Joves dels cinc continents lluiten per un món millor a l’Edu3.cat

“Latitud júnior” mostra joves de diversos països que impulsen projectes de desenvolupament en alguns dels grans temes que preocupen la societat (la sida, el medi ambient, la pau o els drets de les dones). El programa presenta també les reflexions de joves de Catalunya sobre aquests temes i sobre els esforços dels joves dels països subdesenvolupats per a superar-los.

“Latitud júnior” s’ha fet en col·laboració amb centres d’educació secundària de Catalunya i va adreçat a joves de 16 a 25 anys; tanmateix, la universalitat dels temes que tracta i de les experiències que mostra el fan interessant per a tots els públics. Comproveu-ho amb els capítols següents:

Palestina Televisió Sobreviure a Palestina

Wael Alhelo té 24 anys i des que va néixer sempre ha viscut al camp de refugiats d’Askar, a Nablus (Palestina), on col·labora amb el centre cívic per oferir alternatives d’oci i cultura a una població asfixiada per dècades de conflicte. Després de conèixer la seva experiència, estudiants de l’IES Sentmenat opinen sobre la situació dels palestins.

Moçambic Televisió Moçambic: stop sida

Fernando Ernesto té 27 anys i viu a Maputo. És voluntari de la Creu Roja i molt actiu en les campanyes de sensibilització sobre la sida. Moçambic és el tercer país del món en nombre d’infectats per aquesta malaltia, i l’esperança de vida s’ha reduït als 45 anys. Després de veure el reportatge, els alumnes de l’IES Dolors Mallafré, de Vilanova i la Geltrú, opinen sobre la lluita dels joves moçambiquesos i sobre fins a quin punt els joves catalans es protegeixen adequadament de la sida.

Nicaragua Televisió Defensors de la natura a Nicaragua

Álvaro Gutiérrez és un jove de 25 anys que viu a Catarina, una petita població de Nicaragua. L’Álvaro treballa en la defensa del medi ambient al seu país i, particularment, intenta protegir la llacuna d’Apoyo de la contaminació, la urbanització i l’explotació forestal. Després de conèixer el seu cas, joves de l’IES Màrius Torres, de Lleida, reflexionen sobre la destrucció de l’entorn mediambiental.

Experiències i reflexions conscienciades que trobareu, puntualment, al nostre portal!

Equip Edu3.cat

Què és la felicitat? Què és la tristesa? “El sol de la nit” t’ho explica a l’Edu3.cat

En aquest programa, nens i nenes europeus, africans, asiàtics i àrabs d’entre 5 i 12 anys responen les mateixes preguntes alhora que il·lustren la seva explicació recorrent a la imatge, el dibuix o la fotografia.

El sol de la nit

Coincidint amb la celebració del Fòrum Universal de les Cultures 2004, Televisió de Catalunya va crear aquesta producció, on nens i nenes d’arreu del món donen la seva opinió sobre diversos conceptes. L’objectiu principal és mostrar que el fet de néixer en llocs diferents i rebre una educació diferent condiciona la visió que aquests nens tenen del món i de l’entorn, però no, en canvi, la seva capacitat intel·lectual per expressar allò que pensen.

Ho podeu veure en capítols com els següents:

Somiar Televisió Somiar

Somies quan dorms. Aleshores, deixes volar la imaginació i les històries que construeixes poden ser ben extravagants. Aquesta és l’opinió general dels nens i les nenes d'”El sol de la nit” quan parlen de somiar. Ara bé, també distingeixen entre els somnis bons i els malsons, que poden arribar a ser esgarrifosos. Moltes vegades són tan reals que et fan riure o plorar de veritat. Els més grans reconeixen que també es pot somiar despert.

Ajudar Televisió Ajudar

Les diferències socials, culturals i econòmiques entre els països dels protagonistes es fan evidents quan parlen del concepte d’ajuda. És a dir, per a uns ajuda significa cuinar, escombrar, portar les vaques a pasturar, assecar l’arròs, etc., i per a d’altres és un acte voluntari, sense cap mena d’obligació.

