre centímetres i se situen en l’interior del abdomen i estan units a l’úter mitjançant uns lligaments. Cada 28 dies els ovaris alliberen un òvul madur, que són recollits per la trompa  de Fal·lopi.

Les trompes de Fal·lopi són dos canals d’uns deu centímetres de longitud que s’estenen des dels ovaris fins a l’úter. Són les encarregades de recollir els òvuls que vénen des dels ovaris i dur-los a l’úter. En el seu interior, cadascuna d’elles posseïx unes pestanyes microscòpiques que, al vibrar, ajuden a impulsar a l’òvul en el seu camí cap a la cavitat uterina. És en aquest recorregut on l’òvul és fecundat per l’espermatozoide.

L’úter, també conegut com matriu, està situat darrere de la bufeta i davant del recte. És un òrgan muscular buit amb forma de pera, de paret gruixuda i elàstica, que amida de 7 a 8 centímetres de longitud. Les seves parets estan entapissades de teixit epitelial : mucosa uterina anomenada endometri. La seva funció és allotjar l’embrió en desenvolupament fins al seu naixement. Des de la part superior de l’úter sorgeixen, a cada costat, les trompes de Fal·lopi, pel seu extrem inferior, regió coneguda com coll o cèrvix, s’uneix amb la vagina.

La vagina és un conducte musculós i elàstic d’uns 8 a 15 cm de longitud. L’himen és una membrana que tapa l’entrada. Allotja el penis de l’home durant la relació sexual i és el canal de sortida del bebè quan el part és normal.

vull tornar a l’índex del tema

Les cèl·lules sexuals femenines: els òvuls

Els òvuls són els gàmetes femenins. Són cèl·lules grans que es mouen amb molt dificultat. Mantenen la capacitat reproductora durant 24 hores després de ser alliberats de l’ovari. Quan l’òvul surt de l’ovari, passa a la trompa de Fal·lopi, on es pot quedar un període curt de temps. En aquest interval serà fecundat o es morirà.

Galeria d’imatges de l’aparell reproductor femení

- Domines l’anatomia de l’aparell reproductor femení? Comprova-ho amb l’autoavaluació.

vull tornar a l’índex del tema

3. El cicle menstrual

A diferència de l’home, la dona no fabrica contínuament les seves cèl·lules sexuals, al néixer una nena ja té al voltant de 400 mil ovòcits, òvuls en estat immadur, que són emmagatzemats en uns fol·licles similars a uns sacs. Al voltant de 400 maduraran durant la vida fèrtil de la dona, que s’inicia durant la pubertat (procés conegut com menarquia) i conclou en la menopausa.

El procés de formació i maduració dels òvuls es denomina oogènesi. És un procés que comença en l’etapa embrionària. Al néixer una nena ja té al voltant de 400 mil òvuls en estat immadur, que són emmagatzemats en uns fol·licles similars a uns sacs.

El procés de maduració dels òvuls es reprendrà a la pubertat. De manera cíclica cada mes un dels ovaris madurarà un fol·licle que alliberarà un òvul. Aquest procés , controlat per hormones segregades en la hipòfisi i en el propi ovari es coneix com cicle menstrual. La durada del cicle menstrual sol ser de 24 a 35 dies, amb una mitjana de 28 dies. Però la regularitat del cicle és variable, fins i tot en una mateixa dona.

Completa els teus apunts sobre la menstruació i el cicle menstrual visitant aquests enllaços:

-El cicle menstrual: explicacions a un nivell bàsic.

- La menstruació.

- El cicle sexual femení (en castellà)

- Miniunitat didàctica sobre la menstruació amb contingut molt senzill (és de primària!)

- Todo sobre la menstruación

- Una presentació en Flash sobre el cicle menstrual (amb so)

- Ets una noia? Aleshores has de saber què és la regla i llegir-te una una dotzena de coses que hauries de saber sobre el fet de tenir-la?

- Càlculs per saber quan estàs ovulant

- Què és la menopausa?

vull tornar a l’índex del tema

4. La fecundació, la gestació i el part

La formació d’un nou ésser s’inicia amb la fecundació.

La fecundació és la unió dels gàmetes per donar lloc a un zigot. En els humans la fecundació és interna, té lloc dins el cos femení , concretament en l’interior de les trompes de Fal·lopi. Per això, previ a la fecundació és necessari el coit que consisteix en la introducció del penis dins la vagina i la posterior ejaculació del semen contenint aprox. 350 milions d’espermatozoides.

