PRODUCTE FINAL INSTITUT DEL TER

El projecte de primavera és un més del projectes de centre que tenen per objectiu consolidar la metodologia cooperativa que el centre vol implementar com a estrategia educativa a totes les activitats.
El projecte es desenvolupa al llarg d’una setmana en la que totes dels activitats docents es paralitzen. Fem horaris nous i destinem professorat fixa a cada grup al servei de l’elaboració de la proposta que volem desenvolupar.
Alhora els projectes de centre han de servir per consolidar el partenariat entre l’insttitut i el Museu del Ter, per això el treball proposat als alumnes en el projecte VoraTer es comença amb una auditoria medioambiental i patrimonial entorn al passeig del Ter.
El riu Ter i en seu entorn patrimonial i ambiental són els eixos vertebradors de la col.laboració entre ambdues institucions.

El producte final del projecte VoraTer el trobem a la paret del passadís de tercer d’ESO.

Cada grup d’alumnes ha plasmat una proposta de disseny de l’espai que tenia adjudicat al plano general. i també hi ha incorporat fitxes explicatives dels elements patrimonials d’interès i fitxes ambientals.

IMPLEMENTACIÓ PROJECTE VoraTer. INSTITUT DEL TER

 

L’objectiu del projecte és que els alumnes facin una proposta urbanística i d’utilització d’una zona específica del passeig.del Ter. La metodologia de treball serà cooperativa i el que ens proposem avaluar és el producte final en si mateix.

Què vol dir això ? doncs que pensarem quines actuacions caldria efectuar a l’espai que s’assigni a cada grup perquè doni resposta a l’ús que li hem definit, o d’altres que es puguin considerar millors per modificar-lo.

Al llarg el passeig pensem que hi podem ubicar sis zones amb usos diferents:

  1. Espai cultural 1 (Sala polivalent, àgora, biblioteca, teatre, cinefòrum…)
  2. Entreteniment (discoteca, bolera, futbolin, billars, espai de concert…)
  3. Espai cultural 2 (Sales de concert, exposicions …)
  4. esportiu
  5. lúdic ( restauració i espai lúdic per nen/es)
  6. Mediambiental (Jardins botànic, miradors per veure ocells, zona natura …)
  1. Espai cultural 1: Aquest espai està situat on hi ha el Museu del Ter, i en ell hi heu de definir quines infraestructures s’hi poden afegir i per a quins usos estarien destinades, com pot ser la construcció d’una sala polivalent, una biblioteca o potser fer-hi un teatre exterior amb unes grades per a l’estiu poder-hi fer representacions a l’aire lliure o bé cinema, etc.
  2. Entreteniment. És la zona on hi ha la colònia Rusiñol, lloc de gran interès mediàtic ja que és on va viure el pintor Santiago Rusiñol. A la casa on va viure la família de l’artista, “ El Cau Faluga” des de l’any 2011 hi ha un restaurant.
  3. . Espai cultural 2: És la zona de l’antiga Fàbrica del Dolcet. Està situada desprès del pont del tren, per tant, allunyada del nucli del municipi. Potser és un lloc idoni per fer-hi alguna sala per fer-hi concerts o sales d’exposicions..
  4. Esportiu: Espai ubicat on actualment hi ha el pavelló d’esports i el camp de futbol. Per tant s’hi poden construir altres edificis esportius, com pistes de pàdel, un rocòdrom, una sala de fitness, circuit d’atletisme….
  5. Lúdic: És l’espai on actualment s’hi col·loquen les atraccions per la Festa Major i la seva situació està més a tocar al centre del poble (la Plaça Major). És un indret apropiat per edificar-hi restaurants, bars, espais lúdics pels més menuts, etc.
  6. Mediambiental. És l’espai de “La Debesa”, que té una gran importància mediambiental. Aquí hi podeu crear un jardí botànic, diferents miradors per observar els ocells o fer una zona de pícnic vigilada, un embarcador per passejar pel riu, etc..

Un cop assignat l’espai a cada grup, ho hauran de plasmar en el plànol corresponent instal.lat  a la paret del passadís. Serà un plànol per curs.
Cadascun dels grups de classe tindrà assignat un espai.
A la paret del passadís hi haurà dos plànols, un per cada grup, com l’indicat però amb un escalat prou gros (3 metres d’allargada x 90 centímetres d’amplada), per garantir que cada subgrup cooperatiu hi pugui reflectir el projecte que proposi així com els elements patrimonials i ambientals.

