Vet aquí una escultura de William Henry Rinehart de la dea Leto (en llatí, Latona) i els seus fills. Sabríeu dir qui és i amb quines històries d’amor de mare la relacioneu?
Leto i els seus fills, Apol·lo i Diana de William Henry Rinehart (1874) Metropolitan Museum of Art, NY
Per molts anys a totes les mares i d’una manera molt especial a la meva. Estimeu molt els vostres fills (moltes gràcies, filleta); però no feu de Leto!
N.B.: Mater matercula, Els fills, les millors joies; De qui fou mare Aurèlia Cotta?…
Pingback: Anònim
És una escultura molt famosa sobre l’amor de Zeus per ella cosa que va provocar que fos mare d’Apol·lo i Àrtemis.
Sofrí la persecució d’Hera, i per això no trobava cap terra que la volgués acollir els darrers dies de la seua gestació. Finalment, arribà a l’illa d’Ortígia o Delos (que abans havia estat la seua germana Astèria), que se n’apiadà. Allà tingué els seus bessons i fou venerada en temps posteriors, juntament amb els seus fills.
Salve!
Leto era una deessa, filla de Ceos i de Febe. Zeus es va enamorar de Leto i amb ella va tenir a Apol·lo i Artemis. Hera la va maleir per això i noi trobava cap lloc on poguès tenir a les criatures, fins que va arribar a Delos i va tenir els dos bessons. Per això Delos era on hi havia l’oracle dedicat a Apol·lo.
També la van defensar de les burles de Níobe, esposa d’Anfión, amb el qual havia tingut 7 fills homes i 7 femelles, i es burlava de Leto per la seva escassa descendència. Níobe va ser castigada a veure morir a tots els seus fills excepte Cloris.
Vale!
A l’estàtua es representa a Leto amb els seus fills bessons (Àrtemis i Apol·lo).
Leto va ser estimada per Zeus i amb ell va tenir Apol·lo i Àrtemis. Hera va perseguir Leto i va aconseguir que ningú la acollís excepte l’illa Ortigia , que estava deserta . Hera va intentar impedir el naixement dels dos bessons, prohibint que la seva filla Ilitia , deessa dels parts , l’ atengués . Quan ja tenia Leto un retard de 9 dies , els seus dolors van commoure als déus , que van fer que naixés primer Artemisa per ajudar la seva mare en el part d’Apol · lo .
L’illa Ortigia va quedar fixada al fons amb 4 columnes , i va canviar el seu nom pel de Delos , que significa brillant ( per Apol·lo , déu de la llum ) . A més, la serp Pitó , filla de Gea , va perseguir Leto per matar-la, ja que el seu destí era que moriria a causa del part , però no ho va aconseguir i quatre dies després de néixer , Apol·lo va matar a la serp amb les seves fletxes . Perseguits per Hera , Leto , Artemisa i Apol·lo arribar a un estany , i , quan anava la mare a donar de beure als seus fills , uns pagesos , instigats per Hera, van remoure l’aigua i la van enterbolir amb el fang . Zeus els va castigar convertint-los en granotes. .
Leto era una deessa, de la qual es va enamorar Zeus. Aquest la va fecundar. Va patir la persecució d’Hera, i per això no trobava cap terra que la volgués acollir els darrers dies de la seua gestació. Finalment, arribà a l’illa d’Ortígia o Delos. Allà va tenir els seus bessons i va ser venerada en temps posteriors, juntament amb els seus fills.
Després del part, els perills no van cessar, però Apol·lo i Àrtemis van protegir la seva mare de serps, gegants i altres perills.
Jo crec que mai una mare ha passat tants perills per culpa d’una esposa gelosa…
Aurèlia Cotta fou la dona de Gai Juli Cèsar, i mare de Juli Cèsar i de dues filles més. Els seus antecedents familiars no són prou clars, però podria ser filla de Marc Aureli Cotta i de Rutília, i mig germana dels cònsols Gai Cotta (75 aC i 64 aC), Luci Cotta (65 aC) i Marc Aureli Cotta (74 aEC). Va morir el 54 aC quan el seu fill, que sempre la va tractar amb molta consideració, era a la Gàl·lia.
