Televisió

Back to Bach

Posted by

0

Johann Sebastian Bach


[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/tarasca/1363466.rm" width="322" height="288"/]

“Tarasca” repassa algunes de les reinvencions i reinterpretacions que han fet diversos músics de les composicions de Johann Sebastian Bach, coincidint amb el 250è aniversari de la seva mort.

El reportatge fa un recorregut per alguns dels autors del segle XX que han fet adaptacions de la música de Bach. Comença a la dècada del 1930, a Rio de Janeiro, quan el músic brasiler Heitor Villa-Lobos (1887-1959) compon les cèlebres “Bachianas Brasileiras”, una mescla inèdita de barroc i folklore popular brasiler.

L’acció es trasllada a la Rússia estalinista, quan Dmitri Xostakòvitx (1906-1975), temptat de fugir a Occident, es refugia en la música de Bach per eludir les imposicions estètiques del Partit Comunista.

D’altra banda, el pianista de jazz francès Jacques Loussier transforma una partitura bachiana en ritme de swing. Segons Loussier, la música de Bach permet improvisar molt. El pianista explica com va conèixer aquesta música i parla de
l’adaptació que ha fet de les “Variacions Goldberg”.

Finalment, la companyia de ballet de Nacho Duato mostra com els ballarins donen moviment i vida a les notes i la música del compositor alemany.

Web del programa

+info

logo.png

Equip Edu3.cat

Patufet

Posted by

0

“Contes contats: anglès amb les Tres Bessones” consta de 40 capítols en què les bessones parlen en anglès.

Aquesta versió de “Les Tres Bessones” s’ha fet a partir del doblatge a l’anglès que es va fer de la sèrie per emetre-la als països angloparlants i s’hi ha afegit la presència en cada història d’uns contacontes professionals, en James i la Molly, un noi i una noia anglesos que donen una versió simultània del que s’explica fent servir un anglès més senzill, i de forma expressiva i explícitament gesticulada. L’objectiu és aconseguir fer més comprensible allò que s’està explicant.

Us proposem:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/contescontats/955287.rm" width="322" height="288"/]

Les Tres Bessones han anat a parar a la versió anglesa del conte “En Patufet”. En Patufet és molt petit i la seva mare no vol que surti sol de casa. Un dia, la mare d’en Patufet deixa que vagi a portar el dinar al pare, però en Patufet acaba a la panxa d’un bou.

Les Tres Bessones són tan petites com en Patufet. Tots quatre volen anar a comprar safrà, però acaben al fons de la claveguera. Un jove els pesca amb la seva canya i tornen sans i estalvis a casa. Allà, la mare d’en Patufet deixa que vagi a portar el dinar al pare, que és al camp treballant. Un bou, però, es menja en Patufet. Per sort, les Tres Bessones aconsegueixen rescatar-lo de la panxa de l’animal.

En aquest conte, els protagonistes fan servir paraules i expressions en anglès com ara: “big”, “enough”, “mice”, “to save”, “little”, “sad”, “friends”, “almost”, “small”, “giant”, “alone”, “to cook”, “coin”, “store”, “across”, “street”, “precious”, “to be in love with”, “dangerous”, “to drown”, “sewage system”, “to fish”, “saffron”, “rope”, “elfs”, “worried”, “to buy”, “gift”, “lunch time”, “to hurt”, “himself”, “son”, “piggy bank”, “proud”, “hero”, “to walk along”, “bull”, “to eat”, “to look for”, “storekeeper”, “belly”, “tummy”, “mouth”, “to ruminate”, “pepper”, “nose”, “to sneeze” o “tick”.

Web del programa

I conte contat…ja s’ha acabat!

Equip Edu3

Meet a Flying Scientist

Posted by

0

El portal Edu3.cat us ofereix noves propostes d’estiu per poder practicar l’anglès des de qualsevol lloc on sigueu.

Us proposem:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/australia/Flying_Scientist.rm" width="322" height="288"/]

Meet a Flying Scientist. He flies all over the outback, taking science experiments to children who would otherwise never get to see them.

***

En aquest capítol coneixerem al científic volador! Aquest científic vola per tot arreu ensenyant experiments científics als nens i nenes que d’una altra manera no podrien veure mai.

Web del programa

Bon viatge!

