General

Josep Maria Benet i Jornet, 45 Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Posted by

0

Josep Maria Benet i Jornet, dramaturg i guionista català, ha estat guardonat amb el 45 Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, una distinció que atorga Òmnium Cultural.

Josep M. Benet i Jornet (Barcelona, 1940), fascinat pel teatre ja des de ben jove, ha convertit el món escènic en la seva gran passió. Als vint-i-tres anys s’estrenà com a autor dramàtic amb Una vella, coneguda olor (1963), a la qual han seguit fins avui una quarantena de peces teatrals, que li han valgut nombrosos guardons.

La seva producció, caracteritzada al principi pel to realista i la problemàtica col·lectiva –Berenàveu a les fosques (1973), La desaparició de Wendy (1971), Revolta de bruixes (1975), ha anat evolucionant cap a temàtiques més íntimes i existencials. En aquesta línia cal destacar les obres Desig (1989), Fugaç (1992) i Testament (1993). Algunes de les seves produccions han estat adaptades al cinema. També ha conreat el teatre infantil i juvenil. Des dels anys setanta col·labora amb la televisió, on ha demostrat la seva capacitat d’adaptar-se amb encert al gran públic amb sèries de llarga durada com Poble Nou (1992-95), Laberint d’ombres (1998-99) i Ventdelplà (2005-06).

En aquest capítol de la sèrie Veus literàries farem un repàs a la seva trajectòria.

 

Toyo Ito

Posted by

0

L’arquitecte japonès Toyo Ito ha estat guardonat amb el Premi Pritzker d’arquitectura 2013 per una obra que “combina innovació conceptual amb edificis superbament executats”, per una arquitectura “excepcional” i per “la dimensió espiritual i poètica que transcendeix de totes les seves obres“, segons ha declarat el jurat.

Aquest guardó és considerat un dels premis més importants del món de l’arquitectura, comparable al premi Nobel.

Toyo Ito (Seül, 1 de juny de 1941), és conegut pels seus treballs en arquitectura conceptual, on cerca l’expressió simultània del món físic i el món virtual. És un dels màxims exponents de l’arquitectura que cerca la noció contemporània de la “ciutat simulada”, i és considerat un dels arquitectes més innovadors i influents del món.

Alguns l’han arribat a considerar com el nou Antoni Gaudí, ja que té diverses obres a Barcelona: les Torres Porta Fira i l’edifici Suites Avenue; aquesta última, davant de la Pedrera, és un modern homenatge a Gaudí.

Amb motiu d’aquest guardó, aprofitem per conèixer millor la figura i obra del genial arquitecte japonès de la mà del també arquitecte català Juli Capella, qui al programa Arquitectures comenta els detalls de la Mediateca de Sendai, obra de Toyo Ito.

Juli Capella explica que coneix l’obra de Toyo Ito i que ha visitat alguna de les seves construccions a Tòquio. Capella pensa que l’avantguarda de l’arquitectura en aquest inici del segle XXI mira cap al Japó.

També comenta que l’arquitectura de Toyo Ito té tots els ingredients necessaris: es desfà de l’ordre, té accés lliure i és flexible. També pensa que la Mediateca de Sendai, al Japó, és el paradigma de la desaparició: la columna no existeix, sinó que explota, i la paret com a estructura queda descartada.

 

 

Paisatges industrials

Posted by

0

L’Observatori del Paisatge de Catalunya ha creat un nou espai al web dedicat als paisatges industrials.

Els paisatges industrials (sense ús o rehabilitats per a funcions i usos vinculats sobretot al sector terciari) constitueixen un ric llegat col·lectiu de gran valor històric, estètic, simbòlic i identitari, a més de representar una magnífica oportunitat per aprendre de la història mitjançant el paisatge.

