METODOLOGIA- VIATGE A UNA COMUNITAT AUTÒNOMA

El treball es basa en la cerca i recerca d’informació, la interpretació de dades i la capacitat d’elaborar un text expositiu de manera cooperativa.

Els alumnes treballen per parelles a partir d’una tasca assignada a través del classroom amb una periodicitat setmanal.

Totes les feines que s’han resolt a través del classroom es posen en un google sites per ser exposat al grup classe i si s’escau publicat.

rigor clas rogor

Les dues imatges anteriors són uns exemples que demostren que els alumnes mitjançant eines TAC de dibuix han viatjat a la comunitat treballada.

L’AIGUA: COM HEM TREBALLAT?

Per treballar el projecte de l’aigua hem agrupat les classes en grups de tres o quatre  membres. Les agrupacions les hem fet a partir dels resultats del sociograma GRODE que ens permet fer grups heterogenis de treball.

Abans de començar el treball vam definir entre tots què era un projecte i com treballaríem.

També vam establir unes normes de treball en grup i vam definir els rols per a cada membre del grup: secretari, reporter, portaveu i coordinador. Els càrrecs s’autoavaluen a través d’una rúbrica i canvien a cada sessió.

També hem presentat dues eines de treball: el diari de camp i la carpeta d’aprenentatge.

Hem definit què és un diari de camp: una eina per anotar tot allò que ens crida l’atenció, coses importants, informacions que vull recordar… I hem posat especial èmfasi en que cadascú escriu en el diari de camp allò que ell/a considera i ho fa de la manera que ell/a creu més adequada. És un diari personal d’anotacions i per tant totes les formes de recollir la informació són vàlides. Per poder exemplificar-ho, entre tots fem una llista del que hi podria haver en aquest diari: fotos, dibuixos, idees importants, enganxar coses reals, dues columnes (observacions, què creiem que passarà), observacions, explicacions, llistes, esquemes…

També hem presentat la carpeta d’aprenentatge que és un recull de treballs què ens permeten saber què hem après i com ho hem après al llarg del projecte. Incloem activitats acabades i productes finals però també tot allò que ens hagi servit per reflexionar i elaborar el nostre projecte.

A l’escola som tres grup de tercer i cada aula ha seguit el seu propi camí tot i tenir una línia i uns objectius comuns.

Metolodogia (Escola Joan XXIII)

Un dels objectius és que els alumnes decideixin autònomament segons els seus interessos l’activitat a fer durant l’estona  de l’entrada relaxada.

Algunes de les activitats tenen un aforament limitat i  normes durant la seva execució.

Es presenten tasques de diferents àmbits (artístic, lingüístic, matemàtic, lúdic) i de diferents nivells per atendre la diversitat.

A les hores de tutoria cada grup parla amb el seu tutor per valorar les activitats que s’han fet durant un període determinat i poder fer noves propostes o modificacions. En aquestes sessions els alumnes expressen com ho han viscut i què és el que els ha agradat més o menys.

Per fer arribar la nova proposta a les famílies es va fer un full informatiu abans de la sessió inicial i es pengen notícies al bloc de l’escola.

De cara als propers cursos s’explicarà el tema de l’entrada relaxada a les reunions de pares de principi de curs.

normes

Com treballem?

EL PROJECTE DELS ALUMNES

 

Podem aprendre a l’espai pati?

Aquesta és la qüestió i el leitmotiv del nostre projecte iniciat.

Els alumnes treballen a partir de la pregunta “què vol dir aprendre?” i van pensar si en els espais del pati podien fer altres activitats i si calia canviar o adequar els espais per fer-les. A partir de fotos dels espais del pati fetes pels equips s’han fet propostes d’actuacions i s’han aprovat o rebutjat en gran grup. A partir d’aquí es presentaran les actuacions votades a la resta de la comunitat, sorgiran millores de proposta i s’iniciarà el disseny de transformació de cara el curs vinent.