FASES
Hi haurà quatre fases a l’hora de desenvolupar el projecte:

  1. fase d’auditoria.
  2. fase de memoràndum
  3. fase d’execució del projecte
  4. fase de presentació
  1. fase d’auditoria:
    La primera fase la dedicarem a estudiar tots els valors patrimonial i ambientals que podem anar trobant al llarg del passeig. Cal que tot el grup estigui molt atent a les explicacions  que faran especialistes del Museu del Ter al llarg de tot el recorregut des del Cau Faluga fins a Can Llanes, perquè no sabreu l’espai que se us adjudica fins el dia següent.

Aspectes patrimonials
Al llarg del recorregut ens pararem en 16 punts on hi trobarem elements patrimonials d’interès. Posteriorment cada grup haurà de resumir en una fitxa, que trobareu el moodle,  els que li corresponen a la seva zona.
Cada grup disposarà d’un document cedit pel Museu que els servirà per completar la informació recollida “in situ”.

Aspectes ambientals
Pel que fa als aspectes ambientals es destacaran 6 zones específiques que més o menys coincidiran amb els sis espais escollits. Cada grup haurà de sintetitzar la informació  en la fitxa corresponent.
Al llarg del tot el trajecte veurem, segurament,  12 espècies vegetals i 6 d’animals. Les vegetals s’aniran repetint al llarg del recorregut i les animals seran aleatòries ( no podem assegurar el lloc on visionarem un ocell determinat). Un cop a l’institut a cada grup li adjudicarem dues especies vegetals i una d’animal. Llavors el grup redactarà la fitxa corresponent.
Tots els alumnes hauran de fer un llibreta de camp

2.fase  de memoràndum.

 En aquesta fase caldrà que el grup especifiqui quin és el seu objectiu de transformació de la zona adjudicada. Quin ús voleu que tingui, què hi voleu posar, construir, ubicar, com ho rendibilitzareu. Segurament us sorgiran moltes preguntes a l’hora de definir els objectius del projecte. Per exemple, com es pot finançar la proposta? o on es pot comprar material urbà? Caldrà que formuleu bé el dubte en una pregunta ben argumentada.
Hi haurà un PUNT D’INFORMACIÓ a la sala de visites e l’institut. Allà hi haurà un professor del centre i un responsable de l’oficina de promoció econòmica (OPE) de Manlleu que us ajudaran a resoldre els problemes.
Un cop disposeu de tota la informació us caldrà redactar una memòria del projecte que proposeu.
Al final del tercer dia s’haurà de presentar el MEMORÀNDUM

La metodologia del disseny del memoràndum es basa en el plantejament d’una sèrie de qüestions que donaran forma, coherència i sentit al projecte. Les qüestions a respondre seran:

  • Què s’està fent a l’espai en la qual es vol intervenir?
  • Quines són les necessitats sobre les que volem intervenir?
  • Quines prioritats i estratègies ens plantegem per la nostra intervenció?
  • Com, quan i amb quins recursos durem a terme la nostra intervenció?
  • S’han obtingut els resultats esperats?

Cada un d’aquests interrogants és tradueix en una de les fases del memoràndum:

– Anàlisi de la realitat: l’estudi de la realitat en la qual es vol intervenir és bàsic per la concreció dels objectius que guiaran la vostra tasca, dirigint-se principalment a l’anàlisi dels destinataris de l’acció. En aquesta etapa cal donar resposta a la situació concreta que es vol modificar, les causes que originen aquesta situació o problemàtica, els actors que intervenen i els seu paper vers aquesta situació.

– Detecció de necessitats:  el diagnòstic de les necessitats. Es compararà la situació real amb la desitjada i es valorarà allò que es pot i es vol fer en l’espai assignat.

– Definició d’objectius: els objectius guiaran totes les decisions que haguem de prendre en relació al projecte. Redactats en diverses categories (generals, específics, a llarg, mitjà i curt termini…) complementaris i excloents.

– Planificació de la intervenció i l’organització dels recursos: consisteix en la designació de la metodologia, el procediment a seguir, el temps, l’espai i els recursos, la identificació de tasques i l’assignació de persones a aquestes tasques o activitats. La planificació en aquest nivell significa preveure, organitzar, fixar calendari i fer el pressupost.

