Tal com hem anat explicant, el producte final de tota aquesta experimentació i busca d’informació, era per realitzar un conte científic amb la intenció de presentar-lo al cosmocaixa de Barcelona.
Així que, vam començar a fer un treball sobre el conte on s’incloïa les experimentacions realitzades, personatges inventats per ells, situacions que es trobaven…
Els contes que vam presentar al cosmocaixa van ser:
El producte final és doble, d’una banda han de construir un objecte que funcioni amb algun tipus d’energia i a la vegada elaborar un díptic per vendre el seu producte. En ell haurà de constar-hi el nom de l’aparell, el material, la seva utilitat, el tipus d’energia que utilitza, unes instruccions d’ús i una fotografia i/o dibuix.
Aquest es construirà en grups de 4 alumnes. Cada grup decidirà quin producte vol construir, com ho farà i amb quin material. Cada grup es proveirà, també, del material necessari per la seva elaboració i l’escola aportarà el que no hagin pogut aconseguir (en la mesura del possible). Abans de començar la construcció cada grup elaborà un petit esbós del producte final.
Un cop acabats, els seus productes es presentaran al gran grup i s’exposaran al vestíbul del centre. Per la presentació els alumnes poden elaborar una presentació, fer un mural utilitzant les eines TAC.
Inicialment aquest era el producte final previst però per manca de temps no s’ha pogut dur a terme en tota la seva totalitat. Els alumnes varen fabricar objectes que funcionaven amb diferents tipus d’energia però eren guiats pels mestres, no van ser creats totalment pels alumnes. Tampoc se’n va fer una exposició ni es va elaborar el tríptic.
Després d’observar molt els infants per saber quines inquietuds tenien, van formular dues preguntes: Per què la sang és vermella i les venes blaves? (1rA) i per què la lluna canvia de color? (1rB).
Amb l’objectiu de crear un conte científic per presentar-lo al concurs de contes científics del cosmocaixa de Barcelona, vam fer buscar informació als infants a través de graelles d’observació o guió de recerca a través de portàtils de les preguntes que havien sortit a l’aula.
Un cop feta la recerca, vam posar-ho en comú i els infants es van posar en grups cooperatius segons els seus interessos per tal d’aprofundir més en el tema.
De cada situació se’n va fer un experiment
Per exemple: En el cas dels colors de la lluna, es van posar en 6 grups segons si volien saber per què era blava, vermella, groga, blanca, negra i taques (que eren els colors que ells havien observat o, en el cas de blava, que ho havien sentit a dir). De cada color es va fer un experiment per tal de poder entendre millor cada situació.
En el cas de la sang, van buscar informació per diferents llocs, aportant diferents hipòtesis. Finalment es va acabar amb l’experimentació de posar sang dins una proveta amb llet, aquesta última feia la funció de les capes de la pell i la sang es veia més fosca (semblant a blava).
El tema principal del projecte és l’energia (concepte, tipus, fonts …).
La línia conductora de tot el treball i la pregunta de fons és: Què fa funcionar les coses? El treball començaria amb el plantejament de dues qüestions al grup sorgides dels mateixos alumnes i la posterior pluja de respostes. Les qüestions serien aquestes:
– Com és que els vaixells tenen tanta energia?
– Les plaques solars no funcionen de nit? Així com pot funcionar un cotxe amb energia solar?
Al llarg de tot el projecte té un paper molt important el diàleg en el grup on es recullen tant les respostes com els interrogants que es van generant, aquests aniran marcant quins són els interessos del grup i guiaran el treball a fer i/o aprofundir.
El tema de l’energia és present tant dins com fora del centre. El fet de ser escola verda ens fa posar especial atenció al bon us de l’energia elèctrica en la vida quotidiana. A més a més alguns alumnes tenen vehicles que funcionen amb diferents combustibles.
En les primeres sessions i a partir de la pluja d’idees detectarem els coneixements previs dels alumnes en relació a aquest tema i establirem el treball de les diferents sessions. Un cop establert aquest calendari presentarem el pla de treball als alumnes i el què tindrem en compte per l’avaluació.
