G3: Alan Prieto, Kquimi Saigi, Adrià Molero, Lluís Girbau

Abans de l’edat moderna els coneixements que es tenien de l’univers no tenien un fonament prou científic. Es parlava del model heliocèntric i del sol estàtic mentre els planetes giraven al seu voltant.

Durant l’edat moderna el principal científic que va destacar per la seva investigació sobre l’univers va ser Isaac Newton (1643-1727)

Un dels seus descobriments més reconeguts va ser el que demostrava que les lleis naturals governen la terra i tots els cossos celestes de l’univers. Probablement la llei més transcendent per entendre bé l’univers és la de la gravetat, es diu que va ser el punt culminant de la revolució científica.

“Com més massa tingui un objecte, més força d’atracció hi haurà entre ells i com més a prop estiguin més força d’atracció hi haurà.”

També va demostrar que les òrbites dels diversos cossos celestes que hi ha a l’univers no són només el·líptiques sinó que també poden ser hiperbòliques i parabòliques.

A més va dissenyar una modificació substancial per al telescopi.

Totes aquestes lleis les va recollir en el llibre: “Philoshophiae Naturalis Principa Mathematica“, principis matemàtics de la filosofia natural. Les lleis de la mecànica i dinàmica estaven incloses en aquesta publicació com també la llei de la gravitació universal i la força centrífuga.

Juntament amb Newton, també hi va haver un altre matemàtic, astrònom i físic a destacar, Pierre-Simon Laplace.

Laplace es va interessar molt en l’univers, concretament en el sistema solar i les interaccions gravitatòries entre el sol i els planetes.

G2: Alan Prieto, Kquimi Saigi, Adrià Molero, Lluís Girbau