PLANIFICACIÓ

És un projecte que es realitzarà a 1r cicle d’ESO i que ha sorgit després de valorar el bon funcionament de la setmana de l’alimentació que s’ha realitzat els darrers anys a 1r ESO. Aquest és el punt de partida pel projecte de 2n d’ESO.

En finalitzar  la setmana de l’alimentació es realitzarà una valoració i es recolliran les motivacions i les inquietuds que s’han generat en els alumnes i que requereixen una resposta més amplia o més específica ( segons el curs) , la qual es treballarà a 2n d’ESO en forma de projecte.

 

Com hem avaluat el projecte?

L’avaluació del projecte de l’espai ha estat contínua durant tot el projecte. S’han avaluat les diferents dimensions relacionades amb tots els àmbits d’aprenentatge.

 

A nivell de tot el Cicle inicial, s’han avaluat les següents dimensions. Ara bé, cada grup d’experts ha adaptat aquesta avaluació al seu treball concret.

 

ÀMBIT LINGÜÍSTIC
Dimensió comunicació oral Entendre i memoritzar textos orals relacionats amb l’espai.
Realitzar l’exposició oral dels coneixements apresos de l’espai amb suport del power- point.
Explicar  la informació recollida a casa.
Interactuar oralmentd’acordamb lasituació comunicativa utilitzant estratègies conversacionals.
Dimensió comprensió lectora Llegir i comprendre diferents tipologies textuals relacionades amb l’espai.
Treball d’estratègies de lectura (fer hipòtesis, connexions,…)
Aplicar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixements.
Dimensió expressió escrita Producció de textos de tipología diversa: text del què sabem, crònica de la sortida al Cosmocaixa per parelles, notícia de la nit d’astronomia, conte col·lectiu,…

Utilització del programari informàtic per reescriure textos.

Reflexionar sobre la llengua:masculí i femení, la lletra r i s,

 

Revisar els textos per millorar-los i tenir cura de la seva presentació formal.

Dimensió literària Llegir poemes i conèixer alguns autors i autores més significatius de la literatura.

i tenir cura de la seva presentació formal.

Conèixer la biblioteca de l’ escola i la de Manlleu per a la utilització dels seus recursos.
Dimensió plurilingüe i intercultural Valorar i respectar les aportacions de tots els companys i companyes.

 

 

 

ÀMBIT DE CONEIXEMENT DEL MEDI
Dimensió món actual Plantejar-se preguntes sobre el medi, utilizar estratègies per cerca de dades i analitzar resultats per trobar respostes.
Dimensió salut i equilibri personal Conèixer les bones pràctiques per fer astronomia amb seguretat.
Dimensió tecnologia i vida quotidiana Utilitzar i dissenyar màquines simples en grup.
Dimensió ciutadania Participar en la vida col·lectiva de manera respectuosa i pacífica i exercitar satisfactòriament les responsabilitats que corresponen.
Respectar les opinions de tothom.
Actitud d’escoltar per aprendre el que expliquen els altres nens i nenes.

 

 

ÀMBIT D’EEDUCACIÓ ARTÍSTICA
Dimensió de percepció, comprensió i valoració. Percebre de manera conscient elements simple i evidents de l’entorn visual i sonor.
Utilitzar els elements bàsics dels llenguatges artístics.
Dimensió interpretació i producció Utilitzar els elements més bàsics del llenguatge visual i plàstic, algun procediment propi o proposat (modelatge).
Interpretar una peça musical cantant per imitació utilitzant elements i recursos el llenguatge musical.
Dimensió imaginació i creativitat Planificar i construir produccions artístiques amb diferents elements (coet).
Participar amb interès en la producció artística.

 

 

 

ÀMBIT MATEMÀTIC
Dimensió resolució de problemes Explicar un problema amb les seves paraules.

Fer preguntes de caire matemàtic i generar problemes que impliquen reconeixement d’un problema.

Dimensió raonament i prova Fer conjuntures matemàtiques en situacions quotidianes.

Justificar les afirmacions i els processos matemàtics.

Dimensió connexions Representa en forma de gràfic diversos nombres.
Dimensió comunicació i representació Descriu oralment amb frases simples.

