El Nadal i el medi ambient

El Nadal ja s’apropa, i en aquestes dates comencem a comprar regals, menjar, arbres de Nadal, decoració nadalenca, etc.

Però tot això té un cost ambiental. Quantes tones de residus de cartró o de plàstics generarem? I quants arbres s’hauran de tallar?

En aquest programa de ràdio de la sèrie La solució es tracten aquestes i altres qüestions:

 

D’altra banda, també us volem oferir una sèrie de consells per a disminuir l’impacte de les compres de Nadal i dels excessos propis d’aquestes dates sobre el medi ambient.

Per això, us aconsellem escoltar aquest programa de la sèrie Natura:

Ara ja sabeu què podeu fer per gaudir d’un Nadal més sostenible amb el medi ambient!

Eclipsi total de Sol

Fa pocs dies es va poder veure un eclipsi total de Sol a Austràlia i part de l’oceà Pacífic.

L’eclipsi total va començar tot just després de la sortida del Sol al nord d’Austràlia, per tant, es va poder veure una doble sortida del Sol, com si es fes de dia dos vegades en un matí.

Aquest eclipsi és el primer que es pot veure des d’Austràlia en una dècada i també serà el darrer que es vegi des de qualsevol part del món fins l’any 2015.

Avui en dia, gràcies a les explicacions astronòmiques, considerem els eclipsis solars totals com a fenòmens naturals, però a l’antiguitat eren atribuïts a causes sobrenaturals.

Un eclipsi solar es produeix quan la Lluna, durant la fase de lluna nova, es situa entre el Sol i la Terra, ocultant una part o tota la superfície de la Terra, és a dir, quan el Sol i la Lluna estan en conjunció mirant des de la Terra.

Per entendre millor i aprofundir en aquest tema, us animem a veure el capítol Eclipsi total de la sèrie Nostranau:

 

 

Escola de Natura Angeleta Ferrer

L’Escola de Natura Angeleta Ferrer és un projecte educatiu que pretén, amb el conjunt dels seus programes, ser un recurs pedagògic i de sensibilització que respongui a les necessitats educatives de la població en els temes relacionats amb el medi natural i l’educació ambiental.

L’Edu3.cat us proposa que descobriu aquest projecte a través del següent capítol del programa  “Natura” on Montse Quadreny ens presenta aquesta escola de la mà de Montse Bert qui explica quin és l’origen d’aquesta.

Educar en el coneixement, la descoberta i el compromís, aquest és l’objectiu de l’Escola de Natura Angeleta Ferrer ubicada a Can Miravitges, Badalona. L’oferta educativa va des de l’escola bressol a escoles d’adults passant per secundària. L’hort d’agricultura ecològica és una de les ofertes que conviu amb les activitats de bosc.

Can Miravitges és una masia situada sobre la vall de Pomar, al bell mig del parc de la Serralada de Marina, i a molts pocs quilòmetres del centre urbà de Badalona. Aquesta masia d’origen medieval ha sofert força reformes en els últims temps, la més destacada de les quals és la de principis del segle XVIII.

No obstant això, al llarg del recorregut podrem apreciar com era la vida agrària en el camp català entre els segles XVIII i XX, i com aquesta ha anat evolucionant al llarg del temps. Destaquen les dependències agrícoles com el celler, la sala de cups i les premses, així com les estances nobles de la casa.

Edu3.cat

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Endinsa’t a la Mata Atlàntica, un rècord de biodiversitat

Edu3.cat

Avui viatgem fins al Brasil per descobrir l’espectacular diversitat biològica de la mata atlàntica.

Un estudi recent del Jardí Botànic de Nova York va trobar 456 espècies vegetals en només una hectàrea de terreny, un rècord mundial fins al moment.

Descobreix aquest ecosistema de la mà de l’Edu3.cat!