La guerra/Dolent Televisió La guerra / Dolent

Tots els nens i les nenes del programa coincideixen que les guerres són dolentes perquè la gent es baralla i mor. Hi ha molts motius perquè es declari una guerra: uns creuen que es produeixen per defensar un país, altres per diferències religioses. El concepte del “dolent” va molt lligat a les guerres, però els nens i nenes afirmen que la vida quotidiana és plena de persones dolentes.

Reflexions més que interessants fetes per persones més que sinceres.

Us convidem a gaudir-les al nostre portal.

Equip Edu3.cat

“La cuina dels titelles” prepara noves receptes a l’Edu3.cat

En col·laboració amb L’Estaquirot teatre, Televisió de Catalunya presenta “La cuina dels titelles”: un programa de cuina fet amb titelles i adreçat als nens. En cada edició, el cuiner i el seu ajudant tenen com a convidat un personatge d’un conte popular que els explicarà una recepta. En els últims episodis inclosos a l’Edu3.cat, “La cuina dels titelles” rep la visita d’Alí Babà, que prepara un plat de tabule, i de la Blancaneu, que els ensenya a fer pomes farcides de carn.

La cuina dels titelles

El programa: “La cuina dels titelles

La selecció i l’elaboració de les receptes s’ha fet amb l’assessorament nutricional de la Fundació Alícia, i amb la col·laboració especial del president de la Fundació, Ferran Adrià, que sota la forma de geni de la tetera donarà bons consells als titelles i als futurs cuiners.

A més a mes del cuiner i l’ajudant, hi ha tot un seguit de personatges que habiten en els diferents racons de la cuina: els fredolics, que viuen a la nevera; l’ós, a l’armari dels dolços; les arnes, al pot de la farina; els rentaplats, a l’aigüera; els fogoners, encarregats d’encendre el foc; i les gallines. També hi ha l’Aconseguidor, un personatge que volta pel món exterior i busca tots els ingredients que no es troben a la cuina dels titelles.

Així, a cada capítol, a més a més d’explicar-se la recepta del convidat, “La cuina dels titelles” ens fa viure una petita aventura relacionada amb el conte del personatge.

Els capítols:

Al? Babà Televisió Alí Babà

L’Alí Babà ens ensenya a fer una recepta del seu país, tabule, però com que a la cuina no tenen búrgul, han d’avisar l’Aconseguidor perquè en busqui. A més de búrgul, l’Alí necessita tomàquets, cogombre, pebrots, llimones, taronges, cebes tendres, panses, menta, oli d’oliva i sal. De mica en mica es va veient que a la cuina van desapareixent coses i descobrim que els 40 lladres han seguit l’Alí i estan buidant sigil·losament totes les caixes del rebost.

La Blancaneu Televisió La Blancaneu

La Blancaneu ensenya a fer pomes farcides de carn. La madrastra, enfadada perquè no ha estat ella la convidada, agafa totes les pomes i les enverina perquè els personatges s’adormin. Per desfer l’encanteri, el Cuiner disfressa l’Ajudant de príncep blau. A la cuina, però, s’han quedat sense pomes i hauran de demanar ajuda a l’Aconseguidor, que s’enfilarà als arbres fruiters per obtenir-ne.

Vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest post s’ha acabat.

Bon profit!

Equip Edu3.cat

“La senyora de les muntanyes”: misterioses restes arqueològiques descobertes a l’Edu3.cat

El documental “La senyora de les muntanyes” (emès l’11 de maig pel Canal 33) segueix la troballa i la investigació posterior de les restes de vuit persones que van viure a la cova de Montanissell, a l’Alt Urgell, durant l’edat del bronze.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/senyoramuntanyes/1024193.rm" width="508" height="416"/]

La senyora de les muntanyes Televisió La senyora de les muntanyes

L’agost del 2004, un grup d’espeleòlegs va trobar vuit esquelets al fons d’una cova a l’Alt Urgell. Rastrejaven la zona buscant restes de la Guerra Civil, però el que van trobar era a la cavitat des de feia 3.500 anys. Els ossos, de l’edat del bronze, estaven presidits per un esquelet femení guarnit amb joies: “la senyora de les muntanyes”.