Els grups  o equips són formats per alumnes dels tres nivells. Hi han tasques del projecte que seran individuals, tot i que la majoria seran de  petit grup o equip.  Les activitats de gran grup seran les de reflexió, debat i presa de decisions.

No són  grups cooperatius, tot i que es contempla que en alguna tasca concreta ho siguin.

Les mestres han proposat preguntes guia i han efectuat un rol de moderadores i d’orientadores quan s’ha escaigut. S’ha donat molta importància al fet  que en els canvis iniciats hi sigui molt protagonista l’alumnat. Tot i que les activitats són pautades, la seva resolució és oberta i amb moltes possibilitats de resposta.  D’altra banda en ser un grup nombrós, no sempre la dinàmica de grup és fàcil, hi ha moltes intervencions i com a mestres cal intervenir per reconduir la situació i no perdre de vista l’objectiu de la sessió.

 

LA TASCA DE L’EQUIP IMPULSOR

El nostre equip impulsor format per una mestra de cada cicle, setmanalment s’ha reunit per fer el seguiment del projecte i també per reflexionar sobre la metodologia a seguir.També ho ha fet per coordinar i establir les sessions conjuntes dels alumnes dels tres cursos, així com per preparar el traspàs d’informació als altres mestres del centre.

Com equip impulsor, a partir del seguiment d’aquest projecte i d’altres ja fets al centre, hem plantejat a tot el claustre una sèrie de qüestions per continuar en el procés de canvi. S’ha vist la necessitat de realitzar una avaluació conjunta i profunda de tots els canvis metodològics dels darrers tres cursos. Tot l’equip pedagògic de l’escola hem acordat fer un assessorament FIC per reflexionar sobre els canvis metodològics i organitzatius realitzats fins ara i posar en comú les formacions rebudes dels diversos programes d’innovació per poder avançar de forma coordinada i consensuada.  

METODOLOGIA SEGIMON COMAS

METODOLOGIA

Iniciem la setmana del projecte fent una presentació:
partim d’una pregunta o repte a resoldre,
presentem un horari de treball,
expliquem els mestres que hi intervindran,
proposem un pla de treball,
mostrem els materials disponibles per iniciar les tasques.

El treball es realitza dins del cicle en grup heterogenis i dins d’aquest grup s’acorden si les tasques es resolen de manera individual, en parelles, petits grups…

Coma a eina de treball disposen de Chromebook a més de les eines convencionals.

Com a mitja de comunicació i fer públic el que passa a l’aula es fa amb el NODES de centre.

PLA DE TREBALL D’EDUCACIÓ INFANTIL
PLA DE TREBALL DE CICLE INICIAL
PLA DE TREBALL DE CICLE MITJÀ
PLA DE TREBALL DE CICLE SUPERIOR

HORARI DE P3
HORARI D’EDUCACIÓ INFANTIL
HORARI DE CICLE INICIAL
HORARI DE CICLE MITJÀ
HORARI DE CICLE SUPERIOR

Metodologia ZER Alt Lluçanès – Escola Aurora

Hem estructurat la metodologia de treball de la següent manera:

ESTRUCTURACIÓ METODOLÒGICA PRÈVIA

  • Vindrà el Sr. Alcalde del poble amb una sol·licitud de treball per la qual ens demanarà col·laboració en la millora d’espais públics referents a les fonts del municipi.
  • Farem una assemblea tots els alumnes i mestres tutors de l’escola per parlar i decidir com ens podem involucrar en aquest projecte.
  • Pluja d’idees de  propostes per solucionar el problema que ens ha plantejat el senyor alcalde.
  • Llistat de tasques i accions que hem de dur a terme.
  • Assignació de rols de cada grup d’alumnes per portar a terme les necessitats que ens han sorgit i classificació de les activitats.
  • Exploració del terreny en bicicleta per saber quines necessitats hi ha i quines accions s’han de fer sobre el terreny. (Es farà en bicicleta perquè cada curs fem una bicicletada i s’aprofitarà per enllaçar-la amb el projecte).