La gestació és el període que va des de la fecundació fins al moment del naixement o part. També l’anomenem embaràs.  onsisteix en el desenvolupament embrionari que donarà lloc a un nou organisme. En els humans la gestació dura unes 40 setmanes o 9 mesos. En aquest període, un òrgan anomenat placenta agafa protagonisme.

El part pot definir-se com el període caracteritzat per la presència de contraccions uterines regulars i doloroses, acompanyades d’un aplanament i una dilatació cervical evident i progressiva i que acaba amb la sortida del fetus a l’exterior del cos matern.

Les fases del part

El National Geographic va publicar un impressionant reportatge sobre el desenvolupament d’un fetus dins el ventre matern a partir d’imatges reals d’ecografies en 4D processades digitalment. És un document sorprenent que pots trobar a la nostra Videoteca dividit en 10 parts. No te’l perdis: En el vientre materno.

- Fecundació i desenvolupament embrionari en imatges.

- L’embaràs

- Fecundación, embarazo y parto

- La fecundació, la gestació i el part

- Et pots quedar embarassada si tens la regla?

- La fecundació humana

- El part

vull tornar a l’índex del tema

Un repàs del tema amb diapositives …

Aquí teniu el PowerPoint que anem passant a classe, per tal que repasseu tots els conceptes relacionats amb els aparells reproductors, la fecundació i la gestació.



- Fes un repàs dels teus coneixements amb aquestes activitats i repassant alguns conceptes importants

vull tornar a l’índex del tema

5. El sexe i la sexualitat

La sexualitat ens acompanya des que naixem fins que morim. Els éssers humans som éssers sexuats des que naixem, de manera que les manifestacions de la nostra sexualitat són quotidianes. Abarca totes àmbits d’una persona: fisiològics, psicològics, socials i culturals.  La sexualitat  té diversos components: el desig, els sentiments i les actituds, les identitats i l’autoestima, el cos i les seves funcions, els coneixements i les pràctiques, els papers de gènere i les relacions interpersonals i afectives, els valors i les creences . Tots ells són importants en l’exercici de la sexualitat i la construcció d’una vida plena.

És difícil definir sexualitat en poques paraules, és un concepte complex i que engloba molts factors i processos.

Llegeix, si no  com la descriu lOrganització Mundial de la Salut (OMS):  defineix la sexualitat com “un aspecte central de l’ésser humà al llarg de la seva vida i engloba el sexe, la identitat de gènere i els rols, l’orientació sexual, l’erotisme, el plaer, la intimitat i la reproducció. La sexualitat es viu i s’expressa en pensaments, fantasies, desitjos, creences, actituds, valors, conductes, pràctiques, rols i relacions. Tot i que la sexualitat pot incloure totes aquestes dimensions, no totes elles s’experimenten o s’expressen sempre. La sexualitat està influenciada per la interacció de factors biològics, psicològics, socials, econòmics, polítics, ètics, legals, històrics, religiosos i espirituals.”

El que és important de saber, però és que tens dret a gaudir la teva sexualitat en tota la seva plenitud.

La sexualitat, les seves sensacions i manifestacions en l’adolescència, com en qualsevol etapa de la vida, han de ser tractades amb naturalitat. Hem de poder parlar de sexualitat amb tota llibertat per aclarir dubtes i poder així prendre decisions responsables sobre el nostre comportament.

Què és i què no és la sexualitat ?

Sexualitat i educació sexual. La bona informació és imprescindible per poder gaudir de les relacions sexuals. Aquí tens una altra guia sobre sexualitat (en castellà) i sobre sexe segur.

Coneixent el nostre cos…

Vulva, manual de la propietària.

Pene, manual del usuario.

Són normals els meus genitals?

Quan parlem de sexualitat podem dir que la diferència és normal… perquè el terme normal és molt ampli. Quan no m’agrada el meu cos…

És important la mida del penis?

Les ereccions i les pol·lucions nocturnes. Què és i per què passa? És normal tenir ereccions?

El clítoris.

La masturbació és una part de la nostra sexualitat, practicada tant per nois com per noies. Tant normal és practicar-la com no. La masturbació ens ajuda a posar-nos en control de la nostra sexualitat. En explorar els nostres propis cossos, mirant-nos i tocant-nos, podem aprendre més sobre el nostre cos i el que li fa sentir bé sexualment. La veritat és que la majoria de les persones aprenen a tenir els seus primers orgasmes a través de la masturbació. Podríem dir doncs que masturbar-se aporta mes beneficis que perjudicis. Aquí pots trobar resposta a les teves preguntes. Mites falsos sobre la masturbació.

