Avui és Sant Josep, el dia del pare. Per què molts Joseps es diuen Pep o Pepe en castellà? Dues pistes té a veure amb Sant Josep, que no era el pare biològic de Jesús, i amb el llatí.
El Fil de les Clàssiques
per no perdre el fil a cultura clàssica, llatí i grec a l'Ins. de Premià de Mar
Doncs la veritat no en tinc ni idea! però aquest dia es el sant de la meva àvia Pepita, el meu besavi Pepito i el meu tiet Josep Maria, contant que també es l’aniversari de la meva mare!! hahaha un dia de celebració familiar, ja ens diràs la resposta de l’enigma.
Un petó i bones vacances!!
-aida-
buff ni idea:S..!
ens ho has de dir que ara ens has deixat am la intrigaaa!!
un petooo.
Holaa!! La primera p es de Pater la e ens ho has dit avui pero ja no ho recordo i la p se tampoc se que la paraula començava per pu pero no recordo res mes em sap greu per es significat es que es el que fa de pare pero que no ho es de veritat. Es refereix a Josep que no era el pare de Jesus pero feia de pare.
És pater putativus, pare adoptiu. Això dóna “Pepe”, agafant les dues inicials.
S’abrevia com “Pep” degut a que abans a Sant Pere se l’anomenava “Pater putativus” i s’abreviava així “PP”.
Diria que és això…
Una hipòtesi sobre l’origen de la paraula Pepe, proposa que en temps antics, quan es feia referencia a Sant Josep, se l’anomenava “Jesús Christi Pater Putativus”, que significa pare putatiu o suposat de Jesucrist. Es diu que els copistes van copiar primer JCPP i que després ho van reduir a PP, i d’aquí ve l’origen de la paraula castellana Pepe.
Ja ho he trobar =)!! La Sara anava en bon camí jeje. És Pater est Putativus i vol dir el pare té la patria potestat.
Ve de “Pater Putativus” que es el nom amb que es referien a Josep al nou testament
Perque ve de Pater putativus
Pobre Josep a part de que li van encolomar un fill que no era seu ara li diu pare putatiu que sona realment malament…
Tot i així gràcies a aquesta “putada” que va tenir que aguantar, actualmet tenim la pàtria potestat que ens permet que algú que ni sigui el pare o la mare de veitat es faci càrrec d’algú.
És per que San Josep era el pare putatiu de JESUS.. i per això deu ser,,,
KUIDAT
molt interessant, no ho sabia
L’origen vé de “pater putativus”(pare adoptiu), ja que Josep, marit de la verge Maria, no era realment el seu pare.
Agafem la primera lletra de cada una de les dues paraules (P i P), i en resulta la paraula Pepe.
Doncs jo creia que era una simple abreviació, perquè els noms s’assemblen bastant, però la veritat és que no en tenia ni idea…Mirant altres comentaris he descobert que ve de Pater Putativus, nom amb el que es referien a sant Josep.
Vale!
Salve!!
Sempre he tingut molta curiositat en saber perquè s’anomena Pep o Pepe als Joseps. He trobat uns quants possibles orígens, així que els poso aquí:
Hi ha una versió que explica que quan es llegia el nou testament, en referir-se a Sant Josep, el lector afegia ’’Pater Putativus’’. Això vol dir ‘’suposat pare’’ i s’afegia per aclarir que Josep no era realment el pare de Jesús. Temps després Pater Putativus es va simplificar amb PP (Pepe)
La segona versió que he trobat diu que Putativus, que vol dir ‘’el que pot ser considerat’’ prové de putare (pensar, considerar). Aquesta, era una expressió que s’incloïa en el fragment evangèlic corresponent a cada dia de la litúrgia, com una forma d’aclarir la personalitat de Sant Josep. Però la litúrgia estava en llatí, i molts dels fidels no entenien les expressions. Així, cada vegada que apareixia ‘’ Santus Iosephus P.P. Christi’’ el lector llegia ‘’ Santus Iosephus Pepe Christi’’. Per això es va identificar com a Pepe el segon nom de Josep.
Un altre possible orígen és la veu italiana del nom ‘’Giuseppe’’, que al passar-se al castellà va quedar com Pepe.
No se quina és la correcta, però són interessants. 🙂
Vale!
Pep sabe latín i el seu nom també!
Bon o bona profe i bons alumnes.
Les vostre respostes a l’afer del PP 😉
també serveixen per al meus alumnes (Cicles a l’Institut Caparrella de Lleida) nosaltres estem parlant de Viva la Pepa!
Quí és? Avui fa dos-cents anys, la senyora.
Salutacions,
Tere
Hola, Tere, i moltes gràcies per ser-vos útil amb aquest apunt de fa quatre anys! Viva la Pepa, doncs! És ben cert, el 19 de març de 1812! A veure si algun dels meus alumnes ho encerta!
Salutacions ben cordials des de Premià de Mar, el Maresme.
Salve!
“Pep” degut a que abans a Sant Pere se l’anomenava “Pater putativus” i s’abreviava així “PP”
Salve!!
Hi ha una versió que explica que quan es llegia el nou testament, en referir-se a Sant Josep, el lector afegia ’’Pater Putativus’’. Això vol dir ‘’suposat pare’’ i s’afegia per aclarir que Josep no era realment el pare de Jesús. Temps després Pater Putativus es va simplificar amb PP.
La segona versió que he trobat diu que Putativus, que vol dir ‘’el que pot ser considerat’’ prové de putare (pensar, considerar). Aquesta, era una expressió que s’incloïa en el fragment evangèlic corresponent a cada dia de la litúrgia, com una forma d’aclarir la personalitat de Sant Josep. Però la litúrgia estava en llatí, i molts dels fidels no entenien les expressions. Així, cada vegada que apareixia ‘’ Santus Iosephus P.P. Christi’’ el lector llegia ‘’ Santus Iosephus Pepe Christi’’. Per això es va identificar com a Pepe el segon nom de Josep.
vale! i felicitats a tots els peps i pares !!
ahir va ser el dia de sant josep
o pepe o pepito etc.. en castellá ve d’un origen llati josep no era el pare biologic de jesus pater putativus vol dir pare que es pot considerar el pare prove pater putativus es va posar iosephus pepe christi per aixo es va identificar com a pepe el segon nom
http://etimologias.dechile.net/?Pepe