Monthly Archives: octubre 2009

L’art musulmà hispànic

De la meva recent visita a la ciutat de Sevilla, a banda del clima, la gastronomia i el paisatge, vull fer esment per damunt de tot, dels seus conjunts monumentals. Especial atenció es mereixen la Catedral, la Giralda i Los Reales Alcázares, considerats patrimoni de la humanitat.Giralda

En aquest últim monument, format per construccions de diferents èpoques, destaquen clarament els espais conservats dels anys de l’Al-Andalus, a on s’aprecia l’art geomètric que va inspirar les seves decoracions tant en les seves parets com en els seus sostres.

Cal recordar que la seva religió els prohibia representar tant figures humanes com animals, i per això van recórrer a representacions geomètriques fent servir els moviments i les transformacions en el pla (translacions, simetries, rotacions i lliscaments) amb una precisió total.

Aquestes decoracions són presents en els seus frisos (sanefes) i en els seus mosaics.

El concepte principal consisteix en la repetició d’un motiu o motius fent servir aquestes transformacions geomètriques per guarnir una franja de paret amb rajoles o bé recobrir-la tota sencera.

De fet es poden considerar autèntiques poesies matemàtiques realitzades segles abans de detall de mosaicla sistematització i classificació d’aquest tipus de moviments en el pla.

Hi ha cinc tipus diferents de moviments per a fer frisos i disset per a fer mosaics. Els àrabs d’aquella època els coneixien tots.

Finalment aquí us deixo un petit reportatge d’aquest fet que es centra en  La Alhambra de Granada el principal exponent d’aquest tipus d’art: . Visita obligada que espero fer en un futur.

Que en gaudiu!

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

I aleshores, es produeix un miracle

Riure és sa. Riure’s d’un mateix, saníssim.

Malgrat que uns dels objectius d’aquest bloc és fer divulgació de les matemàtiques per desmitificar la fama que tenen d’avorrides, difícils i incomprensibles, trobo que de tant en tant buscar una mirada crítica també està bé, ni que sigui en forma d’acudit.

Som-hi doncs:

i aleshores, es produeix un miracle “Crec que hauria de ser més explícit aquí, en el segon pas”