Aurèlia es va casar amb el pretor, Gai Juli Cèsar, fill del senador pedarius, Gai Juli Cèsar, (l’avi de Juli Cèsar el dictador) i Màrcia, descendent d’Anc Marci, el quart dels set Reis de Roma. El seu espòs va morir en campanya en el 85 a. C.,
En aqusta estatua podem veure a Leto amb els seus fills, ella va ser maleida per Hera, i per aixo no trobava lloc per tenir als seus fills
Leto(Λητώ) va ser mare amb Zeus dels bessons Apol·lo i Àrtemis.
Hera va perseguir a Leto i va aconseguir que ningú l’acollís per poder parir als seus bessons, però finalment va poguer donar a llum a l’illa d’Ortígia o també anomenada Delos. Hera va impedir el naixement d’Artemis i Apol·lo amb l’ajuda de la deessa dels parts, Ilitia, però finalment no va funcionar i va nèixer Àrtemis per ajudar a la seva mare amb el part d’Apol·lo.
La filla de Gea, la serp pitó, també va ajudar a Hera a perseguir a Leto per matar-la, ja que el seu destí era morir a causa del part. Al cap de 4 dies Apol·lo va matar a la serp amb les seves fletxes.
Apol·lo i Àrtemis van ser uns grans defensors de la seva mare Leto, tot això va succeir perquè Hera estava gelosa per l’enamorament de Zeus cap a Leto.
Vale!
Salve!
Aquesta imatge representa Latona una jove que es va quedar embarassada de Zeus . Hera , la seva gelosa dona , va prohibir a Leto donar a llum en qualsevol lloc en el qual brillés el sol llavors obligada a vagar pel món a la recerca d’un lloc en el qual poder donar a llum . Per poder escapar més fàcilment , Zeus l’havia convertit en guatlla , però no va poder alliberar- se dels seus perseguidors . Finalment va arribar a una illa errant , de Delos , on Posidó , per burlar-se de Hera , va construir una enorme volta que permetria complir la condició imposada per la dona del gran déu . Allà, Leto va recobrar la seva antiga forma i es va disposar per tenir els seus fills .
Tots els déus excepte Hera , van assistir al part , inclosa Ilitia , deessa dels naixements , que no volia col · laborar, però que finalment va acceptar a canvi d’importants regals . Leto , va donar a llum dos bessons , que després es convertirien en importants déus olímpics . Primer va néixer Artemisa , ajudant ella mateixa al naixement del seu germà Apol · lo.
vale!
Salve!
En la mitologia grega, Leto va ser mare amb Zeus dels bessons Apol · lo i Artemisa. En la mitologia romana el seu equivalent, com a mare de Febus i Diana, és Latona.
Zeus, es va enamorar de Leto, i la va deixar embarassada dels bessons. Hera va perseguir a Leto i va aconseguir que ningú la acollís, exepte a l’illa Ortigia, que estava deserta. Hera va tractar d’impedir el naixement prohibint de la seva filla Ilitia, deessa dels parts, per tal de que no l’atengués. Quan Leto ja tenia un retard de 9 dies, van commoure els seus dolors als déus, que van fer que naixés primer Artemisa per ajudar la seva mare en el part d’Apol · lo.
Valete!
Salve!
Leto va ser una deessa filla de Ceos i de Febe, de la qual Zeus es va enamorar, i van tindre dos fills, Apol·lo i Àrtemis. Durant el seu període d’embaràs, Leto va tindre que fugir a l’illa de Delos a causa d’Hera qui la volia matar, però al no aconseguir-ho, va fer que Leto no fos ajudada per la deessa dels parts, cosa que va retrassar el seu part. En el moment del part, el destí de Leto era morir però no ho va fer i com a consequència, Pitó i Hera van voler matar-la sense aconseguir-ho ja que els fills de Leto la van protegir durant tots els atacs.
Salve!
En la mitologia grega, Leto (en grec antic Λητώ Leto, en dòric Lato, ‘l’oblit’) és una filla dels titans Ceo i Febe i, en el panteó olímpic, mare amb Zeus dels bessons Apol · lo i Artemisa. En la mitologia romana el seu equivalent, com a mare de Febus i Diana, és Latona. Amb la seva germana Asteria, va ser venerada com deessa de la nit i alternativament de la llum del dia.
