Gràcies a l’amabilitat del professor i sotscoordinador de les PAU de llatí 2008 a Catalunya, Jordi Saura, teniu la relació de les pàgines web que us permetran buscar la informació que us cal per aprofundir en l’estudi de la Hispània romana.
Sebastià Giralt ens ofereix una valuosa informació i uns enllaços molt interessants per poder completar el tema de la Hispània romana (Tàrraco, Empúries romana, Ilerda, Emèrita Augusta, els aqüeductes: el de les Ferreres i el de Segòvia). He trobat a Els dies de Dèdal un mapa por poder localitzar els antics indrets romans a Hispània.
Són molt interessants els exercicis interactius que proposa Marià Betriu a Euphorvia.
Tampoc hem d’oblidar la informació (que ja us havia avançat a Camí de la selectivitat) de Sebastià Giralt a Labyrinthus i com a activitat d’aprenentatge i avaluació el Q.V. Hispània romana de Victòria Bescós.
També és molt interessant el vídeo Roma a Catalunya 19′:
Així com La Catalunya romana 13′:
[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=G9jiL4gL2ro[/youtube]
La petja romana:
Si voleu recordar Tàrraco, mireu aquest vídeo:
Canalhistoria ens ofereix aquest vídeo per conèixer Emèrita Augusta:
Hola!
He intentat entrar a la Q.V. Hispània romana, pero no em deixa…
Ho dic per avisar, perque potser hi ha algún problema amb l’enllaç, o nose…
Fins demà!
ei!!!
Per fi he trobat això de la Hispania Romana… m’ha costat! Ara que ja ho he trobat no sé on haig d’enviar el comentari que haig de fer de les restes arqueològiques de Clunia. Ho haig de portar a classe o haig de deixar un comentari aquí mateix?
El pots deixar aquí mateix, Gala. Seràs la primera!
CLVNIA
Les restes arqueològiques de Clunia estan situades a Peñalba de Castro, a 1023 m. d’altitud, al sud-est de Burgos. Aquesta ciutat antiga està dividida en dues zones, i formava part de la Gran via del Duero.
Elements destacables que s’han trobat en les excavacions de Clunia són: mosaics on predominen les tessel·les policromades, les composicions geomètriques i vegetals, també han trobat art major, escultura (amb elements ceràmics i industrials), relleus amb motius militars i un tressor compost per 20 peces.
La ciutat romana de Clunia es va fundar a causa de la necessitat dels romans de mantenir-se en un lloc fix mentre hi havia les revoltes per a la independència de Roma el 56 aC.
A més a més va esdevenir un centre administratiu de la Hispania tarragonense, ja que estava situada en una zona agrària molt bona, i en un punt estratègic des del punt de vista militar per a la romanització de Tarragona i Cantàbria.
La fi de la colònia de Clunia va ser conseqüència de la crisi del s. III, ja que els saquejos i les invasions dels francs i alemanys van fer de Clunia un lloc insegur.
Des del punt de vista monumental, en el centre de la meseta, les restes que podem trobar actualment són les d’un fòrum amb una gran superfície, al costat un mercat amb forma d’ampolla, i al voltant vivendes de gran interès. També hi han restes de conjunts termals dels arcs i del teatre romà on es conserven les grades.
Gala, has fet una bona síntesi de Clúnia;però per a les PAU caldria més informació sobre el teatre.
Margalida, com posu el comentari de Barcino? he fet lo de la subscripció però diu que m’he de descarregar noseque de wordspress o alguna cosa aixi :S
Ah! la del altre comentari sóc jo, el que passa que no se que ma fet, i encara em diu que no tinc autorització.
Aiiixx repeteixo que la dels altres comentaris sóc jo. Que dificil es aixo del blog…
Margalida, estic preparant l’apartat de Tàrraco i m’ha sorgit un dubte, he de parlar només de Tarraco o també dels monuments que hi a les rodalies, tant al llibre com a les planes web surten els de les rodalies, a les PAU també?
Marta, has de tractar també la torre dels Escipions, l’aqüeducte i l’arc.
Marta Molina, ja tens autorització però amb el correu que em vas passar. Si no et deixa, escriu aquí el comentari i dilluns ens ho mirem juntes.
Bé Margalida, doncs t’ho passo per aqui i quan pugui penjar-ho jo hi posar-li fotus ja ho faré jo a http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2008/03/15/barcino/ .
