Sessió 12: Recull de dades de l’enquesta

 

Anem llegint les enquestes i els diferents secretaris van anotant els resultats a la pissarra.

Resultats:

-Tens gos? 96 alumnes n’hi tenen i 299 no.

-Què menja? Pinso 64, ranxo 15, pa sec 6, ossos 2, carn 5, de tot 14.

(Tenim un problema: no sabem si ranxo i pinso és el mateix. Ho haurem de buscar al diccionari abans de fer les gràfiques).

-Com es diu el teu gos? 4 es diuen Kira, 3 Lluna, 3 Nina i la resta estan repetits 2 vegades o menys.

-De quina raça és? Molts alumnes no saben contestar aquesta pregunta. De les respostes obtingudes, tenim que de Bichon Maltès n’hi ha 8, Yorkshire 6, Pastor alemany 6, Canitx 5, Chihuahua 2, Caçadors 3, Cocker 3, Bulldog francès 2 i Labrador 2.

(La lectura de les enquestes s’ha fet una mica pesada perquè hi havia moltes respostes).

Sessió 11: Passem l’enquesta per les classes

 

Un alumne baixa a consergeria a fer les fotocòpies de les enquestes. Establim, però, que volem que en surtin dues a cada full per estalviar paper. Per tant, no n’hem de fer 395 sinó quantes? Alguns alumnes fan l’aproximació a 400 i diuen que amb 200 ja en tindrem prou.

Els diferents grups/equips passen per les classes que havien triat a fer l’enquesta.

El grup que ha anat a P3A puja dient que ha hagut un problema: els nens de P3 diuen mentides. S’inventen les respostes i diuen que no se’ls hi pot fer. L’altre equip que ha anat a P3B  diu que els ha funcionat bé.

Sessió 10: Truquem de debò a la veterinària de Cervera

 

Un alumne va a buscar el mòbil de l’escola a Secretaria i puja a la classe per fer la trucada davant de tots. Surt al davant i l’ajuda una companya que apuntarà a la pissarra les dates i l’hora.

La veterinària li diu al nen que els 22 alumnes no hi cabrien i s’han  de repartir en 2 grups. Dóna dues dates per anar, 8 i 15 de març.

Quan penja el telèfon ho explica a la resta i preguntem com ho farem per saber quants alumnes han d’anar a cada grup.

(Prèviament, la tutora havia establert les dates i l’hora amb la veterinària).

Sessió 9: Elaborem una enquesta

 

Els alumnes es pregunten quants alumnes de l’escola tenen gos i decidim fer una enquesta des de P3 fins a 6è.

En grups, redacten les possibles preguntes i després de posar-les en comú a la pissarra  triem les 4 més significatives.

A continuació, un grup passa l’enquesta a net i una alumna va a preguntar quants alumnes hi ha a l’escola per saber quantes fotocòpies s’han de fer (cens).

Decidim que cada grup passarà per 2 o 3 classes, trien les aules on aniran i practiquem com s’ha d’entrar, com saludem, ens presentem i expliquem per què volem l’enquesta.

MANS A L’OBRA!

En quant a la posada en pràctica de tots els aspectes metodològics, curriculars i d’organització dissenyats en la planificació, n’extraem les següents observacions:

  • El repte a resoldre mitjançant el producte final és conegut per l’alumnat des del primer dia. Aquest fet, ajuda a visualitzar la feina a fer a mig termini i a tindre una perspectiva global sobre el projecte.
  • Per arribar a les conclusions necessàries per aconseguir el repte l’alumnat ha d’anar resolent unes qüestions cada dia. El professor facilita els recursos per resoldre-les. Som conscients que és un plantejament bastant guiat que deixa poc marge de maniobra a l’alumnat, però alhora dóna seguretat a l’alumnat i professorat. No hem d’oblidar que estem treballant amb continguts més complicats i difícils de relacionar entre sí (tal com vam expressar en la planificació).
  • En general la elaboració dels productes finals costa, i requereix temps de disseny i construcció que nosaltres hem de preveure en  la planificació. De fet, vam necessitar més temps per a la realització de les maquetes.
  • Com a docents, ens hem sentit còmodes durant el procés ja que ens agrada ajudar a construir coses manipulatives així com ajudar a comprendre i a fer pensar a l’alumnat.

EL TEATRE

Benvolguts companys i companyes,

Com ja us vaig dir en l’article anterior, a l’escola Àngel Guimerà vam començar a implementar el treball per projectes a les classes de medi social i natural.

Cadascuna de les classes de primària elabora un projecte diferent ja que parteix dels interessos dels alumnes i, per tant, els mestres impartim els continguts que marca el currículum contextualitzant-los amb la temàtica escollida.