Si ets una noia i no fas de la masturbació un tabú, pot ser molt interessant un vídeo d’unes estudiants d’infermeria: Tècniques de masturbació femenina (suposadament està recomanat a partir de certes edats i pot ser has de confirmar a youtube que entens això). Visualitza’l només si ets capaç d’entendre que no és un vídeo pornogràfic i que t’aportarà informació útil per gaudir de la teva sexualitat.

Com respon el nostre cos davant l’excitació sexual? És el que coneixem com la resposta sexual.

Tant l’home com la dona, passen per diferents etapes durant la seva resposta sexual, en les que es produiran una sèrie de canvis fisiològics i emocionals.

L’orgasme és el punt culminant de l’excitació sexual que ve precedit per la fase d’excitació i fase d’altiplà en la resposta sexual humana. S’allibera la tensió sexual acumulada durant les fases precedents i s’experimenta una gran sensació de plaer en la zona genital. Sigui quina sigui la forma d’arribar a l’orgasme, la resposta és la mateixa. De tota manera és cert que hi ha orgasmes més o menys intensos i més o menys plaents. Aquí pots trobar algunes dades sobre l’orgasme femení

Què són les fantasies sexuals?

Sexe virtual?

Iniciació sexual: la primera vegada….

La primera relació sexual.

Què s’entén per “primera vegada“? La “primera vegada“: què pots esperar i que no. Estàs a punt per iniciar-te?.

Què és el petting?. El “petting” és practicar el sexe sense penetració . El petting és l’estimulació amb carícies, petons, abraçades i masturbacions mútues que ens porta al coneixement propi i al de la nostra parella.

I què passa amb la virginitat? Per què encara se li dóna importància a això de la virginitat?

El sexe pot ser dolorós?. Més motius d’una penetració dolorosa, el que es coneix com vaginisme.

Ningú, més que tu, sap quan estàs preparat o preparada per iniciar-te en les relacions sexuals. No hi ha una data ni un moment recomanable. L’únic que podem recomanar és que quan arribi el moment la decisió la prenguis tu i només tu, sense pressions. Quan tu ho vulguis i et sentis a gust i segur/a amb la decisió de començar és just el millor moment per fer-ho.

I un últim parell de consells:

- INFORMA’T: quan més coneguis sobre el que comporta la sexualitat menys riscs correràs i més podràs gaudir-la.

- PARLA’N: és important i necessari parlar de sexe amb la teva parella de joc. Al principi pot tallar una mica i pot incomodar treure el tema. Però et sorprendrà comprovar que, un cop superada la vergonya, la vostra relació en surt beneficiada.

Orientació sexual: Sí, ho sóc… i què?

Ja saps qui t’atreu? Què s’entén per orientació sexual? Respostes a les preguntes sobre orientació sexual que ens ajudaran a enterrar els prejudicis i a respectar qualsevol elecció i orientació sexual.

Aclarint les idees: identitat sexual i orientació sexual.  Són conceptes ben diferents:

- La identitat sexual és la combinació de molt diversos factors: biològics, ambientals i psicològics i podríem definir-la com el sentiment de pertànyer a un o a un altre sexe. És a dir, la identitat sexual és la que et defineix, la que et dóna consciència i et fa sentir un home o una dona, independentment dels teus genitals, de la teva genètica i de la teva aparença externa. Generalment la identitat sexual té concordança amb el gènere sexual, però hem de tenir present les persones transsexuals i les intersexuals.

- L’orientació sexual fa referència a les teves preferències i desitjos sexuals i et defineix com heterosexual, homosexual o bisexual.

La bisexualitat, l’homosexualitat femenina o lesbianisme, l’homosexualitat masculina són variants de l’orientació sexual de les persones, no són malalties, ni trastorns psíquics. Obligar que algú es comporte de manera contrària a la seua naturalesa si posa en perill la salut i l’equilibri psicològic de les persones.

És un error freqüent associar homosexualitat amb transvestisme (persones que imiten gestos, comportaments i vestits del sexe oposat) i transsexualitat (persones que han nascut biològicament d’un sexe i se senten d’altre).

Transsexual masculí (dona biològica que se sent i viu com un baró i desitja ser-ho. Per això s’hormonen, s’operen els pits i a vegades, també els genitals).

