Musicant Safo, la poeta de l’amor
General, Grec, Grec 2 febrer 14th, 2010
En el cànon alexandrí dels poetes lírics sols hi figura una dona (tot i que en versions posteriors s’hi afegeix Corinna de Tànagra) i aquesta és Safo de Lesbos, la poeta que va descobrir l’amor a la poesia, l’anomenada desena musa i mestra d’altres poetes gregues antigues com Erinna de Telos o Nossis de Lòcrida. A Els efectes de l’amor hem pogut veure com de bé ho va saber expressar!
La lírica grega va ser destinada a ser cantada amb acompanyament de la lira, d’aquí el seu nom λυρικός. Safo, juntament amb Alceu són els representants de la lírica monòdica (cantada a una sola veu) eòlica i Anacreont de Teos de la monòdica jònica.
Aquí teniu amb les veus d’Angélique Ionatos i de Nena Venetsanou el poema de Safo ΘΕΛΩ ΤΙ Τ΄ΕΙΠΗΝ “Una cosa vull dir-te” i ja veureu com se sembla a “Igual que els déus…”:
ΘΕΛΩ ΤΙ Τ΄ ΕΙΠΗΝ
θέλω τί τ’είπην, αλλά με κωλύει αίδως.
αι δ’ήχες έσλων ίμερον η κάλων
καί μή τί τ’είπην γλωσσ’εκύκα κάκον,
αίδως κέν σε ούκ ήχεν όππα-
τ’άλλ’έλεγες περί τω δικαίως.
γλυκηά μάτερ ου τοι δύναμαι κέεκην τον
ίστον πόθωι δάμεισα παίδως βράδιναν
δι’ ‘Αφροδίταν.
UNA COSA VULL DIR
Una cosa vull dir-te, però me’n privala vergonya.
Si pruïssis coses belles i nobles
la teva llengua no ordiria infàmies
ni sota els ulls gens de rubor tindries,
car de justícia parlaries sempre.
Dolça mare, no puc teixir al teler;
em doma la flexible Afrodita amb un donzell que ansiejo.
(Trad. Manuel Balasch)
Si us ha agradat, no us perdeu aquest programa de Radio Universidad Calf FM 103.7 (ciudat de Neuquén, Rep. Argentina) sobre Safo de Lesbos, la seva vida i la seva obra musicalitzada per Angélique Ionatos i Nena Venetsanou. Almenys triga un parell de minuts a carregar-se. Tingueu paciència!
febrer 14th, 2010 at 21:27
Ese me faltaba, muchas gracias, el programa es muy chulo. Yo tengo las canciones de Music of Greek Antiquity de
Petros Tabouris, y tengo localizado Musiques de l’Antiquité Grecque de Ensemble Kérilos – Annie Bélis (ambos provenientes de http://www.medieval.org. Ambos con reconstrucciones musicales. Además encontré en internet a DreaMMage (http://www.dreammage.com) que tiene muy buena, pinta y espero comprármelo. ¿Tienes tu alguno de estos?
febrer 15th, 2010 at 07:51
Hola, Pedro. Me alegro que te haya gustado el programa de radio dedicado a Safo. Aquí es algo impensable. Muchas gracias por la informació que me aportas. La desconocía. De música griega antigua tengo Musique de la Grece antique de Atrium Musicae y Music of ancient Greece.
febrer 18th, 2010 at 11:21
Bon dia Margalida!
Tot i que no em dedico a l’ensenyament, sóc una àvida seguidora del teu blog i m’encanta llegir les petites píndoles de coneixement del món clàssic que vas oferint. Aquest post m’ha agradat especialment, i he volgut aprofitar per escriure’t i felicitar-te pel blog i la feina que fas per la difusió dels clàssics. Enhorabona!
febrer 18th, 2010 at 13:54
Moltes gràcies, Mariona! Comentaris tan afectuosos com el teu sempre s’agraeixen i ajuden a seguir endavant. Comenta sempre que vulguis, segur que ens pots ajudar a millorar, a ampliar la nostra opinió,…: un bloc es nodreix dels comentaris dels seus lectors i els meus alumnes també els agraeixen i n’aprenen.
febrer 22nd, 2010 at 23:28
La lírica en la literatura grega.
La lírica prové del Grec λυρικός que vol dir “relatiu a la lira”. La lírica grega va ser una poesia destinada a ser cantada i sovint també ballada amb l’acompanyament de la lira, com el seu nom indica.