Va ser condemnada a una fugida perpètua pel seu rival Juno. Un dia, quan arribava al sud de l’actual Turquia, es va acostar a un llac per saciar la seva set. Els pagesos del lloc hi van impedir i, furiosa, els va llançar un malefici que els convertiria en granotes
Salve!
Leto va tenir dos fills bessons de Zeus, aquets van ser Àrtemis i Apol.lo.
Hera perseguia a Leto i va intentar impedir el naixement dels dos nens, prohibint que la seva filla Ilitia l’ atengués . Uns dies després de la data en la qie els bessons havien de neixér Leto sentia un gran dolor que va commoure als déus , que van fer que naixés primer Artemisa per ajudar la seva mare en el part d’Apol · lo .
L’illa Ortigia va quedar al fons de 4 columnes , i va canviar el seu nom pel de Delos , que significa brillant ( per Apol·lo , déu de la llum ) . A més, la serp Pitó , filla de Gea , va perseguir Leto per matar-la, ja que el seu destí era que moriria a causa del part , però no ho va aconseguir i quatre dies després de néixer , Apol·lo va matar a la serp amb les seves fletxes . Perseguits per Hera , Leto , Artemisa i Apol·lo arribar a un estany , i , quan anava la mare a donar de beure als seus fills , uns pagesos , instigats per Hera, van remoure l’aigua i la van enterbolir amb el fang . Zeus els va castigar convertint-los en granotes. .
Salve!
Leto era una deessa, de la què es va enamorar Zeus i la va deixar embarassada dels bessons Apol·lo i Àrtemis. Hera va perseguir a Leto i va aconseguir que ningú la acollís, exepte a l’illa Ortigia, que estava deserta. Hera va tractar d’impedir el naixement prohibint de la seva filla Ilitia, deessa dels parts, per tal de que no l’atengués. Quan Leto ja tenia un retard de 9 dies, van commoure els seus dolors als déus, que van fer que naixés primer Artemisa per ajudar la seva mare en el part d’Apol · lo.
Vale!
Bonum Diem!
En la mitologia grega, Leto va ser mare amb Zeus dels bessons Apol · lo i Artemisa. En la mitologia romana el seu equivalent, com a mare de Febus i Diana, és Latona. Amb la seva germana Asteria, va ser venerada com deessa de la nit i alternativament de la llum del dia.
Va ser condemnada a una fugida perpètua pel seu rival Juno. Un dia, quan arribava al sud de l’actual Turquia, es va acostar a un llac per saciar la seva set. Els pagesos del lloc hi van impedir i, furiosa, els va llançar un malefici que els convertiria en granotes
Valee!
Leto era una deessa, filla de Ceos i de Febe.
Zeus es va enamorar de Leto i van tenir a dos bessons:Apol·lo i Artemis. Hera la va maleir per això i no trobaven cap lloc on poguessin tenir a les criatures, fins que va arribar a Delos i va tenir els dos bessons. Així que Delos era on hi havia l’oracle dedicat a Apol·lo.
També la van defensar de les burles de Níobe, esposa d’Anfión, amb el qual havia tingut 7 fills i 7 filles, i es burlava de Leto per la seva escassa descendència. Níobe fou castigada a veure morir a tots els seus fills excepte Cloris.
XI—V—MMXV
No coneixia aquest artista, però la seva escultura és molt maca! Casi puc sentir la ternura amb la que la dea Leto mira als seus fills… Leto, filla de Ceos i Febe, té una historia d’amor de la qual surten dos personatges ben importants per a l’historia de la mitologia: de l’amor entre Zeus i Leto van nèixer Apol·lo i Artemis. Ho sabieu? Perquè jo no i no m’ho esperava!
Pel que sé, al quedar-se Leto embarassada, a Hera li va envair una gelosia terrible que va fer que castigués a la pobre Leto prohibint que tingués fills. Com a conseqüència, Leto deambulaba, buscant un lloc on pogués tenir als seus fills. Algunes versions diuen que Leto va trobar un lloc a una petita illa deshabitada anomenada Ortigia on va poder tenir a Apol·lo i Artemisa (que pels que no ho sabieu era la deesa de la cacera). D’altres afirmen que la maledicció de Leto era que no podia tenir fills en cap lloc on els rajos solars poguessin acariciar les seves pells. Amb tot, Zeus va manà a Bóreas que s’emportés a Leto davant de Posidó, que va fabricar-li una boveda amb les oles del mar per poder resguardar-se del sol.
