Què n’opineu? Què en sabeu del nostre calendari? És perfecte? Al bloc Hortus Hesperidum hi trobareu moltíssima informació i molt interessant!
En un principi, l’any romà era lunar i constava de deu mesos. El rei Numa Pompili hi afegí els mesos de gener (Ianuarius) i de febrer (Februarius). Els romans comptaven els anys a partir de la fundació de Roma (753 aC) Ab urbe condita: AUC, de l’expulsió dels reis (509 aC), post reges exactos, o pel nom dels cònsols, ja que cada any canviaven (v.g. Cicerone et Antonio consulibus). El Cristianisme va imposar com a referència la data del naixement de Crist, fórmula que encara utilitzem avui.
Va ser Juli Cèsar que va instituir l’any de 365 dies i dotze mesos i el calendari va esdevenir solar:
Hinc ad ordinandum rei publicae statum fastos correxit iam pridem uitio pontificum per intercalandi licentiam adeo turbatos, ut neque messium feriae aestate neque uindemiarum autumno conpeterent; annumque ad cursum solis accommodauit, ut trecentorum sexaginta quinque dierum esset et intercalario mense sublato unus dies quarto quoque anno intercalaretur.
Suetonius, De vita Caesarum Liber I, XL.
Després va dirigir els seus esforços a organitzar la situació de la República. Va reformar el calendari, que des de feia molt de temps havia estat capgirat per culpa de la llicència que tenien el pontífex d’intercarlar-hi mesos, fins al punt que ni les festes de la sega coincidien amb l’estiu ni les de la verema amb la tardor. Va adequar l’any al curs del sol, de forma que tingués tres-cents seixanta-cinc dies, pel sistema de suprimir el mes intercalat i d’afegir-hi un dia de cada quatre. Suetoni, Vida dels dotze cèsars, I (Juli Cèsar)
L’any 46 aC l’astrònom Sosígenes va adaptar el calendari i aquest calendari julià és pràcticament el que tenim avui, llevat d’alguns petits retocs que es portaren a terme al segle XVI per ordre del papa Gregori XIII.
El nostre mot any prové del llatí annus, del qual deriven aniversari, anual, bienni, trienni, sexenni, mil·lenni, perenne, anoll, antany, enguany, annals…
El mot calendari (calendarium) prové del llatí calenda, que era el llibre de comptes en què els prestamistes anotaven els noms dels seus deutors i les sumes que devien. L’interès de les sumes deixades es pagava per les Kalendae, el primer dia de cada mes. Sabeu quin és l’origen del nom dels nostres dotze mesos de l’any?
-
Gener pel déu Janus, déu de les portes.
-
Febrer en honor a Februa o festes de purificació. Les Lupercàlies incloïen ritus de purificació i fertilitat.
-
Març en honor a Mart, déu de la guerra.
-
Abril, d’origen incert, potser per aperire, en llatí “obrir”, tot fent referència al floriment de les plantes per primavera; o pel nom etrusc de la dea Afrodita, Apru.
-
Maig en honor a la dea Maia, mare de Mercuri.
-
Juny en honor a Juno, esposa de Júpiter i deessa del matrimoni.
-
Juliol en honor de Juli Cèsar. Quan l’any començava el març (època activa des del punt de vista militar, agrícola i polític)rebia el nom de Quintilis però hi va haver una rebel·lió el 154 aC a Hispània i el cònsol va haver de prendre posició del seu càrrec el primer de gener en comptes de l’1 de març, a partir de llavors l’any va començar el gener però els mesos a partir de setembre van mantenir el seu nom original, derivat del numeral ordinal.
-
Agost per l’emperador August. Es va canviar Sextilis per agost.
-
Septembre de september.
-
Octubre d’october.
-
Novembre de november.
-
Desembre de december.
El mes es dividia en tres dates fonamentals ja que els romans no utilitzaven com nosaltres la numeració de l’1 al 31: Kalendas (el dia 1 de mes), Nonas (que era el 5 i en els mesos de març, maig, juliol i octubre el dia 7) i Idus (que era el dia 13, excepte en els mesos abans indicats que era el 15). Eren molt supersticiosos i consideraven de mal auguri l’endemà de les tres dates fixes, eren els dies atri “dies negres”.
Cada quatre anys s’afegeix un altre dia al 24 de febrer (dia sisè abans de les Kalendas de març), d’aquí ve el mot bisext, bis sextum “el sis repetit”. Val a recordar que en l’any primitiu romà el febrer era l’últim mes de l’any, la qual cosa explica que sigui el que es diferenciï dels altres en el nombre de dies, i al qual se n’afegeix un els anys bisexts.
Com s’indica la data en llatí? Els romans posaven el dia de les calendes, nones o idus en ablatiu seguit del nom del mes en genitiu o bé en forma adjectiva (Kalendis Ianuarii o bé Ianuariis per indicar l’1 de gener). El dia anterior o l’endemà amb pridie o postridie més la data i el mes en acusatiu (Pridie nonas Martias per indicar el dia abans de les nones de març: el 6 de març o Postridie Nonas Martias ” L’endemà de les nones de març”: 8 de març.
