Indiketa d'Ullastret from El Fil de les Clàssiques on Vimeo.
Els ibers (Espai En Guàrdia; Catalunya Ràdio)
Escolteu aquest interessant capítol de l’espai En Guàrdia!, de Catalunya Ràdio, dedicat als ibers i presentat pel periodista Enric Calpena.
I si us interessa la cuina, no us perdeu La cuina dels ibers:
Premis blocs Catalunya: hem arribat a la fase final!
Gràcies a tots i a totes que amb els vostres vots, que deven ésser molts!, heu aconseguit que El fil de les clàssiques hagi arribat, per votació popular, a ser un dels cinc blocs finalistes en educació. Divendres hi haurà el veredicte final a Girona; però nosaltres ja hem arribat a l’Olimp figurant entre els cinc finalistes. Moltíssimes gràcies!
Jàson i Medea: una adaptació i un QV
Ha estat un plaer per a mi fer la introducció i la guia de lectura a una fidel i necessària adaptació de les Argonàutiques d’Apol·loni de Rodes: El viatge dels argonautes, d’Antoni Garcia Llorca, publicat a Biblioteca Teide, 2008 amb la clara intenció d’introduir el jove lector modern en una poesia narrativa mitològica i heroica, tan abundosament conreada durant l’època hel·lenística.
Apol·loni explica, en quatre llibres i en uns sis mil versos, la llegenda de Jàson i els argonautes a la recerca del velló d’or i recull un bon nombre de temes narratius comuns a mites, llegendes i contes populars de tot el món. No és un poema popular, pensat per a la recitació com l’Odissea d’Homer, sinó una obra culta destinada a la lectura, seguint el gust de l’època hel·lenística. Tot i la gran quantitat de dades geogràfiques, antropològiques i mitològiques, les Argonàutiques no són una simple acumulació de dades, sinó un poema de gran categoria literària amb detalls novel·lescos fascinants, moments d’intriga, notes humorístiques i passatges tràgics punyents. Apol·loni deixa de banda els antecedents, tractats a bastament pels seus predecessors, tot i que en farà al·lusions en molts moments del seu poema. S’ha proposat explicar un viatge, el naixement d’una passió amorosa i les seves conseqüències: la superació d’unes proves heroiques i el robatori del velló d’or; finalment, la fugida i el retorn dels expedicionaris amb Medea a Iolcos. Tanca el seu poema amb un final feliç, tot deixant de banda la terrible venjança de Medea quan Jàson es vol casar amb la princesa de Corint, així com la tràgica mort de l’heroi Jàson.
Com a colofó de l’adaptació i la guia de lectura (també hi ha la versió en castellà i les respectives guies didàctiques) de l’editorial Teide, El viatge dels argonautes d’Antoni Garcia Llorca, us presento Jàson i Medea, un Quadern virtual (ja sabeu que s’adapten molt bé al Moodle amb el Mozilla), recentment publicat a la Biblioteca de QV, que no acaba amb les Argonàutiques sinó que ressegueix el mite en la tragèdia Medea d’Eurípides fins a l’actualitat:
P.D. Acabo de trobar una presentació amb molta marxa de Xavi Villaplana i no m’he pogut resistir d’afegir-la aquí perquè segur que us agradarà!
[slideshare id=351213&doc=m-e-d-e-a-pptminimizer-1208125925723485-8&w=425]
Feliciter, magistri et magistrae!
Avui 5 d’octubre és el Dia Mundial del Docent des de 1993 en què la UNESCO va establir-lo per revitalitzar la nostra feina perquè, abans del 2015, encara falten divuit milions de mestres per impartir educació primària en tot el món.
Docent, professora, mestra, educadora? Què sóc o què m’agradaria ser? Jo ho tinc clar i uns col·legues-amics també i així ens ho han donat a conèixer en un llibre que vull recomanar a tothom (mestres, professors, educadors, docents, pares, polítics… ) i, fins i tot a vosaltres, estimats alumnes (el llibre acaba amb una carta a un alumne fictici, però que podria ser qualsevol de vosaltres):
AMB E D’EDUCAR, Diccionari no autoritzat de l’educació
Germán Alemany, Carles Cervelló i Jordi Rincón. Ed. Témenos, 2007. 
Si ens fixem en l’etimologia dels mots Amb E d’educar, potser ens serà més fàcil triar:
Ensenyo perquè m’agrada. Aprenc per ensenyar i ensenyar m’enriqueix, m’humanitza. No entenc moltes coses que, en aquests moments, passen en educació. No entenc l’intrusisme, ni el professor especialista, posem per cas en laringals; no entenc l’educació sense un sentit integral del terme; tampoc entenc el professor de llatí o de grec que, fins i tot avui, s’entesta només en fer memoritzar declinacions, conjugacions i traduir textos bèl·lics a la recerca de l’ablatiu absolut…
No em sento sola, afortunadament no sóc l’única, tot i que el que transcendeix de l’educació als mitjans de comunicació és una visió totalment contraposada i pessimista. Hi ha molts professionals de l’educació que lluitem per actualitzar les clàssiques al segle XXI i per educar, sense anar més lluny, els companys de Chiron, o entre altres els autors d’aquest llibre que us acabo de recomanar: Amb e d’educar. No està tot perdut, cal lluitar per les clàssiques i per una educació de qualitat: Sapientia, quae sola libertas est.
Una educadora vocacional