Web Programa

+info

logo Edu3
Equip de l’Edu3.cat

Un passeig botànic per Sanaüja

Avui l’Edu3.cat us proposa un itinerari botànic per conèixer la diversitat biològica de la població de Sanaüja, a la comarca de la Segarra, i als seus voltans.

Escolta, mira i aprèn de la Biodiversitat amb aquest vídeo que mostra com l’esforç de l’administració, de les organitzacions científiques i dels veïns ha fet possible posar en marxa aquest recorregut que ens acosta a la riquesa biològica del nostre entorn.

Edu3.cat

logo Edu3
Equip de l’Edu3.cat

La Biodiversitat del Cap de Creus i de la Serra de l’Albera

Edu3.cat

Continuem coneixent la biodiversitat a Catalunya a través dels audiovisuals de l’Edu3.

Avui ens apropem a l’Alt Empordà on hi ha dues àrees naturals de gran interès: la serra de l’Albera i el cap de Creus. El programa “Catalunya, natura viva” mostra la rica biodiversitat d’aquests paratges protegits.

logo Edu3
Equip de l’Edu3.cat

Sabater Pi, l’últim naturalista, mor als 87 anys

sabaterJordi Sabater Pi, un dels científics catalans més reconeguts a tot el món es va morir ahir a Barcelona amb vuitanta-set anys. Sabater Pi va començar la recerca en antropologia i etologia, d’entrada, de manera autodidacta, però va acabar essent una autoritat mundial en l’estudi del comportament dels primats i d’altres animals africans. També és molt conegut per haver descobert el goril·la albí Floquet de Neu.

Nascut a Barcelona l’any 1922, va començar la seva activitat de recerca en l’antropologia i l’etologia de manera autodidacta durant la seva estada a la Guinea Equatorial, entre els anys 1940 i 1969, on va trobar un rar exemplar de l’ocell indicador de mel, Melichneutes robustus i on va començar la carrera científica. Entre les altres troballes que va fer destaca la descoberta de la granota gegant de les cascades del riu Mbia, anomenada Conraua goliath i la descripció i descoberta de les àrees culturals dels ximpanzés.

Sabater Pi va ser qui va descobrir que els primats eren capaços de fabricar i fer servir eines, encara que fossin molt elementals. L’article que ho explicava es va publicar a la revista Nature l’any 1969.

Els estudis sobre els primats els havia començat als anys cinquanta, amb l’estudi del comportament dels goril·les de costa. El 1958 el va contractar el Parc Zoològic de Barcelona com a conservador del Centre d’Adaptació i Recerca d’Ikunde, a Bata (Guinea Equatorial). Això li va permetre dedicar-se exclusivament a la seva activitat científica. El 1966 uns indígenes van portar al Centre d’Ikunde un petit goril·la albí, en mol mal estat de salut, que Sabater Pi va acollir i, més endavant, ja recuperat, va enviar al Zoo de Barcelona. Es tractava del Floquet de Neu, que va esdevenir l’emblema del Zoo de Barcelona. La descoberta va fer la volta al món i va donar molt de prestigi al Zoo.

El 1969, quan Guinea Equatorial es va declarar independent, va sortir del país i va tornar a Barcelona, a treballar com a conservador del departament de primats i del terrari del Zoo. Però el 1972 va tornar a l’Àfrica, va rebre una beca de la National Geographic Society per continuar els estudis sobre primats a Rwanda, on va estudiar els goril·les de muntanya amb la zoòloga Dian Fossey.

Sabater Pi també professor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona i per la Universitat Autònoma de Madrid, i ha estat guardonat, entre molts altres mèrits, amb el Premi de la Fundació Catalana per la Recerca (1991), la Medalla d’Or al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona (1996) i la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (2004).

Al portal podreu trobar diversos audiovisuals sobre la seva persona.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/video2008/sabater.rm" width="322" height="288"/]

La volta al món en 80 clics!

Des de l’Edu3.cat us proposem una volta al món en 80 clics.