BARCINO
Barcino va ser fundada al denominat Mons Taber, una petita elevació vora el mar amb molt bona defensa. la via de comunicació més important era la Via Augusta, que ens dirigia capa Barcelona.
L’Inici de la vida a la ciutat és situa entre els anys XV i X aC. com a conseqüència de les reformes territorials i administratives ordenades per August. El nom complet d’aquesta ciutat va ser: “Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino” i els seus habitants eren coneguts com “Barcelonins o Faventins”.
L’estat jurídic de la ciutat va sr el de colonia. Així que Barcelona té més de 2.000 anys de historia.
Les ciutats romanes estaben molt ben planificades i la seva construcció havia d’obeir uns plànols detallats i precissos.
A les vies d’entrada és trobaven els espais funeraris constituits per monuments de diferents mesures i tipus, alineats paral·lelament al camí.
L’aigua és canalitzava a partir de fonts o rius situats a la vora de la ciutat, mitjançant una construcció que ajudava a salvar els desnivells, així que van invertar l’aqüeducte. Aquest permetia que l’aigua arribés a la ciutat i s’emmagatzemés o és distribués per les fonts públiques, les indústries i cases particulars.
En el cas de Barcelona coneixem l’existència de dos aqüeductes que són visibles en la base de la muralla que és troba més propera a la Catedral. Un d’ells es canalitzava pel carrer dels Arcs i l’altre s’ha trobat part del seu recorregut al carrer Duran i Basa a la part posterior de l’edifici.
Hola! Aquí hi ha un dels que jo havia de buscar: L’aqüeducte de Segovia.
Nose si està gaire bé, ni si he posat tot allò que cal saber. Però algu es algu…
Aqüeducte de Segovia:
Aquest aqüeducte és la obra d’ingenyeria civil romana d’Espanya. Té molta importància històrica, estètica i monumental, ja que produeix un gran impacte visual a tots aquells que la visiten. També té valor arqueològic i també funcional, perque no fa gaire, seguia sent d’utilitat. A més, ha donat pas a un nucli urbà situat al seu voltant, cosa que fa que no sigui una peça de museu millor o pitjor conservat, sino una part important de la ciutat de Segovia.
Els estudis i l’exploració d’aquest aqüeducte va començar l’any 1992.
Actualment, s’han pogut observar un seguit de deterioaments medioambientals en aquest aqüeducte, a causa de l’acció d’algunes aus o plantes; l’acció de la humitat, les gelades o forts canvis climàtics; i la conseqüència de les accions de l’home.
Es planteja una restauració del monument històric per tal de conservar-la millor.
Aquest aqüeducte és la obra d’ingenyeria civil romana més important d’Espanya.
(m’he deixat el: “més important…”!!)
Fins demà!!
TÀRRACO
La van fundar els Escipions en plena segona guerra púnica. El 218 aC els romans van crear un campament militar a Tàrraco, els motius pels quals van escollir aquesta ciutat van ser dos: pel port de mar i pel turó rocós, aquest va ser reconvertit en un recinte envoltat per muralles per protegir la ciutat.
Amb aquesta construcció va desenvolupar-se la ciutat i va afavorir la conquesta del centre de la Península.
L’any 45 aC, Juli Cèsar va concedir un estatut de colònia de dret romà. El nom complet de Tàrraco era Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco.
El 27 aC, va ser declarada per August com a “capital de l’Hispània Citerior”
Els moments més esplendorosos de Tàrraco és van viure fins al segle III aC, a partir d’aquest segle la ciutat va començar a retrocedir en molts aspectes degut a la crisis general que vivia l’imperi.
Molts dels monuments més importants estan construïts durant aquesta etapa, i els més destacats són:
– Muralla romana: envoltava tota la ciutat i que estava reforçada per tres torres, que és coneixien com: Minerva, Cabiscol i Arquebisbe.
– Circ: on es feien les curses de carros.
– Amfiteatre: situat a fora de l’emmurallat de la ciutat. A l’arena hi ha construïda una basílica degut a que l’any 259 dC es cremà viu al bisbe de la ciutat.
– Fòrum: la ciutat tenia dos fòrums, el de la colònia i el provincial.
– Teatre: situat a prop del port, conservat amb les tres parts més importants: cavea, orchestra i scaena.
No tots els monuments més destacats estan dins la ciutat sinó que també hi ha grans monuments situats a les rodalies de Tàrraco:
– Aqüeducte romà o Pont del Diable: servia per proporcionar tota l’aigua necessària a la ciutat.