Salve!
Bonum diem,
S’ah de dir, primer de tot, que l’escultura es maquísima.
Leto, que és filla de Ceos i Febe, va tenir un amor molt important, amb Zeus, i d’aquesta parella van sortir dos personatges mitològics molt importants: Apol·lo i Artemis. Quan Leto es va quedar embarassada, Hera va començar a estar gelosa i va castigar a Leta, no podría tenir fills. Va buscar en llocs per tenir fills.
Hi han diverses teories del final.
Salve!
Bonum diem!
Trobo que es pur art, art de veritat, aquesta obra em transmet ternura, passió, i amor, és magnifica, m’encanta l’art. Leto era filla de Ceos i Febe, té una historia d’amor amb Zeus, per el qual s’enamora, i tenen dos fills: Apol·lo i Artemis. Hera li va envair una gelosia terrible que va fer que castigués a la pobre Leto prohibint que tingués fills. En la mitologia romana el seu equivalent, com a mare de Febus i Diana, és Latona.
Quan Leto ja tenia un retard de 9 dies, van commoure els seus dolors als déus, que van fer que naixés primer Artemisa per ajudar la seva mare en el part d’Apol · lo.
Vale!
Salve !
Leto és la deessa del sol, també coneguda com Latona, filla de la titànide Febe i del tità Ceo i mare de Àrtemis.
Era una de les moltes amants de Zeus, qui per temor a la gelosia d’Hera, va bandejar a Leto quan estava a punt de donar a llum. Aquesta va arribar a Delos on va ser tractada amb hospitalitat i en aquest moment van sorgir quatre grans columnes del fons del mar per sostenir l’illa, que quedo ancorada per sempre.
Vale..
Bonum diem!
Aquesta es una escultura molt bonica! Es transmet l’amor que els te la mare només amb la ”mirada”.
Latona era la mare de Febus i Diana. En la mitologia grega, Leto va ser mare amb Zeus dels bessons Apol · lo i Artemisa. Amb la seva germana Asteria, va ser venerada com deessa de la nit i alternativament de la llum del dia.
Va ser condemnada a una fugida perpètua pel seu rival Juno. Un dia, quan arribava al sud de l’actual Turquia, es va acostar a un llac per saciar la seva set. Els pagesos del lloc hi van impedir i, furiosa, els va llançar un malefici que els convertiria en granotes
Salve!
Salve!
Leto era una deessa, filla de Ceo i Febe. Zeus es va enamorar d’ella i la va deixar embarassada dels bessons Apol·lo i Artemisa. Els seus equivalents romans són Latona, Febo i Diana.
La gelosa esposa de Zeus, Hera, va prohibir-li el part, fent que ella busqués un lloc per a poder parir-los, finalment va trobar la illa deserta de Ortigia. Dies després de sortir de compte la pobre Leto es retorçava de dolor, cosa que va portar als deus a tenir compassió d’ella i a deixar-la tenir als seus fills.
Vale!
Salve!
Aquesta obra em transmet tendressa i amor, és increible, m’encanta l’art.
Leto era filla de Ceos i Febe, s’enamora de Zaus i té amb ell dos fills: Apol·lo i Artemis. Hera va prohibir tenir fills a Leto per pura envega. En la mitologia romana el seu equivalent, com a mare de Febus i Diana, és Latona.
Quan Leto portava un retràs de 9 dies, els seu dolor va commounre als deus, que van fer que naixés primer Artemisa per ajudar la seva mare en el part d’Apol · lo.
Vale!
Salve!
Leto, era la filla de Ceos i Febe, va tenir un amor molt important, amb Zeus, i d’aquesta parella van sortir dos personatges mitològics molt importants: Apol·lo i Artemis. Quan Leto es va quedar embarassada, Hera va començar a estar gelosa i va castigar a Leto, no podría tenir fills. Va buscar en llocs per tenir fills. Hi han moltes teories de com va acabar allò.
Vale!
Bonum Diem¡¡
En la mitología griega, Leto fue madre con Zeus de los gemelos Apolo y Artemisa. En la mitología romana su equivalente , como madre de Febo y Diana, es Latona . Con su hermana Asteria , fue venerada como diosa de la noche y alternativamente de la luz del día.
