AVALUACIÓ: L’AIGUA

Publicat el per
Respon

Al llarg del projecte hi ha hagut diferents tipus d’avaluacions:

Avaluació inicial.

Vam poder conèixer quins eren els coneixements previs dels nostres alumnes a través de l’activitat inicial: “Dibuixa aigua”.

Avaluació contínua

Observacions directes diàries. La mestra fa anotacions de com treballen els alumnes, com s’organitzen les tasques dins el grup…

Avaluació dels diferents rols del grup cooperatiu a través d’una rúbrica al finalitzar cada sessió de treball.

 

Avaluació final

Exposició dels murals de cada grup.

Rúbrica d’autoavaluació dels objectius del projecte.

Autovaloració de la carpeta d’aprenentatge.

 

 

 

 

IMPLEMENTACIÓ – “SOM EL QUE MENGEM?”

Publicat el per
Respon

El nostre projecte, cada cicle ho ha estat treballant de forma diferent.
Tot l’enfocament del projecte s’ha fonamentat en la recerca, que comporta un constant procés reflexiu i crític. El recorregut del treball és marcat pels alumnes. El rol del professorat no ha estat el de donar respostes sinó el de fer les preguntes adequades que permetien seguir fent recerca, investigació, resolució de dubtes i reorientació del procés de treball.

CICLE SUPERIOR
Iniciem el projecte enfocant-lo sobretot en les malalties carciovasculars.
Als alumnes se’ls introdueix el tema a partir de la visualització d’un petit vídeo. Els fem exposar el què han vist, què creuen que ha passat, què volen aprendre, quines curiositats els aporta i ells sols dedueixen quin és el tema a treballar.

A partir d’aquí comencem a treballar en grups cooperatius i heterogenis on cadascú assomeix un rol i s’acorden quines són les seves tasques.
Un cop fets els grup, cadascun d’ells fa una posada en comú dels seus dubtes, curiositats, què volen aprendre,…. I, a nivell oral, cada grup ho exposa.. A continuació es valora què farà i investigarà cada grup i a partir d’aquí es comença tot el treball de recerca.

Com a eines de treball s’ha utilitzat molt el DRIVE , les tablets per la recerca d’informació, també van portar informació externa de casa, llibres, visulaització de vídeos, es van utilitzar les eines convencionals,es van fer experiments,…

A l’inici de cada jornada, els alumnes es planificaven en grup el treball del que durant a terme i el què s’ha fet. També, diàriament el mestre revisa i fa la valoració del treball realitzat del dia anterior a nivell grupal.

Un cop resolt tots els dubtes, les qüestions, les curiositats que volien saber, els aprenentatges,… Els alumnes van realitzar uns experiments: disseccionant diferents cors d’animals, muntatge d’una maqueta de l’aparell circulatori, creació pròpia de maquetes del cor.. I finalment es va elaborar un gran mapa conceptual exposant tot el què s’havia après.

Per concloure tot el treball, i per fer-ne l’avaluació, Cada grup va elaborar un petit curt metratge sobre les diferents tipologies “malalties cardiovasculars”. Perquè no es repetissin els temes, cada grup va triar una causa o conseqüència de les diferents malalties cardiovasculars. (paro cardíac per causa d’una mala formació genètica, per una causa emocional, per vellesa, per mals hàbits …)

Tot aquest treball del curt metratge van haver d’elaborar un guió cinematogràfic on havien d’esmentar i escriure quantes seqüències, personatges, el diàleg dels personatges, lloc on es faria, càmera, il.luminació, música de fons,…

En aquests vídeos també es va treballar de forma cooperativa i havien d’exposar tot el que havien après sobre les malalties cardiovasculars.