– Arc de Berà: construït amb pedres típiques de la zona, constituït per dues pilastres i un entaulament amb una dedicatòria.
– Torre dels Escipions: monument funerari fet en pedra amb relleus amb la figura d’Atis (la divinitat del culte funerari), és desconeix si té relació amb la família dels Escipions.
– Vil•la romana dels Munts: destaquen les seves restes arquitectòniques i les escultures, mosaics i capitells.
– Mausoleu de Centelles: és una sala circular amb una cúpula decorada amb diferents mosaics sobre la caçera, les quatre estacions…
M’ha quedat una mica llarg, però és bastant complicat resumir-ho. Després ja penjaré l’escrit que em falta.
Lida! a la web d’enllaç de Vic, només fa referència a un temple i l’explicació és bastant curta. no sé si hi ha més monuments a resaltar, ja buscaré més informació.
de moment:
VIC (temple)
el temple romà es troba situat a la part alta de la ciutat i va ser construit durant el s.II, el segle d’or de l’imperi. No es va descobrir fins l’any 1882.
El pòrtic columnat s’aixeca sobre un podium, al qual s’hi accedeix per una escalitana frontal. Les columnes eren llises, amb capitells corintis. Tota la cel.la és coronada per un entaulament jònic. El temple romà de Vic fou reconstruit a finals del segle XIX.
El més significatiu, Berta, és el temple. Ja està bé.
Aquesta és la informació que he trobat sobre l’origen romà de Lleó, una gran ciutat per cert:)!
L’arribada a Lleó de la Legió VI Victrix el segle 15 a.C i posteriorment (l’any 75 d.C) la de la Legió VII Germina , va fer que en aquesta ciutat es trobés l’únic campament legionari a Hispània. La primera legió va ser fundada per August, per lluitar contra el seu enemic Marc Antoni. Normalment, aquestes legions s’utilitzaven per combatre contra els emperadors enemics, i així poder ocupar el seu lloc. La segona legió vas ser fundada per Galba per donar suport al seu aixecament contra Neró.
Aquestes dues legions van esdevenir els primers pobladors de Lleó. Van establir els seus campaments a la mateixa província.
La raó principal de la presència de la Legió VI Victrix va ser les feines d’administració que s’havien de dur a terme i el control de les explotacions d’or (aquesta última sobretot). Amb l’arribada de la segona legió, es va consolidar la zona civil propera al campament militar. L’assentament de la Legió VI Victrix i el posterior, el de la Legió VII Germina, situat sobre l’anterior, constitueixen l’origen de l’actual ciutat de Lleó.
Actualment, el 10 de juny es celebra a Lleó events relatius a la Legió VII i a l’origen romà de la ciutat de Lleó. Aquest origen és avui dia un dels principals valor artístics i culturals de la ciutat.
Aquesta és la meva explicació sobre les Mèdules, situada a la meravellosa ciutat de Lleó jajaja.
Està situada a la comarca natural del Bierzo. Aquest lloc va permetre als romans crear la major explotació aurífera de l’imperi. Eren terres al·luvials amb or disseminat, abundant aigua amb molta pendent per produir força hidràulica i suaus pendents cap al riu Sil per propiciar els desguassos.
Pot ser que August fos qui ordenés l’explotació d’aquesta riquesa.
Les notícies més detallades provenen de Plini, que era el Procurador de la Citerior. A partir de l’any 73, l’explotació es va intensificar, i es va donar el nom de Procurador d’Astúries i Galícia. Les mines d’or eren directament explotades per l’Estat i administrades per aquest procurador.
Les explotacions de les Mèdules van començar a frenar-se a començaments del segle III. Diuen que van ser abandonades, potser per esgotament de la producció, per falta de mà d’obra o per la crisi que es produeix a l’imperi.
Les Mèdules van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1997.
Les vistes des d’allà poden ser impressionants.
Margalida tengo problemas con la pagina y no me puedo conectar mañana traeme las direcciones a clase y me las copio sino no podre hacer el trabajo.
TORRE HÈRCULES
És un far romà del segle II durant el regnat de l’emperador Trajà. S’anomena així ja que es creu que Hèrcules arribà a les terres properes a aquesta construcció i un cop allà va lluitar contra el gegant Gerió, va tallar-li el cap i va enterrar-lo allà on ara s’aixeca aquesta construcció.
