2. Nutrició i alimentació. L’aparell digestiu

-INTRODUCCIÓ

2.1 NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ

Els nutrients

Els aliments

La dieta equilibrada

Trastorns d’origen alimentari

2.2 L’APARELL DIGESTIU

2.3 MALALTIES DE L’APARELL DIGESTIU

INTRODUCCIÓ

El nostre cos, a l’igual que la resta d’éssers vius, necessita incorporar matèria i energia.

  • Necessitem matèria per créixer, però també per reciclar les cèl·lules del nostre cos (les cèl·lules mortes de la pell es substitueixen cada dos mesos, els glòbuls vermells de la sang es renoven en quatre mesos,…). Les nostres cèl·lules estan contínuament reparant i fabricant.
  • Necessitem energia per garantir la supervivència del nostre cos: les activitats vitals gasten energia! Però també per mantenir la temperatura constant (un termòstat la fixa al voltant dels 37ºC) i per realitzar les activitats quotidianes, aquelles que fem normalment al llarg del dia.

Aquesta funció rep el nom de nutrició i per portar-la a terme el nostre cos compta amb uns aparells que treballen coordinats i relacionats: l’aparell digestiu, l’aparell circulatori, respiratori i excretor (que s’expliquen en la següent unitat).

Els aliments ens aporten els nutrients que ens proporcionen la matèria i l’energia que ens fan falta per viure .

NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ.

- Nutrició i alimentació són conceptes diferents.

- La nutrició (apunts) i una lliçó interactiva sobre el conceptes de nutrició, nutrients, alimentació, els tipus de nutrients bàsics

¿Qué y para qué como? Teoria i activitats que t’ajudaran a entendre els conceptes.

- Alimentar-se amb salut. La web del treball de recerca d’una estudiant de batxillerat. Molta informació sobre els tipus de nutrients i la importància de portar una dieta equilibrada.

- La nutrición humana. Una web on trobaràs la composició dels aliments, la dieta equilibrada i Dieta i salud en la adolescència.

- Principios básicos sobre nutrición y salud. Extensa web que conté apunts de tot el tema.

vull tornar al principi del tema

Els nutrients

Els humans necessitem incorporar amb la nostra dieta una sèrie de nutrients que considerem bàsics. Són els glúcids, les proteïnes, els lípids, les vitamines, les sals minerals i l’aigua.

- Què són els nutrients? Los nutrientes. La web de Puleva salud t’informa sobre els tipus de nutrients.

- Les proteïnes

Els aminoàcids són les unitats bàsiques de les proteïnes.Vuit d’aquests vint aminoàcids són considerats essencials (imprescindibles) per a l’organisme i han de ser ingerits a través de la dieta perquè no es poden obtenir de cap altra forma.

Per què necessitem menjar proteïnes?. Quines proteïnes cal menjar?

- Els glúcids també dits hidrats de carboni, carbohidrats, sucres…I un altre enllaç amb més explicacions sobre els glúcids.

- Els lípids. Els lípids són nutrients bàsics. Si vols, més informació sobre els lípids.

- Les vitamines. I per què necessitem vitamines? Una web amb informació molt completa sobre les vitamines. Una altra web que t’explica què són les vitamines.

- I els minerals, per a què serveixen?

- L’aigua, tot i que no la podem considerar un nutrient bàsic, és l’element majoritari del nostre organisme i és imprescindible per a la vida. Sense aigua no podem viure!.

Pots llegir l’article del NaturalsOM sobre l’aigua i el cos humà per completar els teus apunts.

- Vols saber quins nutrients aporta cada aliment? Pots consultar-ho dins aquesta base de dades sobre el valor nutricional dels aliments. Els nutrients realitzen bàsicament tres funcions, dins el nostre cos:

- Funció energètica: alguns nutrients es reserven per a produir energia. És el cas dels glúcids, principal combustible de les nostres cèl·lules. La glucosa és la molècula que utilitzen les cèl·lules en la respiració cel·lular ( la reacció de combustió oxidativa que té lloc dins el mitocondri que proporciona energia). Els lípids també tenen una funció energètica de reserva.

- Funció plàstica: els nutrients són els elements que s’utilitzen per fabricar i reparar les pròpies estructures. Les proteïnes

- Funció reguladora: alguns nutrients, com vitamines, sals minerals, tenen una important funció en la regulació de moltes reaccions metabòliques.