Equip Edu3

Descobrim “Una mà de contes”

Posted by

0

Voleu conèixer quina és “La història del violí” doncs us convidem a participar-hi:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/una_ma/1139171.rm" width="322" height="288"/]

“Una mà de contes” il·lustra, amb la tècnica de l’acrílic sobre fusta, “La història del violí”, un conte protagonitzat per un jove zíngar i per un violí.

Tot va començar una freda nit d’hivern. Al campament zíngar tothom dormia. Només una parella s’estava a la vora del foc. Aleshores se’ls va aparèixer una fada que duia una carbassa. La fada va demanar a la dona que obrís la carbassa, es begués tota la llet que hi havia a dins i, així, al cap de nou mesos, la parella tindria el fill que tant desitjava.

La dona va fer cas a la fada i al cap de nou mesos de fer tombs pel món, una nit d’estiu, va néixer en Jossa.

En Jossa vivia feliç, fins que un hivern molt fred es va emportar la seva mare i una trista tardor es va endur el seu pare. Va ser aleshores quan va decidir fer un farcell i anar a voltar món.

Després de fer un llarg camí, va arribar a la vora d’un castell majestuós, amb set torres imponents. En Jossa va sentir la veu del rei que deia que donaria la mà de la seva filla al jove que demostrés que sabia fer alguna cosa mai vista.

Després de sentir les paraules del rei, en Jossa, que era molt decidit, es va presentar al castell. Quan en Jossa va entrar a la gran sala del tron, el rei, sense preguntar-li quina era la seva qualitat excepcional, li va dir que un desgraciat com ell no es podia casar amb la seva filla i el va fer tancar a la presó.

En Jossa, abatut i trist, va acceptar el seu fatal destí. Però una nit se li va aparèixer una fada que el va consolar dient-li que l’ajudaria a recuperar la llibertat. La fada li va donar una carbassa i li va dir que li arrenqués un floc de cabells i en posés cent d’un extrem a l’altre de la vareta, i quatre, ben tensats, d’un extrem a l’altre de la carbassa. Amb aquella carbassa i la vareta, en Jossa va construir el primer violí.

El so del violí va travessar les parets del castell i va arribar a orelles del rei. El rei, que no havia sentit mai res igual, va fer cridar en Jossa i li va dir que toqués. La música d’aquell instrument va hipnotitzar tota la cort. El rei, meravellat pel virtuosisme del noi, li va oferir totes les riqueses que tenia i la mà de la seva filla. Però en Jossa no volia ni les riqueses del rei ni la mà de la seva filla, ja que, per a ell, la riquesa més gran era recuperar la llibertat i tornar a viure a la seva manera.

En Jossa, tal com havien fet els seus pares i els seus avis, va continuar rodant món i meravellant la gent amb les melodies del seu instrument.

Web del programa

A “Una mà de contes” una veu en “off” explica un conte mentre es veu com s’il·lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel·la, dibuix, collage… El procés es mostra en pla curt, de manera que només es veu la il·lustració i les mans de l’artista plàstic; d’aquí el nom d'”Una mà de contes” i de les agrupacions de cinc en cinc, com els dits de la mà.

Idea d’Aula:

Descobrim “Una mà de contes”

El Ceip Can Parera de Montornès del Vallès ens mostra com treballen el recurs del lloc web “Una mà de contes”. Els alumnes de sisè expiquen els tallers i les possibilitats tot treballant cooperativament amb els alumnes de l’Aula d’Acollida.

Enllaç al videotutorial Descobrim “Una mà de contes”

Bloc temàtic

Proposta d’activitats

Text simplificat. Taller de subtitulat
Nivell:
Educació Infantil, Educació Primària i ESO

Descripció:
Trieu un conte de “Contes a fons” i , amb el taller de subtitulat, reduïu -ne el text tant com pugueu sense que perdi el sentit. Podeu, a més de reduir el text, traduir-lo del català al castellà i/o a l’inrevés. Els alumnes més grans, els de cicle superior i els d’ ESO, ho poden fer en anglès. Els més petits, els d’educació infantil i cicle inicial, poden veure el conte sense so i explicar-lo amb les seves paraules. Després, amb el taller de subtitulat, la mestra/e o un alumne més gran (el seu padrí) poden escriure-li el text, o ajudar-lo a escriure’l si ja és capaç de fer-ho.