CICLE MITJÀ

Tot l’enfocament del projecte s’ha fonamentat en la recerca, que comporta un constant procés reflexiu i crític. El recorregut del treball és marcat pels alumnes. El rol del professorat no ha estat el de donar respostes sinó el de fer les preguntes adequades que permetien seguir fent recerca, investigació, resolució de dubtes i reorientació del procés de treball.
Iniciem el projecte a partir de la pregunta ENTRA MENJAR I SURT CACA, QUÈ PASSA?.
Els alumnes fan petites aportacions del que creuen que passa i a partir d’aquí van sorgint més preguntes sobre el que volen saber del tema o de dubtes que tenen.Aquí el tema s’amplia i demanen molts aspectes del cos humà en general.
A partir d’aquí comencem a treballar en grups cooperatius i heterogenis per poder resoldre els dubtes.Quan ja tenim moltes qüestions resoltes ens adonem que el cos humà és molt complex i a partir d’aquí decidim especialitzar-nos per grups en un aparell o sistema concret.
Com a eina de treball es proporciona una extensa bibliografia amb llibres, pàgines web i vídeos on es pot veure el funcionament de cada aparell.També utilitzem molt el DRIVE ,on els nens/es recullen la informació en una presentació google. Els nens aporten informació externa de casa, aplicacions de tauletes digitals,…
A part de crear les presentacions de cada aparell la majoria de grups en fan una maqueta i el dibuix de cada sistema damunt d’una silueta humana en una bossa de plàstic transparent, de manera que sobreposant-les queden complementades, podent observar la situació de cada òrgan del cos humà.
Per concloure el treball cada grup elabora un vídeo explicant la importància de l’aparell o sistema que ha treballat i el seu funcionament, de manera que a l’acabar és fàcil entendre la correlació entre tots i cadascun dels aparells del cos humà.

Finalment es redacta l’explicació global que relaciona un aparell amb l’altre que serveix de guió per publicar-ho al bloc del centre i per exposar-ho a la resta dels companys d’escola.

CICLE INICIAL:

El treball en aquest Cicle ha partit del tema curricular de l “‘Alimentació i la salut”.
Hem estudiat l’origen dels aliments (animal o vegetal), la seva conservació, i primordialment com podem dur a terme una alimentacio equilibrada que fomenti la nostra salut.

Per fer aquest treball ens hem basat en l’estudi de LA PIRÀMIDE L’ALIMENTACIÓ.
Se’ls hi ha introduït el tema dient que ells serien els responsables de transmetre a la resta de l’escola què és el que ens ensenya aquesta piràmide.
Per aconseguir aquest objectiu vam construir una piràmide de tres cares de dimensions com l’alçada d’una persona.

A cada cara hi vam preparar un joc per a cada grup de l’escola: EI, CM i CS.

EI- Després d’escoltar l’explicació que els feien els alumnes de CI, els nens/es jugaven a einserir la imatge dels aliments en les tres boques de dimensions diferents que tenia la piràmide, segons si aquest aliment el podíem menjar SEMPRE, SOVINT O DE TANT EN TANT.

CM_ Després d’escoltar l’explicació que feien els nens de CI jugaven primer al mateix joc que els d’EI i després passaven a realitzar el seu que consistia en tirar unes boles petites de “porexpan”, on hi havia escrit els noms dels aliments en l’obertura adequada que trobaven en la cara del joc de la seva piràmide. Per cada “pilota” encertada en el lloc adequat cada grup que participava en l’activitat s’anotava un punt.

CS- Després d’escoltar l’explicació que els feien els alumnes de CI practicaven, en petits grups, el que havien après , enganxant el noms dels aliments escrits en anglès en el lloc adequat de la piràmide.
Un cop enganxats tots els noms se’n feia una lectura col·lectiva. Vam comptar amb l’ajuda de la mestra d’anglès per fer els aclraiments pertinents si era el cas.

EDUCACIÓ INFANTIL:

El treball en aquest cicle s’ha portat a terme, a partir del programa SI (Salut integral del Dr. Valentí Fuster) el qual ens vam inscriure i on l´objectiu principal és que els alumnes adquireixin hàbits saludables des de la infància que repercutiran en la millora de la qualitat de vida i el risc de patir malalties cardiovasculars en l’ edat adulta.

Amb aquesta idea de promoure salut a partir de la infància per aconseguir un canvi de comportament durador i eficaç ha estat amb la idea que hem anat treballant durant el curs.

S´ha treballat aquest programa a través d’unes unitats didàctiques. Cada unitat didàctica ofereix una sèrie de materials didàctics i on el personatge principal, el Càrdio, actua com a referència i motiva els infants a tenir cura de la seva salut. Amb una visió global de promoció integral de la salut s´incideix en quatre components bàsics interrelacionats: l’ adquisició d’hàbits d’alimentació saludable, el desenvolupament d’activitat física, el coneixement del cos i del cor i la gestió emocional.

Finalitzat el treball de les unitats didàctiques es fa un vídeo resum on els alumnes d’educació infantil elaboren un video on es donen uns consells per cuidar el cardio.
Aquests consells surten a partir de la reflexió de tot el treball fet durant el curs. El vídeo “HEM DE CUIDAR EL CARDIO” es presenta als altres cicles de l’escola durant la setmana saludable i es penja al bloc de l’escola.
A més durant aquesta setmana es porten a terme diferents tallers i activitats que ajuden a fixar els quatre components bàsics per adquirir uns hàbits saludables: taller de ioga, fem pa, circuits amb bicicletes i patins, tallers d´alimentació, higiene dental, reflexoteràpia, el sucre a les begudes, cuinetes…….