Per indicar qualsevol altra data, comptaven els dies que faltaven per arribar a les calendes, nones o idus i posaven l’expressió ante diem més el numeral corresponent: ante diem V Nonas Martias.
en dades concretes l’ablatiu: Kalendis, Nonis, Idibus.
En un primer moment no coneixien la setmana (del llatí septimana a partir de septem “set”) però a partir de la segona meitat de l’època imperial van dividir el mes en setmanes, que tenien set dies que era el temps que hi havia entre els dies de mercat. Els dies rebien un nom dedicat a una divinitat (dies Lunae, dies Martis, dies Mercurii, dies Iovis, dies Veneris, dies Saturni, dies Solis). Per influència del Cristianisme el dies Saturni va esdevenir dies Sabbatum (de sabbat, el setè dia de la setmana hebrea i dia de festa per als jueus i el dies Solis per dies Dominicus “dia del Senyor”. Del nom llatí de cada dia han derivat els noms corresponents en moltes llengües actuals.
Els romans dividien el dia i la nit en espais que variaven segons les estacions, perquè consideraven dia l’espai entre l’alba i la posta de sol, i nit, la resta. Per tant, a l’estiu les hores del dia eren més llargues que a l’hivern, i a l’hivern a l’inversa. Aquest temps de llum el dividien en dotze hores horae. L’hora sexta coincidia sempre amb el migdia (hora que coincidia amb la màxima calor i l’hora de dinar, la migdiada també se’n diu per això sesta) i el temps s’expresava, com encara ara, si era ante meridiem (a.p.) o post meridiem (p.m.).
El dia estava dividit en quatre parts: hora prima (de les 6 a les 9 del matí), hora tertia (de les 9 a les 12), hora sexta (que coincidia amb el migdia solar) i hora nona (de les 3 a les 6). En el llenguatge infantil encara es parla d’anar a fer nones.
La nit es dividia en: prima vigilia (de les 6 de la tarda a les 9), secunda vigilia (de les 9 a les 12), tertia vigilia (de les 12 a les 3 de la matinada, començava sempre a les dotze i coincidia amb la mitja nit media nox) i quarta vigilia (de les 3 a les 6).
Un altre cop ens adonem que som ben romans! Ara ja esteu en condicions per traduir el següent text en comentari o en el vostre Fil Moodle corresponent. Per cert, escriviu en llatí la data en què em deixeu el comentari.
[youtube]https://youtu.be/ydJQX1fAIjM[/youtube]
Vid. Antologia de textos llatins amb traducció sobre el calendari romà
estem en el 2018 segons els astres ,perque es van equivocar en 6 o 7 anys en el neixament de jesus.
Em sembla be aquest video encara que crec que per molt o estudiem i mirem mai sabrem segur si jesus va neixer 4 o 8 anys abans o despres..
També trobo una tonteria el horari que tenien ells perquè dividir el dia en parts i la nit, trobo que ara es molt millor.
Lo de la semana crec que a sigut necessari que la posin perque en un mes un mes es molt general i la semana mes específica
Ave!
Gracias a este video no se en que año estamos,y puede ser que no estemos en 2010,pero a eso creo que a todo el mundo le da igual.
Recordo això dels deu mesos de ja fa temps. Quan era més petita em van ensenyar s’on venien els noms actuals d’alguns mesos, com:
Setembre (set)
Octubre (oct- de vuit)
Novembre (Nou)
i Desembre (deu).
Em va agradar tant que ho he recordat fins ara!
Vale!
La classificació dels anys sempre ha estat per interessos polítics o religiosos. A mi ja m’està bé el sistema actual i canviar-lo seria un gran esforç en tots els aspectes( hauriem de canviar totes les dates senyalades dels llibres i oblidar totes les dates)
El que estaria bé de debò és contar-los desde el primer any, llavors, segons els científics seriem als voltans de l’any 4.650.000.000
Quin embolic ens faríem! Joel, com veus impera l’arbitrarietat, per això els musulmans o xinesos actuals estan en un altre any.
Ave!
Traducció(fins diapositiva 6/7):
L’any és el temps en que el sol fa el seu recorregut a través de l’òrbita del zodíac.
En els primers temps , els romans van dividir l’any en deu mesos de trenta-u i trenta dies:
Març, abril, maig, juny, juliol, agost, setembre, octubre, novembre i desembre.
L’any començava amb el més de març a més desembre era el dècim i últim més de l’any.
Els romans van ampliar el número de mesos a dotze i van afegir els mesos de gener i febrer als altres deu.
D’aquesta manera l’any tenia tres-cents seixanta-cinc dies.
Hola Margalida,
he estat mirant el text i em sembla bastant complicat, al meng per mi.
