LA VEU DELS/ DE LES ALUMNES

La veu dels alumnes va quedar bastant reflectida en l’apartat “avaluació” en el qual aquests van tenir l’oportunitat d’expressar mitjançant rúbrica i qüestionari els aspectes que els havien agradat i el que havien aprés treballant per projectes.

A més a més, un cop finalitzada l’avaluació ens vam centrar en l’organització de l’acte de cloenda.

Com a mestres pensàvem que era necessari lligar totes les activitats que havíem realitzat, tant els productes finals de cada classe com la resta de treballs sobre sostenibilitat. Per aquest motiu se’ns va acudir preparar una visita guiada a través de les aules i espais on havíem ubicat els diferents productes finals. Amb l’objectiu d’estimular  encara més la motivació vam proposar als nens i nenes que  els/les guies fossin ells/es mateixos/es. Vam escollir dos de cada classe que tenien la missió d’explicar breument el que s’havia treballat, com i si els havia agradat. La resta d’alumnes anaven passant d’un lloc a l’altre escoltant les explicacions i fent les preguntes que consideressin oportunes.

L’acte va finalitzar quan ens vam reunir tots/es davant la biblioteca i dos de cada classe van llegir el manifest a favor de la sostenibilitat en les tres llengües, català, castellà i anglès. I també van explicar a la resta lo motivador que va ser tot el procés de treballar per projectes: respecte, col·laboració, ajuda, comunicació, participació, treball en equip, …

La cançó que havien estat treballant sobre la NATURA va posar la darrera pinzellada al Projecte i va aconseguir transmetre una sensació positiva, tant en mestres com en alumnes.

VIDEO DE CLOENDA DE PROJECTES CM

Cloenda de Projectes CM

QUÈ HEM APRÈS?

Abans de dissenyar i organitzar l’acte de cloenda del Projecte, vam considerar necessari dur a terme amb l’alumnat una avaluació final que reflectís tant el procés com l’aprenentatge adquirit. En aquest sentit se’ls va proposar :

  1. Graella individual per a l’autoavaluació, elaborada pels mateixos alumnes.
  2. Una rúbrica per a la coavaluació( intragrupal i intergrupal).
  3. Registre individual de l’alumne per part del mestre d’acord amb les competències curriculars.

En primer lloc, per grups cooperatius van pensar indicadors  relacionats amb allò que havien entès i après. Un cop posats en comú es van seleccionar els que els semblaven més interessants. El següent pas va ser afegir-ne tres relacionats amb l’actitud i la participació. En total se’n van seleccionar 10 a les que havien d’ assenyalar SÍ o NO individualment. En el primer tipus d’avaluació (autoavaluació), el propòsit del professorat era esbrinar el que havien après els /les alumnes a partir de les seves reflexions(metacognició).

 

Respecte a la rúbrica, partint d’una reflexió prèvia en la que l’alumnat es va adonar de la necessitat d’avaluar-se com a grup, i lògicament també en relació als altres grups, van dissenyar 5 indicadors, als que també havien de respondre SI o NO. Cal afegir que els va costar una mica tot aquest procés, sobretot als cursos de tercer,  ja que estan més acostumats a que siguin els/les mestres els que avaluïn.

 

REFLEXIÓ

Som conscients que cada Projecte és diferent i la motivació i l’interès dels nens i nenes envers el tema escollit també. Per això pensem que cal estar obert a canviar processos i estratègies a l’hora de desenvolupar-lo, així com també establir un model de Projecte que no sigui excessivament estàtic i que permeti la flexibilitat. Per tant anar avaluant el procés mitjançant unes “bases d’orientació” ho veiem com a molt positiu.

 

 

LA CLOENDA DEL PROJECTE

En aquest article ens agradaria fer un incís en relació a la  nostra tasca com a mestres dinamitzadores del Projecte, insistint en el fet de replantejar-se en tot moment el procés i el ritme d’aquest tipus de metodologia per projectes. Ens hem adonat que els/les mestres tendim a dirigir i ens resulta complicat deixar fer, sense saber del cert si tindrem garanties d’èxit.