Implementació del projecte aigua ZER Alt Lluçanès – escola Aurora

Publicat el per
Respon

El projecte interdisciplinari es va enllaçar al projecte anual de la ZER sobre l’aigua. En el curs passat, els alumnes de l’escola van elaborar un tríptic informatiu de les fonts del poble i es va utilitzar d’enllaç amb el projecte d’aquest juny. Per promoure un aprenentatge significatiu, es va procurar que la motivació inicial del projecte fos la visita del senyor alcalde. Aquest, després de ser convidat pels mestres, va venir a l’escola el dia que iniciàvem el projecte.

L’alcalde va demanar ajuda als alumnes per millorar el poble des d’un punt de vista turístic, que pensessin en com podien facilitar als visitants conèixer el poble. L’alcalde va marxar i, a partir d’aquí, van aparèixer interrogants reals i rellevants que ens permetien vertebrar el projecte. Els alumnes van fer una assemblea i van estudiar la proposta que se’ls havia encomanat. Per donar-los-hi responsabilitats, els mestres van adquirir un paper d’observadors i de guia, deixant ben clar que la feina se’ls havia encomanat a ells i que, per tant, els mestres no tenien la responsabilitat de l’èxit o el fracàs. D’aquesta manera, els alumnes van haver de prendre’n part i organitzar-se. Els alumnes varen pensar que, potser, es podia aprofitar el tríptic que havien elaborat amb totes les fonts del municipi però, aquest cop, enfocant-lo cap als turistes i visitants que vénen al poble. Va ser aleshores quan van decidir senyalitzar unes rutes per arribar a cada una de les fonts marcades.

D’aquí en va sorgir una pluja d’idees en què, sobretot els alumnes més grans, varen anar dient com podien perfilar aquestes rutes. Primer de tot, van decidir que era essencial saber la ruta per pensar en el terreny i entorn en què treballarien. Això els hi permetia, a part de tenir una visió global del territori, dissenyar com havia de ser la senyalització i on s’havia de marcar.
Els alumnes de cicle mitjà i cicle superior, damunt d’un mapa del municipi, varen traçar la ruta que duia a cada font, observant els camins i carrers per on haurien de passar. L’objectiu de la seva tasca era tan clar, que van saber de seguida que cada font havia de tenir un cartell informatiu en les tres llengües que sabien: català, castellà i anglès; perquè tothom de fora entengués la informació. També van tenir clar, ràpidament, que a cada font volien posar-hi el codi QR perquè, actualment, tothom porta mòbil i a través d’un QR podrien tenir la informació de tota la ruta i de cada font a la mà.
Els mestres, prèviament, havien organitzat una classe d’educació física en bicicleta. Aquest pas previ va ser clau perquè els alumnes van poder decidir aprofitar la bicicleta per a observar presencialment la ruta que tenien sobre el mapa i més de pressa que anant a peu. Com que sabien que era la seva feina, van haver de preveure quins materials necessitarien, així que van agafar paper i llapis per fer una llista que recollís totes les necessitats de senyalització que tenia la ruta.

Paral•lelament, van haver de fer ús de les matemàtiques ja que van recollir dades quilomètriques parcials i totals. A més, a partir d’aquesta primera sortida, van decidir fer modificacions pertinents per a aconseguir una ruta més circular, que permetés visitar bé tot el poble i que no passés dues vegades pel mateix carrer. L’àmbit digital també va aparèixer quan van enregistrar la ruta a Wikiloc, amb imatges del recorregut inserides, per a poder-la enllaçar als codis QR.


Es van mostrar curiosos envers l’estat de l’aigua així que la van analitzar per saber el PH, l’alcalinitat i el clor lliure. Van utilitzar unes cintes que es tinten de color en ser mullades i, en funció del color, podien interpretar el resultat mitjançant una llegenda.

Els alumnes d’educació infantil i de cicle inicial estaven present quan els de cicle mitjà i superior decidien anar amb bicicleta i començar el seu projecte. Davant les ganes que els hi van contagiar, van proposar de fer la ruta ells també però, aquí, els mestres van intervenir i els van dir que els més petits no podien fer-la pas en bicicleta. Llavors, les ganes i la insistència dels de cicle inicial van fer buscar alternatives a la situació i van decidir que potser no podien anar en bicicleta, però sí a peu. A més, van afegir que, com que els petits caminen més a poc a poc, podien dissenyar rutes diàries més curtes i, per exemple, sortir més cops de l’escola. D’aquesta manera es va perfilar el projecte dels petits de l’escola, en què es van configurar un dia de preparació de la sortida i un dia de realització d’aquesta.

