Què n’opineu? Què en sabeu del nostre calendari? És perfecte? Al bloc Hortus Hesperidum hi trobareu moltíssima informació i molt interessant!
En un principi, l’any romà era lunar i constava de deu mesos. El rei Numa Pompili hi afegí els mesos de gener (Ianuarius) i de febrer (Februarius). Els romans comptaven els anys a partir de la fundació de Roma (753 aC) Ab urbe condita: AUC, de l’expulsió dels reis (509 aC), post reges exactos, o pel nom dels cònsols, ja que cada any canviaven (v.g. Cicerone et Antonio consulibus). El Cristianisme va imposar com a referència la data del naixement de Crist, fórmula que encara utilitzem avui.
Va ser Juli Cèsar que va instituir l’any de 365 dies i dotze mesos i el calendari va esdevenir solar:
Hinc ad ordinandum rei publicae statum fastos correxit iam pridem uitio pontificum per intercalandi licentiam adeo turbatos, ut neque messium feriae aestate neque uindemiarum autumno conpeterent; annumque ad cursum solis accommodauit, ut trecentorum sexaginta quinque dierum esset et intercalario mense sublato unus dies quarto quoque anno intercalaretur.
Suetonius, De vita Caesarum Liber I, XL.
Després va dirigir els seus esforços a organitzar la situació de la República. Va reformar el calendari, que des de feia molt de temps havia estat capgirat per culpa de la llicència que tenien el pontífex d’intercarlar-hi mesos, fins al punt que ni les festes de la sega coincidien amb l’estiu ni les de la verema amb la tardor. Va adequar l’any al curs del sol, de forma que tingués tres-cents seixanta-cinc dies, pel sistema de suprimir el mes intercalat i d’afegir-hi un dia de cada quatre. Suetoni, Vida dels dotze cèsars, I (Juli Cèsar)
L’any 46 aC l’astrònom Sosígenes va adaptar el calendari i aquest calendari julià és pràcticament el que tenim avui, llevat d’alguns petits retocs que es portaren a terme al segle XVI per ordre del papa Gregori XIII.
El nostre mot any prové del llatí annus, del qual deriven aniversari, anual, bienni, trienni, sexenni, mil·lenni, perenne, anoll, antany, enguany, annals…
El mot calendari (calendarium) prové del llatí calenda, que era el llibre de comptes en què els prestamistes anotaven els noms dels seus deutors i les sumes que devien. L’interès de les sumes deixades es pagava per les Kalendae, el primer dia de cada mes. Sabeu quin és l’origen del nom dels nostres dotze mesos de l’any?
-
Gener pel déu Janus, déu de les portes.
-
Febrer en honor a Februa o festes de purificació. Les Lupercàlies incloïen ritus de purificació i fertilitat.
-
Març en honor a Mart, déu de la guerra.
-
Abril, d’origen incert, potser per aperire, en llatí “obrir”, tot fent referència al floriment de les plantes per primavera; o pel nom etrusc de la dea Afrodita, Apru.
-
Maig en honor a la dea Maia, mare de Mercuri.
-
Juny en honor a Juno, esposa de Júpiter i deessa del matrimoni.
-
Juliol en honor de Juli Cèsar. Quan l’any començava el març (època activa des del punt de vista militar, agrícola i polític)rebia el nom de Quintilis però hi va haver una rebel·lió el 154 aC a Hispània i el cònsol va haver de prendre posició del seu càrrec el primer de gener en comptes de l’1 de març, a partir de llavors l’any va començar el gener però els mesos a partir de setembre van mantenir el seu nom original, derivat del numeral ordinal.
-
Agost per l’emperador August. Es va canviar Sextilis per agost.
-
Septembre de september.
-
Octubre d’october.
-
Novembre de november.
-
Desembre de december.
El mes es dividia en tres dates fonamentals ja que els romans no utilitzaven com nosaltres la numeració de l’1 al 31: Kalendas (el dia 1 de mes), Nonas (que era el 5 i en els mesos de març, maig, juliol i octubre el dia 7) i Idus (que era el dia 13, excepte en els mesos abans indicats que era el 15). Eren molt supersticiosos i consideraven de mal auguri l’endemà de les tres dates fixes, eren els dies atri “dies negres”.
Cada quatre anys s’afegeix un altre dia al 24 de febrer (dia sisè abans de les Kalendas de març), d’aquí ve el mot bisext, bis sextum “el sis repetit”. Val a recordar que en l’any primitiu romà el febrer era l’últim mes de l’any, la qual cosa explica que sigui el que es diferenciï dels altres en el nombre de dies, i al qual se n’afegeix un els anys bisexts.