Després de la troballa, els espeleòlegs van informar els serveis d’arqueologia, que de seguida van adonar-se de la singularitat de les restes. El conjunt, situat al fons d’una galeria, està format per vuit esquelets de diferents edats, cinc de femenins i tres de masculins. De seguida s’observa que alguns porten un ric aixovar, amb joies espectaculars com ara una diadema de bronze. La “senyora de les muntanyes” destaca sobre el conjunt d’individus, que sembla que estan dipositats al seu voltant.

L’edat del bronze a l’Europa occidental constitueix un ric i variat mosaic de cultures que es desenvolupa entre els anys 2.400 i 800 abans de la nostra era. A Catalunya, durant aquest període, no hi havia grans ciutats, sinó poblats dispersos que sovint compartien rituals i intercanvis de tota mena.

Per la seva singularitat, la “senyora de les muntanyes” i la resta d’individus trobats a Montanissell constitueixen un referent en l’estudi de l’edat del bronze. Ara s’haurà d’esbrinar si realment es tracta d’un fenomen aïllat o si hi ha enterraments semblants en altres punts d’Europa. Potser amagades al fons d’una altra cavitat hi ha les claus que ens ajudaran a entendre què va passar fa 3.500 anys en una cova perduda enmig de l’Alt Urgell.

 

Misteris històrics molt interessants, que us ofereix en portada l’Edu3.cat.

Ja ens direu que us sembla!

Equip Edu3.cat

Neus Català: una (s)àvia en portada a l’Edu3.cat

L’últim capítol de “(S)avis” inclós a l’Edu3.cat convida Neus Català, supervivent dels camps de concentració nazis, que és entrevistada pel periodista Xavier Graset. La protagonista d’aquesta edició ens regala reflexions com la següent: “S’ha de lluitar sempre. La lluita és treball, la vida és lluita. És això el que et dóna tota la dignitat.”

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/savis/1025892.rm" width="508" height="416"/]

Neus Català Televisió Neus Català, “(S)avis

“No teníem nom, érem un número, menys que una pedra, menys que un gos, menys que un cavall, menys que una bèstia: un número.”

El nom de Neus Català va inexorablement lligat a la idea de lluita. En aquesta entrevista, l’única supervivent catalana dels camps de concentració nazis deixa clar que, darrere del seu fràgil aspecte i dels seus 93 anys, s’amaga una vida difícil, plena de moments molt dolorosos, però també d’esperança.

“No he volgut oblidar mai. Ho vam jurar a les nostres companyes, que mentre viuríem denunciaríem el que havia estat el feixisme.”

L’esperança és el que li va fer jurar-se a si mateixa que mentre estigués viva no pararia de donar testimoni de l’horror que va viure als camps de concentració, on va veure morir de la manera més inhumana centenars de dones.

“En ser alliberada no vaig sentir res, res, res. Ni alegria ni tristesa, només una buidor enorme.”

Els escenaris de l’entrevista són la Fundació Pere Ardiaca, el fossar de la Pedrera (al cementiri de Montjuïc) i l’escola pública de Darnius, l’últim refugi on la Neus va estar abans de fugir per la frontera amb cent vuitanta-dos nens orfes.

Una història de l’horror, però una història de l’esperança.

Una lliçó de vida que no us podeu perdre!

Equip Edu3.cat

L’“Energi K” es posa al dia amb tres nous capítols a l’Edu3.cat

En aquests episodis, el programa energètic per excel·lència del nostre portal aprofundeix en els aspectes científics i socials d’un carburant molt controvertit en l’actualitat: el petroli. En una de les edicions referides, “Energi K” repassa la utilització d’aquest combustible en els vehicles de motor, mentre que en un altre capítol estudia un dels seus derivats: el cautxú. A més a més, però, el programa també dedica el tercer episodi a les fonts d’energia que generen electricitat.

El petroli Televisió El petroli: carburants per a cotxes i motos

El petroli és un combustible fòssil que es va formar fa milions d’anys a l’escorça de la Terra. Un cop s’ha extret dels jaciments, es pot tractar a les refineries o a les plantes petroquímiques per obtenir-ne derivats (com la gasolina i el gasoil). Així es poden aconseguir substàncies per fabricar teixits sintètics, tota mena de plàstics o asfalt. Però pel que ha destacat més el petroli ha estat pel seu ús com a combustible.