Fue condenada a una fuga perpetua por su rival Juno. Un día, cuando llegaba al sur de la actual Turquía, se acercó a un lago para saciar su sed . Los campesinos del lugar lo impidieron y , furiosa, les lanzó una maldición que los convertiría en ranas.
Gran obra de un gran escultor.
Bonum diem
Leto és la deessa del sol també coneguda com Latona, filla de la titànide Febe i del tità Ceo i mare de Àrtemis. Era una de les moltes amants de Zeus, va bandejar a Leto quan estava a punt de donar a llum. Aquesta va arribar a Delos on va ser tractada amb hospitalitat i en aquest moment van sorgir quatre grans columnes del fons del mar .
Bonum diem,
Leto, que és filla de Ceos i Febe, va tenir un amor molt important, amb Zeus, i d’aquesta parella van sortir dos personatges mitològics molt importants: Apol·lo i Artemis. Quan Leto es va quedar embarassada, Hera va començar a estar gelosa i va castigar a Leta, no podría tenir fills. Va buscar en llocs per tenir fills.
Hi han diverses teories del final.
Salve!
Bonnum Diem!
Leto era una deesa que es va enamorar de zeus i van tenir a dos personatges mitologics molt important apol·lo i Artemisa. Hera al veure que era mare i tant feliç va posar-se molt gelosa, la va maleïr i la va bandejar just avans de donar a llum, ella al veure que es retardava ja 9 dies va demanar ajuda als deus, aquests la van ajudar i primer va tenir a Artemisa i després a Apol·lo.
Salve!
Leto, en la mitología grega, va ser la mare de dos bessons Apol.lo i Artemis, amb Zeus. Quan Leto es va quedar embarassada, Hera li va castigar a Zeus deixan-li sense poder tindre més fills.
Va ser condenada a una fuga perpetua per el seu rival Juno.Un día es va apropar a un llac per beure. Els camperols del lloc li van impedir i ella molt enfadada els hi va llençar una maldició que els va convertir tots en granotes.
Bonum diem!
Leto va ser una deessa filla de Ceos i de Febe. Zeus el deu és va enamorar d’ella , i la va deixar embarassada , quan la seva esposaa la deessa Hera es va enfadar va intentar idear un pla perquè el fill de Leto no nesques , primer la va voler segrestar , després li va dir a Leto que no podia tenir al seu fill en terra , però a Leto se li va acudir anar a parir a l’illa flotant de Delos , la qual no es estava prohibida, allà va néixer el seu fill però també la seva germana bessona Artemisa.
Vale!
Bonum diem!
L’escultura representa el mite de Letos o Letona mb els seus dos fills bessons, Artemisa (deesa de la caça) i Apol·lo (déu del Sol, la música i moltes coses més).
Leto fou fecundada per Zeus. Hera (dea del matrimoni), la gelosa dona de Zeus, dictà que ningú li donés lloc per a donar a llum els seus fills i la perseguí. Finalment, aconseguí parir a l’illa de Delos. Artemisa fou la primera en néixer i ajudà a Apol·lo a néixer després.
Penso que Leto representa també el paper d’una mare forta que no es dóna per vençuda i lluita per donar la vida als seus olímpics bessons.
Salve!
Leto, va ser la mare dels bessons Apol.lo i Artemis, amb Zeus. Quan Leto es va quedar embarassada, Hera li va castigar a Zeus deixan-li sense poder tindre més fills.
Va ser condenada a una fuga perpetua per el seu rival Juno.Un día es va apropar a un llac per beure. Els camperols del lloc li van impedir i ella molt enfadada els hi va llençar una maldició que els va convertir tots en granotes.
Vale!
Salve!
Leto, va ser la mare de dels bessons Apol.lo i Artemis, amb Zeus. Quan Leto es va quedar embarassada, Hera va castigar a Zeus deixan-li sense poder tindre fills.
Va ser condenada a una fuga perpetua per el seu rival Juno.Un día es va apropar a un llac per beure. Els camperols del lloc li van impedir i ella molt enfadada els hi va llençar una maldició que els va convertir tots en granotes.
Vale!
Bonum diem!
Leto és la mare d’Apolo i Artemisa (Zeus) i filla de Ceo i Febe.