Hi han moltes paraules com per exepmle : undetriginta que no trobo en ningun lloc.
He buscat per separat em dona que : triginta és XXX->treinta, pero llavros undi significa “on” (where).
He pogut traduir la primera frase pero no se si está bé:
-L’any és el temps en el qual pel cercle zodiac, termina la seva carrera.
:), espero que estigui bé, anque sé que probablement no ho estigui.
Ave Lida! aquí dejo la traducción sobre el calendario romano, que por cierto es un tema muy interesante!
1: Los tiempos se adecuaban junto con el sol en el transcurso del zodiaco.
2: En un primer momento en Roma el año eran 10 meses y los meses 30 días.
3:Marzo, Abril,Mayo, Junio,Julio,Agosto,Septiembre,Octubre,Noviembre y Diciembre.
4:A principios de Marzo ( capiebat) además Diciembre el décimo día era el siguiente año.
6: El año constaba de 365 días.
7: Julio Cesar estableció que el año tuviera doce meses y 365 días.
8: Augusto emperador romano introdució Julio y Agosto.
( he hecho lo que he podido :S)
vale!
Ave!:)
Hed traduït el power point, la veritat es que m’ha costat una mica.
Anys, mesos i dies
L’any és el temps en el que el Sol fa el seu curs de l’órbita.En els primers temps Romans, van dividir l’any en deu mesos: Març, Abril, Maig, Juny, Juliol, Agost, Septembre, Octubre, Novembre i Decembre.
L’any começa amb el mes de març i acaba amb el mes de Decembre.
Els núumeros dels dies de l’any es van ampliar en 12 mesos, els mesos que va afegir van ser el Gener i el Febrer. I d’aquesta manera en un any per poc que sigui,hi va haver 356 dies.
Va ser Juli Cèsar, que va establir en el pontífex de l’any 365 dies i dotze mesos.
L’emperador August, va possar nom als mesos de Juliol i Agost.
I en honor d’ Octavi Cèsar va opossar nom de Juliol i Agost.
Les estacions de l’any síon 4: Estiu, primavera, tardor i hivern. Els dies no estan només netre astres en l’espai sinó que també en astres fins en el temps.
Els dies de nit es posen davant. El Romans divideixen els dies i les nits en dotze hores.
vale!
Ave!
Està molt bé el vídeo, ho explica força bé tot i que quan parlar de l’error m’he fet un embolic i he hagut de tornar a mirar-ho.
Guau, en realitat sí que seria complicat comptar els anys des de ben bé l’inici com diu Joel! jaja. És que 4.000 milions d’anys… També estaria bé que tots anéssim a la mateix ja que cada cultura va a la seva: els xinesos per una part, els jueus per altre, els musulmans d’altre, els cristians per l’altre…
Aquí va un fragment de traducció:
“Anys, mesos i dies”
Diapositiva 5: “L’any començava al març i el desembre era el desè i l’últim mes de l’any”.
Diapositiva 6: “Els romans van ampliar el número de mesos de l’any a dotze a l’afegir els mesos de Gener i Febrer”.
Diapositiva 7: ·”Però l’any només tenia tres-cents cinquanta-cinc dies”.
Espero que estigui bé!
Vale
Salve!
Aquí deixo la meva traducció de “Anys, mesos i dies”:
L’any és el temps que tarda el sol per recorrer la seva òrbita zodiaca
En el primer periode romà es va dividir l’any en deu mesos de 29 o bé 30 dies.
Maig, abril, març, juny, juliol, agost, septembre, octubre, novembre i desembre.
L’any començava el mes de març y el desembre era el dessè i últim mes de l’any.
Els romans varen ampliar els seu numero de mesos a dotze, van afegir als seus deu mesos jener i febrer.
Així que els anys tenien 355 dies.
Gaius, Juli Cesar pontífex màxim va establir els dotze mesos y 365 dies de l’any.
L’emperador August va prestar el seu nom per als mesos Quintilis i Sextilis.
Valee! 😀
Aue Lida!
La traduccio del text:
Anys, mesos i dies.
Els anys son el temps en el que el sol orbita i dona la volta.
En els primers temps el romans tenian nomes deu mesos.
març, abril, maig, juny, juliol, agost, septembre, octubre i desembre.
El anys començaba en el març i el desembre era el ultim més de l’any.
Els romans van amplair a dotze mesos van ampliar amb altres deu mesos amb gener i febrer.
Els anys estaben composats per tresent cincuanta cinc dies.
L’emperador Juli cesar va fixar un maxim de dotze mesos que constaban de trecents seixanta cinc dies.
L’emperador Agust, va cambiar els noms dels mesos quintilis i sextilis en honor de Cesar Octavi per Juliol i Agost.
Les cuatre estacions son: primavera, estiu, tardor i hivern.
Els dies es guiaben per el sol s’allargava segons la durada del sol.
Les nit romanes tenien dotze hores.
Les dues ultimes frases crec que estan malament, i segur que algunes mès.
