Un mes abans de Nadal i els carrers de les nostres ciutats ja estan decorats amb el tradicional enllumenat nadalenc. Des de les 18 h del 23 de novembre i fins el 6 de gener romandran enceses les llums de Nadal, ornamentant els carrers i monuments de Barcelona durant 45 dies. S’il·luminaran amb motius nadalencs 310 carrers, que representa un total de 55 quilòmetres de via pública.
En aquests temps de promeses ecològiques contra el canvi climàtic… són acceptables aquest malbaratament d’energia i l’impacte ambiental que suposa aquest tipus de ornamentació? Quin és el cost d’aquest espectacle de llums?
Els ajuntaments espanyols gasten en enllumenat nadalenc uns 30 milions de kilovatis per hora, l’electricitat que consumeix un barri d’unes 50.000 llars a l’any. Aquesta despesa suposa una emissió de diòxid de carboni (CO2) de 10.000 tones, segons l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi d’Energia, depenent del Ministeri d’Indústria.
A Madrid es consumiran 2 milions de kWh i s’avocaran a l’atmosfera 670.000 kg de CO2, i a Barcelona es consumiran 280.000 kWh i s’emetran a l’atmosfera 94.000 kg de CO2 ; encara que aquestes dades no inclouen la part de la il·luminació que sufraguen els comerciants ( a Barcelona les associacions de comerciants es fan càrrec de la instal·lació dels sistemes d’il·luminació i del seu cost, mentre que l’ajuntament, o sigui tots els que hi vivim, paga el consum d’energia).
Comparant aquests malbarataments amb el que consumeixen de mitjana les llars, ens trobem amb xifres escandaloses: el consum de les llums nadalenques de Madrid equival al que gasten en un mes 6.700 llars; i el consum de la il·luminació nadalenca de Barcelona equival al que gasten en un mes 940 famílies.
La il·luminació ornamental instal·lada durant el període nadalenc està regulada per la normativa ambiental catalana de prevenció de la contaminació lluminosa. Aquesta normativa autoritza un màxim de 168 hores de funcionament d’aquest tipus d’il·luminació i estableix que, com a màxim, es pot engegar fins a les onze de la nit i entre l’últim divendres del mes de novembre i el 6 de gener. Però realment calen tantes hores de consum per guarnir el Nadal? És necessari començar a “gaudir” del Nadal trenta-un dies abans que aquest arribi? (Llàstima que el mateix criteri que s’usa per a la il·luminació nadalenca no sigue extensible a les vacances…).
Només prenent la senzilla mesura de retardar l’encesa de llums fins el 10-15 desembre (i encara són 10 dies abans) l’estalvi és superior al que s’aconsegueix fruit de qualsevol campanya contra la contaminació. Tan simple com no avançar-mos al calendari i arribariem a reduir gairebé a la meitat el consum d’energia en llums. I els ciutadans seguiriem igual de feliços, no?
Segons Heiiki Willstedt, responsable d’energies de l’associació ecologista Adena, “les llums haurien d’encendre’s com molt aviat una setmana abans del dia de Nadal. Fer-ho abans suposa un malbaratament insostenible d’electricitat”, assenyala.
Si contínuament se’ns demana que en les nostres cases només utilitzem la llum que necessitem, per què no anem a fer el mateix en les nostres ciutats?
El consum elèctric de les llums nadalenques està cobert en, aproximadament, un 50% per centrals tèrmiques que generen i emeten tones de CO2 a l’atmosfera. Un regal de nadal per a l’efecte hivernacle que causa el canvi climàtic. Així mateix, al voltant d’un 20% del consum es generarà en centrals nuclears .
Per altra banda, no s’ha d’oblidar que una de les raons principals per les quals es realitza aquest encès de llums és per a fomentar el consum en les dates nadalenques. Aquest consum està emmarcat en un model en el qual es produïx una sobreexplotació dels recursos i una generació insostenible de residus.
Fonts: Ajuntament de Barcelona, Ecologistes en Acció.