 

 

 

ÀMBIT DIGITAL
Dimensió tractament de la informació i organització dels entorns de treball i d’aprenentatge Planificar cerques bàsiques i, de manera pautada seleccionar la informació més adient.
Utilitzar eines bàsiques.
Obre i manté, amb pautes, la carpeta amb els seus documents.

 

 

 

 

ÀMBIT D’EDUCACIÓ EN VALORS
Dimensió personal Acceptar o rebutjar les opinions alienes després d’analitzar-les.
Argumentar les pròpies decisions.
Considerar les conseqüències de les accions pròpies i dels altres.
Dimensió interpersonal Respectar als companys.

Respectar als mestres.

Adoptar hàbits d’aprenentatge cooperatiu que promoguin el compromís personal i les actituds de convivència.

 

 

 

 

ÀMBIT D’EDUCACIÓ FÍSICA
Dimensió activitat física Resoldre situacions motrius de forma eficaç en la pràctica d’activitats físiques amb l’ús d’estratègies ja conegudes.

 

Tanmateix, hem elaborat unes quantes rúbriques:

  • Per avaluar el treball cooperatiu de cada un dels grups d’exerts.
  • Per avaluar de material, informació i interès mostrat en el treball per projectes.
  • Per avaluar l’expressió oral de cada alumne durant la presentació oral dels grups d’experts a les altres classes.

Com a grup impulsor ens hem adonat que la rúbrica de material, la podem convertir en una rúbrica d’autoavaluació i n’hem de crear d’altres perquè els alumnes es puguin autoavaluar.

 

LA VEU DELS ALUMNES – ESCOLA VIC CENTRE

Transcripció de les valoracions que fan els alumnes sobre el projecte de la Catedral:

»M’ha agradat molt aquesta manera de treballar en projectes»

«He après les parts que té una Catedral»

«Ara sé de quins estils és la Catedral de Vic»

«No pensava que poguéssim fer una maqueta de la Catedral»

«He treballat bé amb els companys però al principi m’ha costat perquè no ens posàvem d’acord.»

»M’ha costat molt treballar cooperativament, però m’ha agradat perquè els meus companys m’han ajudat molt»

«Al principi de treballar en grups, manava una mica, era com si jo ho volgués fer tot, però ara acostumo a fer les coses en equip.»

Com fem el projecte?

La metodologia de treball que hem utilitat per portar a terme el projecte ha estat paral·lel a un treball sistemàtic de les àrrees de català i matemàtiques.

La resta d’àrees han treballat aspectes relacionats amb el projecte de manera globalitzada, però en algunes ocasions, de manera sagmentada.

Alguns exemples:

  • Treball de camp: sortida cosmocaixa
  • Fer preguntes: què volem saber de l’espai
  • Repartiment de preguntes per grups d’experts.
  • Es munta un racó a la classe sobre el projecte.
  • Recollir informació a casa i a l’escola.
  • Experimentació

S’elaboren dossiers propis segons la demanda dels alumnes i segons el grup d’experts.

Planificació docent

Els mestres implicats en el projecte es troben abans d’iniciar el projecte per acordar:

– grups experts (grup-classe especialitzat amb un tema del projecte)

– timing

– què volem que aprenguin els nens del projecte

– avaluació, com els avaluarem

– sortides i activitats

– temporalització: del 10 de gener al 17 de març

AVALUACIÓ PROJECTE VoraTer iNSTITUT DEL TER

La novetat d’aquest projecte és que l’avaluació de la presentació es farà a partir de tres elements:

  1. autoavaluació: avaluació personal de cadascun dels membres del grup. Tan pel que fa a la seva tasca, com pel que fa a la tasca dels seus companys
  2. coavaluació: avaluació grupal i individual de la qualitat de la presentació per part de tot el grup classe
  3. avaluació sumativa: avaluació dels professors responsables del grup, considerant la qualitat de la presentació seguint la rubrica de presentacions de treballs.

Així doncs, el dia de la presentació es van  distribuir uns fulls avaluatius per valorar la la feina de cadascú i la dels  companys.

En aquest projecte hem introduït una estratègia d’avaluació nova: la carpeta d’aprenentatge. Cada grup ha de presentat la seva.

La carpeta d’aprenentatge ens ha de permès visualitzar que han après al llarg de tot el projecte. De fet la carpeta és un recull ordenat d’evidències d’aprenentatge: llibretes de camp, material previ, esbossos, activitats resoltes, productes finals.