Els aliments

Els aliments són productes orgànics d’origen agrícola, ramader o industrial, el consum dels quals proporciona a l’organisme, els nutrients necessaris per poder dur a terme la funció de nutrició. Els aliments (sòlids i líquids) són habitualment barreges molt complexes de nombrosos nutrients. Cap aliment, per si sol, aporta tots els nutrients que necessitem. Només la llet materna, i en una etapa concreta de l’ésser humà (infant lactant), és un aliment complet.

- Els aliments. Com es classifiquen els aliments?

- Més apunts en castellà: los alimentos.

-La roda dels aliments és un esquema que classifica els aliments en set grups. La roda dels aliments, ara dividida en sis grups d’aliments.

- Com llegir les etiquetes dels aliments

- Els additius dels aliments. Vols saber què són?

vull tornar al principi del tema

La dieta equilibrada

Una dieta equilibrada és aquella que conté tots els aliments necessaris per aconseguir el millor estat nutricional. La dieta equilibrada és aquella que pot:

- Subministrar suficients nutrients amb funcions plàstiques i reguladores (proteïnes i vitamines).

- La dieta ha de proporcionar les calories necessàries : vindrien a ser unes 2000 o 2500 calories, però aquest nombre pot variar molt segons l’edat, el sexe, l’activitat física realitzada (al igual que les necessitats nutritives) i s’aconsella de calcular-ho recomanant ingerir unes 40 calories per quilo de pes al dia.

- Aportar els nutrients en les proporcions correctes:

* Les proteïnes han de suposar com a molt un 15 % de l’aport calòric.

* Els glúcids entre un 50 % i un 60 % de l’aport calòric.

* Els lípids no han de sobrepassar el 30 % de les calories totals ingerides.

- És convenient distribuir la ingestió diària d’aliments en quatre o cinc àpats (menjars) i mai en menys de tres.

Esmorzar Dinar Berenar  Sopar
25% 35% 10-15 % 25-30 %

http://blog.intersport.es

- L’esmorzar és un dels àpats més importants, és l’àpat bàsic que aporta l’energia necessària per afrontar el dia després de 10 o 12 hores sense rebre cap aliment (a això li diem dejuni).

Un esmorzar saludable i equilibrat és el que aporta prop de la quarta part de les calories consumides diàriament.

L’esmorzar ideal es pot fer amb dues preses: una a primera hora del matí i una altra a mig matí, per repartir així les calories i mantenir estables els nivells de sucre en sang. Per què és important l’esmorzar?

LA DIETA MEDITERRÀNIA

La nostra “dieta mediterrània” està considerada un model de dieta equilibrada, ja que per elaborar-la s’utilitzen molts aliments de gran valor nutritiu, com ara: l’oli d’oliva, els cereals, el peix, els llegums, les fruites, les hortalisses i, en menys quantitat, les carns i els productes lactis. Tots ells permeten elaborar plats extraordinaris, que són fruit d’una gran tradició gastronòmica (estofats, amanides, arrossos o sopes) i que consumits de manera habitual i diària constitueixen el que s’entén per dieta mediterrània.

Es considera que la dieta mediterrània és capaç de prevenir alteracions del sistema digestiu i metabòlic i malalties de l’aparell circulatori. També ajuda a la prevenció de certs tipus de tumors com ara el de còlon. A més, és barata i molt saborosa. La Piràmide de la Dieta Mediterrània

- Aquí tens consells per seguir una dieta saludableRequeriments de nutrients. Consulta aquesta web si vols saber quins són els requeriments nutritius: quanta energia necessitem i quina quantitat de proteïnes, glúcids i lípids requerim.

- Quines són les racions normals per a una dieta saludable.

- Calculadora nutritiva . Pàgina interactiva en castellà que ens calcula els nutrients dels nostres aliments. La pàgina principal de la web és aquesta.

- Els mites de la nutrició. L’alimentació genera un interès creixent. És un tema freqüent en converses i consells de veïna, en què, sovint, s’hi colen tòpics sobre els aliments que són falsos, i quan aquests falsos mites s’uneixen al propòsit de fer règim per aprimar-te encara poden ser més perillosos.

- Omega-3, Biobífidus, productes bio, enriquits, light, ecològics…. uff! Quin embolic amb les etiquetes. Què mengem quan ens diuen què un aliment és …? Passa el ratolí per la bossa de la compra i investiga què significa. Atenció a les marques que s’anuncien falsament com a BIO, i no en tenen res de biològiques.

- Llevat de cervesa, la gelea reial, les algues, els fruits secs, …són complements ideals per a la nostra dieta.

- Els beneficis de la fibra – És bo prendre llet de vaca o millorles llets vegetals? La veritat és que cada cop, més estudis assenyalen que el seu consum pot ser el responsable de moltes de les malalties que pateix el món occidental… Si vols saber què en pensen alguns experts (en anglès) llegeix l’altra cara de la llet.