El constructor fou Caius Sergi Lupos, i es coneix que va ésser ell perquè al peu de la torre hi ha una inscripció amb el seu nom.
El Rafa ha volgut dir amb aquest comentari que si no li portes les direccions no fa el treball i que serà culpa teva Margalida! ajajaja
Moltes gràcies, Alícia, per l’aclariment; però que consti que ara ja el Rafa no té excuses que valguin perquè avui ja li ho he portat tot. Tanmateix cal que s’instal·li a casa el programa per poder visualitzar PDF’s.
Marta Cava, has fet una bona feina; però potser els companys i companyes no saben on es troba la torre d’Hèrcules i seria interessant per cultura i per les PAU de llatí saber-la localitzar.
Fa dies vaig intentar entrar i no em deixava. Ara perfi ja puc deixar la informació que em quedava sobre les muralles de Lleó.
La muralla de Lleó és una de les més antigues d’Espanya. És d’època romana i correspon a la delimitació original del campament de la Legió VII. Aquesta muralla té 5.25 metres de grossor. El seu interior està realitzat amb cal, i també es poden trobar blocs de quarsita, calcàries, gressos o granit pel seu parament extern.
Les muralles eren el principal element defensiu, impedien l’accés dels enemics als campaments i, en èpoques posteriors, a les ciutats.
Trobem dos tipologies de muralles: una és la que tanca el perímetre de l’antic campament romà que, encara refeta en època medieval, en ella perviuen les formes de la muralla romana d’època “tardo-imperial”, i l’altre es la cerca medieval aixecada al segle XIV per protegir el Burgo Nuevo.
La muralla va patir fonamentalment amb els ordenaments urbans del segle XIX, quan va ser derribada parcialment per la construcció de vivendes.
Va ser declarada Monument Històric Artístic el 3 de juny de 1931.
Bones vacances,
encara que ja queden pocs dies per tornar!
Jo he de fer dues ciutats, aquí us deixo coses sobre la primera i després ja penjaré sobre la segona.
EVORA–> coneguda com a Evora Cerealis
És una ciutat situada a Portugal en un punt estratègic clau, ja que està a mig camí entre Lisboa (capital de Portugal) i la frontera amb Espanya.
Els romans van ser les primers en ocupar-la però degut a la seva situació estratègica els musulmans i posteriorment els cristians també s’hi van assentar, això ha fet que de l’època romana ens quedin poques restes. Els més important que encara hi podem observar és: Porta da Moura (entrada romana a la ciutat), les restes d’un temple i aqüeducte da Agua da Prata (reconstruit l’any 1522).
Això és el que posa sobre l’etapa romana. Sobre la cristiana i la musulmana no cal oi¿?
Joana, el que cal saber és que a Èvora, a Portugal, hi ha restes d’un teatre romà. Busca’n la imatge i fes-la arribar per e-mail a la Marta Molina. Si trobes més informació sobre el teatre, posa-la aquí.
Segobriga.
La ciutat de Segobriga conquerida pel romans cap a l’any 200 a.C va ser el centre cultural, administratiu i miner d’una àmplia zona del centre peninsular.
En època d’August es va convertir en municipi i va deixar de ser dependent tributariament de Roma. Ja al Segle I a.C. es comença la construcció d’edificis i de la muralla. Aquest impuls fou provocat fonamentalment per la construcció de mines. Per això va començar a haver-hi una gran afluència de treballadors, esclaus i lliures, que trobaven a Segobriga un lloc per progressar.
La importància de la ciutat es concreta en la construcció dels edificis característics de tota gran ciutat romana: el teatre, amfiteatre, termes, temples…
Les principals construccions de la ciutat són les seguents:
-La muralla: que delimitava la ciutat en una forma poligonal i estava formada de petites torres de vigilància.
-Les termes: situades a l’oest del fòrum, darrere del temple de culte imperial, i en la part més alta de la ciutat per a així aprofitar els hores de sol, al màxim.
– EL teatre: edificat, com era habitual, sobre un pendent per recolzar la graderia directament sobre la roca.
-L´amfiteatre: amb capacitat per a gairebé 6.000 persones, és el que millor es conserva dins de l’Hispania interior.
-Temple de culte imperial: s’accedia mitjançant unes escales i estava format per una nau central separada d’uns laterals per dues fileres de 10 colummnes amb grans capitells corintis. La seva planta mesurava 36 m per 20 m.
