Dalí + Disney = “Destino”: la genialitat en l’inexorable pas del temps i l’incert esdevenidor

El Teatre-Museu Dalí de Figueres rescata les fantasies animades de dos genis, Dalí i Disney, en la gestació de la pel·lícula «Destino», de 1946, genial barreja dels dibuixos plens de personalitat de Disney i l’imaginari surrealista i oníric dalinià. La font d’inspiració és la cançó mexicana “Destino”, d’Armando Domínguez, la lletra de la qual confegeix tot l’argument de la pel·lícula.

Destino pretén explicar mitjançant els dibuixos animats l’inexorable pas del temps mentre esperem que el destí faci la seva en les nostres vides. La consciència d’un destí inexorable i indefugible esdevenidor estava, com bé sabeu, fortament arrelada a l’esperit grec. A Destino la història d’amor entre una ballarina i un jugador de beisbol/déu Cronos és el fil conductor a través del qual ens mostra les múltiples peripècies abans que l’esdevenidor s’imposi. Quins referents clàssics hi trobeu? Com concebien grecs i romans el pas del temps i el destí? Quins mots encara avui utilitzem? Què us sembla aquesta genial producció de dos genis que el destí va fer que es trobessin? Què n’opineu de les metamorfosis que hi tenen lloc? Què podríeu dir del destí de Dalí amb Destino? Us agradaria conèixer l’incert esdevenidor?…

La pel·lícula original, d’entre sis i vuit minuts, havia de formar part d’un “package film”, però “Destino” el 1946 per manca de pressupost o bé pel conflicte de la Segona Guerra Mundial o no es va acabar o sols es va rodar una seqüència experimental de quinze segons. Finalment, el 2003 es reprèn el projecte i Destino esdevé una realitat gràcies a l’entusiasme de Roy Disney que va crear el curtmetratge a partir del material que se conservava en els estudis Disney i a la Fundació Dalí. Tot i que Disney té la majoria dels dibuixos, la Fundació Gala-Salvador Dalí conserva diversos esboços i croquis per a les imatges de la pel·lícula, principalment estudis preparatoris fets a llapis i tinta sobre paper vegetal, provinents dels quaderns en què Dalí dibuixava i tornava a dibuixar les imatges que tenia al cap.

No ens hem de perdre, doncs, aquesta meravellosa exposició Dalí + Disney = Destino que es podrà veure fins el diumenge 8 de maig de 2011 a la Sala dels dibuixos del Teatre Museu Dalí de Figueres. A la mostra es projecta el curtmetratge, i s’hi exposen 27 peces: 1 oli, 1 aquarel·la, 15 dibuixos preparatoris, –10 inèdits–, i 9 fotografies de Dalí en el procés creatiu d’aquest material, del matrimoni Disney a Portlligat el 1957, i dels Dalí a Burbank (Califòrnia).

ABC

Per altra banda, sortirà en Blu-ray, ben aviat als EUA i al febrer a la resta de món, “Fantasia” i “Fantasia 2000” que inclourà Destino i un documental sobre la seva creació. Mentrestant a Aracne fila i fila podeu visitar l’apunt L’Olimp de Fantasia i comentar els referents clàssics que hi trobeu.

3 thoughts on “Dalí + Disney = “Destino”: la genialitat en l’inexorable pas del temps i l’incert esdevenidor

  1. Chaima Anza

    Salve Lida!
    M’agradat molt el video del geni Ali en disney. Segur que si estigues viu Ali es posari molt content de disney que ha fet amb les seves obres i de nosaltres .
    M’encanten molt les obres del geni Ali,es un dels meus favorits artistes.
    Vale!

  2. Cristina Álvarez Barraca

    Χαιρε!!

    M’ha semblant molt interessant aquest apunt. Està molt bé que avui en dia es barreji una cosa tant antiga com és la mitologia grega, amb un art com són les obres de Dalí i juntament això amb Disney. Així la gent, i sobretot els nens poden gaudir i a la vegada informar-se, aprendre inconcientment.
    És una història molt bonica la que s’explica, i la lletra de la cançó Destino és molt maca també. La cançó explica la relació que tenen una ballarina i un jugador de baseball.
    Feia temps que un article no m’agradava tant, felicitats!

  3. cledesma06

    Usuaris del lloc

    Em sembla una genialitat!! Dalí i Disney junts, no ho hagués dit mai. Fan molt bon equip tots dos.
    Sí, el destí té una forta atracció per a l’ésser humà i sempre l’ha tingut al llarg del temps. I el temps també, perquè de certa forma van lligats.
    Algunes paraules, millor dit llatinismes, que trobem relacionats amb aquests termes són:
    *O TEMPORA, O MORES! – (CICERÓ). “Oh temps! Oh costums!” és un vocatiu que s’utilitza per a criticar els costums del moment i fer al·lusió als millors costums d’una altra època.
    *TEMPUS FUGIT IRREPARABILE – (VIRGILI). surt d’aquest vers més llarg “Sed fugit interea, fugit irreparabile tempus, singula dum capti circumvectamur amore.” que es tradueix per: “Però mentrestant fuig, fuig irreparable el temps, mentre ens demorem atrapats per l’amor cap als detalls…”
    *PRIMA IN TEMPORA PRIMA IN IURE – llatinisme que significa “primer en temps, primer en dret”.
    *VERITAS FILIA TEMPORIS – llatinisme el qual ens diu “la veritat és filla del temps”, per a recordar-nos que, tard o d’hora, la veritat surt a la llum.

    Del curtmetratge en sí puc dir que de les metamorfosis la que més m’ha agradat ha estat la transformació de l’ombra de la campana al terra en un vestit. Els referents clàssics que he trobat han estat: tota aquesta gent convertida en pedra per… Medusa?? Pot ser, pot ser… jaja. I també l’al·lusió al mite de Píram i Tisbe quan apareix aquest mur entre ells.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *