IMPLEMENTACIÓ: CONTE CIENTÍFIC

Després d’observar molt els infants per saber quines inquietuds tenien, van formular dues preguntes: Per què la sang és vermella i les venes blaves? (1rA) i per què la lluna canvia de color? (1rB).

Amb l’objectiu de crear un conte científic per presentar-lo al concurs de contes científics del cosmocaixa de Barcelona, vam fer buscar informació als infants a través de graelles d’observació o guió de recerca a través de portàtils de les preguntes que havien sortit a l’aula.

Un cop feta la recerca, vam posar-ho en comú i els infants es van posar en grups cooperatius segons els seus interessos per tal d’aprofundir més en el tema.

De cada situació se’n va fer un experiment

Per exemple: En el cas dels colors de  la lluna, es van posar en 6 grups segons si volien saber per què era blava, vermella, groga, blanca,  negra i taques (que eren els colors que ells havien observat o,  en el cas de blava,  que ho havien sentit a dir). De cada color es va fer un experiment per tal de poder entendre millor cada situació.

En el cas de la sang, van buscar informació per diferents llocs, aportant diferents hipòtesis. Finalment es va acabar amb l’experimentació de posar sang dins una proveta amb llet, aquesta última feia la funció de les capes de la pell i la sang es veia més fosca (semblant a blava).

 

IMPLEMENTACIÓ DE LA FESTA DE SANT JORDI

El projecte es realitza amb  les i els  alumnes de 4t d’educació primària durant el segon trimeste de curs.

A partir d’ un “centre d’interès” que afecta a la vida de l’escola (la celebració de la Festa de Sant Jordi), es busca una manera atractiva i motivadora per a introduir el tema (troballa de la missiva de Guillem I de Besalú), on es fa una petició expressa del QUÈ (per a dita Festa) i deixa obert, lliure el COM, i aquest document/activitat serveix de punt d’ inici, altament motivador, pels alumnes.

Les primeres activitats, de recerca, els alumnes van perfilant cap on anar, quin tipus d’informació cal buscar, a traves de les inquietuds i motivacions que els hi planteja la missiva rebuda inicialment.

Per parelles fan un treball de recerca d’informació a internet, al llibre de medi i a enciclopèdies i llibres de la biblioteca escolar.

Aquesta informació s’exposa al gran grup i genera  dubtes, preguntes, interrogants … que s’aniran perfilant en els quatre grups de treball què sorgeixen, grups ja “més específics”.

Les inquietuds dels alumnes dins de cada grup fa que el projecte agafi una direcció o una altre, ja que es van posant, per part dels alumnes membres del grup, diferents propostes i idees sobre la taula, desestimant algunes, per ells mateixos, per poc operatives i/o per la seva gran complexitat de realització, … i escollin altres de més funcionals i realitzables (com exemple les primeres propostes del grup de berenars, què es desestimen per costoses i de difícil posada en pràctica, etc.).

Com es veu es té molt en compte la competència: “Aplicar el diàleg com a eina d’entesa i participació en les relacions entre les persones.

Cada grup amb la guia-assessorament-suport dels professors aniran preparant les diferents activitats per la festa com:

Grup de torneig: cercar imatges de torneigs medievals, preparació organització del torneig de cavallers (espais, materials, normativa, nomenament de cavallers…), instàncies a direcció per saber el pressupost de la festa i com repartir les despesses en el material a comprar, instància a l’Ajuntament pel muntatge d’una tarima, …

Grup dels trobadors: propostes de contes a explicar als diferents cursos de P3 a 3r, distribució dels contes i a quin grup s’explica entre les parelles d’alumnes, escanejar il.lustracions dels contes; planificar  una història per representar-la a la diada i enllaçar-la amb la llegenda de Sant  Jordi (pluja d’idees, redactar-la, distribuir personatges, crear diàlegs, repartir personatges, preparar fotocòpies per memoritzar els diàlegs,  preparar decorats, espais,…).

Grup dels menjars: propostes de menjars que es pot fer en el berenar de la festa i com presentar-lo, també segons el pressupost pensar les idees i anar a comprar el material i productes necessaris. També cal planificar com preparar el berenar, els espais, el material necessari (les paradetes, taules, safates, utensilis de cuina,…).

Grup de la música: recerca per internet de músiques medievals i cancons que vagin bé per la celebració. També buscar músiques pels personatges que surten a la representació teatral, preparar un ball de l’edat mitjana per fer a la festa (buscar música, preparar passos, assajar-lo i representar-lo a la festa),…

Per  organitzar la festa el 21 d’abril cal planificar la diada i saber cada grup què ha de fer, qui ho fa , on ho fa i a quina hora. La festa vol ser molt participativa i durant el matí es faran diferents activitats;  a la tarda els alumnes de quart conviden a la resta d’alumnes de l’escola a la gran festa, i  aquesta estarà oberta a les famílies.

Amb tot el treball del projecte els mestres tenen en compte les competències bàsiques i els diferents continguts de les àrees d’aprenentatge, com es veu en el treball exposat anteriorment. A l’apartat d’avaluació també es comenten els aspectes que es tenen en compte.

implementacio 1

IMPLEMENTACIÓ: L’AIGUA

Hem començat a partir d’una pregunta inicial: “A la Terra sempre hi ha la mateixa aigua?”. Els grups han pogut reflexionar i intercanviar idees i opinions a partir dels seus coneixements previs. Això ha generat un debat, a més, a través de l’experimentació i de les preguntes guia, que ha anat fent la mestra, han pogut modificar o enriquir la seva idea inicial i generar nous coneixements dins del grup.

