METODOLOGIA- VIATGE A UNA COMUNITAT AUTÒNOMA

Publicat el per
Respon

El treball es basa en la cerca i recerca d’informació, la interpretació de dades i la capacitat d’elaborar un text expositiu de manera cooperativa.

Els alumnes treballen per parelles a partir d’una tasca assignada a través del classroom amb una periodicitat setmanal.

Totes les feines que s’han resolt a través del classroom es posen en un google sites per ser exposat al grup classe i si s’escau publicat.

rigor clas rogor

Les dues imatges anteriors són uns exemples que demostren que els alumnes mitjançant eines TAC de dibuix han viatjat a la comunitat treballada.

PLANIFICACIÓ- VIATGE A UNA COMUNITAT AUTÒNOMA

Publicat el per
Respon

Els alumnes de 6è de la nostra escola han fet un  projecte que es basa en un suposat viatge a una Comunitat Autònoma. El treball s’inicia a partir d’una pregunta històrica a través de la qual descobriran a quina ciutat viatgen.

toledo

Fig.1 Imatge d’un capçal del Sites d’un treball d’un grup.

També hauran d’esbrinar a quina època de l’any hi aniran per poder fer bé la maleta.  A partir d’aquí aniran trobant diferents pistes per anar coneixent la ciutat on viatjaran.

Exemples de les preguntes històriques :

5 Iñigo López de Mendoza, escriptor i polític, tenia el títol nobiliari de marquès de la ciutat on anireu. Aquesta ciutat diuen que és la ciutat “de las tres mentiras” perquè “no és ni Santa, ni llana, ni tiene mar”. 
6  Rosalia de Castro, nascuda a Santiago de Compostela, filla il.legítima d’un capellà, és una de les grans escriptores en llengua gallega i castellana. Va viure i morir a la ciutat on anireu. 
7 En aquesta ciutat Isabel I de Castella va ser declarada reina l’any 1474. 
8 Aneu a una ciutat on va néixer Sta. Teresa de Jesús, monja i escriptora mística castellana. 

 

ENQUESTA A EMISSORES DE RÀDIO

Publicat el per
Respon

Una de les coses que volien saber els alumnes sobre el món de la ràdio va ser: “Hi ha més presentadors o presentadores? Locutors/locutores?”

Després d’un pluja d’idees amb el grup classe, per decidir quina eina podríem utilitzar per buscar resposta a l’anterior pregunta, van decidir que els hi podrien preguntar enviant un mail a una selecció d’emissores de ràdio.

Un cop van rebent resposta, apunten les dades per més tard poder-ne parlar.

A dia d’avui tenim aquestes dades d’un total de 10 emissores consultades.

Flaix Bac: 26 homes i 18 dones.

Rac 1: 77 homes i 52 dones.

IMG_20170509_094243-1040x780

QUÈ PASSA AMB LES DEIXALLES? PRODUCTE FINAL I AVALUACIÓ

Publicat el per
Respon

Com a producte final, els nens i nenes de 1r. vam anar anotant a la pissarra tots aquells residus que, a l’aula, es generen al llarg del curs. Després es van fer tres grups i cada grup es va encarregar d’un contenidor: els reciclables, rebuig i orgànic.

Cada grup va anar escrivint el que anava al seu contenidor. Es va posar en comú. Un altre dia es van fer fotos dels materials i es van fer els cartells, tres per cada classe.

Finalment, es va anar a explicar a totes les aules.

El curs de segon, com a producte final, cada grup va elaborar el seu mural. Van definir què volia dir cada una de les paraules: RECICLAR, REUTILITZAR i REDUIR.

Un grup treballava el plàstic i intentava buscar diferents usos per aprofitar-lo. Un altre grup va fer el mateix amb el vidre. El grup de rebuig feien propostes per reduir aquests residus. El grup de l’orgànic van parlar del procés de descomposició.

Cada grup va fer el seu mural que s’exposa a l’escola.

IMG_4085

Els nens i nenes de 2n. van fer quatre grups i van parlar de què volia dir ser Escola Verda i què podíem fer per tenir el pati net, ja que cada divendres s’ha de sortir a netejar.

Es va posar en comú i llavors cada grup ho va escriure, van fer els títols, els dibuixos.

Un cop acabats els murals ho van explicar a la resta de l’escola i es van penjar pels diferents espais de l’escola.

L’avaluació es va dur a terme a través de l’observació de la mestra, les converses en gran grup i les exposicions orals realitzades en altres cursos.

 

QUÈ PASSA AMB LES DEIXALLES? IMPLEMENTACIÓ 2

Publicat el per
Respon

Al cap d’un mes d’haver enterrat els residus al pati, vam anar a veure què havia passat i comprovar les hipòtesis que havíem fet.

Ens vam adonar que les restes orgàniques s’havien descompost i tot el que és artificial estava igual.