ESTRUCTURACIÓ METODOLÒGICA DE TREBALL

  • Treballarem cooperativament en grups flexibles els alumnes de cicle mitjà-cicle superior i en grups flexibles els alumnes de cicle inicial i educació.
  • Cada alumne farà un diari personal de com ha anat el dia, què ha après, què ha sigut el què més li ha agradat, com ha participat en l’activitat corresponent al dia etc….
  • Els alumnes de CM i CS recolliran els acords i organitzaran els horaris i activitats per a tot el projecte.
  • Per fer les activitats i accions programades, els mestres acompanyaran i guiaran als alumnes segons les necessitats de cada moment i de cada especialitat.

ESTRUCTURACIÓ METODOLÒGICA D’AVALUACIÓ

  • El mestre avaluarà a través de: diari personal de l’alumne, les rúbriques, de cada àmbit treballat en el projecte, preparades per cada mestre/a.

 

Metodologia Escola Gafarró (ZER Alt LLuçanès)

Les activitats inicials estan plantejades per treballar-les en gran grup (infantil i primària) i posteriorment es realitzaran petits grups que fomentin el treball cooperatiu entre els diferents nivells que responguin a un estil de grups heterogenis.
A partir de la portada del llibre proposarem un treball de màscares dels personatges de la història per tal de motivar-nos i fer un exercici d’empatia amb els diferents personatges del conte. D’aquí els grups heterogenis entre primària i infantil.
L’explicació d’una part del conte la farem tot implicant als alumnes amb un grau d’autonomia per dissenyar el nou conte que ens servirà per fer la representació de final de curs.
A continuació llegirem una part del conte (les dues etapes infantil i primària) fins al punt que tracta el gust de l’aigua. D’aquesta manera relacionarem la lectura amb un taller d’experimentació d’aigua per treballar el gust, el color i a cicle superior les dissolucions i la cristal·lització.
A partir dels tallers d’experimentació tindrem en compte els suggeriments i peticions dels interessos de l’alumnat per aprofundir en cadascun dels taller proposats. D’aquesta manera insistim en el disseny d’un projecte que guia i té en compte les puntualitzacions que especifiquen els alumnes.
Els mestres compartirem el procés de les tasques en sessions concretes en l’espai dels claustres setmanals.
Utilitzarem l’entorn per descobrir els jocs d’orientació que ens portaran a buscar els punts d’aigua del nostre municipi amb la finalitat d’editar un mapa de fonts i punts d’aigua.
Així farem la proposta d’avaluació i la rúbrica per l’alumnat la qual se’l farà partícip perquè li afavoreixi el seu coneixement. En l’equip de treball docent ha quedat clar que els continguts de les diverses àrees queden integrades en el projecte.
Finalment, l’alumnat per grups reduïts podrà inventar un final pel conte de manera que els més petits faran els dibuixos i il·lustracions i els més grans redactaran el text. En aquest punt recollirem la idea de la importància de l’aigua i posarem a debat la quantitat i escassetat de l’aigua gràcies a la conferència d’una persona voluntària que participa en un projecte solidari a Àfrica.
Per acabar consensuarem el final del conte inventat per fer la representació a final de curs.
Tot el que l’alumnat aprendrà en cada etapa es publicarà a la web del centre a partir d’una comissió d’alumnat que ja tenim organitzada al llarg del curs de manera que totes les famílies podran seguir el projecte.
Un cop finalitzades les tasques farem una sessió de valoració conjunta en la que farem un buidatge de les activitats per valorar com han anat i al mateix temps posaren en comú les avaluacions de l’alumnat per tal de tenir en compte els resultats del treball del projecte.

Què vol dir 140 kg?

Una nena ens ha explicat que el traje dels astronautes pesa 140kg i volem saber quan són 140 kg.

