O sobre mamífers marsupials

Molts cops a l’alumnat de secundària (i no només!) se’ls oblida que no tots els mamífers acaben el seu desenvolupament embrionari dins l’úter de la seva mare, nodrits a través d’una placenta…

És bo recordar que existeixen un ordre dins la classe mamífers que són els marsupials, i que es distingeixen dels mamífers placentaris per uns trets característics en la reproducció.

Conèixer tot el que viu un marsupial, com ara un cangur, a l’hora de néixer, és sorprenent i fascinant. Sembla mentida que passi per tota aquesta aventura!!

 Els marsupials es distingeixen dels mamífers placentaris principalment per uns trets característics en la reproducció. De fet, el nom, marsupials fa referència al marsupi, que és el nom de la bossa que tenen les mares i on els descendents completen el seu desenvolupament fetal.

Trobem animals marsupials a Austràlia i Amèrica del sud, i entre ells, els més coneguts són el cangur i el coala.

La principal diferència amb la resta de mamífers està, com ja hem dit, en la manera de reproduir-se. Els mamífers marsupials podríem dir que “neixen” dos cops. La primera, a les poques setmanes de gestació, quan encara no han completat el seu desenvolupament, i és el moment en què, encara sent fetus, abandonen l’úter de la mare. La segona, un cop acabat el seu desenvolupament embrionari, quan abandonen per primera vegada el marsupi, que és la bossa que té la mare a l’abdomen.

Anem per passos. Relatarem cronològicament tots els moments que viu un marsupial des de que és concebut fins que és un individu ja independent (relativament) de la seva mare.

La femella d’un marsupial té dues vagines laterals que comuniquen amb els dos compartiments que té l’úter i una vagina central per on surten els fills.Els mascles tenen un penis acabat en dues puntes (una per a cada vagina lateral).

La femella embarassada desenvolupa una rudimentària placenta (molts cops només és un sac vitel·lí), que pot alimentar l’embrió per un curt període de temps. Passades unes poques setmanes aquesta placenta no serà suficient per permetre a l’embrió acabar el seu desenvolupament, i aquest haurà de sortir de l’úter.

Per la vagina central naixerà l’embrió, quan encara li falta molt per acabar el seu desenvolupament (al voltant de les 4–5 setmanes). És un moment molt perillós, aquest embrió petit i delicat grimpa pel ventre de la mare i s’enfila fins arribar a la bossa o marsupi. La seva mare, per facilitar-li el camí, i donat que no pot ajudar-lo amb les mans perquè podria ferir-lo amb les seves garres, fa un solc amb saliva entre els seus pèls.

Un cop el petit animal ha entrat dins el marsupi, s’aferrarà a un mugró, que l’alimentarà de llet durant uns quants mesos, fins que es completi el desenvolupament i sigui suficientment gran com per poder sortir del marsupi.

Tot i així, quan surti de la bossa, no serà de manera definitiva: els petits cangurs passen per una etapa en la que entren i surten de la bossa, que els hi proporciona calor, aliment i refugi.

I per acabar de completar la informació, recomanem passar per la secció Videoteca i veure els vídeos que ens mostren com neix un cangur. IMPRESSIONANT!