Vale!
Margalida,he ffet la traducció de tres pàgines més ja que les dues primeres les tinc traduides pero tins el full a la taquilla del institut.
Comenso aquí:
L’any es dividia en deu mesos:
Març, abril, maig, juny, juliol, agost, septembre, octubre, novembre i desembre.
L’any s¡iniciava al Març i acabava al desembre que era el dècim i l’últim mes de l’any.
Vaig comentr ahir a dia:
a. d. VII Kal. Feb.
Salve!
1- Anys, mesos i dies
2- Els anys és el temps que tarda el sol per recorrer la seva òrbita zodiacal
3- En la primera temporada romana tenien deu mesos
4- març, abril, maig, juny, juliol, agost, septembre, octubre i desembre
5- L’any comença el mes de març i acaba en el mes de Decembre
6- Els romans van augmentar a dotze mesos ampliant els deu mesos amb gener i febrer
7- Els anys estaven composats per 355 dies
8- Pontífex màxim Juli cesar va fixar un màxim de dotze mesos que hi havien trecents seixanta cinc dies
9/10- L’emperador August va nominar els mesos quintilis i sextilis en honor de Cesar Octavi
11- Les quatre estacions de l’any son: primavera, estiu, tardor i hivern
12- Els dies es guien segons la durada del sol
13- Les nits romanes tenien 12 hores
TRADUCCIÓ
Anys, messos i dies
L’any és el temps pel qual el sol fa el seu recorregut per l’òrbita del zodíac. En els primers temps, els romans van dividir l’any en deu mesos de vint-i-nou i trenta dies.
Març, Abril, Maig, Juny, Quintil, Sextil, Septembre, Octubre, Novembre i Desembre.
L’any s’iniciava al Març i el Desembre era el desé i últim mes de l’any. Els Romans van ampliar el nombre de mesos de l’any fins a dotze i van afegir als altres deu mesos, Gener i Febrer. Però d’aquesta mabera, l’any només tenia tres-cents cinquanta cinc dies.
Gai Juli Cèsar, pontífex màxim, va establir l’any de dotze mesos i de tres-cents seixanta-cinc dies.
Sent August emperador, els romans van canviar el nom dels mesos cinqué i sisé i en honor de Cèsar Octavi van imposar els noms de Juliol i Agost a aquests mesos.
Les estacions de l’any són quatre, primavera, estiu, tardor i hivern.
El dia no és sols l’espai de temps entre dues sortides de sol sinó també el temps des de la sortida fins a la posta de sol.
El dia s’oposa a la nit. Els romans van dividir el dia i le nit en dotze hores.
M’estic animant a traduir en Llatí, ho trobo divertit al igual que escriure! A veure si els demés també s’animen i entre tots millorem!!!!
Això espero, Anna!
Ave lida!!!
Traducció:
1.L’any és el temps que el sol fa per l’orbita zodiacal.
2.El principi el Romans can dividir el any en 10 mesos.
3.Març,Abril,Maig Juny,Juliol,Agost,Setembre,Octubre,Nobembre i Desembre.Abans l’any comensaba per Març.
4.Els Romans van ampliar els numeros fins al dotze al afegir Gener i Febrer.
5.L’any tenia 355 dies.
6.Gai Juli Cèsar pontífex maxím va establir el any en 12 mesos i en 365 dies.
7.Sent August emperador va cambiar el nom dels mesos quintil y sixtil en honor de cesar Octavi.
8.Les quatre estacions són: primavera,estiu,tardor i hivern.
9.Els dies es guien segons la durada del sol.
10.Les nits romanes tenien 12 hores.
Hola!
Aquest article o trobo interesant jo estic d’acord que es molt millor la nit i el dia com son ara .
La semana es millor, que tot el mes es molt pesat ,la semana pasa molt mes rápid i no et dones conte ja estas començant un altre mes ja que es van equivocar en el naixement de Jesus en 7 o 8 anys quina confusio .
Traducció:
1- Anys, mesos i dies
2- L’any és el temps que triga el sol a recòrrer tota l’òrbita zodiacal.
3- En els primers temps, els romans van dividir l’any en deu mesos, i aquests en vint-i-nou dies.
4- Març, abril, maig, juny, quintil, sixtil septembre, octubre, novembre i desembre.
5- L’any començava al mes de març, i el desembre era el desé i últim mes.
6- Els romans van ampliar els mesos de l’any fins a dotze, afegint als altres deu els mesos de gener i febrer.
7- Però l’any només tenia tres-cents cinquanta-cinc dies.
8- Juli Cèsar, pontífex màximm, va establir l’any amb dotze mesos i tres-cents seixanta-cinc dies.
9- Sent August emperador, els romans van canviar els noms del cinquè i sisè mes…
10- … i l’honor de Cèsar Octavi va ser la causa de que els noms dels mesos de juliol i agost s’imposesin.
11- Les estacions de l’any són quatre: primavera, estiu, tardor i hivern.