Primer clic! Ports de Tortosa-Beseit

La sortida des de casa nostra, llocs de Catalunya que són un tresor.en els propers dies ens portarà fins les terres ben llunyanes.Avui comencem per un esplèndid paisatge natural que trobem als Ports de Tortosa-Beseit de la mà de l’equip del “Quèquicom”:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/qkicom/1143880.rm" width="352" height="288"/]

El programa “Quèquicom” visita els Ports de Tortosa-Beseit per mostrar-ne la diversitat biològica i geològica i per conèixer, entre altres coses, com hi viuen els voltors, les cabres hispàniques o insectes com ara les libèl·lules.

El reporter Pere Renom comença la seva visita als Ports al tossal del Rei. Tot seguit, al Mas de Bunyol, a Vall-de-roures, a la comarca del Matarranya, assisteix a un espectacle propi d’un safari: el festí de centenars de voltors en un canyet. Els voltors són uns dels ocells més grossos que hi ha. Tenen tanta envergadura que els és molt costós batre les ales. Per aquest motiu planen i depenen dels corrents d’aire ascendent per volar.

Al Boixar, al Baix Maestrat, el reporter busca fòssils marins. A Fredes, també al Baix Maestrat, i a Mas de Barberans, al Montsià, comprova el tipus de vegetació present als Ports, com ara orquídies, belladones, teixos o fajos.

Els rius que neixen als Ports són els més ben conservats de Catalunya. S’hi troben llúdrigues, moltes espècies de peixos autòctons, serps i tortugues d’aigua i molts invertebrats aquàtics: un dels més bonics és la libèl·lula. Al riu Algars, a Arnes, a la Terra Alta, Pere Renom en captura unes quantes i n’observa el cicle vital. A Lledó, a la comarca del Matarranya, el reporter agafa una musaranya, un petit mamífer.

Finalment, a les Moletes de Venanci, a Alfara de Carles, al Baix Ebre, Pere Renom observa l’animal més emblemàtic del parc natural: la cabra hispànica.

Al plató, el presentador del programa, Marc Boada, mostra alguns fòssils trobats als Ports, explica com es formen els corrents tèrmics i com els ocells han d’aprendre a localitzar-los, i també descriu les glaciacions, que són el fenomen que explica la presència de fajos i altres arbres centreeuropeus als Ports, un paratge de clima mediterrani.

Ideaula:

Us proposem geolocalitzar els llocs que ens presenten aquest “dream team” de professionals del món televisiu i científics que col·labora en aquest programa.

Per du a terme aquesta proposta podem emprar eines que ens permeten geolocalitzar cada etapa com per exemple les que ofereixen Google maps o Google Earth.

La propera etapa:

Els boscos d’argània del Marroc

Us convidem a proposar-nos noves etapes i desitjar-vos un bon viatge,

Equip Edu3.cat

L’“Energi K” es posa al dia amb tres nous capítols a l’Edu3.cat

En aquests episodis, el programa energètic per excel·lència del nostre portal aprofundeix en els aspectes científics i socials d’un carburant molt controvertit en l’actualitat: el petroli. En una de les edicions referides, “Energi K” repassa la utilització d’aquest combustible en els vehicles de motor, mentre que en un altre capítol estudia un dels seus derivats: el cautxú. A més a més, però, el programa també dedica el tercer episodi a les fonts d’energia que generen electricitat.

El petroli Televisió El petroli: carburants per a cotxes i motos

El petroli és un combustible fòssil que es va formar fa milions d’anys a l’escorça de la Terra. Un cop s’ha extret dels jaciments, es pot tractar a les refineries o a les plantes petroquímiques per obtenir-ne derivats (com la gasolina i el gasoil). Així es poden aconseguir substàncies per fabricar teixits sintètics, tota mena de plàstics o asfalt. Però pel que ha destacat més el petroli ha estat pel seu ús com a combustible.