L’objectiu del nou dossier, consultable en català, castellà, anglès i francès, és el de difondre l’existència dels paisatges industrials i la seva diversitat, amb especial incidència en els de Catalunya. Aquesta darrera finalitat s’aconsegueix especialment gràcies a l’interactiu que mostra més en detall vuit paisatges industrials catalans. El dossier també pretén recollir, classificar, ordenar i fer disponible al públic d’una manera senzilla aquelles iniciatives, centres, institucions, notícies o llibres sobre el paisatge industrial a Catalunya, Espanya i a escala internacional. El dossier, pensat perquè sigui útil tant per a persones especialitzades com per al públic en general, anirà creixent i actualitzant-se periòdicament.

Cal fer notar que el dossier només inclou les institucions, centres i iniciatives que tenen un web actiu. Malauradament, aquest criteri exclou de manera inevitable altra informació sobre els paisatges industrials de gran interès, però que no és consultable des d’Internet.

El nou dossier s’afegeix als dossiers existents sobre els paisatges de la pedra seca, els paisatges sonors, els jardins i els arbres monumentals i singulars, que des de la seva creació han anat incrementat el seu contingut gràcies a la valuosa col·laboració d’institucions, entitats i particulars.

 

Dia Internacional de la Dona

Posted by

0

El 8 de Març es celebra el Dia Internacional de la Dona o Dia Internacional de la Dona Treballadora.

Durant la revolució industrial al segle XIX, gran part de la població femenina de la classe obrera va començar a incorporar-se al món del treball assalariat. Les precàries condicions laborals de les dones assalariades van portar a l’aparició de moviments de dones amb l’objectiu de reivindicar millores salarials, reduir la jornada laboral o limitar l’edat de treball dels infants, entre d’altres.

A principis del segle XX, el moviment sufragista dels Estats Units (existent des del 1848, quan per primera vegada es va reivindicar el dret al vot de la dona nordamericana) va veure la necessitat d’incorporar les obreres industrials a la campanya sufragista. A partir d’aquí, obreres, sindicalistes i dones de negocis i de professions liberals van començar a col·laborar de cara a obtenir un dret comú: el dret al vot.

Així. el 19 de març de 1911 es va celebrar per primera vegada el Dia Internacional de la Dona a diversos països europeus. Més d’un milió de dones hi van participar públicament per demanar el dret al vot i a ocupar càrrecs públics, el dret al treball i a l’educació, i la fi de la discriminació laboral.

Les Nacions Unides van adherir-se al primer acord internacional (carta de Sant Francisco) que defensava la igualtat de sexes com a dret fonamental i indiscutible l’any 1945 i trenta anys més tard, el 1975, va ser  declarat “Any Internacional de la Dona”.

El 1977, el 8 de març va ser oficialitzat com a Dia de les Nacions Unides per als Drets de la Dona i la Pau Internacional amb l’objectiu d’eliminar tota mena de discriminació contra les dones i els seus drets, per posar en relleu la igualtat entre els gèneres, i promoure el desenvolupament i la pau.

En l’actualitat, aquesta celebració encara està prohibida en alguns països.

La història, escrita sempre per homes, ha deixat de banda el paper de les dones, tot i que elles han estat les que han donat la vida, han educat els infants, han dirigit i administrat la vida domèstica, han curat els malalts i han cuidat els més desvalguts. Aquest capítol de la sèrie de TVC Històries de Catalunya explica aquesta presència silenciada.

 

540 aniversari de Copèrnic

Posted by

0

Ahir es va celebrar el 540 aniversari del naixement de Nicolau Copèrnic (Torun, 19 de febrer de 1473 – Frombork, 24 de maig de 1543), un dels astrònoms més importants de la nostra història.

Aquest astrònom polonès va dir per primera vegada que la Terra girava al voltant del Sol i no al revés, tal com es pensava fins a aquell moment. La seva teoria heliocèntrica suposava una ruptura amb la teoria geocèntrica formulada per Aristòtil al segle IV aC i completada per Claudi Ptolomeu el segle II, segons la qual la Terra estava immòbil al centre de l’univers i la resta de planetes, el Sol i les estrelles giraven al seu voltant. Copèrnic pensava en un Univers homogeni i infinit situat al voltant del Sol.

La seva visió de l’univers va obrir nous camins i noves investigacions científiques, convertint-se així en la figura clau de la revolució astronòmica i científica, sovint coneguda com la Revolució copernicana o Revolució de Copèrnic.