12- El dia només és l’espai de temps entre dos sols sinó també des del neixament fins al ocàs del sol.
13- El dia s’oposa a la nit. Els romans van dividir el dia i la nit en dotze hores.
Al vostre Fil Moodle de llatí hi trobareu la nota corresponent a aquesta traducció. Crec que hauríeu de prestar més atenció a l’ortografia i, de ben segur, la nota apujaria. Lina, recorda que la llengua vehicular del nostre institut és el català i encara que et costi l’has d’intentar utilitzar.
Per cert, només l’Anna ha deixat la data en llatí. Molt bé, noia.
Salvete!
Ahir varem estar treballant i fent la traducció de: “Annus, menses et dies”, i per culpa d’un error meu, se’m va borrar i no vaig poder-ho dir a classe, però per a compensar-ho aquí deixo les traduccions:
1-L’any és el temps durant el qual el Sol acaba el seu recorregut pel cercle del zodíac.
2-En els primers temps, els romans van dividir l’any en deu mesos en 29 o 30 dies.
3-Març, abril, maig, juny, cinquè, sisè, setembre, octubre, novembre i desembre.
4- L’any s’iniciava a partir del mes març i el desembre era el desè i l’últim mes de març.
5-Els romans varen ampliar el número dels mesos de l’any fins a dotze i varen afegir als altres deu mesos gener i febrer.
6- Però d’aquesta forma l’any tenia només 355 dies.
7- Juli Cèsar, pontífex màximm, va establir dotze mesos i l’any de 365 dies
8- En temps d’August emperador, els romans, van cambiar els noms dels mesos cinquè i sisè.
9- I van imposar els noms dels mesos juliol i agost en honor a Cèsar i Octavi.
10- Les estacions de l’any són quatre: primavera, estiu, tardor i hivern.
11-
12- El dia s’oposa a la nit. Els romans varen dividir el dia i la nit en dotze hores.
Així m’agrada, Cristina! Què li ha passat a la diapositiva onze?
Ave Lida!
Jo també et deixo la meva traducció treballada ahir a classe:
1-L’any és el temps durant el qual el Sol acaba el seu recorregut per l’òrbita del zodíac.
2-En els primers temps, els romans van dividir l’any en deu mesos de 29 o 30 dies.
3-Març, abril, maig, juny, cinquè, sisè, setembre, octubre, novembre i desembre.
4- L’any s’iniciava a partir del mes març i el desembre era el desè i l’últim mes de març.
5-Els romans van ampliar el número dels mesos de l’any fins a dotze afegint gener i febrer als altres deu mesos.
6- Però d’aquesta forma l’any tenia només 355 dies.
7- Juli Cèsar, pontífex màximm, va establir dotze mesos i l’any de 365 dies
8- En temps d’August emperador, els romans, van cambiar els noms dels mesos cinquè i sisè.
9- I van imposar els noms dels mesos juliol i agost en honor a Cèsar i Octavi.
10- Les estacions de l’any són quatre: primavera, estiu, tardor i hivern.
11-El dia no només és l’espai de temps entre dos sols, també des del neixament fins al ocàs del sol.
12- El dia s’oposa a la nit. Els romans varen dividir el dia i la nit en dotze hores.
Ave!
Aqui deixo la meva traducció.
1-.L’any és el temps durant el sol te el seu recorregut per l’orbita.
2-.En els primers temps els romans van dividir-ne l’any en deu mesos de 29 i 30 dies.
3-.Març, Abril, Maig, Juny, Cinquè, Sisè, Setembre, Octubre, Novembre i Desembre.
4-. L’any s’iniciava a partir del mes març i el desembre era el desè i l’últim mes de l’any.
5-.Els romans van ampliar el número dels mesos de l’any fins a dotze afegint gener i febrer als altres deu mesos.
6-. Però d’aquesta forma l’any només tenia tres cents cincuanta-cinc dies.
7-. Juli Cèsar,el pontífex màxim va establir el calendari de dotze mesos i l’any de 365 dies
8-. En temps d’August emperador, els romans, van cambiar els noms dels mesos cinquè i sisè.
9-. I van imposar els noms dels mesos juliol i agost en honor a Cèsar i Octavi.
10-. Les estacions de l’any són quatre: primavera,estío o estiu, tardor i hivern.
11-.El dia no només és l’espai de temps entre dos sols, també des del neixement fins a la caiguda del sol.
12-. El dia s’oposa a la nit. Els romans varen dividir el dia i la nit en dotze hores.
Ave a tothom especialment a la Lida!
Aqui deixo la meva traducció de d’Annus, menses et dies, espero que estigui bé!
1.L’any es el temps durant el qual el Sol acaba el seu recorregut pel el cercle del zodíac.
2.En els primers temps, els romans van dividir l’any en deu mesos en vint-i-nou o trenta dies.
3.Març, abril, maig, juny, cinquè, sisè, setembre, octubre, novembre i desembre.
