METODOLOGIA

Publicat el per
Respon

La metodologia es basa en aquests punts:

  • pluja d’idees i consens comú
  • treball cooperatiu
  • contextualització

D’aquesta manera, les decisions que afecten a tots en general es prenen en assemblea amb la tècnica de pluja d’idees i arribant a un acord comú.

“El primer que es va acordar va ser quines civilitzacions tindria la nostra exposició o museu: Prehistòria (paleolític, neotític), Grècia, Roma, Edat mitjana, Futur”

Un cop es tenen els aspectes generals clars, els alumnes treballen en grups cooperatius.

“Els professors agrupen els alumnes en grups coopertius.  Cada grup es centrarà en una civilització a partir de la qual treballar la seva maqueta: 3 grups el neolític, 3 el paleolític, 1 grècia, 1 roma, 1 edat mitjana, 4 cases del futur”

S’utilitza una “carpeta d’equip” en la que cada grup hi té les pautes pel repartiment de càrrecs, la planificació de la feina, la revisió de les sessions,  l’avaluació entre iguals i l’avaluació per part del professorat.

Es potencia la connexió amb la realitat més propera i per tant, quan sorgeixen necessitats es proporciona el contacte extern més adient per respondre el dubte o la necessitat.

“El grup de l’Edat mitjana, va voler reproduir el castell del Torelló. Vam contactar amb l’Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló per tal de que ens facilités informació d’arxiu que ens va ser molt útil”.

 

“A mig projecte, quan les maquetes ja estaven enllestides, vam haver de pensar en com volíem el museu. Aleshores vam contactar amb una persona especialitzada en el tema i ens va venir a fer una xerrada sobre museística de la que vam treure moltes idees per a organitzar el nostre”

El professor és un gestor de l’aula, supervisa el treball i ajuda als alumnes a avançar prioritzant en tot moment la cooperació i el desenvolupament de l’autonomia dels alumnes.

 

PLANIFICACIÓ

Publicat el per
Respon

El tema del nostre projecte és la història de l’habitatge. La idea és fer un repàs per les cases del passat, del present i  del futur. Per portar-lo a terme es parteix d’un repte:

  • La directora del centre ens encarrega als alumnes i professors de 1r d’ESO una exposició o museu sobre l’habitatge al llarg de la història. Passat, present i futur.

Per tant el nostre objectiu serà preparar tot el necessari per a fer aquesta exposició. Aquests objectiu es materialitza en els següents productes a entregar:

  • Fitxa de recerca de cada civilització.
  • Maqueta de l’habitatge
  • Disseny de l’exposició

Així doncs, un cop es rep l’encàrrec, alumnes i professors, ens posem a treballar de seguint els següents passos:

  1. Selecció dels diferents períodes històrics que creiem que ha de tenir la nostra exposició.
  2. Recollida d’informació (fitxa de recerca de les civilitzacions)
  3. Disseny de les maquetes (fitxa de planificació de la maqueta)
  4. Elaboració de les maquetes
  5. Disseny de l’exposició.

Comptem amb nou hores setmanals de dedicació a aquest projecte i hi intervenen els següents àmbits (lingüístic, cientifico-tècnic i social).

El professorat,  prèviament ha consensuat els criteris d’avaluació de cada àmbit que són els que guien la planificació del projecte i la recollida d’evidències d’avaluació.

LA VEU DELS ALUMNES

Publicat el per
Respon

Els alumnes han valorat lliurement el projecte i la seva feina al llarg del seu desenvolupament. Ho han fet de dues maneres, utilitzant una valoració audiovisual i via comentaris tot utilitzant EL TWITTER . Les seves impressions, doncs,  queden registrades en els següents documents:

twitter

[youtube]https://youtu.be/LL9YsdKSllc[/youtube]

[youtube]https://youtu.be/yAtYqFVkExs[/youtube]

METODOLOGIA

Publicat el per
Respon

Metodologia

El projecte implica una disposició en grups cooperatius que es distribuiran les tasques en funció de les seves habilitats. Seran, doncs, grups de 4 membres, on els alumnes faran parelles a escollir amb qualsevol alumne/a de 3r. El professorat acabarà de constituir el grup. Un cop fets els grups, es presentarà el projecte, i ells mateixos en faran l’assignació de rols (pla de l’equip) juntament amb la distribució de les tasques, que haurà de quedar reflectida al dietari. Quan a la seqüència temporal, es comunicarà el calendari de sessions ( dues hores per sessió amb un total de 8 sessions) que tindran per realitzar el projecte, i que servirà per temporitzar les tasques (pla de treball). Pel que fa a l’organització del professorat, hi haurà sempre dos professors a l’aula, un de l’equip impulsor i un de l’equip docent. El seu paper serà el de guia i orientador; això ens permetrà gestionar espais diferents amb flexibilitat (cuina, taller, música, informàtica…) amb l’objectiu que els alumnes puguin desenvolupar el seu projecte.

El material necessari per elaborar el producte final anirà a càrrec dels alumnes però amb col·laboració amb el centre.