Segons Hengel, (idealista alemany) la lírica fa satisfer la necessitat d’expressar els nostres sentiments més interns, la lírica reivindica la individualitat del poeta, que parla d’ell mateix i la seva visió del món. Tenen una estructura específica; proemi, centre i epíleg.
S’expressa en primera persona, per exemple Safo, va ésser la primera poetessa grega que va escriure els seus sentiments més interns en primera persona sobre l’amor que sentia.
Sovint la lírica té un to afectiu, sentimental i emotiu.
Per als grecs, la lírica era la poesia cantada i sobretot amb acompanyament musical i també de danses.
Cal distingir dos tipus de lírica:
La lírica mèlica monòdica, la qual era cantada per un sol individu amb l’acompanyament de la lira. Els temes eren diversos i acostumaven a ser molt íntims, com per exemple l’amistat, l’amor, l’odi, però també l’erotisme, la política i la reflexió sobre l’ésser humà. Safo va ésser una important i destacada poetessa grega arcaica de lírica monòdica.
La lírica mèlica coral, es distingia perquè com el seu nom indica era cantada per una cor o bé per un solista acompanyat d’un cor amb l’acompanyament de música (lira i doble flauta).
Així doncs, cal destacar que hi ha dos tipus de líriica importants, la lírica coral i la lírica monòdica.
Safo, com ja s’ha mmencionat anteriorment és un personatge molt destacat degut a la seva innovadora poesia íntima.
febrer 25th, 2010 at 13:49
Com podem comprovar Safo va ser una dona que es va atrevir no només a escriure, que aquest fet ja era rellevant perquè les dones no podíen escriure, a més a més, es va atrevir a escriure sobre els seus sentiments, que més tard van ser atribuits a una dona, per tant, a un amor homosexual. És a dir, Safo va ser una dona trencadora i valenta.
Alguns dels seus poemes han estat imitats i/o readaptats per molts autors coneguts, fins i tot per cantants.
He trobat un poema traduït de Safo preciós:
Igual parece a los eternos Dioses
quien logra verse frente a ti sentado.
¡Feliz si goza tu palabra suave,
Suave tu risa!
A mí en el pecho el corazón se oprime
Sólo en mirarte; ni la voz acierta
De mi garganta a prorrumpir, y rota
Calla la lengua.
Fuego sutil dentro de mi cuerpo todo
Presto discurre; los inciertos ojos
Vagan sin rumbo; los oídos hacen
Ronco zumbido.
Cúbrome toda de sudor helado;
Pálida quedo cual marchita yerba;
Y ya sin fuerzas, sin aliento, inerte,
Muerta parezco.
febrer 25th, 2010 at 13:55
Aquest poema, Camila, el tenim en dues traduccions en català a Efectes de l’amor.
febrer 25th, 2010 at 18:51
ahhhhhhhhh però en castellà no ehhhhhhh!jajjajaja
febrer 25th, 2010 at 19:01
Camila, ja t’ho he dit aquest matí; per tant, posa aquí l’enllaç al teu comentari de l’altre apunt o deixa la traducció del poema en castellà.
març 3rd, 2010 at 11:23
Ave!;)
Com bé sabem, Safo va ser una poetista grega de segle 600 a.C. provenient de la coneguda illa de Lesbos, concretament a Mitilene. Aquesta pertanyia a una família noble i tenia tres germans i d’altra patr va tenir una filla,cleis, amb un home benestant. Plató, que va escriure uns fragments de Safo,que la denominava com una de les “dècima mussa”,reflectia l’admiració que tenia ella cap a Afrodita ensenyant arts com la poesia i la música a un grup de noies que segons el poeta Anacreonte, deia que mantenien una relació i atracció sexual entre elles, D’allà sorgeix el Lesbianisme o Safisme que significa homosexualitat femenina. Aquesta finalment, va morir saltant per un acantilar per un desamor, però no se sap si femení o masculí.
vale
març 10th, 2010 at 07:08
Safo, no podia faltar a Topobiografies de poetes gregues antigues!
març 15th, 2010 at 15:04
Alceu de Mitilene va ser el poeta líric eòlic més antic del segle VII aC.
Anacreont també va ser un poeta líric grec nascut a Teos, Jònia l’any 573 aC i va morir l’any 488 aC).
Els dos poetes són contemporanis a Safo.
Safo recordant, és la primera poetessa dona.
març 15th, 2010 at 23:08
La lírica del grec “λυρικός” ha estat atribuïda a la poesia grega ja que les primeres lletres cantades provenen de la poesia grega, sempre referint-nos als nostres orígens europeus.
