Un cop implementats els projectes de la Prehistòria, cada cicle exposarà el seu treball als companys de l’escola.
D’aquesta manera, en tindrem una visió més global.
Les exposicions tindran diferents formats: conferències o tallers pràctics impartits pels alumnes.
Aquesta activitat ens servirà per reorganitzar i prendre consciència de tot el que hem après i avaluar el treball.
Busquem entre tots a la PDI un tutorial de com elaborar una pinyata:
Anotem els passos a seguir:
A continuació preguntem al conserge si té cartons per fabricar la pinyata.
Repassem la plantilla per tal d’elaborar dues pinyates per classe. Retallem els paperets de seda grocs amb forma de quadrat i els enganxem amb pega a sobre dels cartons.
JA TENIM LES CARES DE LA PINYATA ACABADES!
Passem a parlar de la realització d’una pinyata.
Després d’una conversa col·lectiva, arribem a la conclusió que ha de ser gran i que hem de buscar a Internet idees per a construir-la. Cerquem a la PDI imatges de pinyates per veure diferents models.
Després de trobar tres models que agraden, escollim a mà alçada quin disseny, forma i model ens inspirarà.
Per tal de construir la pinyata cal una preparació prèvia. Plantegem als alumnes que necessitem per construir-la. Els alumnes comencen a enumerar materials:
.
Un nen porta dos sucs de plàtan per beure’ls a la festa. Entre tots mirem la caducitat per si podem guardar els sucs per al dia de la festa. Els podem guardar, ja que caduquen el 2019.
Entre les dues classes, realitzem una votació per decidir si els bevem avui o els guardem per al dia de la Festa. El resultat de la votació de les dues classes és que beurem el suc el dia de la Festa, ja que han votat 22 nens, enfront de 18 que volien beure se’l avui. Fem una estimació de quina votació ha guanyat abans de comptar.
Fem memòria dels acords presos a la sessió anterior: festa del plàtan (macedònia i pinyata). Passem a parlar de la realització de la macedònia.
Plantegem als alumnes les següents qüestions:
Arribem a la conclusió de què hem de partir les fruites, les haurem de tallar i repartir.
S’han de fer trossos de totes les fruites perquè una fruita de cada per a cadascú és massa quantitat.
Fem la recepta de la macedònia.
El producte final és la realització d’una festa el dia 17 de maig.
Els alumnes donen idees i fan propostes per a la festa:
Fem una tria per votació i es decideix fer:
Es planteja si fem macedònia, com podem saber quanta fruita necessitem?
On la podem trobar o comprar?
Els alumnes compten quants nens som entre les dues classes per saber quanta fruita necessitem. Fem servir els dos llistats d’assistència de les dues classes per comptar quants som en total. Entre les dues classes som 43. Escrivim a la pissarra 43.
Després de tota la conversa es decideix portar una fruita cadascú per poder fer la macedònia el dia de la festa.
Quan porten plàtans a l’aula per esmorzar sorgeix un experiment per part d’un xiquet que diu:
-Podem guardar la pell del plàtan per a observar-la a la classe (Yeiko)
Llavors posem la pell en una safata i anem observant que li passa.
Yeiko 30 d’octubre 5 desembre 9 gener
Els xiquets /es verbalitzen les seves observacions:
A partir d’aquestes observacions pensem el perquè s’han produït aquests canvis.
A partir de tot el que saben, de tota la informació que anem recollint, pensem entre tots un índex d’aspectes a investigar.
En petit grup tots els xiquets/es preparen a casa amb l’ajuda dels pares un apartat de
l´índex i després ho expliquen a la classe.
Cada apartat el diferenciem amb un color diferent per estructurar millor la informació.
A les sessions següents:
Amb tota la informació que anem recollint fem una tria per poder respondre a les preguntes que s’han fet els alumnes i també per crear un índex que ens ajudi a ordenar la informació recollida.
Quan ens vàrem plantejar quin projecte podríem fer a l’aula oberta de 3r d’ESO de seguida va sorgir la idea de fer una representació teatral, perquè pensavem que podria ser una eina que ajudaria als alumnes a treballar tant aspectes curriculars com aspectes de desenvolupament personal. El projecte s’anomena “El Renaixement. Representem l’obra del Lazarillo de Tormes”.
Teniem clar que la finalitat no era formar a futurs actors o actrius sinó fer un desenvolupament interdisciplinari de les matèries, ja que es treballa la comunicació, la lectura, l’expressió, el context social, l’elaboració de decorats, etc. Però sobretot, les finalitats últimes van ser les que fan referència a la competència d’autonomia i iniciativa personal. La primera era treballar l’autoestima i la seguretat (en un mateix/a) molt important en aquest alumnat perquè tendeixen a ser poc valorats. També es va voler fer èmfasi amb les habilitats socials, primordials en el món laboral, ja que si algú d’ells/es necessita fer algun dia una entrevista de treball és molt important expressar-se d’una manera correcta, fer una bona presentació personal, tenir una comunicació fluïda, etc. Una altra de les finalitats va ser la de resolució de conflictes, ja que es van aprendre diferents maneres d’intervenir d’una manera pacífica en la resolució de problemes.
Fent aquest projecte els alumnes van saber ser empàtics amb els companys de grup, van saber escoltar als altres i comprendre les seues preocupacions i es va potenciar el treball amb equip, ja que el teatre és un art col·lectiu, i per tant van haver de respectar als companys.
El dia D havia arribat. Ja no hi havia temps per a res més. Sí, només per a una última lectura d’assaig… Les llegendes i els lectors estaven a punt… I els nervis, també… A la plaça ens esperaven els avis de la residència, el sol que feia aquell dia no els havia espantat (anaven preparats amb els barrets) i estaven disposats a sentir el que havíem preparat. Els xiquets i xiquetes de la llar d’infants també eren per la vora, però a ells els calia una mica de moviment…
Els cartells de difusió havien fet la seua feina i els caps dels dracs i algunes roses ens esperaven penjats als fanals per escoltar com el final de la llegenda canviaria gràcies a la imaginació de l’alumnat de l’institut.
Finalment, tota la feina que havíem fet havia tingut la seua recompensa i utilitat. Havíem aconseguit fer poble i que la Diada de Sant Jordi fos més lluïda.
