L’últim capítol de “(S)avis” inclós a l’Edu3.cat convida Neus Català, supervivent dels camps de concentració nazis, que és entrevistada pel periodista Xavier Graset. La protagonista d’aquesta edició ens regala reflexions com la següent: “S’ha de lluitar sempre. La lluita és treball, la vida és lluita. És això el que et dóna tota la dignitat.”
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/savis/1025892.rm" width="508" height="416"/]
“No teníem nom, érem un número, menys que una pedra, menys que un gos, menys que un cavall, menys que una bèstia: un número.”
El nom de Neus Català va inexorablement lligat a la idea de lluita. En aquesta entrevista, l’única supervivent catalana dels camps de concentració nazis deixa clar que, darrere del seu fràgil aspecte i dels seus 93 anys, s’amaga una vida difícil, plena de moments molt dolorosos, però també d’esperança.
“No he volgut oblidar mai. Ho vam jurar a les nostres companyes, que mentre viuríem denunciaríem el que havia estat el feixisme.”
L’esperança és el que li va fer jurar-se a si mateixa que mentre estigués viva no pararia de donar testimoni de l’horror que va viure als camps de concentració, on va veure morir de la manera més inhumana centenars de dones.
“En ser alliberada no vaig sentir res, res, res. Ni alegria ni tristesa, només una buidor enorme.”
Els escenaris de l’entrevista són la Fundació Pere Ardiaca, el fossar de la Pedrera (al cementiri de Montjuïc) i l’escola pública de Darnius, l’últim refugi on la Neus va estar abans de fugir per la frontera amb cent vuitanta-dos nens orfes.
Una història de l’horror, però una història de l’esperança.
Una lliçó de vida que no us podeu perdre!
Equip Edu3.cat