Vam jugar als jocs de taula de la Recimaleta. Amb aquests jocs vam acabar de descobir com es fa la recollida selectiva de residus, vam resoldre dubtes i ens vam divertir molt.

IMG_20170515_103605

IMG_3915

IMG_3883

IMG_3879

L’AIGUA: COM HEM TREBALLAT?

Publicat el per
Respon

Per treballar el projecte de l’aigua hem agrupat les classes en grups de tres o quatre  membres. Les agrupacions les hem fet a partir dels resultats del sociograma GRODE que ens permet fer grups heterogenis de treball.

Abans de començar el treball vam definir entre tots què era un projecte i com treballaríem.

També vam establir unes normes de treball en grup i vam definir els rols per a cada membre del grup: secretari, reporter, portaveu i coordinador. Els càrrecs s’autoavaluen a través d’una rúbrica i canvien a cada sessió.

També hem presentat dues eines de treball: el diari de camp i la carpeta d’aprenentatge.

Hem definit què és un diari de camp: una eina per anotar tot allò que ens crida l’atenció, coses importants, informacions que vull recordar… I hem posat especial èmfasi en que cadascú escriu en el diari de camp allò que ell/a considera i ho fa de la manera que ell/a creu més adequada. És un diari personal d’anotacions i per tant totes les formes de recollir la informació són vàlides. Per poder exemplificar-ho, entre tots fem una llista del que hi podria haver en aquest diari: fotos, dibuixos, idees importants, enganxar coses reals, dues columnes (observacions, què creiem que passarà), observacions, explicacions, llistes, esquemes…

També hem presentat la carpeta d’aprenentatge que és un recull de treballs què ens permeten saber què hem après i com ho hem après al llarg del projecte. Incloem activitats acabades i productes finals però també tot allò que ens hagi servit per reflexionar i elaborar el nostre projecte.

A l’escola som tres grup de tercer i cada aula ha seguit el seu propi camí tot i tenir una línia i uns objectius comuns.

PLANIFICACIÓ – PROJECTE ELS PEIXOS

Publicat el per
Respon

Els nens i nenes de P4 i P5 ens hem submergit en un mar de peixos. Com que ens agrada qüestionar-nos sobre el món que ens envolta, hem observat, experimentat i descobert moltes coses. La primera activitat que hem fet ha estat la visualització de la pel·lícula ” Buscando a Dory” i d’allà ens ha sortit la pregunta guia del nostre projecte.

Al ser una escola de doble línia hem seguit dues línies de projecte. A P4 ens va sortir la pregunta: Per què no tenen potes els peixos?  i a P5: Els peixos són feliços a l’aquari?

Hem visitat l’Aquàrium de Barcelona, la biblioteca i hem navegat per internet per tal d’informar-nos.  Hem experimentat amb les diferents temperatures i salinitat de l’aigua, la morfologia dels peixos, el desplaçament per l’aigua i la flotabilitat.

Tot això ho hem vivenciat i recreat pels nostres passadissos.

20170315_151426

 

 

Producte final (Escola Joan XXIII)

Publicat el per
Respon

En el nostre cas no hi ha producte final físic. El repte és aconseguir els objectius proposats: que als alumnes arribin motivats i tranquils a l’escola.

A final de curs s’ha valorat  si s’ha complert l’objectiu.

Els delegats de Cicle Superior recolliran els resultats de l’enquesta i ho comunicaran al seu grup. En els altres cursos seran el tutors els qui informaran dels resultats de l’enquesta.

Es penjarà una notícia al bloc per evidenciar els resultats obtinguts.

Implementació (Escola Joan XXIII)

Publicat el per
Respon

La pregunta inicial “Com ens agradaria començar el dia a l’escola?” tindrà diferents respostes segons el cicle i el nivell, però amb tots els casos hi haurà com a fil conductor l’objectiu d’entrar amb bona predisposició amb tranquil·litat i amb  ambient cordial i motivador.

La proposta parteix d’activitats que els alumnes ja coneixen per tal d’enriquir el seu coneixement.

Alumnes i tutor elaboren unes normes tant per circular pels diferents espais, com de temporització o com d’organització i endreça dels diferents materials.

En les reunions de cicle els representants del  grup impulsor comuniquen la proposta i les diferents fases que es van elaborant durant la formació.

Els mestres del cicle es coordinen per decidir i preparar les activitats que s’ofereixen a cada aula.

Els grups paral·lels poden interrelacionar-se de manera que l’oferta de les activitats sigui més àmplia.

Es important que es treballin continguts dels diferents àmbits competencials de manera més manipulativa i vivencial.

El rol del mestre és vetllar perquè l’entrada funcioni, marcar les pautes i engrescar als alumnes a creure en el projecte.

S’elaborarà un dossier amb les fitxes descriptives de les diferents activitats

A final de curs es tornarà a passar l’enquesta inicial a alumnes i mestres per treure’n conclusions i fer propostes de millora de cara al curs que ve.

tabletescacs