Descarrega:
Descarrega el pdf pdf

Llicència CC Autoria activitat d’aula: Marga Flores

I un mar de contes i d’activitats per descobrir

Equip Edu3.cat

L’Alima i el langaburi

Posted by

0

Aprofitar l’estiu per gaudir de sèries i per renovar propostes per a les aules pot se un motiu més per navegar per l’Edu3.cat i cercar materials audiovisuals educatius i de qualitat.

El joc i la cooperació es troben en les propostes del programa “Jugamón”

Us proposem:

El programa “Jugamón” té l’objectiu de ser un espai educatiu on es mostri el valor de la convivència en la diferència.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/jugamon/1141429.rm" width="322" height="288"/]

L’Alima, que és del Senegal, rep la colla del programa “Jugamón” i els proposa jugar a un joc de pistes tradicional del seu país.

L’Alima viu a Terrassa, al Vallès Occidental. És del Senegal, però fa vuit anys que viu a Catalunya. Li agraden molt els esports, especialment el bàsquet. Parla wòlof, català, castellà i una mica de francès.

Els companys del programa visiten casa seva i juguen al “langaburi”, el joc preferit de l’Alima. Es tracta d’un joc de pistes en què els participants han de superar diverses proves al barri de l’Alima, Ca n’Anglada. Per orientar-se, els jugadors fan servir un plànol de Terrassa i, al final, un cop superades totes les proves, reben un regal sorpresa de la germana de l’Alima.

Web del programa

Benvinguts a Jugamón,

Equip Edu3.cat

Revetlla i prevenció d’incendis.

Posted by

0

Prevenció dincendis

Prevenció d'incendis (Copyleft Danleo. GNU Linux)

Aquest vespre hi ha gresca!La revetlla i el foc de Sant Joan són un clàssic però amb la festa no hem d’oblidar la prevenció d’incendis.Per una revetlla responsable i respectuosa amb l’entorn tinguem present totes les mesures de precaució per evitar accidents no desitjats.

Us proposem:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/MeteoK/889579.rm" width="322" height="288"/]

“Méteo K” descobreix, en aquesta ocasió, quins factors provoquen els incendis i les mesures que es prenen per prevenir-los.

Les principals causes dels incendis són les negligències, en un 40 % del casos. En són un exemple llançar una burilla per una finestreta o fer un foc d’esbarjo. Un 22 % dels incendis són intencionats i un 11 % són provocats per causes naturals, com un llamp. Un 27 % es deuen a accidents a les línies elèctriques o les vies fèrries.

Durant els anys secs, el risc d’incendi augmenta. Les plantes no tenen aigua, la seva humitat baixa i cremen més fàcilment.

Cal vigilar, sobretot a l’estiu, en dies més càlids. Amb vent fort és gairebé impossible aturar un incendi, tot i els mitjans tècnics i humans de què disposen actualment els bombers.

L’any 1994 hi va haver uns grans incendis que van cremar la Catalunya central.

En l’actualitat, la Generalitat té diversos sistemes per prevenir incendis. Un cos d’agents rurals fa feines de vigilància i, a més, voluntaris forestals, estacions meteorològiques i mapes del terreny permeten detectar el perill de foc.

Al bosc, per prevenir els incendis, no s’hi ha d’encendre foc ni cremar-hi deixalles, cal llançar la brossa als contenidors i menjar àpats freds si es fa fora de les àrees adaptades.

I porteu amb vosaltres els consells d’aquest programa.

+info

Us desitgem una bona revetlla!

Equip Edu3

Mor Vicenç Ferrer

Posted by

0

(Foto: Fundació Vicenç Ferrer)

Avui ha mort a Anantapur (Índia) en Vicenç Ferrer a l’edat de 89 anys.El cooperant català no ha pogut superar una crisi respiratòria derivada d’una embòlia que va patir fa uns mesos.La seva vida ha estat un exemple de lluita en favor dels més desafavorits, els pobres entre els pobres.
Vicenç Ferrer va rebre molts reconeixements i guardons al llarg de la seva vida, com el Premi Príncep d’Astúries, el Ciutat de Barcelona i la Creu de Sant Jordi, Català de l’Any 2008 entre d’altres.

Des de l’Edu3.cat volem retre un homenatge pòstum a la persona i a l’obra vital del nostrat (S)avi posant de relleu la seva figura en una de les darreres entrevistes produïda per Televisió de Catalunya.

Us facilitem l’enllaç per retre-li homenatge:

Homenatge a Vicenç Ferrer

Gràcies Pare Vicenç !