Fem hipòtesis de com podem saber quan són 140 kilograms:

  • Agafem moltes balnces.
  • Amb una balança i hi posem pedres.
  • Amb una balança hi posem 100 boles i a l’altre 40.
  • Agafem algu que pesi igual que un traje d’astronauta.
  • Pesar 140 llapis.
  • Posar caixes en una balança i pesar-les.
  • Podríem pesar-nos nosaltres.

Amb aquesta última idea de “pesar-nos nosaltres” decidim mirar quan pesem cadascun de nosaltres.

Llavors, veient que tos pesem de 20-30kg, hem pensat que necessitaríem una cosa que pessés molt per fer 140kgIMG_0393.

Un nen ha tingut la idea de sumar tots els kg dels nens i si sumem més del compte no podrà ser i haurem de mirar-ho amb menys nens.

 

Hem agafat una calculadora per sumar tots els kg dels nens de la classes i ens ha donat: 604kg.IMG_0397

Hem vist que el 604 és més gran que el 140.

Per tant, busquem nens que si sumem els seus pesos ens dongui 140kg.
IMG_0402

QUÈ PASSA AMB LES DEIXALLES? METODOLOGIA

Les tasques són de resolució individual i en petits grups. Els alumnes poden formar el grup segons els interessos, però després intervindrà, si cal, el mestre perquè aquests siguin heterogenis.

Parlaran entre ells de quines habilitats tenen cadascú i escolliran el rol, però donat que són petits i s’estan iniciant hi haurà un acompanyament del mestre.

Escriuran els propis coneixements previs i planificaran què volem investigar. Buscaran informació i escriuran el que han descobert. Per acabar, elaboraran el producte final per poder explicar-ho als companys.

Per compartir el procés, abans de començar cada sessió es farà rotllana per saber on passem, revisar el que s’ha fet, compartir entre tots el que anem aprenent i veure què ens falta fer.

Aquest projecte el faran 2n i 1r separadament durant les sessions de medi, plàstica i llengua. Hi haurà intercanvi d’aprenentatges i una reflexió conjunta. Així mateix, farem  autoavaluació del treball en grup mitjançant conversa en rotllana. Ho compartirem amb els altres cursos.

Començarem amb uns objectius d’aprenentatge que definirem les tutores i s’anirà revisant a mesura que avança el projecte.

El professor ha de llençar idees perquè els nens es facin bones  preguntes, guiar els alumnes en tot el procés. Quan una cosa no surt, mirar on podem buscar, què podem fer?, a qui podem preguntar…

Energia CM

Som el cicle mitjà de l’escola Farigola de Seva.

En anys anteriors treballàvem els projectes de manera puntual: projecte de l’impremta, de les formigues, de l’hort…

El curs passat vam decidir aprofundir més en el tema projectes quan vam agrupar els alumnes de 3r i 4t per treballar la meteorologia a través d’una “cacera del tresor”.

A nivell d’escola, és aquest any quan veiem que el camí a seguir és a través dels projectes. Aquesta metodologia permet treballar sobre vivències i experiències reals que interessen als infant. És per això que  ens hem introduït a la xarxa de competències bàsiques per tal d’aprofundir en el tema i posar fil a l’agulla! A través de reunions amb el claustre de l’escola, decidim els punts que ha de tenir un projecte i la metodologia que utilitzarem tant per portar-lo a terme com per avaluar-lo.

A partir de dues preguntes que un dia van formular uns alumnes de 3r (Per què els vaixells tenen tanta energia?, Les plaques solars funcionen de nit?) ens vam plantejar que el tema de l’energia seria un projecte interessant ja que a part de respondre les inquietuds dels alumnes, també complim amb el currículum.

Amb aquest projecte, que portarem  a terme durant el tercer trimestre, ens proposem  preparar els nostres alumnes per donar respostes innovadores. El nostre objectiu és afavorir que l’aprenentatge sigui útil per a formar alumnes crítics, amb opinió pròpia, autònoms i que siguin capaços de resoldre els nous reptes.

Per afavorir aquest aprenentatge es treballarà de manera interdisciplinària i globalitzada on la cooperació amb els altres serà fonamental.