4.L’any s’iniciava a partir del mes de març i el desembre era el desè i l’últim mes de març.
5.Els romans varen ampliar el nombre de mesos de l’any fins a dotze i varen afegir als altres deu mesos gener i febrer.
6.Però d’aquesta forma l’any tenia trecent-cinquanta-cinc dies.
7. Gai Juli Cèsar, màxim pontifer, va establir dotze mesos i l’any de trecent-sixanta-cinc dies.
8.En temps d’August emperador, els romans, van camviar els noms dels mesos cinquè i sisè.
9.I van posar els noms dels mesos juliol i agost en honor a Cèsar i Octavi.
10.Les estacions de l’any són quatre: primavera, estiu, tardor i hivern.
11.El dia no nomès es l’espai del temps, sinò des de el naixament fins a l’ocasió del sol.
12.El dia s’oposa a la nit , els romans van dividir el dia i la nit en dotze hores.
Vale ;)!
Ups! Jajaja m’acabo de donar compte que la onzena diapositiva la tenia més abaix perquè no l’havia acabat del tot! Te la deixo aquí:
11- El dia no només és l’espai de temps entre dos sols, també des del naixement fins a la caiguda del sol.
El calendari de la fi del món, a “Quèquicom”
http://www.tv3.cat/actualitat/473280/El-calendari-de-la-fi-del-mon-a-Quequicom
També aneu a Aracne fila i fila.
Trobareu més indicacions en el comentari.
Salve! Doncs pel que s’explica aquí abans el calendari constava de deu mesos, fins que Juli Cèsar va fer el calendari dels dotze, afegint el mes de Juliol en honor seu i el d’agost en honor a l’emperador Augustus. Totes les religions es basen en una data concreta per començar a contar els anys. Els cristians contem a partir del naixement de Crist, els romans comptaven a partir de la fundació de la ciutat de Roma. Els noms dels mesos de l’any alguns com juny, Març o Maig provenen de déus latres com juliol i agost d’emperadors.
Com he llegit aquí, bans l’any romà fós lunar i constés de deu mesos. Després Juli César va canviar el calendari i va instituir l’any de 365 dies que comptava de dotze mesos i el calendari era solar. A més Juli César va posar dos mesos nous: juliol, en nom seu i agost en nom del emperador Augustus. Alguns noms dels mesos venen en honor als déus romans. Març ve en honor a Mart o Abril ve en honor d’Afrodita.
Andrea, Irina, no sabia que Juli Cèsar fos tan visionari! Voleu dir que va posar el nom ell al juliol i fins i tot a l’agost. Com podia saber que August seria emperador?
Salve! Quin error més gran! No va ser Juli cèsar el que va posar el nom a l’origen dels mesos juliol i agost. El mes de juliol es va posar en el seu honor i el mes d’agost en honor d’Octavi August posteriorment.
Valete!
salve!
m’he fet un embolic! Juli César no va ser qui va posar els noms dels mesos que hi ha avui (juliol i agost), sinó que li van posar en honor seu, igual que l’emperador August.
L’any és el temps en el què el Sol fa el seu curs per l’orbita zodiacal.
En els primer temps els romans es van dividir l’any en deu mesos de vint-i-nou o de trenta dies.
Març,Abril,Maig,Juny.Quintil,Sextil,Setembre,Octubre,Novembre i Decembre.
L’any començava a partir del mes de Març(CCL)Martio menses(és una aposició amb Menses) i el Decembra era el desé i últim mes de l’any.
Els romans van ampliar el numero dels mesos de l’any fins a dotze i van afegir els altres deus mesos de Gener i de Febrer.lanuarium Februarumque(CD)i meses addiderunt(CRV).
Però així doncs la’ny tenia tres-cent cinquanta cinc dies.
Galius Juli Cesàr “pontifex maximus”(aposició) va establir l’any de dotze mesos i tres-cent seixanta dies.
Quan l’emerador Agust mana va canviar els noms dels emsos Quintilis i Sextis.
Les estacions de l’any són quatre: primavera, estiu, tardor i hivern.
El dia no nomès es l’espai del temps, sinò des de el naixament fins a l’ocasió del sol.
El dia s’oposa a la nit , els romans van dividir el dia i la nit en dotze hores.
En honor de Cesàr Octavi van anomenar els mesos Juliol i AGOST
En homor de Cesàr Octavi van anomenar els mesos Juliol i Agost.
LA TRADUCCIÓ DE LES TRES ÚLTIMES PÀGINES:
11- Les quatre estacions de l’any són: primavera, estiu, tardor i hivern
12- Els dies son guiats segons la durada del sol
13- Les nits romanes tenen 12 hores
L’any és el temps en el què el Sol fa el seu curs per l’orbita zodiacal.
En els primer temps els romans es van dividir l’any en deu mesos de vint-i-nou o de trenta dies.
Març,Abril,Maig,Juny.Quintil,Sextil,Setembre,Octubre,Novembre i Decembre.