Aquí va la meva segona ciutat ILERDA.
Ilerda és una ciutat de la qual no ens queden moltes restes ja que posteriorment a la “invasió” romana també hi va haver un període musulmà i un cristià.
Tot i així per les descobertes del centre arqueològic de Lleida s’ha descobert que va ser una ciutat construïda amb cinc fases i que va rebre el títol de municipium amb el regnat d’August. La seva localització ve donada per la seva proximitat al riu i es creu que el centre de l’antiga ciutat estava situat a l’actual plaça de Joan Font.
Les excavacions han permès descobrir part de l’estil de vida i la quotidianietat d’Ilerda, però tot i així encara queden molts interrogants per resoldre, que s’espera que obtinguin resposta amb les excavacions més recents.
Amb el que ja s’ha excavat s’ha descobret part d’una antigua muralla a l’actual portal de la Magdalena, un carrer amb un clavagueram i pavimentat amb còdols del s.I a.C i donant a aquest carrer un edifici que s’edificarà al mig de la via anteriorment utilitzada com a eix viari de la ciutat. A l’actual carrer La Parra s’han trobat restes de diversos habitatges destinats a l’emmagatzematge .
Del que es conserven més restes és de les termes que s’edificaren a l’extrem sud-oest de la ciutat i que donaven al Decumanus (carrer principal de tota ciutat romana) i que es creu que tenien una superfície de 1.800m2. Les termes van ser construïdes a finals del segle I.d.C. Constava de apodyterium, frigidarium, sudatio, tepidarium, caldarium i una natatio rectangular que comunicava amb una palestra. L’edificació està edificada sobre una planta de forma axial i que només permetia un pas d’entrada i sortida.
Això és tot el que diu la pàgina; no sé si es prou o hi falta alguna informació important…
Potser,Joana, hauries també de consultar les adreces que proposa Sebastià Giralt a http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/urbindex.htm (Ilerda).
Recorda que d’Ilerda hi surt tot a les PAU.
Bé, les vacances s’acaben. Fins demà!
Les termes d’Astorga
A Astorga hi havia dues termes unes anomenades Termes Majors de caràcter públic i situades al centre de la ciutat i unes altres anomenades Termes Menors constuïdes al segle I i que deixaren d’utilitzar-se al segle III.
Les Termes de Caldes de Malavella
Les primeres restes que ens indiquen la presència d’establiments d’època romana a Caldes són del S. I-II. Del funcionament de les termes no podem parlar amb seguretat, que tingués lloc abans del S. I, però ben segur que la fundació de la Caldes romana, sigui en un segle o en un altre, és gràcies a les seves aigües.
A les termes hi anaven persones de diferents classes socials i de diferents pobles cal destacar que a prop de les termes hi hagués la Via Augusta i la ciutat de Gerunda i d’altres que també eren importants.
La Caldes de Malavella romana podria haver tingut indistintament dos noms: Aquae Calidae i Aquae Voconiae.Els seus edificis termals van ser dos: el del Puig de les Animes i el del Turó de Sant Grau, separats un centenar de metres l’un de 1’altre. Sembla que van funcionar simultàniament i es van utilitzar, almenys, des del S. I al S. IV. Es van construir amb roca granítica local explotada molt properament al lloc.
Al Puig de les Animes es va construir una piscina gran i rectangular que formava part d’un conjunt termal de mes amplitud, les restes del qual no han arribat fins als nostres dies.
Les termes del Turo de Sant Grau aprofitaven les aigües de la font dels Bullidors. Actualment es conserva una extensa piscina i algunes restes de construccions annexes.
Aquesta gran piscina, originariament, estava voltada d’una sèrie de galeries en dues plantes, una situada a l’altura de la primera, i l’altra, sobre de l’anterior. Hi hauria altres construccions, pero es difiícil tenir una idea d’elles i de la seva importància.
A la part superior hi havia, com a mínim, dues galeries cobertes amb volta de canó, paral.leles, una compartimentada i l’altra no, que servirien per recollir, refredar i distribuir l’aigua termal.
Les restes que es conserven actualment son les de la part inferior.Hi havia una piscina que estava al centre i que estava a l’aire lliure, ja que donat que es trobava ben resguardada, que el clima era benigne i que la temperatura de l’aigua era elevada, inclús a l’hivern es podrien prendre els banys de manera plaentera. També es trobaren tres piscines més petites que estaven dedicades a el bany privat mentre que la gran era per al bany públic.
