CI: Som califes

RECORDANT LA NOSTRA VISITA A LA SUDA, HEM FEM CERCA D’INFORMACIÓ SOBRE QUI HI VIVIA, QUAN LA VAN CONSTRUIR, COM ERA…

VAM DESCOBRIR QUE HI VA VIURE L’ULTIM CALIFA DE CÒRDOVA, HISHAM III, PARTINT D’AQUEST PERSONATGE DE LA HISTORIA, HEM ESTUDIAT QUI EREN ELS CALIFES, COM VIVIEN, COM ES VESTIEN…

COM A ACTIVITAT DE SÍNTESI, HEM PORTAT ROBES I COMPLEMENTS JA QUE TOTS ELS ALUMNES TENIEN A CASA SEVA ROBA TÍPICA ÀRAB, AMB L’OBJECTIU DE VESTIR-NOS DE CALIFES I EXPLICAR A LA RESTA DE GRUPS D’INTERNIVELLS DE CICLE INICIAL EL QUE HEM APRÈS SOBRE ELLS.

P4 – P5: Construcció d’un castell

ELS NENS I NENES DE P4 HEM ANAT A VISITAR UN CASTELL  QUE HAN CONSTRUÏT ELS NOSTRES COMPANYS DE P5.

En arribar, ens van explicar com el van construir, quines passes van seguir, d’on va sorgir aquesta motivació creativa…

A continuació ens van mostrar les parts més importants del castell in situ (la muralla, els merlets, el fossat, el pont llevadís i el rastell) i quina era la seva funció.

També es vam disfressar dels personatges que hi viuen (rei, reina, príncep, princesa i cavallers).

P3: Campanes i gegants

Vam anar a veure el vídeo-art del Suso a la Suda, a les 10h del matí. Justament en aquell moment sonaven les campanes de la Seu Vella, les quals ens van cridar molt l’atenció i pensàvem que “la reina ens cridava”. Ens va despertar molta curiositat i vam voler saber més coses sobre les campanes. Vam portar campanes a l’aula i vam sentir els diferents sons de la mateixa, vam sortir a visitar la campana de St. Llorenç que està al terra i la VAM TOCAR! A més a més, vam aprofitar per visitar el gegants del rei Jaume I i la reina Elionor a la casa dels gegants.

P3: Esprai com en Suso

Els nens i nenes de P3 vam descobrir que el Suso 33 crea les seves obres majoritàriament amb esprai, però com es necessita molta força per utilitzar-los vam substituir-los per polvoritzadors amb pintura tempera diluïda amb aigua. A més a més, vam ambientar l’aula amb música tal i com fa el Suso en els  vídeos que vam visualitzar prèviament. Vam pintar una superfície creada per 20 folis blancs bàsics perquè tots els infants, en acabar el projecte poguessin tenir una mostra de la creació. Vam utilitzar quatre colors diferents i vam pintar en grups de quatre. ENS HO VAM PASSAR GENIAL!

Planificació: Com ens organitzem

A internivells hi participen 5 o 6 professors; baixem la ràtio dels 25 a 12-13 alumnes amb un mestre per grup i dos més que fan de suport i van rotant pels diferents grups, fent d’enllaç entre les diferents activitats que van sorgint i també quan surten al mapa conceptual del passadís.

Abans de l’inici de la sessió, aquests professionals posen en comú on està cada grup, marca els continguts que s’han treballat i donen lligam a les tasques i la relació amb el mapa. Tot això ho fan a les graelles de dimensions i continguts que tenim penjades a l’aula de reforç -referent en els projectes- i van avaluant i ordenant tota la tasca que s’ha anat realitzant al llarg de les sessions de cara al producte final -dossier- que es dóna als alumnes el dia d’entrega de projectes, que per a nosaltres és el dia de la festa de l’escola.

Qui som? Escola Príncep de Viana

L’Escola Príncep de Viana està situada al centre de Lleida, al carrer Anselm Clavé, al Barri de Noguerola-Estació, a poca distància de l’estació de trens. És una de les escoles públiques més antigues de Lleida, de l’any 1939, i en un principi estava situada al carrer Príncep de Viana -a només 200 metres de l’ubicació actual-, i era anomenada també “l’escola dels ferroviaris” ja que la majoria dels seus alumnes eren els fills dels treballadors de la RENFE.

 

 

 

 

L’any 1993 va tancar l’edifici vell i els alumnes i professorat es van traslladar a l’edifici actual, on antigament hi havia hagut un col·legi Maristes, i després l’antiga facultat de medicina. Aquest any 2018 celebrem els 25 anys del trasllat de l’escola i el centenari d’aquest edifici, podeu veure el reportatge que ens va fer el diari Segre en el següent enllaç.

https://www.segre.com/noticies/lleida/2018/01/21/noces_plata_centenaries_37632_1092.html

Som una escola de màxima complexitat d’una línia amb 20-25 alumnes a cada aula, i on l’alumnat de l’escola és el reflex dels canvis i la heterogeneïtat del veïnat dels carrers que ens envolten; 19 nacionalitats i matricula viva durant tot el curs.

Actualment som 20 mestres i 4 PAE -TEI, TIS, 2 AEE- que creiem en la tasca educativa que realitzem i que posem el màxim de nosaltres mateixos, per a què, tot i les dificultats que ens trobem i que ens sorgeixen, els nostres alumnes aprenguin i tinguin èxit com a ciutadans del segle XXI.

A la nostra escola des del curs 2002/2003 treballem per projectes; concretament el projecte Àlber per atendre més eficientment la diversitat i els diferents ritmes d’aprenentatges del nostre alumnat.

A nivell organitzatiu, utilitzem tots els recursos personals possibles per atendre-ho dins de l’aula, amb reducció de ràtios, i amb treball internivells -CI, CM i CS-; a educació infantil ho fem també de forma globalitzada i en els moments que hi ha suports es tracten els conflictes i categories del projecte de forma transversal.

El context alfabetitzador i el punt de partida és molt important per nosaltres; és el fil conductor de tot el treball i els aprenentatges que es realitzaran durant el curs.

Nosaltres treballem a partir de l’Art Contemporani; visita a una exposició o una obra en concreta que ens ofereix obrir mirades i que tots els nostres alumnes s’hi situïn. A partir d’aquí, dibuix inicial, pluja d’idees, categorització, mapa conceptual inicial, treball dels diferents conflictes que van sorgint. Tenint com a base el treball de llengua catalana, però recollint tots els altres “continguts emergents” que van sorgint, investigant i treballant mentre es realitza el projecte -medi, matemàtiques, social, música, plàstica…- i al partir d’un context artístic li donem molta importància a l’estètica a les produccions finals dels alumnes.

Aquest curs vam iniciar el projecte amb un vídeo de l’artista Suso 33 que ens va cedir la Fundació Sorigué i el vam veure en un espai privilegiat com va ser El Castell del Rei a la Suda de Lleida.