Quan Leto es va quedar embarassada, Hera, l’esposa de Zeus, va sentir gels d’ella i per castiar-la va prohibir que Leto pogués donar a llum a qualsevol lloc de la Terra. Com a conseqüència, Leto anava buscant un lloc que estigués fora de la cólera de Hera per tenir als seus fills.
Finalment va poder donar a llum als seus fills a l’illa de Delos.
Crec que Leto és un exemple clar d’una mare forta i valenta ja que va lluitar sense fi per poder portar a la vida als seus fills bessons.
In proximum!
Avee
Leto, junt amb Zeus, era la mare d’Apol·lo i Artemis. Hera castigà a Zeus fent-li estèril, i aquesta va ser condenada a fugar-se perquè era perseguida per Juno. Un dia s’acosta a beure del llac i els camperols li impediren, i aquesta, els convertí en granotes.
Salvee
Ave!
L’escultura que tenim adalt de l’article representa el mite de Leto amb els seus dos fills Artemisa i Apol·lo, els dos eren bessons.
Leto es va quedar embaraçada de Zeus.Hera la dona de Zeus, es va posar gelos, i com a castig per a Leto, va ordenar que ningú li donés lloc per a donar a llum els seus fills . Però finalment, Leto aconseguí parir a l’illa de Delos. .
Leto, com Cornelia en el seu mite, represente el paper d’una mare forta que estima als seus fills.
In proximum!
Bonum Diem!
Leto va ser una deessa que se’n va enamorar de Zeus i van tenir dos fills mitològics molt importants, Apol·lo i Artemisa. Hera es va posar gelosa de Leto ja que vivia un moment molt feliç, així que la va maleïr abans de donar a llum, quan va veure que passaven 9 dies i no donava a llum, va demanar ajuda als déus i la van ajudar. I va tenir per fi a Artemisa i a Apol·lo.
Ave!
Pingback: Dia de la mare. Com veien les mares els grecs i els romans? | Aracne fila i fila
Bonumdiem!
Leto era filla de Ceos i Febe, s’enamora de Zaus i té amb ell dos fills: Apol·lo i Artemis. Hera va prohibir tenir fills a Leto per pura envega. En la mitologia romana el seu equivalent, com a mare de Febus i Diana, és Latona.
Quan Leto portava un retràs de 9 dies, els seu dolor va commounre als deus, que van fer que naixés primer Artemisa per ajudar la seva mare en el part d’Apol · lo.
Vale!
Bonum diem!!
L’escultura representa el mite de Leto amb els seus dos fills Artemisa i Apol·lo, els dos eren bessons.
Leto va ser creada per Zeus. Hera, la gelosa dona de Zeus, va dir que ningú li donés lloc per a donar a llum els seus fills . Finalment, va aconseguir donar a llum a l’illa de Delos. Artemisa va ser la primera en néixer i va ajudar a Apol·lo a néixer després.
Penso que Leto representa també el paper d’una mare forta que no es dóna per vençuda i lluita per donar la vida als seus bessons.
Vale!
Salve!
Leto era una deesa que es va enamorar de Zeus i van tenir fills, dos personatges mitologics molt importants Apol·lo i Artemisa. Hera al veure que era tant feliç va posar-se molt gelosa, la va perseguir i volia impedir que donés a llum. Però ella al final aconseguí parir a l’illa de Delos. Artemisa fou la primera en néixer i ajudà a Apol·lo a néixer després.
Crec que Leto és una mare forta i valenta ja que va lluitar sense fi per poder portar a la vida als seus fills.
Vale!
Bonum diem!
Leto era una deessa, de la qual es va enamorar Zeus. Aquest la va fecundar. Va patir la persecució d’Hera, i per això no trobava cap terra que la volgués acollir els darrers dies de la seua gestació. Finalment, arribà a l’illa d’Ortígia o Delos. Allà va tenir els seus bessons i va ser venerada en temps posteriors, juntament amb els seus fills.
Després del part, els perills no van cessar, però Apol·lo i Àrtemis van protegir la seva mare de serps, gegants i altres perills.
Salve 😀
Slave!
Leto era una deesa que va ser la mare d’Artemisa i d’Apol·lo, juntament amb Zeus; el seu pare. Va donar a llum a l’illa de Delos. Leta va ser sempre perseguida però els seus fills la van protegir sempre.