Termes de Clades de Montbuí
Els conquistadors romans van fundar una estació balneària, al voltant de la qual es va desenvolupar el nucli urbà Aqua Calidae. Es va iniciar així el període de prosperitat de les quals les famoses termes en són una mostra. Són les termes romanes més ben conservades de tota la península Ibèrica i degut a la seva localització fa que brotin unes aigües a 76 graus de temperatura les més elevades d’Europa. Les termes són del segle IIac-Iac.
Les restes que es conserven són un dels pocs que hi ha a Europa i estan considerades Patrimoni històric artístic nacional.
Termes de San Boi
Les termees estan situades al casc antic de la ciutat i van ser construïdes al segle II ac ja que era una època d’esplendor de la ciutat i van ser utilitzades fins al segle V . Al segle XVII es va construir una casa a sobre i fins l’any 1953 no van ser descobertes i l’any 1959 la diputació va promoure la construcció d’un edifici per tal de conservar l’edifici.
Les termes eren dos edificis paral.lels un per les aigües fredes (apodyterium, frigidarium i ceja piscinalis).
I l’altre per l’aigua calenta (tepydarium, sudatorium i caldarium).
Hola Margalida!!! aqui esta lo de hispania romana aveure si esta bé o no.
EMPÚRIES ROMANA
La web mes interesant que he trobat explica que durant el segle I aC anirà creixent una ciutat romana de nova planta, situada al oest de la Neapolis grega.
La ciutat te dues vies principals el cardo maximus i el decumanus maximus que acaben en el Fòrum (plaça pública on es troba el comerç, els negocis, activitats polítiques i judicials i tota la vida pública en general).
En la zona meridional es triaven les tabernae.
La població era mixta, formada per itàlics i indígenes ibèrics, una de les parts mes antigues de la ciutat és la muralla, que no tenia una funció de defensa per que era molt baixa.
Fora de la ciutat romana es trobaven els edificis destinats a l’esport i l’espectacle, com l’Amfiteatre (edifici on se celebraven els espectacles de gladiadors) o la palestra (gimnàs).
La necròpolis (cementiri) de la ciutat romana es localitza al sud-oest conegut com Les Corts.
Empúries entra en crisi a l’època Baix imperial que comporta un despoblament important del centre urbà, la antiga Paliapolis es converteix en necròpolis.
TEATRE DE CLVNIA (segle I-II d.C)
Construït aprofitant el pendent. Part de la graderia i de cavea mitjana i superior estan tallades a la roca viva, com als teatres grecs. La cavea inferior s’ha perdut totalment, i de l’escena només en queda l’estructura. Aquest teatre era el de major capacitat de Hispània.
TEATRE ROMÀ DE CARTAGENA
va ser descobert per casualitat l’any 1987. Per les inscripcions commemoratives se sap que es va començar a construir al segle I. L’etapa d’esplendor urbanística de la colònia romana.
al costat del teatre es troben les restes de la antiga catedral cristiana.
es va construir en temps d’August. Va ser construit amb diversos materials, destaquen les columnes de marbre i en general tota l’ornamentació escultòrica.
és un dels teatres més grans, tenia una capacitat de 6000 espectadors, i va ser construït sobre roca.
entre els elements de decoració podem destacar tres altars dedicats a la triada capitolina: Júpiter, Minerva i Juno. també una escultura d’Apol.lo tocant la cítara, i per últim els capitells corintis de davant l’escena.
Margalida m’acabo de mirar la pàgina que em vas dir del Sebastià Giralt i no diu més coses de les que jo ja he posat.
Així que crec que l’anterior ja està bé per al pròxim examen.
Fins dilluns
Astorga:
La ciutat d’Astorga,la Astúrica Augusta del romans, els seus orígens es van perdre en el temps, però apareix entre dos camins molt importants: la via de la Plata i el Camino de Santiago. Molt importants són les seves muralles romanes. A finals del s.III d.C, coincidint amb el debilitament de les explotacions mineres, s’alça una gran muralla que envolta només una part de la ciutat. El recinte emmurallat, que externament ha sigut modificat al llarg del temps és de forma trapezoïdal i conserva 27 cubs circulars distribuïts en intervals de 15 metres.
Totes les restes romanes d’aquest indret formen part del museu romà de la ciutat i de la denomiada “Ruta romana”.