A grans trets plantegem l’avaluació a partir de l’observació dels alumnes i la seva participació en el grup, l’assoliment dels objectius proposats i el “producte final” a elaborar. Per a l’observació i l’avaluació del grup s’utilitzaran rubriques amb els aspectes a tenir en compte. Aquestes seran tant pel mestre, com per l’autoavaluació i la coavaluació entre els alumnes.
TEMPORALITZACIÓ: 4 o 5 sessions a la setmana durant 5 setmanes.
AGRUPAMENT: En funció de l’activitat que es porti a terme, es realitzaran diferents agrupaments: observació individual, treball cooperatiu (4 o 5 infants per grup), treball per parelles i gran grup.
ÀMBITS:
MESTRES QUE INTERVENEN: Mestra tutora (català, castellà, matemàtiques, ed. en valors, medi natural i social), Mestra de reforç, Mestra de plàstica, Mestra d’educació física, Mestra anglès, mestre de música.
Una conversa debat tinguda a la classe va portar a una pregunta que ens afavoreix a la realització d’un conte científic. exemple: Per què la lluna canvia de color?
Per tal de saber la resposta, es va decidir que primer havíem de veure de quins colors la podem veure, els infants abans d’observar-la van dir possibles colors que podia ser la lluna: blava, blanca, vermella, taronja, groga, negra. Per sortir de dubtes i posar fil a l’agulla vam elaborar una graella (conjuntament amb tota la classe) on havíem d’observar durant 15 dies la lluna a diferents hores del dia (sempre que es pogués). En aquesta graella, posava el dia que s’observava, havien de fer el dibuix de la lluna i pintar-la del color que era en aquells moments.
Els alumnes de l’escola els Castanyers parlen sobre que els ha semblat el projecte de la ràdio.
El producte final d’aquest projecte ha estat plantejat, des del principi, com un repte real, és a dir, un repte assumible pels alumnes, que exigia certa responsabilitat i implicació per part seva, i que a mitjà termini, es podrien comprovar els resultats del grau d’èxit de la festa en sí.
A més a més, el producte final té la característica intrínseca d’ésser un repte col·lectiu ja que sense la col·laboració de tots els membres la festa no es podria dur a terme. Per exemple, en el teatre de Sant Jordi inspirat amb Guillem I de Besalú cadascú es cuidava d’interpretar un paper diferent; les diferents activitats tematitzades segons trobadors, menjars suculents, torneig de cavallers i música i danses medievals també estaven dirigides per ells mateixos. Per tant, dins de cada grup de treball hi havia d’haver una bona coordinació entre els diferents membres del grup.
Cal destacar que el fet de distribuir les tasques tenint en compte els interessos de cada alumne ha incidit de manera positiva en el producte final ja que cadascú ha treballat des del camp que més motivat i predisposat estava i per tant més ganes d’aportar idees i executar-les tenia. Podem veure que el projecte no es tracta d’un únic model de producte si no que presenta varietat múltiple segons els interessos i les ganes que hi posin els alumnes. Per tant, inevitablement, el projecte ha integrat diferents moments de presentació i externalització de les idees ja que si bé cada grup es cuidava d’organitzar una part de la festa, es feia necessari que tots estiguessin al corrent del que estaven fent a fi de garantir certa coherència i unió entre tots els organitzadors.
Altrament, el fet de posar-se amb contacte amb els botiguers del poble per a fer les compres relatives al menjar o fer servir les noves tecnologies per consultar preus dels materials ha posat en valor el tracte cordial amb els botiguers del poble i el bon ús dels diners.
A nivell extern de l’escola també va participar l’alcalde del poble durant el repartiment de premis de punts de llibre organitzat amb la col·laboració de la biblioteca del poble.