In Proximum!
Salve!
Leto era una deesa de la mitologia grega, de la qual Zeus es va enamorar, Zeus la va deixar embarazada. Va patir la persecució d’Hera, i per aixó no trobava cap terra que volgués acollir els darrers dies de la seva gestació, al cap d’un temps va arribar a l’illa d’Ortiga, allà va tindre els seus fills.
Els seus fills la van protegir durant molt de temps.
In proximum!
Salve!
Crec que les mares no cal que siguin com Letos, ja que, no cal passar per tots els moments que va passar ella per tenir els seus bessons salvats, se que hi ha moments durs, però mai caldría passar per això.
Bonum diem!
Leto va ser una deessa, de què es va enamorar Zeus i la va deixar embarassada dels bessons Apol·lo i Àrtemis. Hera, la gelosa dona de Zeus, va perseguir a Leto i va aconseguir que ningú l’acollís, excepte a l’illa Ortigia, que estava deserta. Hera va tractar d’impedir el naixement prohibint de la seva filla Ilitia, deessa dels parts, per tal que no l’atengués.
Hera va perseguir a Leto i va aconseguir que ningú l’acollís, excepte a l’illa Ortigia, que estava deserta.
Finalment, va arribà i allà va tenir els seus bessons i va ser venerada en temps posteriors, juntament amb els seus fills.
Després del part, Apol·lo i Àrtemis van protegir la seva mare dels perills, de serps, gegants i altres perills.
Bonum diem!
Leto va ser una deesa filla dels titans Ceos i de la seva germana Febe i germana d’Astèria. Mare dels bessons Apol·lo i Àrtemis, juntament amb Zeus. Els romans l’anomenaven Latona, per influència de la divinitat etrusca Letun.
L’escultura de William Henry Rinehart representa a la dea Leto i els seus fills. Leto és la mare d’Apol·lo i Artemisa (de Zeus). Ella és de la primera generació divina, filla de Ceo i Febe, tots dos titans.
El mite diu que quan Leto va quedar embarassada, Hera va sentir gelosia d’ella i per castigar-la va prohibir que Leto pogués donar a llum. Com a conseqüència, ella va estar buscant un lloc que estigués fora de la còlera d’Hera per tenir als seus fills. Després de molt caminar, Leto va trobar asil en una illa, Ortigia, entre els déus on va poder tenir als seus dos fills.
D’acord amb altres interpretacions, la maledicció d’Hera va ser que Leto no podia parir en cap lloc on arribessin els rajos del sol. Doncs Zeus va ordenar a Bóreas que portés a Leto davant Posidó, qui va fabricar una volta amb les ones del mar per sobre de l’illa i Leto va poder tenir els seus fills.
Però la ira d’Hera era inesgotable i Leto es va veure obligada a fugir a la terra dels ‘Hiperbóreos’, transformada en lloba. És a causa d’això que Apol·lo rebia l’epítet de ‘Licógens’ que vol dir fill de llop.
Leto, a l’igual que Cornèlia en el seu mite, simbolitza una mare que lluita i ho dóna tot pels seus fills.
Ave!
Leto fou una deesa que va patir molt per tenir als seus bessons, fills de Zeus. Per això, les mares no han de fer de Leto ja que tenir un fill no significa passar-ho malament, sinó gaudir en tot moment d’ells.
Salve!
Lés un personatge de la mitologia grega, filla dels titans Ceos i la seva germana Febe i germana d’Astèria. Segons algunes fonts, va néixer a l’illa de Kos, segons altres a Delos. En la genealogia olímpica, Zeus és el pare dels seus bessons, Apol·lo i Àrtemis, anomenats els Letoides, que Leto va concebir amb Zeus abans que aquest es casés amb Hera.
Leto va lluitar sempre pels seus fills, i això, amb tots els problemes que va tenir, la fa una mare honorable. Es diu que les mares no volen ser com ella per això, perque va passar-ho malament.
Salve,
Leto és una deesa dela mitologia grega, filla dels titans Ceos i de la seva germana Febe i germana d’Astèria.
Zeus es va enamorar d’ella i la vadeixar envarassada, coneguda com a mare dels bessons Apol·lo i Àrtemis