- Ets el que menges. Així que cal tenir present com mengem.

El power point que he preparat  sobre l’alimentació saludable i que hem vist a l’aula:



vull tornar al principi del tema

Trastorns d’origen alimentari.

Vivim en una societat que ens fa creure que la imatge ho és tot. La publicitat, el cinema,… ens animen a convertir-nos en esclaus i esclaves del nostre cos i de la nostra figura, passant per alt tot allò més important, com ara la salut o la nostra pròpia autoestima. Amb la denominació de trastorns del comportament alimentari (TCA) s’agrupen determinades malalties que es caracteritzen per una alteració important de la conducta en relació amb l’alimentació, com el dejuni i l’afartament, amb conseqüències nutricionals, biològiques, psicològiques i socials. Són malalties psicosomàtiques que es consideren trastorns mentals i que suposen un greu perill per la salut general de qui les pateix. Entre els TCA més freqüents trobem l’anorèxia nerviosa i la bulímia.

- L’epidèmia del segle XXI: els trastorns alimentaris

- Què és un trastorn del comportament alimentari?

- Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia.

- Anorèxia, bulímia i altres trastorns alimentaris.

- Valorar-se un mateix i aprendre a menjar, les claus.

- La meva anorèxia. En aquest enllaç trobareu el text complet del capítol 5 de La meva anorèxia: Tocar fons. El testimoni personal Maria Cuesta, una afectada per la malaltia.

- Porteu compte amb les pàgines webs que promouen l’anorèxia i la bulímia, i que es publiciten com Ana i Mia

- NO! A les dietes miracle!

- Per saber si tens obesitat o sobrepès pots aplicar una fórmula matemàtica senzilla que et donarà un indicador de la relació entre l’alçada i el pes. Aquest indicador és l’índex de massa corporal (IMC) i els metges el fan servir per determinar l’excés de pes –un factor de risc que cal evitar i prevenir– o l’obesitat.

Amb un pes saludable, l’IMC és entre 18,5 i 25; si hi ha excés de pes, és entre 25 i 30, i quan passa de 30 hi ha obesitat. Calcula el teu IMC (vàlid només per adults, majors de 18 anys). Aquí una altra web que ofereix una calculadora de l’IMC.

- L’obesitat, un altre gran problema de salut: L’obesitat és una malaltia crònica que pot arribar a ser molt greu i que incrementa les possibilitats de patir altres malalties com la diabetis, el colesterol, la hipertensió arterial, i afeccions coronàries, articulars, de la vesícula biliar, respiratòries (apnees), renals, oncològiques (càncer d’úter, de pròstata i de còlon), entre d’altres. Consells per a prevenir l’obesitat - Els efectes de l’obesitat - L’obesitat infantil, la mala educació alimentària.

- La malnutrició

vull tornar al principi del tema

2.2 L’APARELL DIGESTIU

Els aliments entren per la boca i comencen els processos digestius que permetran obtenir els nutrients que contenen. L’aparell digestiu és l’encarregat de portar a terme aquests processos. L’aparell digestiu està format per un tub digestiu, per on circula l’aliment i una sèries de glàndules accessòries (glàndules salivals, fetge, pàncrees) que contribueixen i fan possible la digestió dels aliments, per tal que puguin ser absorbits i arribin al sistema circulatori.

A la boca s’hi troben les dents que produeixen la masticació (digestió mecànica) i aboquen els seu contingut les glàndules salivals. En mastegar l’aliment, el fraccionem i a la vegada el salivem. La saliva lubrica l’aliment per facilitar el seu desplaçament al llarg del tub digestiu i, alhora, comença a digerir el midó (digestió química).

L’aliment barrejat amb la saliva es denomina bol alimentari, el qual dirigim voluntàriament cap a la faringe, per tal d’empassar-lo (deglució). La deglució és un acte voluntari i després involuntari pel qual el bol alimentari entra en la faringe. La faringe és un tram comú de les vies digestives i respiratòries. Per evitar que l’aliment entre cap a la tràquea i pulmons, hi ha una espècie de tapadora, l’epiglotis, que tanca la tràquea i permet l’aliment seguir cap a l’esòfag.

Una vegada a l’esòfag (un conducte d’uns 25 cm de longitud), el bol continua pel tub digestiu gràcies a unes contraccions i relaxacions musculars anomenades moviments peristàltics (es donen al llarg de tot el tub digestiu), que els conduiran fins l’estómac. L’estómac és un eixamplament (pren forma de sac) del tub digestiu què té capacitat per a 2’5 l. L’entrada a l’estómac s’anomena càrdies i la vàlvula de sortida pílor.