En aquest punt del Projecte vam considerar òptim començar a pensar en el Producte Final. En grups cooperatius, els mateixos que havien estat funcionant des del principi, els nens i nenes van anar pensant idees relacionades amb tot allò que havien investigat i treballat. A continuació vam fer entre tots una posada en comú. Era evident que els/les alumnes tenien moltes idees i calia escollir la més creativa, la que més agradés a la majoria i sobretot la que tingués més relació amb el Tema. Per aquest motiu vam realitzar una votació que va ser acceptada de bon grat per tots els participants. Els Productes Finals de les diferents classes van ser variats i originals. De cinc grups, tots van tractar d’alguna manera les plantes i només un va girar al voltant del reciclatge i els efectes nocius del paper d’alumini en el medi:

  • Elaborar jardineres amb materials reciclats i decorades per alegrar les aules i passadissos de l’escola. Vam escollir plantes que afavorien la renovació de l’oxigen.
  • Plantar cactus i plantes carnívores en testos decorats pels nens i nenes.
  • Elaborar un mini hortet amb plantes naturals i artificials.
  • Elaborar un mural i dues boles del món on s’expressava els efectes nocius de l’ús del paper d’alumini.

Paral·lelament i tenint en compte la transversalitat de la que parlàvem en articles anteriors vam pensar que calia anar una mica més enllà, organitzar un acte de cloenda, amb el tema de la sostenibilitat, lligat amb els principis d’Escola Verda que som i compromesos amb el projecte d’Agenda 21. Vam proposar a l’alumnat de pensar possibles accions beneficioses per al medi que poguessin fer des de la seva posició d’infants. La intenció del professorat era que els/les alumnes elaboressin un manifest, en tres llengües (català, castellà i anglès) que reflectís les seves aportacions i que els servís de referència per a un futur més sostenible, tant dins com fora de l’escola. La veritat és que van sortir idees molt interessants, que els van ajudar a conèixer el què era un manifest i alhora es van comprometre a aplicar els compromisos exposats per ells mateixos.

Des de l’àrea de música, i pensant en l’acte de cloenda del Projecte van treballar una cançó, “La Natura”. L’argument del text de la cançó era la sostenibilitat i els va resultar adequada, bonica i divertida de cantar.

Reflexió: Pensem que és important relaxar-se i replantejar en tot moment les evidències que teníem clares abans de començar. No sempre allò que planifiquem i programem evoluciona cap on nosaltres teníem previst i és aleshores quan cal posar-hi una mica de creativitat i imaginació i ser capaces d’acompanyar els alumnes envers aquestes possibles ramificacions del camí, sense perdre, evidentment el rumb i aconsellant o bé creant expectatives que els condueixin a l’objectiu final.

RECONDUÏM DES D’UNA VESSANT GLOBALITZADORA

A mesura que el nostre espai a l’aula dedicat a Projecte s’anava omplint de materials referents a les exposicions vam considerar necessari  facilitar als alumnes un índex que els permetés situar-se en el moment del procés d’aprenentatge en què es trobaven. Entre tots vam fer un breu repàs i s’adonaren que cap al final sortia un punt dedicat al PRODUCTE FINAL.

Per aquest motiu vam pensar que potser era el moment de plantejar entre tots, allò que els venia de gust elaborar, especificant que havia de tenir relació amb la línia de la investigació realitzada.

Tenint en compte l’interès de les mestres per introduir el tema de la SOSTENIBILITAT en el projecte, ja que el consideràvem un fil conductor ideal per aprofundir en determinats aspectes relacionats amb el medi, vam anar suggerint activitats complementàries.

