Pop lletrat. Lletres sentides

 

 

 

 

Pop lletrat. Lletres sentides és un projecte audiovisual que pretén demostrar que les cançons són la manera més eficaç i influent de la cultura de masses per garantir la riquesa i l’evolució de la llengua. Amb aquest objectiu, Màrius Serra conversa amb Cris Juanico, Feliu Ventura, Quim Vila, Carles Sanjosé (Sanjosex) i Xarim Aresté (Very Pomelo) sobre l’ús de la llengua a les seves cançons; aquestes cinc converses es poden veure en cinc vídeos.

Cris Juanico

Feliu Ventura

Sanjosex

Quim Vila

Xarim Aresté

Aquesta iniciativa del Grup Enderrock s’emmarca en la celebració de l’Any de la Paraula Viva, impulsat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans amb motiu de la celebració del seu centenari. El projecte ha rebut la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, del TERMCAT, de Linguamón, del Departament d’Ensenyament i d’Òmnium Cultural.

Back to Bach

Johann Sebastian Bach


[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/tarasca/1363466.rm" width="322" height="288"/]

“Tarasca” repassa algunes de les reinvencions i reinterpretacions que han fet diversos músics de les composicions de Johann Sebastian Bach, coincidint amb el 250è aniversari de la seva mort.

El reportatge fa un recorregut per alguns dels autors del segle XX que han fet adaptacions de la música de Bach. Comença a la dècada del 1930, a Rio de Janeiro, quan el músic brasiler Heitor Villa-Lobos (1887-1959) compon les cèlebres “Bachianas Brasileiras”, una mescla inèdita de barroc i folklore popular brasiler.

L’acció es trasllada a la Rússia estalinista, quan Dmitri Xostakòvitx (1906-1975), temptat de fugir a Occident, es refugia en la música de Bach per eludir les imposicions estètiques del Partit Comunista.

D’altra banda, el pianista de jazz francès Jacques Loussier transforma una partitura bachiana en ritme de swing. Segons Loussier, la música de Bach permet improvisar molt. El pianista explica com va conèixer aquesta música i parla de
l’adaptació que ha fet de les “Variacions Goldberg”.

Finalment, la companyia de ballet de Nacho Duato mostra com els ballarins donen moviment i vida a les notes i la música del compositor alemany.

Web del programa

+info

logo.png

Equip Edu3.cat

Bicentenari del naixement Mendelssohn

El bicentenari del naixement de Mendessohn porta notes de colors, escoltar les seves creacions ens trasllada a uns paissatges de records, una mirada plena d’històries.

A l’Edu 3 us proposem escoltar i aprendre d’aquest món màgic i celebrar aquest bicentenari del naixement d’un geni de la música.

Felix Mendelssohn (1809 – 1847)

Mendelssohn. Simfonia Escocesa. La secció de vent-fusta

Simfonia escocesa

Imatge de la partitura de la Simfonia Escocesa
Download link

A partir d’aquesta simfonia de Mendelssohn analitzem la secció de vent-fusta de l’orquestra, les seves característiques bàsiques i les seves funcions principals dins de l’orquestra.

A partir d’una conversa il·lustrada amb exemples musicals, “Guia d’orquestra” fa un seguiment detallat de les obres del concert setmanal de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.

Si bé tots pensem en Mozart quan volem trobar un nen prodigi de la música, també hauríem de prendre en consideració a Felix Mendelssohn, que fou un infant encara més extraordinari. Rebé una acurada formació musical en violí, piano i composició, però també fou un precoç poeta i un bon dibuixant!


Dibuix Escocia (Mendelssohn)

Il·lustració: dibuix de l’any 1929 anotat del propi Mendelssohn durant el seu viatge a Escòcia.

Notes a Mendelssohn:

Nascut en una família molt rica alemanya, Mendelssohn fou un home culte, interessat per la literatura i les arts, pels viatges i pel gran patrimoni cultural europeu.

La seva obra està formada per dotze simfonies de corda de joventut, cinc grans simfonies de maduresa, poemes simfònics – també anomenats Obertures-, dos concerts per a piano i un per a violí. També destaquen dos grans oratoris, Paulus i Elijah, basats en temes bíblics i nombroses peces per a piano que han fet les delícies dels pianistes amateurs. Dels seus viatges a Itàlia i a Escòcia en sorgiren dues grans simfonies que encara s’interpreten assíduament en els nostres dies. La seva música de cambra és encara un tresor per a descobrir, formada per quartes i quintets de corda i sonates per a violoncel i violí, d’una gran perfecció formal i d’una expressivitat intimista.

L’obra de Mendelssohn és subtil i elegant, plena de força en el moments culminants, però lluny del dramatisme de Berlioz o Wagner. Una música arrelada en un coneixement profund de la tradició, acurada en els detalls, brillant en la instrumentació i impregnada de literatura i lirisme, que representa la versió culta i amable del romanticisme alemany, en la seva vessant més classicista, al costat de Robert Schumann, el seu gran amic.

Malauradament, Mendelssohn també comparteix amb Mozart la seva mort precoç, que fou a Leipzig als 38 anys. Avui, però, en celebrem el compliment dels 200 anys del seu naixement i podem gaudir del seu art.

Què sigui per a molt anys!