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/savis/974857.rm" width="322" height="288"/]

El protagonista d’aquesta edició de “(S)avis” és l’exjesuïta Vicenç Ferrer, que és entrevistat a l’Índia per la periodista Núria Solé.

Vicenç Ferrer és un dels catalans més internacionals. Aquest exjesuïta de 88 anys continua al peu del canó en la seva intensa lluita contra la pobresa extrema i la marginació dels intocables, els més pobres dels pobres de l’Índia. En una apassionant entrevista, Ferrer explica els motors de la seva vitalitat i la capacitat transformadora tant del seu discurs com de la seva obra.

Conegut a l’Índia com el “Sant Blanc”, Vicenç Ferrer ensenya la feina que la seva fundació fa a la zona d’Anantapur, la més pobra del país, on els seus projectes beneficien prop de dos milions i mig de persones. Proposat dues vegades per al Nobel, Ferrer continua mesclant humor, saviesa i intel·ligència quan parla.

Algunes de les seves declaracions al llarg de la conversa són:

“La pobresa no cal entendre-la, cal combatre-la.”

“Déu no és responsable de la pobresa. Ell ens va deixar un univers riquíssim en herència i som nosaltres, els humans, els qui no hem sabut repartir-la.”

“Jo no crec en Déu. Jo el sento, el veig, hi parlo, però Ell, a vegades, no m’escolta.”

“Si tens l’acció bona al cor, que és la pràctica del bé, ja t’has alliberat, ets lliure.”

“Jo mai no he estat revolucionari. He estat un home d’esperit. Si això és ser revolucionari, tots els sants que hi ha hagut ho són.”

“Una nit, durant la batalla de l’Ebre, vaig veure una llum, era Ell, que lluitava contra el mal, contra la foscor més rotunda.”

“Vaig marxar dels jesuïtes quan vaig veure que havia evolucionat més que ells, la meva persona sabia massa coses.”

“El Vaticà que faci el que vulgui, però si jo fos el Papa potser seria diferent.”

“Guanyar el Premi Nobel seria un suplici: dóna molt pocs diners i et condemna a concedir entrevistes tot el dia.”

Web Programa

+info

Equip Edu3

Km-33: viatges alternatius a “low cost”

Posted by

0

Romania, de Transsilvània al mar Negre

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/km33/1199418.rm" width="352" height="288"/]

L’actor català Jordi Vilches viatja a Romania amb la seva amiga Sílvia, que és fotògrafa. L’equip de “Km33” els acompanya en la seva ruta, que passa pels escenaris on va viure Dràcula.

De petit, Jordi Vilches volia treballar al circ. Ho va intentar durant un temps, però va acabar dedicant-se al cinema. Una de les seves passions és viatjar i recopila anècdotes dels viatges en els seus diaris. Als 17 anys va anar a l’Índia, i també ha visitat Tailàndia en diverses ocasions, el Brasil, Laos, Cuba, l’Amazones i moltes ciutats europees.

Per preparar aquest viatge a Romania, en Jordi fa servir internet, la llibreria Altaïr i el videoclub. En aquest viatge, l’acompanya la seva amiga Sílvia López, que és fotògrafa i a qui tothom anomena Maku.

El viatge comença a Reus, des d’on surt l’avió que els durà a Bucarest.

Un cop a la capital de Romania, en Jordi i la Maku recorren la ciutat, visiten un mercat i queden amb una amiga que va viure a Barcelona. També s’acosten a la Casa del Poble, el segon edifici més gran del món després del Pentàgon, gaudeixen de la Festa de la Cervesa i visiten una església ortodoxa.

Tot seguit, viatgen en tren fins a la ciutat de Brasov, al nord de Bucarest, i pel camí travessen els Carpats. A Brasov, lloguen una furgoneta amb conductor que els porta fins a Bran, on visiten el castell del segle XIV on va viure Dràcula.

La ruta continua fins a Curtea de Arges, escenari també de les històries de Dràcula. Des d’allà, en Jordi i la Maku agafen un taxi que els porta a un altre castell on es diu que va viure Dràcula. Per arribar-hi, cal pujar mil cinc-cents esglaons enmig del bosc.

Per fer la part final del viatge, lloguen un cotxe que els portarà fins al mar Negre. Primer visiten Constanta, la ciutat més gran de la costa romanesa, i, acaben el viatge a Vama Veche, a només dos quilòmetres de la frontera amb Bulgària.