Això sí, quan els motors dels cotxes cremen benzina es genera diòxid de carboni (CO2), un gas que, en acumular-se a l’atmosfera, provoca l’efecte hivernacle. Per lluitar contra aquest problema s’han començat a fer servir combustibles derivats de les plantes que ajuden a disminuir l’escalfament global.

El petroli Televisió El petroli i derivats: cautxú

 

El cautxú artificial es fa servir per fabricar pneumàtics, gomes d’esborrar, bases de gespa artificial o vestits de neoprè. Es tracta d’una substància elàstica que no deixa passar l’aigua i que és resistent a l’electricitat.

Actualment, la major part del cautxú és sintètic, però també n’hi ha de natural que s’obté del làtex de les plantes. Pel que fa al sintètic, n’hi ha de diferents tipus segons la seva aplicació. Els d’ús general es destinen als pneumàtics, mentre que els especials es fan servir com a aïllants tèrmics o per fabricar materials resistents a olis i dissolvents.

El mix elèctric Televisió El mix elèctric: d’on ve l’electricitat

 

L’electricitat és una forma d’energia que es produeix quan les càrregues positives i negatives dels àtoms interaccionen entre si. L’única diferència entre els tipus d’electricitat és el seu origen, és a dir, si provenen d’una central tèrmica, de plaques solars o d’una nuclear.

La barreja de l’electricitat que s’aboca a la xarxa és diu “mix elèctric”. En el cas d’Espanya, el mix elèctric està format en un 63 % per les centrals tèrmiques convencionals, en un 20 % per l’energia nuclear i en un 17 % per les energies renovables, com ara l’eòlica, la solar, la biomassa o la hidràulica.

Ara ja coneixeu algunes dades més sobre el petroli i l’electricitat, però encara us queda molt per descobrir. Podeu investigar-ho als capítols d’“Energi K” que us ofereix l’Edu3.cat.

Amb molta energia,
Equip Edu3.cat

Les noves aventures marítimes de “Thalassa” t’esperen a l’Edu3.cat

Els grecs, com a civilització que va progressar en estreta relació amb el mar, tenia diverses paraules per anomenar-lo. Thalassa és la paraula grega per designar el mar d’una manera genèrica i àmplia. La superfície marina ocupa les 3/4 parts del nostre planeta, i el 70% de la població mundial viu a prop de les zones costaneres, alimentant-se dels seus recursos. En el darrer capítol de “Thalassa“, descobrim alguns exemples d’aquesta convivència.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/thalassa/858762.rm" width="508" height="416"/]

 

Els fugitius de la mar Groga Televisió Els fugitius de la mar Groga / Retrats de Garraf

El primer reportatge d’aquest capítol de “Thalassa” recorda la història d’una família nord-coreana que, embarcada en un pesquer, va fugir a Corea del Sud. El segon reportatge està dedicat a la població de Garraf, que encara manté l’aire mariner.

  • Els fugitius de la mar Groga

El 18 d’agost de 2002, Seül es desperta amb la increïble notícia que uns fugitius de Corea del Nord han arribat al sud per la mar Groga. El pescador Soon Young Bum és considerat un heroi perquè ha aconseguit endur-se les 21 persones de la seva família, de manera que el govern del Nord no podrà complir les seves amenaces de represàlies als familiars dels fugitius.

  • Retrats de Garraf

Entre Castelldefels i Sitges, a 25 quilòmetres de Barcelona i sobre una cala de mitja lluna, hi ha el petit poble de Garraf. Aquest va ser un lloc solitari durant molts segles fins que, a començaments del XX, amb la construcció del ferrocarril i l’arribada dels primers automòbils, hi van aparèixer banyistes i excursionistes. Tanmateix, Garraf continua sent un poble petit, que no ha sucumbit a l’especulació, on el pas del temps encara es pot viure assossegadament.

Atreviu-vos a navegar amb nosaltres per tots els capítols de “Thalassa“!

Equip Edu3.cat