Com a requisits indispensables, els alumnes hauran d’elaborar un dietari on hi consti el que han fet en cada sessió i què han après. Aquests documents els hauran de compartir a la carpeta d’aprenentatge del grup al Drive. A cada sessió hi haurà un encarregat diferent que haurà d’omplir-lo. Els professors faran l’avaluació del dietari setmanalment, també al Drive. Previ a cada sessió, es realitza un guió de la mateixa pet tal de mantenir-los informats dels criteris, temporització, etc..que es duran a terme a cada sessió.

La comunicació amb l’alumnat es farà a través d’un plafó dedicat al projecte dins de cada aula de 3r i a traves de twiter del projecte (@insvoltreganes)

PLANIFICACIÓ

Publicat el per
Respon

  1. Justificació del projecte (per què hem triat això?)

  2. Objectius inicials (què volem aconseguir?)

  3. Objectius finals (què hem aconseguit?)

  4. Material i recursos (què hem necessitat per poder treballar?)

  5. Procés d’aprenentatge (què hem après?)

  6. Metodologia (com ho hem fet)

  7. Conclusions (valoració personal)

Introduirem el nostre projecte veient prèviament la presentació audiovisual d’un projecte anomenat El Bòlid: https://www.youtube.com/watch?v=1CLe39d6kVw, realitzat per un altre institut. Tot seguit, presentarem el projecte, per passar després a una pluja d’idees que ha de partir de la reflexió sobre les preguntes:

  • Què us suggereix el títol del projecte de la creació d’un restaurant A la carta?

  • Com us imagineu que seria el vostre restaurant?

Un cop iniciat el debat i el posterior consens, els membres del grup decideixen i defineixen què faran en el projecte. Per facilitar-los la feina (organització i temporització de les tasques) , se’ls demana que facin un pla de treball.

PUNT DE PARTIDA I PRODUCTE FINAL

Publicat el per
Respon

Punt de partida

El projecte A la carta parteix de la proposta, l’encàrrec que fem als alumnes per dur a terme el disseny del seu restaurant ideal, tot propiciant un context fictici on ells seran un grup d’emprenedors que desitja crear un negoci de restauració.

A partir d’aquesta temàtica, se’ls ofereix la possibilitat de realitzar tot el seu treball de forma flexible i segons els seus interessos i/o idees, doncs els alumnes seguiran el seu propi camí creatiu. Només se’ls demana com a requeriment dos productes: una memòria escrita i una exposició ( oral, escrita, audiovisual…) del seu procés, tot i que s’ha d’ acompanyar d’un producte final lliure (maqueta, pàgina web, carta de menú, elaborar un plat, banda sonora d’ambientació, teatralització… ( no se’ls dóna cap pista o idea al respecte ) que complementi la presentació del projecte, només es demanarà originalitat i motivació en la seva exposició.

COM EREN ELS APARELLS DE RÀDIO?

Publicat el per
Respon

A partir d’aquesta pregunta que es van fer els alumnes, se’ls va donar diferents imatges de l’aparell de ràdio i uns anys.

Per grups van haver de relacionar els anys amb l’aparell de ràdio. Algunes imatges les van saber ordenar cronològicament, però d’altres els va confondre la imatge de l’aparell i no la van encertar.

A partir d’aquí, amb ajuda de la pantalla digital, entre tots vam buscar més informació sobre l’inventor de la ràdio, perquè es va utilitzar al principi, com va anar evolucionant al llarg de la història… preguntes sorgides pels propis alumnes.

Aquesta activitat ens va ajudar a respondre diferents dubtes que tenien els alumnes de primària sobre la ràdio i com va anar evolucionant al llarg del temps.

Sense títol

SINTONIA RÀDIO SANT MARC

Publicat el per
Respon

Els alumnes van pensar que havien de fer una sintonia per la nostra ràdio. Els alumnes de sisè a la classe de música van crear la música i la lletra de la sintonia. Ho van fer en grups i després es va fer un concurs per triar la que més agradava. Per últim la síntonia va ser gravada amb l’ajuda de la coral de l’escola.

pizap.com14982138307811

COM ÉS UN PLATÓ DE RÀDIO PER DINS

Publicat el per
Respon

foto mirem la ràdio

Volem respondre a la pregunta dels infants “Com és un plató de ràdio per dins”. Els infants proposen que podríem fer una recerca per internet de diferents platons de ràdio. Així que ens posem a la pissarra digital i fem la recerca. Amb aquesta ens fixem com és l’espai, quins elements són repetits en els diferents platons, quins aparells utilitzen per plasmar la seva veu, com està organitzat l’espai, quantes persones hi apareixen, quina tasca fan.. i ens qüestionem si el nostre “plató” de ràdio és com els que hem vist.

També vam aprofitar per escoltar com parlaven, quina entonació tenien, com demanen els torns de paraula, si segueixen un guió, etc.

Realment vam poder comprovar que el plató que utilitzem nosaltres no té res a veure amb un plató de ràdio de veritat. L’espai físic que nosaltres utilitzem no s’assimila massa a un plató, per tant, s’haurien d’habilitar un espai on fos més real.

Tanmateix, ens vam adonar que nosaltres si que respectem el torn de paraula com els locutors de ràdio, que portem un guió que prèviament hem preparat i que hem de parlar amb una veu clara i expressiva.