Els grans de l’escola van fer la primera ruta en bicicleta i, amb totes les necessitats anotades, van venir a l’escola per reunir-se amb els petits. Allà els van explicar, adaptant el seu llenguatge als petits emissors, quin era el pla de treball per dur a terme el projecte.

S’havia de marcar els camins que porten a les fonts mitjançant els símbols universals del GR; els alumnes van haver d’informar-se de la senyalització dels senders i, com que havien comptat els quilòmetres, van apreciar que la ruta era curta i, per tant, van concloure que els colors a utilitzar eren el blanc i verd. Aquesta tasca la van encomanar als alumnes petits, que pintarien les marques en els trossos on les rutes de grans i petits confluïssin.


En el seu nivell, els alumnes de CI van agafar un mapa de Sant Boi i, a més, es van recolzar d’aplicatius tecnològics com el Google Maps. Amb les dues eines, van dissenyar tres rutes que visitessin a totes les fonts. La competència matemàtica va aparèixer de nou ja que van haver d’interpretar un mapa i, alhora, la de coneixement del medi, perquè van haver de planificar desplaçaments i, en cada sortida, realitzar-los.

Cada dia de planificació, els alumnes de CI i EI es barrejaven i feien grups, sempre diferents tant en tasques com amb alumnes. En primer lloc, tots junts, decidien quines tasques havien de fer. La primera venia determinada per les exigències dels grans però, també, van començar a sortir jocs per fer (durant la caminada i a lloc), punts de parada a l’ombra, cartes informatives per enganxar a les agendes i que els pares estiguessin informats, punts de partida de la sortida, etc. També va ser tasca seva fer les plantilles que tota l’escola va utilitzar per la senyalització del GR. Un cop feta la llista, de P4 a 2n feien grups heterogenis i s’ocupaven d’una tasca rotativa, la majoria amb la pràctica de l’expressió escrita. Les alumnes de P3, encara molt petites per aquests nivells d’abstracció i treball, eren les encarregades de pintar els cartells de fusta que anomenaven cada font.

Producte final ZER Alt Lluçanès – escola Aurora

Publicat el per
Respon

El producte final del nostre projecte és que tenim una ruta senyalitzada que uneix totes les fonts del nostre municipi. A cada font hi ha un panell informatiu en tres idiomes: català, castellà i anglès, on s’explica quelcom de cada una de les fonts, on hi ha el codi QR per poder buscar la informació a través d’internet, on els visitants no es podran perdre perquè cada racó de cada camí està senyalitzat, i qualsevol visitant podrà fer un bon passeig de font en font.

Una part no visible pels turistes és el resultat dels anàlisis de l’aigua de les fonts.


La feina feta la vàrem mostrar als avis i àvies dels alumnes i del poble gràcies al Projecte del Passegem Junts. Els vam fer una petita explicació de com havia anat evolucionant el projecte. Vàrem fer una mica de caminada i van poder comprovar un tros del recorregut.

Avaluació projecte aigua ZER Alt Lluçanès – escola Aurora

Publicat el per
Respon

L’avaluació del projecte l’hem feta mitjançant les rúbriques escollides a partir de la concreció en capacitats observables de les competències de primària i a partir de les rúbriques escollides de les capacitats a educació infantil.
També ens hem servit, per avaluar la feina i autoavaluar-se els propis alumnes, un diari personal que elaborava cada nen i nena al finalitzar l’activitat del dia. En aquest diari hi escrivien què s’havia fet de feina, quins entrebancs s’havien trobat a l’hora de fer-la, com havien solucionat els problemes i quina de les activitats els havia agradat més o menys. Tot aquesta idea del diari va sorgir dels grans que, després, van convidar a tothom a fer-ne un, donant indicacions sobre com s’havia de fer servir.
Els alumnes de cicle mitjà i cicle superior ens van fer una graella base perquè els alumnes de CI i EI poguessin dissenyar la seva pròpia avaluació. Els alumnes de CI i els alumnes de P5 varen escollir tots junts els ítems de les rúbriques que avaluarien la feina dels més menuts i, llavors, mitjançant grups heterogenis d’edat, els de CI van ajudar als d’infantil a omplir les graelles pensant en les seves actuacions i, si calia, recordar-los com ho havien fet.
Els documents que hem utilitzat els mestres per avaluar són:
– Rúbrica capacitats Educació Infantil
– Rúbrica competències CI
– Rúbrica competències CM i CS
– Autoavaluació alumnes CI i EI

La veu dels alumnes ZER Alt Lluçanès – escola Aurora

Publicat el per
Respon

La veu dels alumnes es troba recollida en els diaris escrits per ells, amb les seves impressions, conclusions i experiències.