Les famílies han tingut accés directe a la festa de la celebració de Sant Jordi. Han pogut gaudir de la festa i viure-la en primera persona. Creiem que el fet d’obrir-ho a les famílies potenciava encara més la motivació i les ganes de fer-ho bé dels alumnes. Aquest fet donava l’oportunitat als familiars de valorar la tasca dels alumnes i premiar el seu esforç abocat durant aquests mesos.
A mode de conclusió podem dir que en tot moment el procés d’aprenentatge ha estat encarat a la posada en escena del dia de la celebració de la festa de Sant Jordi; és a dir, en aquest sentit totes les decisions i accions que anaven fent havien de passar pel filtre de valorar si complirien o no amb l’objectiu final. Aquesta característica, donava seguretat als alumnes ja que la consigna era clara. Tot i que la consigna fos clara i es resumís amb poques paraules, entenem que suposava un repte complex ja que la consigna, implícitament portava associades l’adequació als elements com ara l’espai, temps, pressupost i adequació a les diferents edats dels participants de la festa. Per tant, globalment, creiem que ha estat un projecte creatiu on la imaginació hi ha tingut cabuda, però mai perdent de vista el fet de poder plasmar les idees en un escenari real.
El projecte es realitza amb les i els alumnes de 4t d’educació primària durant el segon trimeste de curs.
A partir d’ un “centre d’interès” que afecta a la vida de l’escola (la celebració de la Festa de Sant Jordi), es busca una manera atractiva i motivadora per a introduir el tema (troballa de la missiva de Guillem I de Besalú), on es fa una petició expressa del QUÈ (per a dita Festa) i deixa obert, lliure el COM, i aquest document/activitat serveix de punt d’ inici, altament motivador, pels alumnes.
Les primeres activitats, de recerca, els alumnes van perfilant cap on anar, quin tipus d’informació cal buscar, a traves de les inquietuds i motivacions que els hi planteja la missiva rebuda inicialment.
Per parelles fan un treball de recerca d’informació a internet, al llibre de medi i a enciclopèdies i llibres de la biblioteca escolar.
Aquesta informació s’exposa al gran grup i genera dubtes, preguntes, interrogants … que s’aniran perfilant en els quatre grups de treball què sorgeixen, grups ja “més específics”.
Les inquietuds dels alumnes dins de cada grup fa que el projecte agafi una direcció o una altre, ja que es van posant, per part dels alumnes membres del grup, diferents propostes i idees sobre la taula, desestimant algunes, per ells mateixos, per poc operatives i/o per la seva gran complexitat de realització, … i escollin altres de més funcionals i realitzables (com exemple les primeres propostes del grup de berenars, què es desestimen per costoses i de difícil posada en pràctica, etc.).
Com es veu es té molt en compte la competència: “Aplicar el diàleg com a eina d’entesa i participació en les relacions entre les persones.
Cada grup amb la guia-assessorament-suport dels professors aniran preparant les diferents activitats per la festa com:
Grup de torneig: cercar imatges de torneigs medievals, preparació organització del torneig de cavallers (espais, materials, normativa, nomenament de cavallers…), instàncies a direcció per saber el pressupost de la festa i com repartir les despesses en el material a comprar, instància a l’Ajuntament pel muntatge d’una tarima, …
Grup dels trobadors: propostes de contes a explicar als diferents cursos de P3 a 3r, distribució dels contes i a quin grup s’explica entre les parelles d’alumnes, escanejar il.lustracions dels contes; planificar una història per representar-la a la diada i enllaçar-la amb la llegenda de Sant Jordi (pluja d’idees, redactar-la, distribuir personatges, crear diàlegs, repartir personatges, preparar fotocòpies per memoritzar els diàlegs, preparar decorats, espais,…).
Grup dels menjars: propostes de menjars que es pot fer en el berenar de la festa i com presentar-lo, també segons el pressupost pensar les idees i anar a comprar el material i productes necessaris. També cal planificar com preparar el berenar, els espais, el material necessari (les paradetes, taules, safates, utensilis de cuina,…).