La carpeta ens ha servit per veure què sabíem al començament del treball i què sabem al final.

 

 

PRODUCTE FINAL INSTITUT DEL TER

El projecte de primavera és un més del projectes de centre que tenen per objectiu consolidar la metodologia cooperativa que el centre vol implementar com a estrategia educativa a totes les activitats.
El projecte es desenvolupa al llarg d’una setmana en la que totes dels activitats docents es paralitzen. Fem horaris nous i destinem professorat fixa a cada grup al servei de l’elaboració de la proposta que volem desenvolupar.
Alhora els projectes de centre han de servir per consolidar el partenariat entre l’insttitut i el Museu del Ter, per això el treball proposat als alumnes en el projecte VoraTer es comença amb una auditoria medioambiental i patrimonial entorn al passeig del Ter.
El riu Ter i en seu entorn patrimonial i ambiental són els eixos vertebradors de la col.laboració entre ambdues institucions.

El producte final del projecte VoraTer el trobem a la paret del passadís de tercer d’ESO.

Cada grup d’alumnes ha plasmat una proposta de disseny de l’espai que tenia adjudicat al plano general. i també hi ha incorporat fitxes explicatives dels elements patrimonials d’interès i fitxes ambientals.

IMPLEMENTACIÓ PROJECTE VoraTer. INSTITUT DEL TER

 

L’objectiu del projecte és que els alumnes facin una proposta urbanística i d’utilització d’una zona específica del passeig.del Ter. La metodologia de treball serà cooperativa i el que ens proposem avaluar és el producte final en si mateix.

Què vol dir això ? doncs que pensarem quines actuacions caldria efectuar a l’espai que s’assigni a cada grup perquè doni resposta a l’ús que li hem definit, o d’altres que es puguin considerar millors per modificar-lo.

Al llarg el passeig pensem que hi podem ubicar sis zones amb usos diferents:

  1. Espai cultural 1 (Sala polivalent, àgora, biblioteca, teatre, cinefòrum…)
  2. Entreteniment (discoteca, bolera, futbolin, billars, espai de concert…)
  3. Espai cultural 2 (Sales de concert, exposicions …)
  4. esportiu
  5. lúdic ( restauració i espai lúdic per nen/es)
  6. Mediambiental (Jardins botànic, miradors per veure ocells, zona natura …)
  1. Espai cultural 1: Aquest espai està situat on hi ha el Museu del Ter, i en ell hi heu de definir quines infraestructures s’hi poden afegir i per a quins usos estarien destinades, com pot ser la construcció d’una sala polivalent, una biblioteca o potser fer-hi un teatre exterior amb unes grades per a l’estiu poder-hi fer representacions a l’aire lliure o bé cinema, etc.
  2. Entreteniment. És la zona on hi ha la colònia Rusiñol, lloc de gran interès mediàtic ja que és on va viure el pintor Santiago Rusiñol. A la casa on va viure la família de l’artista, “ El Cau Faluga” des de l’any 2011 hi ha un restaurant.
  3. . Espai cultural 2: És la zona de l’antiga Fàbrica del Dolcet. Està situada desprès del pont del tren, per tant, allunyada del nucli del municipi. Potser és un lloc idoni per fer-hi alguna sala per fer-hi concerts o sales d’exposicions..
  4. Esportiu: Espai ubicat on actualment hi ha el pavelló d’esports i el camp de futbol. Per tant s’hi poden construir altres edificis esportius, com pistes de pàdel, un rocòdrom, una sala de fitness, circuit d’atletisme….
  5. Lúdic: És l’espai on actualment s’hi col·loquen les atraccions per la Festa Major i la seva situació està més a tocar al centre del poble (la Plaça Major). És un indret apropiat per edificar-hi restaurants, bars, espais lúdics pels més menuts, etc.
  6. Mediambiental. És l’espai de “La Debesa”, que té una gran importància mediambiental. Aquí hi podeu crear un jardí botànic, diferents miradors per observar els ocells o fer una zona de pícnic vigilada, un embarcador per passejar pel riu, etc..