El més important és que el projecte en si és la seva veu, ja que tot el que s’ha fet ho han decidit ells: vertebrant, organitzant i dissenyant, així, el seu propi projecte.

En les valoracions dels alumnes d’EI i de CI, es va recollir la seva opinió respecte a qüestions diverses: l’elaboració del projecte, el punt de vista i gaudi personal, la metodologia, l’organització i propostes de millora.

A part, els alumnes de cicle mitjà i superior van elaborar presentacions explicant, lliurement, el procés del seu projecte.

LA VEU DELS ALUMNES – “SOM EL QUE MENGEM?”

Publicat el per
Respon

L’actitud dels alumnes al llarg del projecte ha estat molt bona. Tots estaven molt engrescats i motivats per les diferents tasques i activitats. Tots ells se’ls ha vist molt contents.

La seva valoració ha sigut molt bona i positiva. Pensen que s’hauria de mantenir en els propers cursos.

AVALUACIÓ – “SOM EL QUE MENGEM?”

Publicat el per
Respon

Pel nostre centre, l’avaluació  s’ha basat molt en l’avaluació del procés d’apenentatge de tot el projecte. Ho hem realitzat mitjançant l’observació directe, les revisions i valoracions dels treballs. A mesura que anaven avançant  i aprenent, el mestre feia petites intervencions i modificacions si calia.

Pel què fa a l’avaluació final del projecte s’ha valorat a partir de les exposicions dels seus treballs, duta a terme la última setmana de juny. Aquesta part  és la que ens ha costat més i ens ha mancat més temps. Ja que no hem pogut fer una reflexió final i una autoavaluació de cada alumne.

Aquí us mostrem alguns dels petits vídeos que van elaborar els nens.

Si voleu veure altres vídeos aneu al bloc de l’escola.

http://agora.xtec.cat/ceip-terranostra/

LA VEU DELS ALUMNES PROJECTE H2O HEUROM ZER ATL LLUÇANÈS

Publicat el per
Respon

Els alumnes de l’escola s’ho van passar molt bé, van veure quins jocs anaven millor per jugar-hi i quins no. Va ser un matí molt divertit i tots van poder gaudir de la festa de l’aigua.

La seva opinió es va recollir en una posada en comú, tipus assemblea, on els alumnes van dir-hi la seva, en general els hi va agradar, però també la seva opinió era de que volia jugar més a jocs lliures i que quasibé no van tenir temps amb un matí.

PRODUCTE FINAL PROJECTE AIGUA HEUROM ZER ALT LLUÇANÈS

Publicat el per
Respon

El producte final d’aquest projecte es va poder veure l’últim dia de curs el dia 21 de juny pel matí.

Els alumnes es van posar per grups i van col·locar tots els materials necessaris per fer l’activitat, Es va decidir quin grup començaria a fer les activitats i per ordre es va anar passant d’un grup a l’altre, també a cada activitat hi havia un cartell informatiu de com es jugava i quines eren les normes del joc, tot això penjat a prop del lloc escollit per fer l’activitat.

Les activitats es van portar a terme al pati, es va organitzar per espais on cada equip i va instal·lar els seus jocs. La llista de jocs que es van fer va ser la següent:

  • Curses de sacs pel mig d’un circuit delimitat per ampolles d’aigua.
  • Fer punteria a unes bitlles fetes amb ampolles plenes d’aigua.
  • Omplir una piscina petita amb globus d’aigua.
  • Fer punteria amb pistoles d’aigua.
  • Agafar pomes de dins un gibrell ple d’aigua.
  • Fer un circuit d’aigua fent servir tot de materials reciclats, aquest circuit ja s’ha quedat al pati de l’escola-

En general va anar molt bé, els alumnes van treballar conjuntament, es van portar a terme un munt d’activitats, moltes d’elles amb l’element principal de l’aigua. Va ser una experiència molt engrescadora, tant per part d’alumnes, com de mestres. És va veure una gran evolució des de l’inici del projecte fins a la seva finalització. A l’nici del projecte tots anavem bastant perduts, mestres i  alumnes, però van anar passant els dies i cada cop anava millor, els alumnes ja no ens demanaven les coses, ells mateixos s’espavilaven i això va suposar que ja anaven entenen el funcionament d’aquest projecte.