Autor de l’article: Joan Valls (alumne de 1r Batx)

Els éssers humans des de fa segles i actualment encara més, ens creiem que podem manipular tot allò que volem. Pensem com fer-ho, ho intentem i ho executem sense pensar-nos-ho dos cops com si aquesta “genial” idea es pogués esvair d’un moment a un altre. El gran problema de no reflexionar el que portem contínuament a terme és que molts cops les conseqüències que se’ns presenten degut a algun canvi que hem realitzat són molt pitjors del que guanyem havent manipulat el que no hauríem d’haver manipulat. 

Un clar exemple d’això són els CFC. Tots coneixem el Clor, el Fluor i el Carboni oi? Doncs la combinació d’aquests tres elements sota el nom de clorofluorocarbonats és una bomba en procés de detonació per al planeta Terra.

Molts us estareu preguntant… Què són els Clorofluorocarbonats (CFC)?

Es coneix com clorofluorocarbonis (CFC) tota una família de compostos orgànics sintètics derivats del metà o l’età, en què els àtoms d’hidrogen han estat substituïts, parcial o totalment, per àtoms de fluor, clor o brom. Aquestes substàncies juntament amb els halons són els que tenen major incidència avui dia sobre l’ozó estratosfèric.

Els CFC en l’actualitat han envaït gran part dels productes que ens envolten en el nostre dia a dia. Però exactament… On els podem trobar i perquè els trobem on els trobem?

Els CFC posseeixen propietats físiques i químiques adequades per a ser empleats en múltiples aplicacions: tenen una alta estabilitat química, baixos punts d’ebullició, baixa viscositat i baixa tensió superficial. La seva nul·la toxicitat ha fet que hagin estat per:

• La producció de fred (industria frigorífica, refrigeradors domèstics i aire condicionat)
• La producció de plàstics expandits (poliuretà i poliestirè)
• La producció de propel·lents o productes en aerosol (aliments, cosmètics, insecticides i pintures)

Com podem veure avui dia estan en productes ben variats però això no ha estat sempre així. Des que van aparèixer els CFC han recorregut un camí molt llarg…

Els CFC van ser introduïts a principis de la dècada dels anys 1930 pels enginyers de General Motors, per substituir materials perillosos com el diòxid de sofre i l’amoníac (aires condicionats d’automòbils, neveres i refrigeradors). A partir del 1950 es van començar a utilitzar com agents impulsors per atomitzadors, en la fabricació de plàstics i per a netejar components electrònics.

Fa uns 12 anys la producció i consum anual de CFC era d’unes 700 milions de tones, amb una repercussió econòmica superior als 36 milions d’euros. Les més de 200 milions instal·lacions d’aire condicionat existents, consumien CFC refrigerants.. Unes 15 empreses internacionals es repartien unes 30 factories a tot el món, localitzant a Espanya l’Elf Atochem (de matriu francesa), la Hoetchs Ibèrica (alemanya) i la Kali-Chemie Ibèrica SA (de Solvay, SA de Bèlgica).

El que realment hauríem de conèixer és quines conseqüències comporta l’ utilització de CFC al nostre planeta i als éssers humans.

Molts us podeu preguntar… Són poques? Són moltes? Tenen una repercussió molt greu? Els danys provocats són de poca importància? Què és el que es veu principalment afectat? Com actuen per a provocar les conseqüències que posteriorment s’observen? No sé si saps totes les respostes a les preguntes formulades però si segueixes llegint segur que les podràs trobar totes i ampliaràs el teu coneixement sobre aquest curiós i alhora perillós fenomen.

Aquests productes (CFC) com molts altres, produeixen una greu incidència en la capa d’ozó, aprimant-la. L’anàlisi de la disminució de la capa d’ozó ve a representar un problema en l’àmbit mundial i nacional ja que la capa d’ozó protegeix tot el planeta Terra dels efectes nocius de la radiació solar.

Els clorofluorocarbonats són els principals responsables de l’aprimament de la capa d’ozó que crea forats en aquesta. La seva bona estabilitat es manté quan són emesos a l’atmosfera, el que fa que la seva permanència en ella sigui molt elevada (50-100 anys) i, si bé l’ intercanvi gasós entre la troposfera i estratosfera és reduït, aquesta permanència permet que accedeixin a l’estratosfera (on hi estan 2/3 anys), on reaccions fotoquímiques promogudes per llum ultraviolada afavoreixen la seva descomposició (fotòlisi) dels CFC alliberant principalment àtoms de clor (radical Clor), que són molt reactius i amb gran afinitat per l’ozó amb el qual reaccionen (1 molècula de Clor destrueix 30.000 d’ozó). D’aquesta manera, es produeix oxigen i òxid de clor (CIO). El CIO reacciona amb altres àtoms d’oxigen, que tornen a deixar un àtom de clor solt. Així, el clor s’uneix de nou a una molècula d’ozó, la destrueix i torna a formar CIO. El cicle es repeteix contínuament.