A l’estómac, el bol alimentari es barreja amb el suc gàstric. L’estómac presenta una capa interior denominada mucosa gàstrica que conté diversos tipus de glàndules especialitzades a segregar les distintes substàncies del suc gàstric (àcid clorhídric i enzims digestius: pepsina i lipasa gàstrica) que degraden les proteïnes en pèptids més petits.

Per l’acció del suc gàstric, el bol es converteix en una sopa pastosa denominada quim que, de mica en mica, abandonarà l’estómac travessant el pílor per entrar en contacte amb la primera part de l’intestí prim, el duodè.

A l’entrada del duodè es vessen dos líquids: el suc pancreàtic, provinent del pàncrees i la bilis fabricada pel fetge i emmagatzemada en la vesícula biliar. Tots aquests líquids, juntament amb el suc intestinal secretat per les parets del duodè finalitzaran el procés de digestió dels nutrients complexos que formaven els aliments.

La bilis està produïda per les cèl·lules del fetge. Si la persona està en dejú la bilis s’acumula en la vesícula biliar, però si en el duodè hi ha aliment, la bilis és alliberada sobre ell. Cada dia se segreguen uns 600ml. La bilis a més d’aigua conté àcids biliars, colesterol i lecitina, que són substàncies emulsionants dels greixos. És a dir que realitzen la mateixa funció que els detergents: dispersar els greixos en aigua. Així faciliten la seva posterior digestió química i la seva absorció. La bilis també conté bilirubina (una substància groguenca) i biliverdina (una substància verdosa) procedents de la degradació de l’hemoglobina. Són les responsables de la coloració dels fems.

El suc pancreàtic és segregat pel pàncrees (què actua de glàndula exocrina) i conté enzims digestius:

1. Proteases pancreàtiques (tripsina i quimiotripsina). Degraden les proteïnes. 2. Lipasa pancreàtica. Degrada els lípids 3. Amilasa pancreàtica. Degrada el glúcid midó.

El suc intestinal és segregat per les cèl·lules glandulars del propi intestí prim. Conté un conjunt d’enzims que s’encarreguen de degradar els disacàrids, les proteïnes (fins aà) i els lípids.

Totes les substàncies vessades sobre el quim el converteixen en un líquid que denominem quil. Les molècules que conté el quil ( monosacàrids, aminoàcids, àcids grassos…) són suficientment petites per poder ser absorbides. El quil avança per l’intestí prim i en les vellositats de les regions anomenades jejú i ili es produeix l’absorció dels nutrients.

Les vellositats són nombrosos replecs que contenen les parets de l’intestí prim per tal d’augmentar la superfície de contacte amb el quil i millorar l’absorció. D’aquesta manera molts dels components del quil (aigua, sals minerals , monosacàrids i aminoàcids), travessen les parets de l’intestí i arriben al capil·lars sanguinis que condueix al fetge, òrgan de reserva i distribució. Els àcids grassos, components dels greixos, passen al sistema limfàtic, que els transporta a la via circulatòria sense passar pel fetge.

Des de l’intestí prim, els pocs nutrients que no han estat digerits prèviament, i part de l’aigua, passen a l’intestí gros a través d’un anell muscular que impedeix que els aliments tornin a l’intestí prim. L’intestí gros és un tub muscular d’aproximadament un metre i mig de llarg. La primera part de l’intestí gros s’anomena cec. Continua amb les regions denominades còlon (ascendent, transversal i descendent) i el recte, que desemboca en l’anus, per on s’evacuen a l’exterior les restes no absorbides dels aliments.

El quil que passa a l’intestí gros conté un 80% d’aigua, les substàncies que no s’han pogut digerir i les restes dels sucs digestius. A l’intestí gros es reabsorbeix gran part d’aquesta aigua i, a causa de la flora bacteriana, s’aconsegueix digerir moltes de les substàncies resistents.

La flora bacteriana intestinal està formada per milions de bacteris que proliferen a l’interior del budell gruixut i fermenten diferents elements produint substàncies beneficioses per la salut. Aquestes bacteris intervenen en el desenvolupament normal del sistema immunitari i en la regulació de la resposta de l’organisme davant els patògens (microorganismes perjudicials per la salut). La flora intestinal participa en diversos processos fisiològics com la digestió i moviments del tub digestiu així com en la producció d’algunes vitamines (vit K) La resta forma la denominada matèria fecal (o femtes) que surt per l’anus.

vull tornar al principi del tema

++ Enllaços sobre l’aparell digestiu i la seva funció

- L’aparell digestiu i la digestió.