Un cop assignat l’espai a cada grup, ho hauran de plasmar en el plànol corresponent instal.lat  a la paret del passadís. Serà un plànol per curs.
Cadascun dels grups de classe tindrà assignat un espai.
A la paret del passadís hi haurà dos plànols, un per cada grup, com l’indicat però amb un escalat prou gros (3 metres d’allargada x 90 centímetres d’amplada), per garantir que cada subgrup cooperatiu hi pugui reflectir el projecte que proposi així com els elements patrimonials i ambientals.

FASES
Hi haurà quatre fases a l’hora de desenvolupar el projecte:

  1. fase d’auditoria.
  2. fase de memoràndum
  3. fase d’execució del projecte
  4. fase de presentació
  1. fase d’auditoria:
    La primera fase la dedicarem a estudiar tots els valors patrimonial i ambientals que podem anar trobant al llarg del passeig. Cal que tot el grup estigui molt atent a les explicacions  que faran especialistes del Museu del Ter al llarg de tot el recorregut des del Cau Faluga fins a Can Llanes, perquè no sabreu l’espai que se us adjudica fins el dia següent.

Aspectes patrimonials
Al llarg del recorregut ens pararem en 16 punts on hi trobarem elements patrimonials d’interès. Posteriorment cada grup haurà de resumir en una fitxa, que trobareu el moodle,  els que li corresponen a la seva zona.
Cada grup disposarà d’un document cedit pel Museu que els servirà per completar la informació recollida “in situ”.

Aspectes ambientals
Pel que fa als aspectes ambientals es destacaran 6 zones específiques que més o menys coincidiran amb els sis espais escollits. Cada grup haurà de sintetitzar la informació  en la fitxa corresponent.
Al llarg del tot el trajecte veurem, segurament,  12 espècies vegetals i 6 d’animals. Les vegetals s’aniran repetint al llarg del recorregut i les animals seran aleatòries ( no podem assegurar el lloc on visionarem un ocell determinat). Un cop a l’institut a cada grup li adjudicarem dues especies vegetals i una d’animal. Llavors el grup redactarà la fitxa corresponent.
Tots els alumnes hauran de fer un llibreta de camp

2.fase  de memoràndum.

 En aquesta fase caldrà que el grup especifiqui quin és el seu objectiu de transformació de la zona adjudicada. Quin ús voleu que tingui, què hi voleu posar, construir, ubicar, com ho rendibilitzareu. Segurament us sorgiran moltes preguntes a l’hora de definir els objectius del projecte. Per exemple, com es pot finançar la proposta? o on es pot comprar material urbà? Caldrà que formuleu bé el dubte en una pregunta ben argumentada.
Hi haurà un PUNT D’INFORMACIÓ a la sala de visites e l’institut. Allà hi haurà un professor del centre i un responsable de l’oficina de promoció econòmica (OPE) de Manlleu que us ajudaran a resoldre els problemes.
Un cop disposeu de tota la informació us caldrà redactar una memòria del projecte que proposeu.
Al final del tercer dia s’haurà de presentar el MEMORÀNDUM

La metodologia del disseny del memoràndum es basa en el plantejament d’una sèrie de qüestions que donaran forma, coherència i sentit al projecte. Les qüestions a respondre seran:

  • Què s’està fent a l’espai en la qual es vol intervenir?
  • Quines són les necessitats sobre les que volem intervenir?
  • Quines prioritats i estratègies ens plantegem per la nostra intervenció?
  • Com, quan i amb quins recursos durem a terme la nostra intervenció?
  • S’han obtingut els resultats esperats?

Cada un d’aquests interrogants és tradueix en una de les fases del memoràndum:

– Anàlisi de la realitat: l’estudi de la realitat en la qual es vol intervenir és bàsic per la concreció dels objectius que guiaran la vostra tasca, dirigint-se principalment a l’anàlisi dels destinataris de l’acció. En aquesta etapa cal donar resposta a la situació concreta que es vol modificar, les causes que originen aquesta situació o problemàtica, els actors que intervenen i els seu paper vers aquesta situació.

– Detecció de necessitats:  el diagnòstic de les necessitats. Es compararà la situació real amb la desitjada i es valorarà allò que es pot i es vol fer en l’espai assignat.

– Definició d’objectius: els objectius guiaran totes les decisions que haguem de prendre en relació al projecte. Redactats en diverses categories (generals, específics, a llarg, mitjà i curt termini…) complementaris i excloents.