Transsexual femenina (baró biològic que se sent i viu com dona. Desitja ser dona, per això s’hormona, es vist i fins i tot s’intervé quirúrgicament).

Font original d’aquest paràgraf la trobaràs a No et lies!

Crec que sóc lesbiana, i ara què?. Què vol dir ser lesbiana? Combatent els mites sobre les lesbianes.

Crec que sóc gai, i ara què? Què vol dir ser gai?

Tens prejudicis sobre els homosexuals? Doncs, és hora de que t’informis i acabes amb la teva ignorància.

Crec que sóc bisexual, i ara què?

Com dir als pares que eres gay.  I una guia en català per a joves gais i lesbianes

Associacions que et poden informar sobre la teva opció homosexual: Casal Lambda. Front d’Alliberament Gay de Catalunya.

Sin vergüenza. Associació universitària de lesbianes, gais, bisexuals i transexuals (LGBT).

Informe joves LGBT a l’Estat Espanyol.

ILGA: Associació Internacional de lesbianes, gays, bisexuals, trans i intersexuals.

Pàgina de la campanya Stop Trans Pathologization-2012, una campanya per la despatologització de les identitats trans (transsexuals i transgènere) i la seva retirada dels catàlegs de malalties (el DSM de la American Psychiatric Association, que la seva versió revisada apareixerà en el 2012, i el CIM de la Organització Mundial de la Salut, que sortirà el 2014)

6. Mètodes anticonceptius

Una relació sexual sense protecció t’exposa a un embaràs no desitjat. Els mètodes anticonceptius són diversos, alguns per als homes i altres per a les dones, alguns s’utilitzen just en el moment del coit, altres no, … hi ha de reversibles i de irreversibles,  molt eficaços o d’eficàcia dubtosa o relativa. Hi ha algun mètode anticonceptiu, que et pot evitar, també, a que agafis una malaltia de transmissió sexual.

El preservatiu o condó és l’únic mètode que a més a més et pot evitar el contagi d’una sèrie de malalties de transmissió sexual (MTS). I recorda: el condó no talla el rotllo: evita el mals rotllos!

La contracepció: què és i quins mètodes es coneixen.

Per què la “marxa enrere” no és un mètode anticonceptiu!

Sexualitat i anticoncepció

Mètodes anticonceptius

Sexo con seso

La píndola de l’endemà

Vols un resum amb les avantatges i inconvenients dels mètodes anticonceptius per al teu dossier de natus? (un pdf, que si vols pots descarregar)

7. Malalties de transmissió sexual

S’anomenen MTS (Malalties de Transmissió Sexual) el conjunt d’infeccions que es contreuen principalment per contacte sexual, és dir quan es tenen relacions sexuals: sexe vaginal, sexe anal i sexe oral. Totes aquestes pràctiques tenen en comú l’intercanvi de fluids entre dues persones, el vehicle transmissor d’aquestes malalties, també conegudes popularment com malalties venèries.

Les malalties de transmissió sexual també poden transmetre’s a traves d’intercanvis de sang (se’n diu transmissió parenteral) i de mare a fill durant l’embaràs, el part o la lactància ( se’n diu transmissió vertical)

Les malalties de transmissió sexuals poden ser causades per virus -hepatitis B, herpes, virus de la immunodeficiència humana (VHI) o virus del papil·loma humà (VPH)- o bacteris -infecció per clamídies, gonorrea o sífilis-. Altres tipus d’infeccions poden ser produïdes per fongs o paràsits, com la pediculosi púbica (lladelles), la candidiasi o la sarna.

S.I.D.A. significa Síndrome (conjunt de manifestacions, símptomes i signes que caracteritzen una malaltia) d’immunodeficiència (immuno: sistema immunitari + deficiència: falta, mancança) Adquirida (no és hereditària, és causada per un virus). SIDA i VIH

Enfermedades de transmisión sexual, i una altra web on trobar informació. I aquí un tutorial interactiu sobre les MTS (en castellà)

Guia per a la prevenció de les MTS

Recorda que la sexualitat no només ha de ser plaent sinó que també ha de ser SALUDABLE.  En el sexe, no te la juguis!

6 pensaments a “5. Aparell reproductor i sexualitat

    1. Míriam Redondo Autor de l'article

      Gràcies David per l’avís. Aniré revisant i miraré d’actualitzar (és un currazo!!!)
      Ànims per a l’estudi.

      Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Current day month ye@r *