Tag Archives: Arqueologia

Nova descoberta arqueològica: un centaure o un tritó? o potser un ictiocentaure?

Avui és notícia la descoberta d’una escultura romana, trobada accidentalment fa tres anys a Cap de Creus per uns pescadors; després passà a ser pedra ornamental al parterre de la piscina municipal de Roses. Els arqueòlegs que l’han estudiada encara no saben si és un centaure o un tritó. Quan he vist la increïble notícia, m’ha vingut al cap la possibilitat d’un ictiocentaure o centaure-peix. Els ictiocentaures foren molt difosos en les arts plàstiques d’època hel·lenística i romana: amb cos d’home i cua de peix, de vegades amb potes de cavall (Tzetzes, A Lycophron 34). Formen part del seguici de les divinitats marines juntament amb els hipocamps i els tritons. A veure, què diran els entesos? Realment la descoberta de les restes d’aquesta escultura romana ha estat una gran troballa, la millor en els darrers anys a Catalunya! 

Nou bust de Juli Cèsar

juli-cesar.jpg

Al llarg del curs, hem treballat en més d’una ocasió Juli Cèsar: vida i obra, frases cèlebres, etc. Però una notícia d’ahir (JT France 3), relacionada amb la descoberta d’un bust seu, potser el més fidedigne, ens obliga a tractar-lo de nou.  

Llegiu la descripció que Suetoni va fer de Juli Cèsar a El diví Cèsar 45, en traducció de Francesc Carbajo (La Magrana, 1995):

“Diu la tradició que feia una gran alçada, que tenia un color de pell pàl·lid, els membres ben proporcionats, la cara un xic massa plena, els ulls negres i vius i una bona salut, per bé que, vers la fi de la seva vida, solia perdre sobtadament el coneixement i li agafaven esglais durant el son. En dues ocasions va patir el mal dels comicis en plena activitat. Pel que fa a la cura del seu cos era força primmirat, i així, no es limitava a fer-se tallar els cabells i a afaitar-se escrupulosament, sinó que fins i tot es feia depilar, tal com li van retreure alguns. El defecte de la calvície, certament el suportava molt malament, car hagué de veure-la sovint convertida en blanc de la riota dels seus detractors. És per això que s’havia acostumat a pentinar-se endavant des de la coroneta els pocs cabells que tenia i que, de tots els honors que li concediren el senat i el poble, el que rebé i adoptà amb més satisfacció fou el dret de portar sempre la corona de llorer.”

Tot seguit, llegiu la notícia del País i del Periódico d’ahir. A continuació, comenteu si creieu que el bust trobat al Roine és fidel al retrat de Juli Cèsar que ens ha deixat Suetoni.

15 de març: centenari d’Empúries

Avui 15 de març, coincidint amb el centenari de la descoberta del jaciment, l’estàtua del déu Esculapi, la millor de la Mediterrània occidental,  ha tornat a Empúries després de gairebé cent anys al MAC i després d’una breu aturada a Badalona i a Mataró, tal com des d’aquí ja vàrem informar. El seu retorn serà el tret de sortida dels actes per commemorar el centenari de l’inici de les excavacions oficials d’Empúries sota la direcció de l’arquitecte, arqueòleg, historiador i polític, Josep Puig i Cadafalch. Avui a l’acte d’inauguració tindrà lloc la cerimònia grega  de la Restitutio i seguiran tot un programa d’activitats encaminades a potenciar la recerca arqueològica, la difusió científica i la divulgació al gran públic, s’espera aconseguir mig milió de visitants anuals. Encara queda el 80% de les ruïnes per excavar, però esperem que mai més siguin esclaus els excavadors (ja ho varen ser els seus constructors!), com va passar amb els dos centenars de presoners de guerra republicans que van ser forçats a treballar al jaciment durant gairebé dos anys (1940-1942).