Això sí, quan els motors dels cotxes cremen benzina es genera diòxid de carboni (CO2), un gas que, en acumular-se a l’atmosfera, provoca l’efecte hivernacle. Per lluitar contra aquest problema s’han començat a fer servir combustibles derivats de les plantes que ajuden a disminuir l’escalfament global.

El petroli Televisió El petroli i derivats: cautxú

 

El cautxú artificial es fa servir per fabricar pneumàtics, gomes d’esborrar, bases de gespa artificial o vestits de neoprè. Es tracta d’una substància elàstica que no deixa passar l’aigua i que és resistent a l’electricitat.

Actualment, la major part del cautxú és sintètic, però també n’hi ha de natural que s’obté del làtex de les plantes. Pel que fa al sintètic, n’hi ha de diferents tipus segons la seva aplicació. Els d’ús general es destinen als pneumàtics, mentre que els especials es fan servir com a aïllants tèrmics o per fabricar materials resistents a olis i dissolvents.

El mix elèctric Televisió El mix elèctric: d’on ve l’electricitat

 

L’electricitat és una forma d’energia que es produeix quan les càrregues positives i negatives dels àtoms interaccionen entre si. L’única diferència entre els tipus d’electricitat és el seu origen, és a dir, si provenen d’una central tèrmica, de plaques solars o d’una nuclear.

La barreja de l’electricitat que s’aboca a la xarxa és diu “mix elèctric”. En el cas d’Espanya, el mix elèctric està format en un 63 % per les centrals tèrmiques convencionals, en un 20 % per l’energia nuclear i en un 17 % per les energies renovables, com ara l’eòlica, la solar, la biomassa o la hidràulica.

Ara ja coneixeu algunes dades més sobre el petroli i l’electricitat, però encara us queda molt per descobrir. Podeu investigar-ho als capítols d’“Energi K” que us ofereix l’Edu3.cat.

Amb molta energia,
Equip Edu3.cat

Lectura i Català: una parella de fet a l’Edu3.cat

Dins “La Setmana de TV3” dedicada a la lectura, el programa “Caçadors de paraules” fa un recorregut per la vida d’un lector des que neix fins que mor.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/cacadors/1024192.rm" width="508" height="416"/]

Especial lectura Televisió Especial lectura, “Caçadors de Paraules

En aquesta edició especial, el viatge del presentador del programa, Roger de Gràcia, comença a la Fatarella, a la Terra Alta. Tot seguit es desplaça fins al Soler, al Rosselló, per visitar una classe de l’escola La Bressola i ajudar els nens i nenes que comencen a llegir. La Bressola és la xarxa d’escoles que practiquen la immersió lingüística en català a la Catalunya Nord.

 

La parada següent és a l’institut Jaume Vicens Vives de Girona. Allà, al costat d’un grup d’alumnes, ha de desxifrar missatges de mòbil i de Messenger, les lectures principals dels adolescents catalans.

 

El presentador passa a l’edat adulta i treu el nas per les parades de llibres de la diada de Sant Jordi, on fa llegir fragments de les seves obres a alguns escriptors catalans. Però, si els lectors envelleixen, els llibres també, i el nostre caçador no s’ha estat de conèixer els “manuscrits” i “incunables” de la biblioteca de Montserrat, on hi ha més de tres-cents mil exemplars.

 

Finalment, com que de vegades la darrera lectura de les nostres vides es deixa escrita a la tomba, Roger de Gràcia tanca el programa descobrint alguns epitafis al cementiri de Vilafranca del Penedès.

 

Descobreix com pot ser la teva vida de lector a l’Especial lectura de “Caçadors de Paraules”. El trobaràs a l’Edu3.cat!

Equip Edu3.cat (amb la lectura)

L’Edu3.cat us acompanya a la Sele!

Per fer l’últim repàs abans dels exàmens de Selectivitat, l’Edu3.cat posa a la vostra disposició portades amb programes que us donaran un cop de mà per afrontar cadascuna de les assignatures! En aquest especial selectivitat, trobareu capítols com How do you get to uni?, de la sèrie “English Bites”, que no només us servirà per practicar l’anglès, sinó que us donarà una idea de com pot ser el vostre futur universitari.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/australia/Howdoyougettoun.rm" width="508" height="416"/]

How do you get to uni? Televisió How do you get to uni?