- Apunts de l’aparell digestiu de l’IES Malladeta (molt complets)

- Excel·lents apunts de l’aparell digestiu, amb bones il·lustracions i làmines interactives d’anatomia (en castellà).

- Mapa conceptual sobre la digestió

- Unitat didàctica sobre la digestió i l’aparell digestiu, d’Ensenyament a distància del Ministerio de Educación y Ciencia

- Alimentació i nutrició

- El processament dels aliments en l’interior de l’aparell digestiu.

- La digestió dels aliments pas a pas. Una lliçó gràfica animada.

- El aparato digestivo dins el Proyecto Biosfera.

- Dins la web de skoool pots trobar una completíssima explicació amb animacions de la digestió, en tres parts i en castellà (connecta els altaveus). Molt recomanable per a millorar els teus apunts ( prem pausa per anar aturant l’explicació).

- Aquí pots trobar el proceso digestivo humano, apunts senzills però complets.

- El teu estómac té àcid clorhídric!! Un dels àcids més corrosius…

- El fetge és un òrgan vital, si, però… quina és exactament la seva funció? pots descarregar-te uns apunts sobre les funcions del fetge.

- El proceso de nutrición. I també pots vore una senzilla animació del aparell digestiu (en castellà) – Un xaval que es menja un entrepà de xoriç i un marcià verd que t’ho explica…Vols saber com continua? El procés digestiu

2.3 MALALTIES DE L’APARELL DIGESTIU

La gastroenterologia és la part de la medicina que estudia i tracta els trastorns i les malalties pròpies dels òrgans que intervenen en el procés digestiu (boca, esòfag, estómac, budells, així com el pàncrees i el fetge).

- L’aparell digestiu i les malalties.

- Una web amb molta informació sobre malalties de l’aparell digestiu

- Salut jove i alimentació. – Salut bucodental

vull tornar al principi del tema

vull tornar a l’índex de 3r d’ESO

14 pensaments a “2. Nutrició i alimentació. L’aparell digestiu

  1. Retroenllaç: 4.- LA NUTRICIÓ EN ELS ANIMALS (I). L’OBTENCIÓ DELS ALIMENTS | Les Ciències de la Natura del Llidó

  2. Retroenllaç: Hola, món. « biologia i geologia

  3. Laia

    Míriam,
    Una pregunta, dels lípids no recordo haver fet cap classificació a la classe, és possible que entri: àcids grassos saturats, àcids grassos monoinsaturats, i àcids grassos poliinsaturats? (així com entra la classificació que tu ens vas fer a la classe dels glúcids: monosacàrids, disacàrids i polisacàrids. O també la classificació de les vitamines)
    Gràcies.
    Laia

    Respon
  4. Andrea Torres

    hola
    Míriam, vaig estar tota la setmana pasada no, l’altre, malalta i volia agafar els apunts d’altres persones però em vaig tornar a posar malalta el dimecres fins air, i no vaig puder agafar els meus apunts de la classe. Estic estudian amb uns apunts que he escanejat de la guida, el blog… però no pudré donarte el dossier el dilluns. T’el podré donar un altre dia? tu dic al blog perque ho sapigas avans del examen

    ho sentuu :S

    Respon
  5. Míriam Autor de l'article

    Marta: A bones hores per recopilar apunts! Recorda que teniu el llibre de text, també teniu enllaços en el bloc, en aquesta mateixa pàgina ( no els has vist!??). I per últim, si no haguesses despertat tan tard (a un dia de l’examen) podries haver-te fotocopiat els apunts dels teus companys. Alguns heu faltat a les classes, però la gran majoria, no. Així que tenies molta gent a la que demanar-li apunts. Si faltes a classe, és un un problema que tu has de resoldre.

    Respon
  6. Míriam Autor de l'article

    Jana: És clar que entra. El tema 2 entra sencer. L’anorexia i la bulímia són transtorns alimentaris, i encara que són malalties d’origen nerviós, les hem vist en aquest tema…
    Molt bon estudi

    Respon
  7. Marta

    Hola!!
    Una cosa Míriam, jo he faltat a varies classes (com molta gent) i hi ha coses que les puc agafar del bloc, però per exemple lo de les malalties de l’aparell digestiu, no. Que faig, on ho puc trobar?
    Gràcies. Adeu.

    Respon
  8. Laura isbert

    Míriam, al final no he trobat el meu dossier, aleshores, el que t’entregui no estarà complert pq li falten totes les fitxes i el que havia apuntat que havia sortit a classe .

    Laura Isbert.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Current day month ye@r *