Ens agradaria compartir amb vosaltres una de les nostres experiències. El projecte que us mostrarem a continuació és de la classe de sisè, que va escollir com a tema d’interès “El Teatre”.

Abans de començar el projecte, la tutora pregunta als alumnes quins temes els interessen. S’apunten tots els temes suggerits pels alumnes a la pissarra. Cada alumne argumenta perquè és interessant el tema que proposa, per tal de que els companys votin a favor. Quan tothom ha argumentat la seva proposta es fa una votació i el tema guanyador és el que treballarem.

En aquest cas el tema escollit va ser el teatre.

En un primer moment sembla gairebé impossible lligar un tema artístic amb continguts de ciències, però finalment amb molta creativitat s’ aconsegueix trobar-hi el fil.

Els continguts curriculars de medi social que volia treballar eren geografia de Catalunya, Espanya, Europa i el món i per altra part els de medi Natural eren la salut, l’alimentació i els aparells del cos humà.

El primer dia del projecte vaig projectar a la pissarra digital un Power Point que parlava sobre el teatre (l’adjunto al final de l’article). En aquest Power Point hi ha un personatge que els demana que l’han d’ajudar a trobar la línia del temps del teatre. A través d’una sèrie de jocs i enigmes ,que resolen en grups cooperatius, descobreixen les èpoques del teatre. Després a cada grup se’ls dona un dossier d’investigador (l’adjunto al final de l’article) i a través d’internet han de cercar la informació que es demana. Després cada equip explica a la resta de companys que ha descobert i elaboren tots junts en forma de mural la línia del temps del teatre.

Un cop aquí, descobrim que existeix la festa internacional del teatre que es celebra cada any. Gràcies a aquesta festa internacional investiguem quins països del món participen i els localitzem en mapes. D’aquesta manera treballem tot el tema de geografia.

Quan acabem d’estudiar la geografia, ens arriba una carta d’ uns nens i nenes que volen ser actors. Ens demanen que els ajudem a esbrinar quines coses els fan falta per poder de grans arribar a ser grans actors i actrius. Tornen a investigar quins estudis necessiten, quins passos han de seguir, els contactes que han de fer i descobreixen que és imprescindible que tinguin una vida saludable. Aquí, els alumnes es pregunten :que és exactament una vida saludable? I gràcies a aquesta inquietud comencem a aprendre els hàbits saludables. Dins els hàbits saludables treballem l’alimentació, els tipus d’aliments i les seves funcions, i el procés digestiu.

De moment ens hem quedat aquí. En propers articles ja us seguirem explicant l’evolució d’aquest projecte i us mostrarem fotografies del procés.

 

EL TEATRE    dossier investigador

 

Sessió 8: Cerquem un veterinari

Volem anar al veterinari a formular les nostres preguntes i conèixer, a la vegada, el seu lloc de treball.

Decideixen que el millor lloc per saber si a Cervera hi ha un veterinari és el Google. Hi escriuen: Veterinari a Cervera.

Apareix una entrada, anoten el nom, l’adreça i el telèfon. No coneixen aquell carrer: Av. Duran i Sampere. Diuen que prement damunt del google Maps ens mostrarà el lloc del carrer.

Diferents alumnes surten a marcar l’itinerari a seguir des de l’escola i al final decideixen quin és el més curt.

Llavors han de practicar abans de trucar a aquest veterinari per telèfon: com es presentaran, què demanaran i per què, sense deixar-se de donar les gràcies.

Sessió 7: Esquelet humà versus esquelet caní

Portem a la classe un esquelet humà i recordem entre tots el nom dels óssos més importants (crani, columna vertebral, clavícula, costelles, pelvis, radi, fèmur…).

Es crea un petit debat per saber si l’esquelet dels gossos pot semblar-se al nostre. Alguns diuen que no, perquè ells tenen una altra posició, amb 4 potes.

Un alumne adopta la posició del gos, amb les mans a terra, i comencen a veure que és possible que els 2 esquelets s’assemblin. Busquem en un llibre l’esquelet del gos i relacionen els ossos de tots dos. Hi veuen dues diferències importants: els ossos de la cua i la forma del crani.

Arribem a la conclusió que som semblants perquè sóm VERTEBRATS, tots dos tenim columna vertebral.

Un alumne pregunta com són els ossos per dins. Demanem que en portin de casa (si pot ser, alguns tallats per la meitat amb una serra per poder-los observar).

També surt  el tema de l’alimentació: un alumne diu que mengen ossos i altres diuen que també mengen ranxo o pinso.

Demanem que portin mostres d’aquests aliments i també l’envoltori amb el preu.