Com s’indica la data en llatí? Els romans posaven el dia de les calendes, nones o idus en ablatiu seguit del nom del mes en genitiu o bé en forma adjectiva (Kalendis Ianuarii o bé Ianuariis per indicar l’1 de gener). El dia anterior o l’endemà amb pridie o postridie més la data i el mes en acusatiu (Pridie nonas Martias per indicar el dia abans de les nones de març: el 6 de març o Postridie Nonas Martias ” L’endemà de les nones de març”: 8 de març.
Per indicar qualsevol altra data, comptaven els dies que faltaven per arribar a les calendes, nones o idus i posaven l’expressió ante diem més el numeral corresponent: ante diem V Nonas Martias.
en dades concretes l’ablatiu: Kalendis, Nonis, Idibus.
En un primer moment no coneixien la setmana (del llatí septimana a partir de septem “set”) però a partir de la segona meitat de l’època imperial van dividir el mes en setmanes, que tenien set dies que era el temps que hi havia entre els dies de mercat. Els dies rebien un nom dedicat a una divinitat (dies Lunae, dies Martis, dies Mercurii, dies Iovis, dies Veneris, dies Saturni, dies Solis). Per influència del Cristianisme el dies Saturni va esdevenir dies Sabbatum (de sabbat, el setè dia de la setmana hebrea i dia de festa per als jueus i el dies Solis per dies Dominicus “dia del Senyor”. Del nom llatí de cada dia han derivat els noms corresponents en moltes llengües actuals.
Els romans dividien el dia i la nit en espais que variaven segons les estacions, perquè consideraven dia l’espai entre l’alba i la posta de sol, i nit, la resta. Per tant, a l’estiu les hores del dia eren més llargues que a l’hivern, i a l’hivern a l’inversa. Aquest temps de llum el dividien en dotze hores horae. L’hora sexta coincidia sempre amb el migdia (hora que coincidia amb la màxima calor i l’hora de dinar, la migdiada també se’n diu per això sesta) i el temps s’expresava, com encara ara, si era ante meridiem (a.p.) o post meridiem (p.m.).
El dia estava dividit en quatre parts: hora prima (de les 6 a les 9 del matí), hora tertia (de les 9 a les 12), hora sexta (que coincidia amb el migdia solar) i hora nona (de les 3 a les 6). En el llenguatge infantil encara es parla d’anar a fer nones.
La nit es dividia en: prima vigilia (de les 6 de la tarda a les 9), secunda vigilia (de les 9 a les 12), tertia vigilia (de les 12 a les 3 de la matinada, començava sempre a les dotze i coincidia amb la mitja nit media nox) i quarta vigilia (de les 3 a les 6).
Un altre cop ens adonem que som ben romans! Ara ja esteu en condicions per traduir el següent text en comentari o en el vostre Fil Moodle corresponent. Per cert, escriviu en llatí la data en què em deixeu el comentari.
[youtube]https://youtu.be/ydJQX1fAIjM[/youtube]
Vid. Antologia de textos llatins amb traducció sobre el calendari romà
Salve!!
Aquí deixo la meva correció de la traducció:
Any, mesos i dies.
1- L’any és el temps en què el Sol fa el seu recorregut per l’òrbita zodiacal.
2- Em els primers temps els romans van dividir l’any en deu mesos de vint-i-nou o trenta dies.
3- Març, abril, maig, quintil, sextil, setembre, octubre, novembre, desembre.
4- L’any comença a partir del mes de març i el desembre era el desè i últim mes de març.
5- Els romans van ampliar el número de mesos de l’any fins a dotze i van afegir als altres deu mesos gener i febrer.
6- Així doncs l’any d’aquesta manera 355 dies.
7- Gai Juli Cèsar, potífex màxim va establir l’any de dotze mesos i 365 dies.
8- Quan August era emperador, els romans, van canviar els noms dels mesos quintil i sextil.
9- I van imposar els noms dels mesos juliol i agost en honor a Cèsar i Octavi.
10- Les estacions de l’any són quatre: primavera, estiu, tardor i hivern.
11- El dia només és l’espai de temps entre dos sols sinó també des del neixament fins a la posta del sol.
12- El dia s’oposa a la nit. Els romans van dividir el dia i la nit en dotze hores.
Vale!!
VERBS:
capiebat: Verb capio, 3era persona singular de l’imperfecte actiu de l’indicatiu.
Statuit: Verb statuo, 3era persona de singular del present de l’actiu.
Salve!
Diviserunt: Verb divido, 3era persona del plural perfecte actiu de l’indicatiu.
Habebat: Verb habeo, 3era persona singular de l’imperfect d’indicatiu actiu.
Mutaverunt:3era persona del plural perfecte actiu de l’indicatiu del verb muto.
ampliaverunt:3 era pers plural , perfecte actiu d’indicatiu del verb amplio.
addiderunt: 3era persona del plural perfecte actiu de l’indicatiu del verb addio.
imposuerunt: 3era persona del plural del perfecte actiu de l’indicatiu del verb impono.