– Avaluació:  Es conforma identificant els indicadors que us han de permetre l’anàlisi del projecte amb l’objectiu de garantir la seva idoneïtat i desenvolupament

  1. fase d’execució del projecte

 Iniciarem la redacció i concreció del projecte: plànols, dibuixos, fitxes, pressupostos d’execució, objectius d’ús, mecanismes d’avaluació de resultats, identificació d’estratègies per assegurar l’execució de la proposta.

L’objectiu del treball és el projecte en si mateix.

El projecte, de fet, és la concreció definitiva, ampliada i detallada del memoràndum

El projecte urbanístic/ambiental ha de respondre i contemplar:

Que hi ha al passeig del Ter?

El Ter dibuixa i delimita el sud de Manlleu al mateix temps que acull antigues fàbriques tèxtils i, des de fa uns anys, s’hi han instal·lat equipaments esportius, culturals, d’oci, restauració… Tot i així, hi predomina un bell espai natural. Auditoria del passeig .

 Com volem que sigui aquesta ribera del Ter?

Se us demana que contribuïu a redefinir el passeig del Ter tant sobre els espais més naturals com els trams més urbans. Es tracta de millorar aquest espai tenint en compte la seva funcionalitat i lligant-la amb el paratge natural i cultural que significa i caracteritza el passeig del Ter.

En primer lloc, cal que detecteu l’ús que en fan els ciutadans d’aquest espai per descobrir les oportunitats i mancances. En segon lloc, reflexioneu en com podeu apropar-hi i vincular-hi als ciutadans. En tercer lloc, haureu de reforçar o reorientar les intervencions urbanístiques i arquitectòniques existents per fer-lo més atractiu. Heu d’actuar sobre un dels sis espais que us proposem:

  1. Espai cultural 1 (sala polivalent, àgora, biblioteca, teatre, cinefòrum…)
  2. Entreteniment (discoteca, bolera, futbolí, billars, espai de concert…)
  3. Espai cultural 2 (sales de concert, exposicions…)
  4. Esportiu
  5. Lúdic (restauració i espai lúdic infantil)
  6. Mediambiental (Jardins botànic, miradors per veure ocells, zona natura…)

Com ho farem ?

Tot seguit a l’adjudicació de l’espai, haureu d’intervenir-hi mitjançant un disseny pautat que respectarà unes fases. Mentre aneu passant de fase a fase anireu recollint informació addicional que us ajudarà en la redacció del document i el procés d’esbossos i projecte. Tot plegat ho recopilareu a la vostra carpeta d’aprenentatge.

 fase de presentació del projecte

 Finalment haureu de presentar el projecte a tot el grup classe.

La novetat d’aquest projecte és que l’avaluació de la presentació es farà a partir de tres elements:

  1. autoavaluació: avaluació personal de cadascun dels membres del grup. Tan pel que fa a la seva tasca, com pel que fa a la tasca dels seus companys
  2. coavaluació: avaluació grupal i individual de la qualitat de la presentació per part de tot el grup classe
  3. avaluació sumativa: avaluació dels professors responsables del grup, considerant la qualitat de la presentació seguint la rubrica de presentacions de treballs.

 

Així doncs, el dia de la presentació es distribuiran uns fulls avaluatius per valorar la vostra feina i la dels  vostres companys.

 

En aquest projecte introduïm una estratègia d’avaluació nova: la carpeta d’aprenentatge. Cada grup haurà de presentar la seva.

La carpeta d’aprenentatge ens ha de permetre visualitzar que heu après al llarg de tot el projecte. De fet la carpeta és un recull ordenat d’evidències d’aprenentatge: llibretes de camp, material previ, esbossos, activitats resoltes, productes finals.

La carpeta ens servirà per veure què sabíem al començament del treball i què sabem al final.

 

Cada grup disposarà d’un porta folis que servirà de carpeta.

ESPOT PUBLICITARI

METODOLOGIA

Per fer el projecte es creen grups heterogenis d’alumnes de 4t d’ESO. Els components des diversos equips treballen amb ordinador, de forma simultània, cercant informació, creant un espot publicitari i deixant constància del seu treball en un bloc comú a tots els grups implicats en el projecte.

El professorat recorda els objectius del projecte, explica el producte final que cal obtenir en acabar el projecte, les pautes principals de treball, i dóna a conèixer els criteris d’avaluació.

Al llarg del procés es vetlla per tal que els alumnes s’impliquin en el projecte, i desenvolupin al màxim la creativitat i l’autonomia.