Per obtenir informació han pogut accedir a internet i a través dels llibres de la biblioteca de l’escola i del poble.

Tots el grups han posat en comú les seves experiències i entre tots hem arribat a una sèrie de conclusions. Hem pogut relacionar els seus coneixements amb el cicle de l’aigua i amb la nomenclatura dels canvis d’estat. Entre tot el grup classe hem arribat a poder respondre la pregunta inicial i comprovar les hipòtesis de treball inicials.

Les conclusions i resultats dels experiments els han anat recollint a la seva carpeta d’aprenentatge. Cada alumne és responsable de la seva carpeta d’aprenentatge i de portar-la al dia.

20170531_162348

FOTOS 3rAFOTOS 3rBFOTOS 3rC

PETXA-KUTXA DE LA RÀDIO

Els alumnes de sisè han elaborat un petxa-kutxa sobre la ràdio. És una presentació oral. És un treball cooperatiu on cadascú té una tasca. En el nostre cas a partir del tema de la ràdio han buscat informació sobre els orígens i evolució de la ràdio, gèneres i formats radiofònics. Vam iniciar el projecte amb la visita a les instal·lacions de Catalunya ràdio. Aquest és el resultat de la feina feta.

GRAVEM EL NOSTRE PRIMER PROGRAMA DE RÀDIO

El dimecres, dia 31 de maig, els alumnes de 5è vam gravar a la ràdio de la nostra escola, un documental sobre la civilització egípcia. Es tractava d’exposar oralment el nostre projecte sobre aquesta civilització antiga, treballat al llarg de tot el curs: situació, importància del riu Nil, societat, construcció de piràmides i momificació…
Ha set tota una experiència per nosaltres i ens ho hem passat molt bé.

MONTATGE PIZAP
Aquí podeu escoltar un petit fragment de la nostra gravació.

PUNT DE PARTIDA I PRODUCTE FINAL

Punt de partida

El projecte A la carta parteix de la proposta, l’encàrrec que fem als alumnes per dur a terme el disseny del seu restaurant ideal, tot propiciant un context fictici on ells seran un grup d’emprenedors que desitja crear un negoci de restauració.

A partir d’aquesta temàtica, se’ls ofereix la possibilitat de realitzar tot el seu treball de forma flexible i segons els seus interessos i/o idees, doncs els alumnes seguiran el seu propi camí creatiu. Només se’ls demana com a requeriment dos productes: una memòria escrita i una exposició ( oral, escrita, audiovisual…) del seu procés, tot i que s’ha d’ acompanyar d’un producte final lliure (maqueta, pàgina web, carta de menú, elaborar un plat, banda sonora d’ambientació, teatralització… ( no se’ls dóna cap pista o idea al respecte ) que complementi la presentació del projecte, només es demanarà originalitat i motivació en la seva exposició.

COM EREN ELS APARELLS DE RÀDIO?

A partir d’aquesta pregunta que es van fer els alumnes, se’ls va donar diferents imatges de l’aparell de ràdio i uns anys.

Per grups van haver de relacionar els anys amb l’aparell de ràdio. Algunes imatges les van saber ordenar cronològicament, però d’altres els va confondre la imatge de l’aparell i no la van encertar.

A partir d’aquí, amb ajuda de la pantalla digital, entre tots vam buscar més informació sobre l’inventor de la ràdio, perquè es va utilitzar al principi, com va anar evolucionant al llarg de la història… preguntes sorgides pels propis alumnes.

Aquesta activitat ens va ajudar a respondre diferents dubtes que tenien els alumnes de primària sobre la ràdio i com va anar evolucionant al llarg del temps.

Sense títol

SINTONIA RÀDIO SANT MARC

Els alumnes van pensar que havien de fer una sintonia per la nostra ràdio. Els alumnes de sisè a la classe de música van crear la música i la lletra de la sintonia. Ho van fer en grups i després es va fer un concurs per triar la que més agradava. Per últim la síntonia va ser gravada amb l’ajuda de la coral de l’escola.

pizap.com14982138307811

COM ÉS UN PLATÓ DE RÀDIO PER DINS

foto mirem la ràdio

Volem respondre a la pregunta dels infants “Com és un plató de ràdio per dins”. Els infants proposen que podríem fer una recerca per internet de diferents platons de ràdio. Així que ens posem a la pissarra digital i fem la recerca. Amb aquesta ens fixem com és l’espai, quins elements són repetits en els diferents platons, quins aparells utilitzen per plasmar la seva veu, com està organitzat l’espai, quantes persones hi apareixen, quina tasca fan.. i ens qüestionem si el nostre “plató” de ràdio és com els que hem vist.

També vam aprofitar per escoltar com parlaven, quina entonació tenien, com demanen els torns de paraula, si segueixen un guió, etc.

Realment vam poder comprovar que el plató que utilitzem nosaltres no té res a veure amb un plató de ràdio de veritat. L’espai físic que nosaltres utilitzem no s’assimila massa a un plató, per tant, s’haurien d’habilitar un espai on fos més real.

Tanmateix, ens vam adonar que nosaltres si que respectem el torn de paraula com els locutors de ràdio, que portem un guió que prèviament hem preparat i que hem de parlar amb una veu clara i expressiva.