La lírica de Safo es caracteritza per ser senzilla, estar instigada i dirigida a l’aristocràcia, i néixer a Lesbos, d’on també han sortit més lírics com Alceu.
És una lírica inspirada en la religió, en aquest cas la mitologia grega.
En quant els instruments eren molt importants i característics, s’empraven la lira, la cítara, una mena de laud o bé una flauta que en molts sonava en solitari.
Personalment opino que el cant de Angelique Ionatos i Nena Venetsanou és fabulós, transmeten sensacions de manera notable i això no és fàcil.
març 16th, 2010 at 16:47
Aue Margalida!!!
Safo va ser poetessa grega, no existeixen gaires dades biogràfiques sobre ella, i només es coneixen alguns poemes i fragments extrets de citacions tardanes i de papirs. De fet, pràcticament tot el que sabem de la seva vida ho deduïm dels seus poemes. Els seus poemes es recitaven i coneixien a l’Atenes del segle V aC, hi ha estat probablement la poetessa més traduïda i més imitada de l’antiguitat clàssica. Safo i el seu compatriota Alceu és considerada una de les poetessas més excel·lents de la poesia lírica grega arcaica.
Safo parla en els seus poemes de la passió amorosa que s’apodera del ser humà i que es manifesta en diverses formes, com la gelosia, el desig o una intangible nostàlgia. De la seva obra, s’han conservat també exemples de lírica popular en alguns epitalamis(cants nupcials adaptacions de cançons populars pròpies dels amics del nuvi i de la núvia que s’improvisava en els casaments). Aquestes cançons es diferenciaven de la resta dels seus poemes, més intimistes i cultes, per als quals va crear un ritme propi i una mètrica nova, que va passar a denominar-se la estrofa sàfica.
La seva poesia va servir de font d’inspiració a poetes, com els llatins Catul i Horaci. A partir de l’època alexandrina es va intentar conservar la seva obra i descobrir noves parts. El 2004 van ser trobats nous fragments de Safo, que amplien i en milloren substancialment un dels que ja s’existien d’ella.
Safo ha adquirit el nom de “la desena musa” dins del món de la poesia. De la seva producció literària són pocs els fragments que han pogut perviure; entre ells, l’“Himne en honor a Afrodita”.
juliol 6th, 2010 at 15:25
Com bé posa adalnt, la lírica prové del Grec, principalment disenyada per a ser cantada i ballada. En aquesta líria grega, s’hi posa una figura anomenada molt rellevant i important anomenada Safo. Es un personatge molt important en aquest punt, ja que va destacar sobretot, perque no només escrivía aquesta lírica, sino que va ser la primera en fer-ho, i a mes a mes expressant els seus propis sentiments i el que sentía en cada moment. Va ser una gran persona exeplar en Grècia gracies a que despullava la seva alma en cada lletra que escrivía, sobretot imnes i odes.
En les seves escriutires, te unes característiques importants que diuen molt de la seva persona i del que pretenía dir en cada moment; Utilitzava una poesia espontània. El fons o contingut és tot el seu món d’angoixes, desfavors i de records, tal i com els vivía en el moment. Precisament aquesta actitud de plena sinceritat li ha valgut que es dubti de la seva honorabilitat (es creia que era homosexual). Les seves metàfores i imatges són d’estupenda sinceritat. No hi ha en els seus poemes relats o descripcions de tipus objectiu. Per a Safo no existeix altre món que el seu món INTERN. Si intervenen elements del món extern, (ocells, lluna, flors, rosada), intervenen com canals per a dur un contingut emocional present, passat o futur. Tampoc ni el partit polític, ni la pàtria, ni el religiós poden moure les fibres del seu cor femení. En canvi, l’amor humà i la bellesa porten a Safo fins a l’arravatament, després de recórrer tota l’escala emocional. Ningú com ella ha assolit en la literatura occidental pintar millor els efectes que produeixen la presència del ser estimat.
En les seves obres, hi posa un toc d’ estil personal, on els versos de Safo són tan simples que semblen una conversa. Però en aquesta conversa hi ha una càrrega de poesia. Utilitza molt el verb en present i assoleix d’aquesta manera a distància de segles donar al lector sensació d’alguna cosa present. Els metres que va utilitzant s’acomoden perfectament al sentiment que vol expressar. Els seus versos tenen tant ritme que són musicals. Crea a més la seva pròpia estrofa, cridada per aquesta raó: ESTROFA SÀFICA.
juliol 22nd, 2010 at 08:35
Quan l’amor no deixa treballar: http://tradicionclasica.blogspot.com/2006/03/cuando-el-amor-no-deja-trabajar-or-why.html