Com és el resultat? Nefast. Els àtoms de clor poden dur a terme aquestes reaccions durant dècades i en alguns casos, durant un segle o més. Per això, una quantitat modesta de CFC és molt nociva per a l’ozó.

Aquestes reaccions entre el Clor i l’Ozó tenen unes conseqüències molt notables ja que afecten la capa estratosfèrica d’ozó el que origina una major incidència de la llum ultraviolada sobre la superfície terrestre, el que al seu torn origina determinades conseqüències negatives sobre els ecosistemes i la salut humana. Durant la dècada dels anys 80 la contribució dels CFC al escalfament global va ser del 25 %.

L’escalfament global té conseqüències que es poden començar a veure realment aterradores.

• Inundacions urbanes. Moltes de les ciutats més petites, com Alexandria, s’enfronten a un risc sever d’inundació d’1 metre sota el nivell del mar. Parts de Sant Josep, Nova Orleans i Long Beach, Califòrnia, estan a prop d’1-2,5 metres per sota del nivell del mar.
• Llacs que desapareixen. Una sorprenent quantitat de 125 llacs de l’Àrtic han desaparegut com a efecte directe i inesperat de l’escalfament global. El impacte negatiu de la desaparició dels llacs serà evident després que les espècies animals que depenen d’aquests llacs desapareguin de la faç de la terra.
• El gran desglaç. S’està fonent la capa de sòl permanentment congelat sota la superfície. Aquest fenomen pot provocar danys en vies fèrries, així com a altres estructures. Un efecte encara més important seria el descongelació dels cossos sense vida a la tundra, els que podria resultar en la reaparició de les malalties extintes com la verola.
• Problemes greus de salut. Afeccions cardíaques, respiratòries, de pell, càncer, així com malalties transmeses per mosquits com còlera, dengue, febre tifoide o malària degut a l’escalfament global esdevenen cada cop més freqüents.

Van començar a utilitzar-se al 1930 però… Quan es varen donar compte dels efectes negatius dels CFC ?

Al 1985, els científics van descobrir en la capa d’ozó sobre l’ Antàrtica, un forat de la mida dels Estats Units i de la profunditat del mont Everest. Al 1989 van notar un impressionant aprimament de la capa d’ozó però aquest cop sobre l’Àrtic.

El descobridor de l’amenaça que suposaven els CFC va ser el científic mexicà Mario J. Molina, qui l’11 d’octubre del 1995 va rebre el Premi Nobel de Química, en reconeixement a les seves investigacions en aquest camp.

Tot i que s’han fet nombrosos tractats i a la UE s’ha prohibit l’ús de CFC, altres països com els Estats Units, Rússia, Japó, Xina segueixen fent-ne un gran abús. Com heu pogut llegir, una molècula de Clor dels milions de molècules que trobem en un aerosol, spray, refrigerant etc. pot arribar a destruir 30.000 molècules d’ozó. La proporció és extremadament preocupant i encara ho és més el fet que sigui un procés de destrucció cíclic de llarga duració. Comprendràs, doncs, que com l’home ha emprat durant anys i anys milions d’aerosols i altres productes que contenen CFC no resulta gens estrany que en l’actualitat l’estat de la capa d’ozó resulti extremadament preocupant .

Volem un futur millor per a les generacions que ens precediran? Volem interrompre constantment el cicle natural de la vida? La naturalesa és molt més sàvia del que creiem els éssers humans. Volem viure sense tenir que preocupar-nos per inundacions urbanes, temperatures extremes, falta d’aigua, extinció d’espècies i noves malalties entre d’altres? Jo sí que vull viure així i per això dic NO als productes que contenen CFC. Un NO als CFC pot ser una petita millora en la qualitat de vida de moltes persones. Perquè no t’hi apuntes?

Joan Valls

Principals fonts d’informació:

http://www.esrl.noaa.gov/gmd/hats/publictn/elkins/cfcs.html

http://www.theozonehole.com/cfc.htm

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=I1wrEvc2URE

http://huelladecarbon.com.ar/2012/02/gases-contaminantes-de-la-atmosfera-cfc-clorofluorocarbonos/

http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/4esofisicaquimica/4quincena12/4q12_contenidos_5a.htm

http://www.profesorenlinea.cl/Ciencias/OZONO.htm

http://www.mitosyfraudes.org/Ozo/Ozono-NAS.html

http://www.youtube.com/watch?v=aV5eu1tr46whttp://www.slideshare.net/randal07/cfc-11118702