Vale!
1-L’any és el temps en el que el Sol fa el seu curs de l’órbita.
2-En els primers temps Romans, van dividir l’any en deu mesos:
3-Març, Abril, Maig, Juny, Juliol, Agost, Septembre, Octubre, Novembre i Decembre.
4-L’any começa amb el mes de març i acaba amb el mes de Decembre.
5-Els números dels dies de l’any es van ampliar en dotze mesos, els mesos que va afegir van ser el Gener i el Febrer.
6-I d’aquesta manera en un any per poc que sigui,hi va haver 355 dies.
7-Va ser Gai Juli Cèsar, que va establir en el pontífex de l’any 365 dies i dotze mesos.
8-L’emperador August, va possar nom als mesos de Juliol i Agost.
9-I en honor d’ Octavi Cèsar va opossar nom de Juliol i Agost.
10-Les estacions de l’any són 4: Estiu, primavera, tardor i hivern. Els dies no estan només netre astres en l’espai sinó que també en astres fins en el temps.
11-Els dies de nit es posen davant. El Romans divideixen els dies i les nits en dotze hores.
Salve!
VERBS:
capiebat: Verb capio, 3era persona singular de l’imperfecte actiu de l’indicatiu.
Statuit: Verb statuo, 3era persona de singular del present de l’actiu.
Diviserunt: Verb divido, 3era persona del plural perfecte actiu de l’indicatiu.
Habebat: Verb habeo, 3era persona singular de l’imperfect d’indicatiu actiu.
Mutaverunt:3era persona del plural perfecte actiu de l’indicatiu del verb muto.
ampliaverunt:3 era pers plural , perfecte actiu d’indicatiu del verb amplio.
addiderunt: 3era persona del plural perfecte actiu de l’indicatiu del verb addio.
imposuerunt: 3era persona del plural del perfecte actiu de l’indicatiu del verb impono.
Vale!
Aquí hi son els verbs de les sis primeres diapositives!
EST: 3ra persona sing, verb suum: est, erat, erit, fuerat.
CONFITIT:3ra persona sing, verb conficio:confcet,confixit,confixerat.
DIVISERUNT: 3ra persona plural, verb divido: dividunt, divident,diviserant
CAPIEBAT:3a persona sing, verb capio: capit,capiet, cepit, capierat
ERAT: 3ra persona singular, verb suum: est, erat erir, fuerat.
AMPLIAVERUNT:3ra persona plural, verb amplio:ampliunt, aplient , amplierant.
Salve!!
Aquí deixo la morfologia. Pel que he vist no hi havia gaire varietat de verbs. Al final de la classe no l’havia acabat:
– Capiebat: (capio) 3a persona, singular, de l’imperfet d’indicatiu.
– Statuit: (statuo) 3a persona, singular, present actiu.
– Diviserunt: (divido) 3a persona, plural, perfet d’indicatiu.
– Habebat: (habeo), 3a persona, singular, imperfet d’indicatiu.
– Mutaverunt: (muto) 3a persona, plural, perfet d’indicatiu.
– Ampliaverunt: (amplio) 3a persona, plural, perfet d’indicatiu.
– Addiderunt: (addio) 3a persona, plural, perfet d’indicatiu.
– Imposuerunt: (impono )3a persona, plural, perfet d’indicatiu.
Tots són amb veu activa.
Vale!!
Salvete!
Bé, aquí deixo en comentari la meva feina sobre la morfologia dels verbs. No sé si tots estaran bé, encara em costa una mica, però he fet el que he pogut! Espero que entre tots, poguem completar la feina i així veure els errors comesos.
He de dir que aquesta feina, m’ha anat molt bé per a practicar la morfologia verbal, cosa que em va fantàsticament de cara l’examen! 🙂
Morfologia dels verbs:
–est 3a persona sing. del present d’indicatiu del verb sum, veu activa : erit, fuit, fuerat.
–conficit: 3a persona sing. del present d’indicatiu del verb conficio, veu activa: conficet, confixit, confixerat.
–diviserunt: 3a persona plur. del pretèrit perfet d’indicatiu del verb divido, veu activa: dividunt, -divident, diviserant.
–capiebat: 3a persona sing. del pretèrit imperfet d’indicatiu del verb capio, veu activa: capit, capiet, cepit, capierat.
–erat: 3a persona sing. del pretèrit imperfet d’indicatiu del verb sum, veu activa: est, erit, fuit, fuerat.
–ampliaverunt: 3a persona plur. del pretèrit perfet d’indicatiu del verb amplio, veu activa: ampliant,ampliabunt, ampliaverant.