En finalitzar el projecte es valora l’espot publicitari, el bloc, i l’exposició oral del projecte amb determinades rúbriques d’avaluació. Els alumnes també valoren i opinen sobre el treball realitzat.

AVALUACIÓ

Al llarg del projectes es recullen diferents evidències d’avaluació per tal d’anar situant als alumnes en una graella en funció del grau d’assoliment de cada criteri d’avaluació prèviament fixat en el moment de la programació del projecte.

Els instruments d’avaluació utilitzats són:

rúbrica treball en equip (tant pel què fa al llarg del procés de construcció de la maqueta com al llarg de l’organització i la realització de l’exposició)

autoavaluació de les sessions per part dels alumnes (equip)

qüestionari d’autoavaluació del procés seguit en l’elaboració de les maquetes (individual)

rúbrica avaluació maquetes (on es valora la fitxa de planificació, el procés seguit, i el resultat final)

rúbrica exposició oral

Kahout

avaluació de les carteles (tant pel què fa al contingut com a l’expressió escrita)

No en interessa tant avaluar el producte final com el procés d’aprenentatge que han fet per arribar-hi. Pensem que el producte final és l’excusa per treballar i avaluar competències de l’àmbit cientifico-tècnic, social, lingüístic, d’autonomia personal i social i digital al llarg del projecte.

Els alumnes s’impliquen en el procés d’avaluació de la competència d’autonomia personal i social ja que fan autoavaluació diària de la planificació, la gestió del temps, la resolució de conflictes i el compromís de tots els membre de l’equip.

També participen en l’elaboració de la bateria de preguntes del Kahout.

Els alumnes treballen en equip però es dissenyen activitats que permetin recollir valoracions individuals com: el qüestionari d’autavaluació, els resultats del kahout, part de la rúbrica de l’exposició oral així com l’observació sistemàtica i valoració diària del professor.

El fet d’acabar el projecte amb una exposició ens permet comprovar si els alumnes han fet un aprenentatge significatiu ja que han de fer de guies de l’exposició i explicar, davant d’alumnes de primària i pares el què han après.

Els alumnes un cop acabat el projecte fan un recull i valoració final del què s’ha treballat en una carpeta d’aprenentatge de projectes que van elaborant al llarg del curs (alguns ho han fet en format document i d’altres han utilitzar el “sides”)

 

LA VEU DELS ALUMNES SEGIMON COMAS

Amb el treball per projectes el nivell de motivació, implicació i interès per part dels alumnes augmenta perquè el treball que han de realitzar parteix dels seus interessos i curiositats. Adonar-se que poden treballar de manera autònoma els resulta gratificant.

Compartir, posar en comú, consensuar els aprenentatges els fa estar actius.

La seva participació en l’elaboració de les rúbriques d’avaluació els ha fet sentir que la seva opinió compta i se senten valorats.

 

PRODUCTE FINAL SEGIMON COMAS

A P3 l’alumnat ha experimentat amb l’aigua:

PROJECTE DE L’AIGUA A P3

A P4 i P5 han elaborat un dossier informatiu:

PROJECTE DEL RIU A P4 I P5

A CICLE INICIAL HAN FET DE CIENTÍFICS.

PROJECTE DEL RIU A CICLE INICIAL

A CICLE MITJÀ HEM CONEGUT A FONS EL TRAM DEL RIU TER AL SEU PAS PER SANT QUIRZE DE BESORA

PROJECTE DEL RIU A CICLE MITJÀ

A CICLE SUPERIOR COL·LABOREM AMB ENTITATS I ELABOREM UN INFORME DEL TRAM DE LES PLANES DEL SOLÀ DEL RIU TER

PROJECTE DEL RIU A CICLE SUPERIOR

AVALUACIÓ SEGIMON COMAS

Valorem el progrés que s’ha fet en l’avaluació perquè els alumnes hi han intervingut de manera directa en alguns cicles participant en l’elaboració de les rúbriques i valorant els aspectes principals del treball que ells han fet.

Les rúbriques elaborades i consensuades amb els alumnes:

 

AVALUACIÓ A EDUCACIÓ INFANTIL

AVALUACIÓ A CICLE INICIAL

AVALUACIÓ CICLE MITJÀ

AVALUACIÓ A CICLE MITJÀ

AVALUACIÓ CICLE SUPERIOR

IMPLEMENTACIÓ SEGIMON COMAS

 

A EDUCACIÓ INFANTIL hem partit de l’observació directa del riu i a partir d’activar els coneixements previs dels alumnes sobre aquelles coses que ja saben ens hem plantejat allò que volem saber.