+info

Envia’ns les teves propostes al correu electrònic: edu3@xtec.cat

Equip Edu3

Superant la crisi

Posted by

0

Des de l’Edu3.cat us oferim propostes per superar la crisi que ha sacsejat les famílies i la societat catalanes.Aprendre d’aquests moments ens permet oferir alternatives i mostrar la capacitat de superació del nostre país.

Lliçons de la crisi / Starbucks

Albert Closas, director i presentador del programa

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/valor/1170109.rm" width="352" height="288"/]

“Valor afegit” analitza, en aquesta ocasió, quines lliçons es poden extreure de la crisi econòmica actual. El programa també parla de la cadena de cafeteries Starbucks, una iniciativa empresarial que ha esdevingut tot un èxit.

Lliçons de la crisi
La idea que cal convertir les crisis en oportunitats ja s’està convertint en un tòpic. Aquest reportatge mostra alguns exemples d’empreses que aprofiten els moments de crisi i intenta respondre a preguntes com ara aquestes: Com s’han de reinventar les empreses i els treballadors per superar la crisi? Quins sectors i quines feines tenen més possibilitats de trobar noves oportunitats durant els pròxims anys? I quines lliçons es poden començar a extreure de la situació actual?

Entrevista a Manuel Ballbé
Què s’amaga darrere la polèmica, i encara hipotètica, entrada dels russos de Lukoil a la petrolera Repsol? Quins interessos geoestratègics hi ha en una operació com aquesta? Tot plegat ho analitza Manuel Ballbé, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Innovacions que han fet història: Starbucks

Fernando Trias de Bes, Alfons Cornella, Antonella Broglia, Xavier Ferràs i Franc Ponti parlen d’innovacions que han fet història, de les idees més exitoses de les últimes dècades que han esdevingut negoci. En aquesta ocasió, es refereixen a la cadena de cafeteries Starbucks, que s’ha convertit en un imperi. Aquesta empresa va néixer l’any 1971, hi treballen cent quaranta-cinc mil persones i té quinze mil establiments a tot el món, setanta-cinc dels quals a l’estat espanyol.

Web del programa


I amb un clic teniu moltes més propostes per superar la crisi,

Equip Edu3.0

Mira’m bé: La telerealitat

Posted by

0

Avui us proposem un programa especial per treballar la Comunicació audiovisual.Educar en comunicació amb una mirada crítica ofereix eines als nostres joves i els permet tenir criteris davant dels mitjans.

A l’escola catalana també eduquem en comunicació audiovisual!

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/miramb/001_772333.rm" width="352" height="288"/]

Els espais de telerealitat, tot i que són molt criticats, assoleixen grans audiències televisives. “Mira’m bé” dedica el capítol a aquest tipus de programes, que mostren com es comporta la gent real.

En els darrers anys, els programes de telerealitat s’han posat tant de moda que se’n fan versions de tota mena: amb famosos, amb rics, amb futbolistes, amb aspirants a cantants, amb velles glòries de la cançó, amb futuròlegs…

El presentador del programa “Mira’m bé”, Vador Lladó, ha rebut l’encàrrec de fer un espai de telerealitat, per això decideix parlar amb Tinet Rubira, director de programes de Gestmusic, una productora especialitzada en espais de telerealitat.

Tinet Rubira explica que per fer un programa com “Operación Triunfo” cal un equip molt gran. Hi intervenen unes tres-centes persones que treballen les vint-i-quatre hores del dia els set dies de la setmana durant els mesos que dura.

Una de les fases més importants és el càsting, en què participen moltíssims candidats. En el cas del programa “Operación Triunfo”, per exemple, el que es busca és gent que canti bé, que sigui comunicativa i que tingui ganes de dedicar-se al món de la música.

Tinet Rubira també analitza per què aquest tipus de programes tenen tant d’èxit. Així mateix, parla de les diferències entre els programes d’aquest gènere, ja que n’hi ha de “línia blanca” i d’altres més trangressors.

Pel que fa a la gent que hi participa, explica que sempre han de saber que estan sent gravats, i destaca que la selecció que es fa durant el procés d’edició pot donar diferents imatges dels participants, segons els criteris que s’hi facin servir.

Web del programa

Una proposta de l’equip Edu3.cat