Today “English Bites” talks to some students from Adelaide University, in New Zealand. They explain their travelling between their homes and the university and how long it takes them to make the journey. Learn about the tense used to talk about activities done regularly and how to express about short periods of time.

En aquest capítol, “English Bites” parla amb alguns alumnes de la Universitat d’Adelaide, a Nova Zelanda. Els universitaris expliquen quin transport utilitzen per anar de casa a la facultat i quant temps triguen a fer el trajecte. Repassa els temps verbals utilitzats per parlar de la rutina i expressar petits períodes de temps.

Per afrontar l’esprint final abans de la Sele, visita regularment l’Edu3.cat. Estarem encantats d’ajudar-te.

Molta sort!!!

Equip Edu3.cat

“Qui els va parir!” pica l’ullet als pares i mares amb un nou capítol a l’Edu3.cat

En aquest episodi, “Qui els va parir!” convida Jordi Sabater Pi, pare de Floquet de Neu, i els actors Mònica Glaenzel i Lluís Marco. Durant el programa es tracten temes com la visita al pediatre o la manera d’abordar la qüestió de la mort amb els menuts.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/quielsvaparir/1011026.rm" width="508" height="416"/]

La visita al pediatre Televisió La visita al pediatre i parlar de la mort

Que els micos i els homes no són tan diferents ja se sabia però, quan s’analitzen els vincles entre pares i fills en ambdues espècies, la semblança es fa més evident. Mireia Segú, la reportera del programa, visita els micos del Zoo de Barcelona acompanyada de la conservadora de primats Maria Teresa Abelló. Al plató es continua tractant aquest tema amb l’etòleg i primatòleg Jordi Sabater Pi, descobridor de Floquet de Neu.

Mireia Segú acompanya una pediatra de l’Hospital General de Vic per saber quin tipus de consultes rep. I al plató hi ha dues persones que són metges en la ficció i pares en la vida real: els actors Mònica Glaenzel i Lluís Marco.

Els pares i mares que integren el Consell de Pares expliquen com es pot parlar de la mort als fills, què se’ls ha de dir quan es mor l’avi, un amic o un animal de companyia, si s’ha d’evitar o no que els nens assisteixin als enterraments, etc.

Una bona proposta per al dia d’avui.

Trobareu més capítols de “Qui els va parir!” al nostre portal!

Equip Edu3.cat

L’Edu3.cat estrena capítols en Occitan dera Val d’Aran

La sèrie “Ua man de condes” s’incorpora al nostre portal. El primer episodi que podeu veure i escoltar és Carolina e era tronca de Nadau.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/una_ma/aranes/625706.rm" width="508" height="416"/]

Carolina e era tronca de Nadau Televisió Carolina e era tronca de Nadau

A Carolina li agradave fòrça eth Nadau, ère era sua tempsada mès predada. Amassa tamb es sòns pairs, placèc era tronca caperada tamb ua hlatsadòta ath cant deth larèr de huec.

Ath ser, Carolina descaperèc era tronca e s’i calèc laguens entà conéisher eth mistèri des presents. Eth laguens dera tronca ère plan escur e comencèc de caminar. I vedec fòrça joguets: un ossardet, pipes, gredons de colors, ua bicicleta … Un conilhòt tamb mala encólia la pelegèc e li didec qu’ère defenut de calar-se laguens era tronca.

Es joguets determinèren d’embarrar Carolina en magasin des lecaries. Aquiu, Carolina coneishec Ot, un becut qu’en torn d’espantoriar hège arrir.

Còp sec, era tronca comencèc a trambalejar. Èren es pairs de Carolina, que la pataquejaven a balhoades en tot cantaven ua cançon.

Alavetz, Carolinae Ot ne gesseren coma un relampit enquia anar quèir dejós es pès des pairs.

Ben aviat tindrem nous capítols disponibles.

I per molts anys d’Occitan!

Equip Edu3.cat