Caesar Augusta:
Es destaca pel comerç fluvial i el seu pont. En època romana existia un viu i poderós comerç que es desenvolupava al llarg de les costes de l’Ebre. Els ports més importants eren: Vareia (Logroño), Dertosa (Tortosa) i Caesaraugusta, que era el port més important en redistribuir les mercaderies a nivell peninsular. Els productes importats (ceràmiques, marbres, àmfores de vi, joies, etc.) remuntaven el riu des de Dertosa.
A través de les monedes emeses per Dertosa, es coneixien imatges dels vaixells, que surcaven l’Ebre en època romana.
EMÈRITA AUGUSTA, actual Mèrida
Fundada entorn l’any 25 aC, amb l’objectiu d’assentar els legionaris veterans de les guerres contra els càntabres i els àsturs. Es converteixen amb unes de les ciutats més importants gràcies a la reforma administrativa de Dioclecià.
Ciutat:
Té dos fòrums; Fòrum municipal i fòrum provincial, els dos temples estan dedicats al culte imperial.
Té un teatre que està molt ben conservat i és el monument més gran de la ciutat. Va ser inaugurat entre l’any 16 i 15 aC, i reformat en diverses ocasions.
També té un amfiteatre, situat al mateix turó que el teatre, construït l’any 8 aC, amb dimensions considerables, els materials que el constitueixen són el granit, el maó i el formigó.
I per acabar, l’últim monument que es troba a Mèrida és el circ, construït en el segle I dC, de proporcions notables i estructura visible des de tots els punts del circ.
A l’interior de la ciutat, es conserven les restes dels aqüeductes gràcies a les infraestructures hidràuliques, els dos més importants són el de Prosèpina i San Lázaro.
NO US PERDEU L’ÚLTIM VÍDEO DE L’ARTICLE!
EL PONT D’ALCÀNTARA
La història d’aquest pont és molt llarga, des de la seva construcció per un conjunt de pobles, municipia, de la Lucitània, sota les ordres del arquitecte Gaius Iulius Lacer, passant per la dominació dels àrabs, d’on prové el nom actual, Al-qantara, que vol dir simplement “El pont”.
Va ser salvat de diversos enfrontament bèl·lics.
Ha estat reconstruït moltes vegades, l’últim per Alejandro Millán, que ha aconseguit que l’obra recuperi una aparença casi original després de la guerra de Successió, que la va danyar.
És considerada com una obra de gran bellesa, sobretot per la seva altura (33.50 m aproximadament).
Té una forma simètrica respecte el centre, amb sis bòvedes de mig punt.
Visioneu el vídeo del pont d’Alcàntara a http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2008/03/12/aqueductes-ponts-i-camins/
eii!
falten bastantes coses, oi?
com: el teatre de Sagunt, la muralla d’astorga i Lugo, els temples d’èvora, les dues vies, termes de Badalona, etc.
Buf!
estudieu molt, fins demà!
SAGUNT
La ciutat de Sagunt té més de 2.000 anys, cosa que fa que en ella s’hi trobin molts monuments històrics.
El castell
És un monument molt important que va ser declarada Monument Nacional al 1931.
És dividida en set places o recintes diferents: La plaça de Almenara, la plaça de Armes, la plaça de la “Conejera”, la plaça de la “Ciudadela”, la Plaça del dos de maig, la Plaça de San Fernando i Estudiants.
Desde la part més alta del castell, es pot observar la ciutat i el mar Mediterrani.
A l’interior de les muralles del castell, en el Antiquarium Epigràfic, es poden observar una selecció d’una de les coleccions més importants de la Península Ibèrica, que contenen informació sobre els aspectes més significatius de la societat Saguntina.
El teatre romà
Va ser construit al segle I.
Va ser declarat Monument Nacional a Espanya l’any 1896.
Es va edificar aprofitant la concavitat de la montanya i ofereix unes condicions acústiques excepcionals per la celebració d’obres teatrals i musicals.
Recentment, es van portar a terme unes obres de rehabilitació que ha donat una imatge d’unitat en el cos escènic, com també en la gradería, reunint les condicions adequades per les obres teatrals i culturals.
Fins demà!!
Pingback: El fil de les clàssiques » Blog Archive » Monuments de la Hispània romana
Hola! tinc una pregunta estic fent un treball i nosé perquè es van conservar les restes romanes ni tampoc quins factors van ajudar a que es conservesin fins ara….
