IMPLEMENTACIÓ
– Nombre d’alumnat participant: 120 alumnes
– Data d’inici i data final: És quadrimestral. Dos grups de 2n d’ESO el fan de setembre a febrer, i els altres dos grups el fan de febrer a juny.
– Coordinació amb l’entorn?
– Seminaris que col·laboren:
METODOLOGIA
Breu descripció del projecte:
– L’Anella Verda de Manresa és un projecte que pretén aproximar els alumnes a una realitat propera a través d’una descoberta general de l’entorn.
– La planificació del projecte es divideix en tres fases, repartint en elles les diferents sessions de dues hores de durada cadascuna:
1- Fase d’introducció on s’introdueixen i es recorden les tècniques i estratègies de treball cooperatiu i les principals eines informàtiques que els poden servir pel desenvolupament del seu projecte en grup. Algunes d’aquestes eines són: Geocatching i Google Earth, Wikiloc, crear codis QR.
2- Fase d’exploració on s’introdueixen els principals continguts teòrics afavorint el treball cooperatiu i l’autoaprenentatge. Són continguts relacionats amb l’Anella Verda de Manresa que s’engloben en quatre blocs: la dinàmica externa del Planeta; l’estructura dels ecosistemes; la geografia humana; i les construccions al món rural.
3- Fase de realització on per grups desenvolupen el seu propi projecte. El tema del projecte és lliure però sempre emmarcat i lligat a l’Anella Verda, i guiat pel professorat. L’objectiu és la consecució d’un producte final que, a tall d’exemple, pot anar des de la creació d’una maqueta sobre construccions rurals o ecosistemes de ribera; una publicació o producte audiovisual sobre qualsevol de les temàtiques relacionades; la creació d’un herbari, d’una pàgina web o de qualsevol altre suport per divulgar aspectes de l’Anella Verda, o qualsevol altra iniciativa que els alumnes hagin proposat i s’hagi mostrat viable i d’efectiva realització.
L’objectiu dels projecte és entendre com es fa la previsió del temps.
A partir del seu treball en equip poden decidir qualsevol model representatiu que respongui a aquest objectiu, ja pot ser un aparell meteorològic casolà, una maqueta d’un aparell real, d’un satèl·lit meteorològic, d’un mapa de la previsió del temps en 3D, entre d’altres. Poden haver-hi molts i diversos productes finals, tants com grups hi ha.
Fase d’exploració:
A la fase d’exploració trobem diferents sessions per treballar diferents aspectes que necessitaran per poder realitzar el projecte amb èxit. Cada sessió està dissenyada perquè es pugui fer en dues hores.
Cada sessió conté:
Fase de realització:
També anomenada fase de construcció, en aquest projecte. Primer trien un nom de grup i un logotip, es reparteixen els rols. Després fan una pluja d’idees individual i avaluen els avantatges i inconvenients de cada proposta de manera que aniran descartant i en quedarà una. Es posen d’acord en què construiran i comencen a fer la memòria tècnica amb esbossos, materials, eines necessàries,.. Ells s’encarreguen de planificar-se i portar el seu material de manera que es fomenta l’autonomia.
Treballem en aules ordinàries i tallers de tecnologia on poden disposar de totes les eines necessàries.
S’apliquen diferents tècniques de treball cooperatiu com la tècnica 1-2, 1-2-4, llapis al mig, lectura compartida, grups d’experts o trencaclosques. El professorat dissenya els guions de la fase d’exploració amb la intenció de facilitar i generar el coneixement útil per a la fase de realització. S’afavoreixen posades en comú i petites exposicions per part de l’alumnat buscant el moment adequat per fer-ho a la mateixa aula.
A la fase de realització els grups són heterogenis. S’autogestionen, es reparteixen rols com el coordinador, el moderador,… i seguint un calendari pautat de disponibilitat del taller van realitzant el disseny, la construcció del projecte i la memòria tècnica. Realitzen una exposició final per presentar el seu producte final i respondre a la pregunta inicial. i també una presentació oberta als pares.
Aquest projecte està dividit en tres fases. Tot el projecte es porta a terme en sessions de dues hores amb el descans del pati pel mig.
En una primera fase, que és comuna als dos projectes que es realitzen a 1r d’ESO (l’altre és el món de la comunicació), es treballen tècniques per estimular el treball cooperatiu. Es fan rotacions d’alumnes als grups perquè es coneguin tots, i a més es fan les observacions adequades per fer els grups definitius de la fase final.
La segona fase és la fase d’exploració. Comença amb una pluja d’idees per part del alumnes, després de plantejar el tema i visualitzar un vídeo sobre la predicció meteorològica. A partir de les preguntes i continguts que proposen, es van treballant de forma pautada els diferents temes d’interès, i que estan relacionats amb les diferents matèries que participen al projecte: formació de núvols (experimentals), tipus de climes i climogrames (socials), mesures i escales (matemàtiques), esbossos, croquis i plànols (tecnologia), etc.
En una tercera fase, plantegem la fase de realització, on l’alumnat construeix el producte final que trien, per ajudar a respondre la pregunta: com es fa la predicció del temps.
QUI SOM?
Som l’Institut Lluís de Peguera de Manresa. Un institut amb uns 900 alumnes i uns 90 professors. Un institut d’ESO i de batxillerat situat al centre de Manresa. Les ganes de compartir la nostra experiència sobre projectes i voler escoltar les experiències d’altres institut i escoles ens ha fet participar en la Xarxa de Competències Bàsiques. Tot amb la finalitat de poder treballar amb més rigor tot allò relatiu amb la implementació dels projectes.
Tretze són els projectes que hem engegat l’equip impulsor de la Xarxa de Competències bàsiques de l’Institut Lluís de Peguera de Manresa. Un total de 45 professors estem implicats en el seu desenvolupament en diferents nivells. Hi ha una gran tipologia de projectes: dos projectes quadrimestrals per nivell d’ESO, un total de 8 projectes, altres és despleguen al llarg del curs i engloben l’ESO i el Batxillerat, que representen els 11 de restants. Per, tant podem dir que l’implementació dels projectes és sistèmica, doncs implica quasi tot l’alumnat i una porció important del claustre.
La majoria de projectes tenen un enfocament globalitzador, és a dir, són treballats des de les diferents disciplines, prioritzen el treball en equip, l’aprenentatge cooperatiu, les TIC i les TAC i l’avaluació reflexiva. La realització dels projectes té la finalitat d’incloure noves metodologies de treball que facin més significatiu i contextualitzat l’aprenentatge