L’any començava a partir del mes de Març(CCL)Martio menses(és una aposició amb Menses) i el Decembra era el desé i últim mes de l’any.
Els romans van ampliar el numero dels mesos de l’any fins a dotze i van afegir els altres deus mesos de Gener i de Febrer.lanuarium Februarumque(CD)i meses addiderunt(CRV).
Però així doncs la’ny tenia tres-cent cinquanta cinc dies.
Galius Juli Cesàr “pontifex maximus”(aposició) va establir l’any de dotze mesos i tres-cent seixanta dies.
Quan l’emerador Agust mana va canviar els noms dels emsos Quintilis i Sextis.
Les estacions de l’any són quatre: primavera, estiu, tardor i hivern.
En homor de Cesàr Octavi van anomenar els mesos Juliol i Agost.
El dia no nomès es l’espai del temps, sinò des de el naixament fins a l’ocàs del sol.
El dia s’oposa a la nit , els romans van dividir el dia i la nit en dotze hores.
Salve!!
Aquí deixo la meva correció de la traducció:
Any, mesos i dies.
1- L’any és el temps en què el Sol fa el seu recorregut per l’òrbita zodiacal.
2- Em els primers temps els romans van dividir l’any en deu mesos de vint-i-nou o trenta dies.
3- Març, abril, maig, quintil, sextil, setembre, octubre, novembre, desembre.
4- L’any comença a partir del mes de març i el desembre era el desè i últim mes de març.
5- Els romans van ampliar el número de mesos de l’any fins a dotze i van afegir als altres deu mesos gener i febrer.
6- Així doncs l’any d’aquesta manera 355 dies.
7- Gai Juli Cèsar, potífex màxim va establir l’any de dotze mesos i 365 dies.
8- Quan August era emperador, els romans, van canviar els noms dels mesos quintil i sextil.
9- I van imposar els noms dels mesos juliol i agost en honor a Cèsar i Octavi.
10- Les estacions de l’any són quatre: primavera, estiu, tardor i hivern.
11- El dia només és l’espai de temps entre dos sols sinó també des del neixament fins a la posta del sol.
12- El dia s’oposa a la nit. Els romans van dividir el dia i la nit en dotze hores.
Vale!!
VERBS:
capiebat: Verb capio, 3era persona singular de l’imperfecte actiu de l’indicatiu.
Statuit: Verb statuo, 3era persona de singular del present de l’actiu.
Salve!
Diviserunt: Verb divido, 3era persona del plural perfecte actiu de l’indicatiu.
Habebat: Verb habeo, 3era persona singular de l’imperfect d’indicatiu actiu.
Mutaverunt:3era persona del plural perfecte actiu de l’indicatiu del verb muto.
ampliaverunt:3 era pers plural , perfecte actiu d’indicatiu del verb amplio.
addiderunt: 3era persona del plural perfecte actiu de l’indicatiu del verb addio.
imposuerunt: 3era persona del plural del perfecte actiu de l’indicatiu del verb impono.
Vale!
1-L’any és el temps en el que el Sol fa el seu curs de l’órbita.
2-En els primers temps Romans, van dividir l’any en deu mesos:
3-Març, Abril, Maig, Juny, Juliol, Agost, Septembre, Octubre, Novembre i Decembre.
4-L’any começa amb el mes de març i acaba amb el mes de Decembre.
5-Els números dels dies de l’any es van ampliar en dotze mesos, els mesos que va afegir van ser el Gener i el Febrer.
6-I d’aquesta manera en un any per poc que sigui,hi va haver 355 dies.
7-Va ser Gai Juli Cèsar, que va establir en el pontífex de l’any 365 dies i dotze mesos.
8-L’emperador August, va possar nom als mesos de Juliol i Agost.
9-I en honor d’ Octavi Cèsar va opossar nom de Juliol i Agost.
10-Les estacions de l’any són 4: Estiu, primavera, tardor i hivern. Els dies no estan només netre astres en l’espai sinó que també en astres fins en el temps.
11-Els dies de nit es posen davant. El Romans divideixen els dies i les nits en dotze hores.
Salve!
VERBS:
capiebat: Verb capio, 3era persona singular de l’imperfecte actiu de l’indicatiu.
Statuit: Verb statuo, 3era persona de singular del present de l’actiu.
Diviserunt: Verb divido, 3era persona del plural perfecte actiu de l’indicatiu.
Habebat: Verb habeo, 3era persona singular de l’imperfect d’indicatiu actiu.
Mutaverunt:3era persona del plural perfecte actiu de l’indicatiu del verb muto.
ampliaverunt:3 era pers plural , perfecte actiu d’indicatiu del verb amplio.
addiderunt: 3era persona del plural perfecte actiu de l’indicatiu del verb addio.
imposuerunt: 3era persona del plural del perfecte actiu de l’indicatiu del verb impono.
Vale!
Aquí hi son els verbs de les sis primeres diapositives!