En aquest sentit, els alumnes van analitzar, valorar, i interpretar dues gràfiques representatives. La primera, reflectia els efectes de la desforestació  a curt termini tenint en compte l’acció humana dels darrers cent anys. La segona, tractava d’oferir una visió més àmplia i global. A més a més, part del treball es va poder relacionar amb el tema de la Setmana de la Ciència dedicat a  la Sostenibilitat. Així mateix, també vam elaborar un manifest a favor d’accions sostenibles des d’una visió del nen en tres llengües, i una cançó sobre la Natura.

En tot moment vam considerar indispensable tenir en compte la transversalitat del projecte, enfocant des de diferents àrees i en funció de les competències, cadascun dels aspectes a treballar.

Reflexió: l’índex que es va facilitar a l’alumnat per part del mestre, per una part ens va ajudar a situar-nos i a no perdre’ns. Però a la vegada pensem que seria bo que s’elaborés conjuntament amb els nens i nenes, i que alhora fos flexible per poder introduir nous interessos.

PROCÉS DE RECERCA I EXPOSICIÓ ALS COMPANYS

El següent  pas en el procés d’execució del Projecte, després de l’assignació de tasques va ser explicar als alumnes la necessitat de confeccionar un espai on poder recollir i organitzar tot allò que anessin trobant en el transcurs de la seva investigació. Una carpeta d’aprenentatge que contextualitzés i fes significatives les seves troballes. El van iniciar plantejant dues preguntes generals, què en sabem i què en volem saber?

A partir d’aquí, es van dur a terme diverses sessions d’investigació en grups cooperatius, emprant les tablets i també tots els materials que anaven portant de casa (imatges de jardins, flors, plantes, perfums, colònies fetes a casa, esquemes, contes i llibres,  fotografies, etc.)

L’organització entre els membres de cada grup, 4 o 5 alumnes,  va ser positiva, ja que la distribució heterogènia d’aquests,  i la seva ubicació l’havíem feta les mestres prèviament, intentant  que les aptituds i habilitats dels nens i nenes fossin equitatives i estiguessin compensades.

Aquest  apartat del Projecte va acabar amb les exposicions orals de cada grup sobre el tema a investigar, recollit en la carpeta d’aprenentatge, emprant tècniques diverses ( power point, dibuixos, imatges, cartells…etc) i amb la participació activa de la resta de grups prenent apunts recopilatoris que reflectissin què he entès i après de les exposicions dels meus companys/es.

Això va ser una eina útil per als alumnes, a l’hora de plantejar posteriorment l’autoavaluació i la coavaluació.

Reflexió: Tot i funcionar aquesta manera d’organitzar el treball en grups heterogenis de 4 o 5 alumnes, per part del mestre, pensem que de vegades a la vida real aquesta heterogeneïtat “preparada” no existeix i caldrà potser en alguns cops que ells mateixos s’organitzin per portar a terme els objectius i adaptar-se a noves situacions que sorgeixin.

 

Definició del repte i organització

Aquests són els reptes que van sorgir de cada grup-classe:

Per què hi ha diferents tipus de plantes al món?

-Com s’alimenten les plantes carnívores?

-Com podem millorar la manera de reciclar i cuidar la natura?

-Com podem diferenciar les plantes naturals i artificials?

-Per què tenen color les plantes i per què canvien?

A partir d’aquests interessos, l’alumnat va haver de plantejar noves preguntes obertes i que fossin susceptibles d’investigació.

Després de posar en comú totes les preguntes es va fer una tria d’acord els criteris establerts.

Ens vam organitzar en 6  grups de 4 alumnes, cada grup amb un repte per investigar. Aquests grups es van formar per part dels/les mestres amb la voluntat que fossin el més heterogenis possible.

Vam definir rols dels diferents grups cooperatius: portaveu, responsables de disseny i d’investigació i lector.

El fet de ser un nombre reduït de nens i nenes, 4 nens i nenes en un grup, facilita la distribució de rols i arribar als acords. Tot i això, en algun moment algú va haver de cedir alhora d’acceptar el rol adquirit. La mestra va suggerir que en nous projectes seria interessant un intercanvi de rols.