– Planificació de la intervenció i l’organització dels recursos: consisteix en la designació de la metodologia, el procediment a seguir, el temps, l’espai i els recursos, la identificació de tasques i l’assignació de persones a aquestes tasques o activitats. La planificació en aquest nivell significa preveure, organitzar, fixar calendari i fer el pressupost.

– Avaluació:  Es conforma identificant els indicadors que us han de permetre l’anàlisi del projecte amb l’objectiu de garantir la seva idoneïtat i desenvolupament

  1. fase d’execució del projecte

 Iniciarem la redacció i concreció del projecte: plànols, dibuixos, fitxes, pressupostos d’execució, objectius d’ús, mecanismes d’avaluació de resultats, identificació d’estratègies per assegurar l’execució de la proposta.

L’objectiu del treball és el projecte en si mateix.

El projecte, de fet, és la concreció definitiva, ampliada i detallada del memoràndum

El projecte urbanístic/ambiental ha de respondre i contemplar:

Que hi ha al passeig del Ter?

El Ter dibuixa i delimita el sud de Manlleu al mateix temps que acull antigues fàbriques tèxtils i, des de fa uns anys, s’hi han instal·lat equipaments esportius, culturals, d’oci, restauració… Tot i així, hi predomina un bell espai natural. Auditoria del passeig .

 Com volem que sigui aquesta ribera del Ter?

Se us demana que contribuïu a redefinir el passeig del Ter tant sobre els espais més naturals com els trams més urbans. Es tracta de millorar aquest espai tenint en compte la seva funcionalitat i lligant-la amb el paratge natural i cultural que significa i caracteritza el passeig del Ter.

En primer lloc, cal que detecteu l’ús que en fan els ciutadans d’aquest espai per descobrir les oportunitats i mancances. En segon lloc, reflexioneu en com podeu apropar-hi i vincular-hi als ciutadans. En tercer lloc, haureu de reforçar o reorientar les intervencions urbanístiques i arquitectòniques existents per fer-lo més atractiu. Heu d’actuar sobre un dels sis espais que us proposem:

  1. Espai cultural 1 (sala polivalent, àgora, biblioteca, teatre, cinefòrum…)
  2. Entreteniment (discoteca, bolera, futbolí, billars, espai de concert…)
  3. Espai cultural 2 (sales de concert, exposicions…)
  4. Esportiu
  5. Lúdic (restauració i espai lúdic infantil)
  6. Mediambiental (Jardins botànic, miradors per veure ocells, zona natura…)

Com ho farem ?

Tot seguit a l’adjudicació de l’espai, haureu d’intervenir-hi mitjançant un disseny pautat que respectarà unes fases. Mentre aneu passant de fase a fase anireu recollint informació addicional que us ajudarà en la redacció del document i el procés d’esbossos i projecte. Tot plegat ho recopilareu a la vostra carpeta d’aprenentatge.

 fase de presentació del projecte

 Finalment haureu de presentar el projecte a tot el grup classe.

La novetat d’aquest projecte és que l’avaluació de la presentació es farà a partir de tres elements:

  1. autoavaluació: avaluació personal de cadascun dels membres del grup. Tan pel que fa a la seva tasca, com pel que fa a la tasca dels seus companys
  2. coavaluació: avaluació grupal i individual de la qualitat de la presentació per part de tot el grup classe
  3. avaluació sumativa: avaluació dels professors responsables del grup, considerant la qualitat de la presentació seguint la rubrica de presentacions de treballs.

 

Així doncs, el dia de la presentació es distribuiran uns fulls avaluatius per valorar la vostra feina i la dels  vostres companys.

 

En aquest projecte introduïm una estratègia d’avaluació nova: la carpeta d’aprenentatge. Cada grup haurà de presentar la seva.

La carpeta d’aprenentatge ens ha de permetre visualitzar que heu après al llarg de tot el projecte. De fet la carpeta és un recull ordenat d’evidències d’aprenentatge: llibretes de camp, material previ, esbossos, activitats resoltes, productes finals.

La carpeta ens servirà per veure què sabíem al començament del treball i què sabem al final.

 

Cada grup disposarà d’un porta folis que servirà de carpeta.