EST: 3ra persona sing, verb suum: est, erat, erit, fuerat.
CONFITIT:3ra persona sing, verb conficio:confcet,confixit,confixerat.
DIVISERUNT: 3ra persona plural, verb divido: dividunt, divident,diviserant
CAPIEBAT:3a persona sing, verb capio: capit,capiet, cepit, capierat
ERAT: 3ra persona singular, verb suum: est, erat erir, fuerat.
AMPLIAVERUNT:3ra persona plural, verb amplio:ampliunt, aplient , amplierant.
Salve!!
Aquí deixo la morfologia. Pel que he vist no hi havia gaire varietat de verbs. Al final de la classe no l’havia acabat:
– Capiebat: (capio) 3a persona, singular, de l’imperfet d’indicatiu.
– Statuit: (statuo) 3a persona, singular, present actiu.
– Diviserunt: (divido) 3a persona, plural, perfet d’indicatiu.
– Habebat: (habeo), 3a persona, singular, imperfet d’indicatiu.
– Mutaverunt: (muto) 3a persona, plural, perfet d’indicatiu.
– Ampliaverunt: (amplio) 3a persona, plural, perfet d’indicatiu.
– Addiderunt: (addio) 3a persona, plural, perfet d’indicatiu.
– Imposuerunt: (impono )3a persona, plural, perfet d’indicatiu.
Tots són amb veu activa.
Vale!!
Salvete!
Bé, aquí deixo en comentari la meva feina sobre la morfologia dels verbs. No sé si tots estaran bé, encara em costa una mica, però he fet el que he pogut! Espero que entre tots, poguem completar la feina i així veure els errors comesos.
He de dir que aquesta feina, m’ha anat molt bé per a practicar la morfologia verbal, cosa que em va fantàsticament de cara l’examen! 🙂
Morfologia dels verbs:
–est 3a persona sing. del present d’indicatiu del verb sum, veu activa : erit, fuit, fuerat.
–conficit: 3a persona sing. del present d’indicatiu del verb conficio, veu activa: conficet, confixit, confixerat.
–diviserunt: 3a persona plur. del pretèrit perfet d’indicatiu del verb divido, veu activa: dividunt, -divident, diviserant.
–capiebat: 3a persona sing. del pretèrit imperfet d’indicatiu del verb capio, veu activa: capit, capiet, cepit, capierat.
–erat: 3a persona sing. del pretèrit imperfet d’indicatiu del verb sum, veu activa: est, erit, fuit, fuerat.
–ampliaverunt: 3a persona plur. del pretèrit perfet d’indicatiu del verb amplio, veu activa: ampliant,ampliabunt, ampliaverant.
–addierunt: 3a persona plur. del pretèrit perfet d’indicatiu del verb addo, veu activa: addit, addiet, addierat.
–habebat: 3a persona sing. del pretèrit imperfet d’indicatiu del verb habeo, veu activa: habet, habebit, habuit, habuerat.
–statuit: 3a persona sing. del pretèrit perfet d’indicatiu del verb statuo, veu activa: statuit, statuet, statuerat.
–mutaverunt: 3a persona plur. del pretèrit perfet d’indicatiu del verb muto</em, veu activa: mutant, mutabunt, mutaverant.
–imposuerunt: 3a persona plur. del pretèrit perfet del verb impono, veu activa: imposunt, imposuent, imposuerant.
–sunt: 3a persona plur. del present d’indicatiu del verb sum, veu activa: erunt, fuerunt, fuerant.
–opponit: 3a persona sing. del present d’indicatiu del verb oppono, veu activa: opponet, opposuit, opposuierat.
Valete!
Cris, crec que podries millorar el següent:
capierat???
addiet???
opposuierat???
Uxue, ara et falta escriure’ls en la resta de temps estudiats! Ivan i Eric, també. Per cert voleu dir que addio existeix?
Luis, veig que fas bastants errors tipogràfics. Et poden portar algun disgust. El pretèrit plusquamperfet es forma afegint al tema de perfet l’imperfet de sum. Revisa’t el comentari i millora’l.
Salve!
Els noms dels mesos de l’any es van posar en honor als deus: Març per Mart, Abril per Afrodita… Els mesos de juliol i agost en canvi, tenen el seu nom en honor a Juli Cesar i a l’emperador August.
Ho trobo alucinant! Podria ser perfectament l’argument d’una pel·lícula, que els governs decidissin avançar els 4 o 8 anys que hi ha d’error i que clar, canviarien les dates, no sabriem contar les edats i aquest parèntesis d’any quedarien buit en totes les memòries.
Ui! Crec que m’estic embolicant, però trobo al·lucinant com un error d’una persona pot canviar fins i tot el temps. I que aquest error repercutís durant tant de temps. A més a més és un error que es coneix però que no es rectifica, no ho sé, ho trobo al·lucinant.
Un dels articles que m’ha fet reflexionar més, de veritat!