Grup de la música: recerca per internet de músiques medievals i cancons que vagin bé per la celebració. També buscar músiques pels personatges que surten a la representació teatral, preparar un ball de l’edat mitjana per fer a la festa (buscar música, preparar passos, assajar-lo i representar-lo a la festa),…
Per organitzar la festa el 21 d’abril cal planificar la diada i saber cada grup què ha de fer, qui ho fa , on ho fa i a quina hora. La festa vol ser molt participativa i durant el matí es faran diferents activitats; a la tarda els alumnes de quart conviden a la resta d’alumnes de l’escola a la gran festa, i aquesta estarà oberta a les famílies.
Amb tot el treball del projecte els mestres tenen en compte les competències bàsiques i els diferents continguts de les àrees d’aprenentatge, com es veu en el treball exposat anteriorment. A l’apartat d’avaluació també es comenten els aspectes que es tenen en compte.
La tasca desenvolupada d’ara en endavant pretén seguir la línia del treball per projectes. “El treball per projectes és una metodologia que es basa en oferir canals que puguin ajudar als nens i les nenes a pensar per ells mateixos, a investigar, a aprendre a ser crítics. Aquests projectes tenen aplicació en el món real més enllà de l’aula i busquen crear una educació interdisciplinària amb un significat, en comptes de lliçons curtes i aïllades com s’ha fet sempre a l’escola tradicional”.
El projecte es portarà a terme en el grup de 4t d’educació primària de l’escola. Les diferents activitats a realitzar es porten a terme per parelles, petits grups i en gran grup. A l’hora de fer les parelles i petits grups es tenen en compte, per part de l’equip de mestres, els sociogrames elaborats segons el “projecte GRODE” (Grup de Recerca Orientació i Desenvolupament Educatiu de la UAB), amb el què, com escola, hi treballem al llarg d’aquest curs escolar 2016-17; ens ajuda i ens està donant bons resultats en confegir diferents parelles i grups de treball que ajuden a la millora del clima de treball, al bon rendiment i al respecte a la diversitat.
En quan als 4 grups de treball que es creen (grup del torneig, grup dels trobadors, grup dels menjars i grup de la música), sense ser-ho de “manera literal” es converteixen, a l’aprofundir en la recerca d’aspectes específics de cada un del seu tema, en “grups d’experts” que després ho exposen i comparteixen amb la resta de companys i membres dels altres grups. Aquests 4 grups, a partir de la pluja d’ idees prèvia i dins del mateix grup, s´assignen les tasques a fer, per sorteig entre els seus membres.
En quan a la temporització, la “finalització-concreció” de les activitats, ve marcada per la data del 21-04-2017, dia de la “posada en escena” de la “celebració de la Festa de Sant Jordi” a l’ escola, què a la vegada, tot i el treball “paral·lel/independent” dels grups, és el fil conductor que relaciona i dóna sentit a totes les activitats.
També cal assenyalar que de les inquietuds sorgides a l’inici del projecte, es deriva la realització d’una sortida conjunta al Santuari i cim de Bellmunt, on es comenta a la missiva, l’existència-localització del castell de Sa Reganyada.
A l’hora de portar a terme les tasques dels grups s’utilitzen diferents espais de treball, per fer posades en comú, contrastar idees, resoldre problemes, reflexionar, prendre decisions, buscar informació complementària, … Aquets espais són: l’aula del grup classe de quart, l’aula de reforç de Primària, l’aula d’informàtica i una taula del passadís. També hi ha activitats més funcionals/pràctiques què requereixen anar a fer la mesura, comprovació, delimitació … a l’espai concret on es duran a terme les activitats què es van dissenyant i per a la Festa de Sant Jordi, en els dos patis de l’ escola; el pati de dalt i el pati de baix (Parc Sant Jordi).
A mesura es va avançant en el disseny de les activitats, delimitació espai, … ells mateixos, i si cal amb el suport-orientació dels mestres, es fan/són conscients dels objectius inicials, els quals venien definits a la missiva inicial (petició expressa de celebrar un torneig, menges suculentes, bona música i trobadors què expliquin històries).