Preguntes que han sortit:

  • ON COMENÇA EL NOSTRE RIU TER?
  • PER QUINS POBLES PASSA?
  • QUI POSA L’AIGUA AL RIU?
  • QUINS ANIMALS HI VIUEN?
  • COM ES POT TRAVESSAR EL RIU?
  • COM ES NETEJA L’AIGUA DEL RIU?
  • PER QUÈ L’AIGUA FA DIFERENTS SOROLLS?

A partir d’aquests interessos dels alumnes el treball ha anat prenent forma per descobrir les respostes.

El plantejament de l’activitat es fa fora de l’aula, anant al riu i amb activitats més lliures i de descoberta pròpia i amb d’altres activitats més dirigides per tal d’anar concretant els resultats obtinguts d’allò que investiguem.

Hem organitzat uns tallers amb 4 grups d’alumnes i hem anat realitzant les  activitats en grups reduïts  de manera vivencial, directa i manipulativa.

CICLE INICIAL hem partit de la pregunta següent:

Com afecta el riu al poble de Sant Quirze?”

Hem fet observació directa del nostre tram del   riu i també hem fet diferents activitats relacionades amb el riu.

En equips de treball hem observat i pres dades per donar resposta a diferents preguntes:

-Quins arbres hi ha a les ribes del riu?

-Quins insectes i animals veiem a la zona del riu?

-De quin color és l’aigua?

-Si tanquem els ulls, què sentim?

Ens hem adonat que els mapes ens ajuden a situar el nostre tram de riu. Hi ha mapes sobre paper i n’hi ha de digitals.

Amb la utilització del GOOGLE MAPS I STREET VIEW visualitzem el nostre tram de treball.

A CICLE MITJÀ activem els coneixements previs a partir del coneixement de la xarxa hidrogràfica al territori del Bisaura. Per facilitar el treball es projecta un audiovisual i es fa posada en comú de conceptes clau sobre el riu i sobre la història del riu TER.

Els objectius són:

  • Aprofundir en el coneixement del riu Ter a partir d’un treball de camp en un tram d’aquest riu.
  • Fer una investigació que ens permeti respondre la pregunta inicial del projecte:

“Com és el riu Ter al Bisaura i a Osona?”

Els alumnes de CM” també treballen la xarxa hidrogràfica de la comarca d’Osona.

CM1: coneixement del riu Ter al Bisaura

CM2: coneixement del riu Ter al Osona

 

  • En cada bloc de treball del projecte els alumnes han de completar una tasca i en la posada en comú a l’aula s’extreuran les conclusions per publicar en un Google Sites de cicle.
  • Es  parteix d’activitats guiades i concretes per evolucionar cap a un treball més ampli on cadascú pot assolir diferents nivells d’execució.
  • El projecte s’ha desenvolupat per grup classe d’acord amb els blocs de treball següents: Presentació del projecte, Llegim, Noticiario, Ens situem, Observem, The river, Som artistes, Treball autònom.
  • En cada bloc de treball es presenta la tasca a realitzar, la metodologia i l’objectiu. Es pacta amb els alumnes l’avaluació de l’activitat (rúbrica).
  • En cada bloc de treball hi ha unes activitats bàsiques que ha de realitzar tot l’alumnat, activitats obertes per potenciar la creativitat i la investigació que es poden realitzar en diferents nivells d’execució.
  • L’avaluació és continuada i formativa a partir de les pautes consensuades de cada bloc de treball
  • Autoavaluació i coavaluació (rúbrica)

A CICLE SUPERIOR hem partit de la pregunta següent:

“LO RIU ÉS VIDA?”

A partir d’una analítica d’aigua a un tram del riu Ter hem buscat evidències de la vida al riu i hem elaborat un informe que hem enviat al Projecte Rius.

A partir d’aquesta sortida hem avançant en el treball descrivint el recorregut, reconeixent plantes i animals al llarg del camí, detectant diferències entre el bosc de ribera i el de muntanya mitjana.

Les colònies d’aquest curs s’han realitzat al Delta de l’Ebre per tant hem pogut establir semblances i diferències entre els dos entorns.

Per ampliar el treball s’han volgut conèixer i tenir referències d’altres rius del món.

També ens hem volgut endinsar en la història d’un nen que recorre el Riu Ter a la recerca d’un tresor.

El tresor del riu Ter” de Xavier Margenat