–addierunt: 3a persona plur. del pretèrit perfet d’indicatiu del verb addo, veu activa: addit, addiet, addierat.
–habebat: 3a persona sing. del pretèrit imperfet d’indicatiu del verb habeo, veu activa: habet, habebit, habuit, habuerat.
–statuit: 3a persona sing. del pretèrit perfet d’indicatiu del verb statuo, veu activa: statuit, statuet, statuerat.
–mutaverunt: 3a persona plur. del pretèrit perfet d’indicatiu del verb muto</em, veu activa: mutant, mutabunt, mutaverant.
–imposuerunt: 3a persona plur. del pretèrit perfet del verb impono, veu activa: imposunt, imposuent, imposuerant.
–sunt: 3a persona plur. del present d’indicatiu del verb sum, veu activa: erunt, fuerunt, fuerant.
–opponit: 3a persona sing. del present d’indicatiu del verb oppono, veu activa: opponet, opposuit, opposuierat.
Valete!
Cris, crec que podries millorar el següent:
capierat???
addiet???
opposuierat???
Uxue, ara et falta escriure’ls en la resta de temps estudiats! Ivan i Eric, també. Per cert voleu dir que addio existeix?
Luis, veig que fas bastants errors tipogràfics. Et poden portar algun disgust. El pretèrit plusquamperfet es forma afegint al tema de perfet l’imperfet de sum. Revisa’t el comentari i millora’l.
Salve!
Els noms dels mesos de l’any es van posar en honor als deus: Març per Mart, Abril per Afrodita… Els mesos de juliol i agost en canvi, tenen el seu nom en honor a Juli Cesar i a l’emperador August.
Ho trobo alucinant! Podria ser perfectament l’argument d’una pel·lícula, que els governs decidissin avançar els 4 o 8 anys que hi ha d’error i que clar, canviarien les dates, no sabriem contar les edats i aquest parèntesis d’any quedarien buit en totes les memòries.
Ui! Crec que m’estic embolicant, però trobo al·lucinant com un error d’una persona pot canviar fins i tot el temps. I que aquest error repercutís durant tant de temps. A més a més és un error que es coneix però que no es rectifica, no ho sé, ho trobo al·lucinant.
Un dels articles que m’ha fet reflexionar més, de veritat!
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » 29 de febrer: any bixest o de traspàs
Laura, aquí trobaràs un altre error. Espero que aquest t’animi a traduir bé i no et tregui la il·lusió de tocar per Santa Cecília la setmana entrant!
Pingback: Que n’eren de supersticiosos els romans! | El Fil de les Clàssiques
VIII—I—MMXV
Bonum diem!
Que curiós que, com ha dit la magistra abans, del error d’una persona hagi fet que tota l’humanitat vagi malament. És també molt liós, perquè segur que no tothom ho sap, això, i no sap quan a nascut realment. Dóna també ràbia pel fet de que en cap moment s’hagi arreglat, ni ningú hagi tingut idea d’arreglar-lo; però clar, deixar de cumplir anys nous duranta quatre anys, seria molt béstia.
Gràcies per donar-nos aquesta informació tant interesant i desconcertant a la vegada!
Salve!
Salve!!
Entem entre els anys 2019 i el 2023, encara que nosaltres creiem que estem al 2015, ja que l’arxiver a l’hora d’apuntar-ho, es va equivocar. Nosaltres vam començar a contar quan el nen Jesús tenia ja entre 4 i 8 anys.
Vale!!
Salvee!!
Estem entre els anys 2019 i 2023, ja què Jesús va nèixer entre 4 y 8 anys abans del que es pensa.
Valee!!
Bonum diem,
M’ha semblat molt bé que s’hagi informat d’això, però no m’agrada gens ja que em sento com fora de lloc al no ser del 1999 com jo creia.
Salve!
Bonum diem!
Aquest video és molt interesant ja que ens ensenya com pot canviar tot el que per a nosaltres era el dia a dia.
Sembla que hi ha un error: no va ser Juli Cesar qui va fer dos mesos més; sino que van fer els messos de juliol i agost en honor a Juli Cesar i a l’emperador August.
M’ha semblat molt interesant.
In proximum!
salve
estic impactada, llavors esten en el anys 2023 ?
el contingut a estat molt bé, m’ha agradat molt, i ho he entès tot
Salve !
Trobo molt interesant aquest article ja que quan vaig estar cercant informació sobre aquesta confusió vaig trobar que els romans antigament celebraven el solstici d’hivern i d’estiu i ara actualment es conmemora el cap d’any amb l’astronomia, això vol dir que fins ara el món romà encara ens esta influint hi deixa referents clàssics.
Vale…
Pingback: Ai, les supersticions! | L'univers clàssic dels nostres mots