Adeu i gràcies
El video sobre Emèrita Augusta està força bé.
Emèrita Augusta és una ciutat diferent a les altres que hem treballat, ja que es va construir per donar terres als soldats romans que havien lluitat per aconseguir el nord de la península, els que havien lluitat contra els àsturs i els càntabres. La ciutat va ser fundada els 24 aC per August.
Les altres ciutats romanes de la península que hem estudat, la majoria, prenen el nom dels antics poblats que hi havia en aquella zona, però Emèrita Augusta, és un nom totalment raomà.
Una altre diferència que hi ha entre les ciutats com Tarraco, Barcino i Emporiae és que no està al costat del mar, però en aquest cas, està al costat del riu Guadiana. Amb aquest riu ja tenien l’augua que necessitaven.
Emèrita Augusta, tot i no tenir mar, és un punt de comunicació molt important, ja que és el centre de diferents vies. Per allà passa la via de la plata i també arriba la via Augusta.
La ciutat, entre els segles III i IV fa una reforma, i passa a ser capital del Bisbat, i té poder religiòs.
La estructura de la ciutat és semblant a la de Tarraco, ja que té una forma allargada i la muralla és força irregular. Però dins la muralla els carrers són rectilinis.
A aquesta ciutat hi ha dos forums, ja que un era el de la ciutat, municipal, i l’altre era de provincial, ja que Emerita Augusta era capital de provincia.
Salvete omnes
Les diferencies i semblances que té Emerita Augusta d’altres Civitas romanes són les següents:
Mèrida conté un traç més o menys rectangular, com altres ciutats romanes. Tot i això, el traç de la muralla és irregular, a causa de estament geològic on es troba. Si el comparem amb altres ciutats , com Bètulo o Bàrcino que la seva muralla era bàsicament rectangular.
Aquesta contenia dos fòrum. Un era destinat a ser el de provincia i l’altre el de la pròpia ciutat. Aquests dos fòrum solament estaven a Tàrraco i Mèrida. Això es donava perquè era la seu de les ciutats de provincia.
Hi havien ciutats que conservaven el nom que havien tingut durant el seu estament primitiu. En aquest cas, Mèrida va ser una ciutat fundada pel propi August, de la qual el seu nom no tenia res a veure amb un antic emplaçament primitiu. Per tant, podem dir que aquesta ciutat va ser ex novo .
Com la ciutat de Tàrraco entre altres, l’emplaçament es situava en indrets on hi havia un riu pròxim. En aquest cas, Mèrida estava banyada pel riu Guadiana. Altres ciutats com Bàrcino , tenia el llobregat-Besós i Tàrraco l’Ebre. (Tàrraco i Mèrida tenia el seu propi Aqüeducte )
Ilerda era una ciutat de la qual no es té quasi informació fidedigna . És per aquest motiu que no està inclosa en les diferencies i semblances amb la ciutat extremenya .
Tot i que les ciutats del nord de l’Hispània van estar fundades en el segle I-II a.C. La ciutat de Mèrida va estar fundada al 23 a.C.
Cal destacar que, com qualsevol ciutat romana , tenia el seu teatre, Amfiteatre. Com vam poder veure a Empúries , el circ, també a les afores de la ciutat.
Vale
Ah Teresa, m’he fixat que la noia del vídeo diu : Les insulae . Aquesta paraula no es pot posar un article en plural, perquè la paraula ja ho és. ( Nominatiu, plural, femení : 1º declinació ).
M’agrada veure que, a partir d’aquest vídeo de Mèrida tan il·lustratiu que ens ha presentat la Margalida, heu fet comentaris amb referències comparatives entre els emplaçaments romans que s’estudien per selectivitat. Tot i això, us he de fer algunes precisions:
-Tal com diu el vídeo, la ciutat va ser fundada el 25 aC. Jordi i Marina, aquí hi ha hagut un ball de dates!
-La Via Augusta, Marina, no passa per Emèrita Augusta.
-A Tàrraco, Jordi, arribava l’aigua del riu Gaià, no l’Ebre, que desmboca més avall.
-A Empúries no hi havia circ, Jordi, en tot cas un petit amfiteatre “extra muros”.
–
Jordi, has encertat la paraula que m’ha desagradat, insulae, però l’article femení plural està ben usat. L’errada és una altra.
Galícia romana http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Roman_Galicia