Van haver de passar cinquanta anys perquè un altre astrònom, Galileo Galilei, comprovés que Copèrnic tenia raó.

Copèrnic és considerat el fundador de l’astronomia moderna al establir les bases que permetrien a Galileu i Isaac Newton culminar la revolució astronòmica —en passar d’un univers geocèntric a un cosmos heliocèntric— i de capgirar de manera irreversible la visió del cosmos imperant fins aleshores.

D’aquesta forma, va quedar clar que Copèrnic havia estat un revolucionari al camp de l’astronomia i que amb ell s’havia començat a posar les bases de l’astronomia moderna.

En aquest vídeo de la sèrie Nostranau podreu aprofundir més en al figura de Copèrnic.

 

 

Neo

Posted by

0

Avui us presentem un vídeo elaborat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) pertanyent a la sèrie Neo.

Aquesta sèrie consta de programes relacionats amb la investigació i la recerca dins del camp científic.

Aquest programa, Un centre de recerca per a Angola, el podeu veure en tres idiomes: català, castellà i anglès.

Veurem que la UAB, a través del Centre Especial de Recerca Planta de Tecnologia dels Aliments i la Facultat de Veterinària, juntament amb la Universitat José Eduardo dos Santos posen en marxa a Angola un centre tecnològic de recerca i de transferència agroalimentària. Es tracta d’un projecte de cooperació interuniversitària que compta amb el suport de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament i de la Fundació Autònoma Solidària.

 

75 anys del bombardeig de Sant Felip Neri

Posted by

0

El 30 de gener de l’any 1938, durant la Guerra Civil espanyola, l’exèrcit feixista va bombardejar la plaça barcelonina de Sant Felip Neri. Durant l’atac van morir més de quaranta persones, la majoria de les quals eren nens i nenes que s’havien refugiat al soterrani de l’església de Sant Felip Neri.

Per això, en commemoració d’aquest tràgic succés, us recomanem veure el documental La canalla(da) de Sant Felip, el qual mostra els estralls que va provocar l’atac aeri.

A partir de documents històrics i dels testimonis de supervivents es reconstrueix la vida de Barcelona sota els bombardeigs.

 

Any Espriu

Posted by

0

Ahir va arrencar la commemoració del centenari del naixement de l’escriptor català Salvador Espriu i Castelló (1913, Santa Coloma de Farners).

Al llarg d’aquest any, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, municipis  i institucions d’arreu del país duran a terme iniciatives en diferents poblacions pràcticament cada dia de l’any. Totes aquestes activitats les podeu consultar al web www.anyespriu.cat .

D’altra banda, amb motiu de l’Any Espriu, en aquesta pàgina de la XTEC es recolliran diversos materials didàctics publicats pel Departament d’Ensenyament, propostes didàctiques de centres tant de primària com de secundària que tinguin com a eix la figura i l’obra de l’autor de Sinera, propostes de formació per al professorat, propostes de rutes literàries per a l’alumnat, propostes d’obres de teatre, propostes musicals sobre l’obra espriuana, les frases més significatives que va escriure el nostre autor… En definitiva, un espai on el professional de l’ensenyament podrà trobar eines per acostar al seu alumnat l’obra d’un dels autors cabdals de la literatura catalana del segle xx.

Per anar obrint boca, a través dels seus familiars, el programa televisiu El meu avi, ressegueix episodis que van marcar la vida de Salvador Espriu i descobreix com, més enllà de la cara pública, hi ha un altre Espriu irònic i gran conversador.

 

 

D’altra banda, també podeu escoltar el poema La pell de brau (1960), on el poeta expressa un somni de futur en llibertat, de convivència i de pau per als pobles d’Espanya.

 

 

I un altre poema famossísim, Assaig de càntic en el temple, extret del llibre El caminant i el mur, el qual reflecteix les tensions del poeta amb el seu poble.

 

Viquillibres

Posted by

0

 

 

Avui us proposem fer un cop d’ull a la web de Viquillibres, on trobareu una gran biblioteca de llibres de text i manuals lliures que, seguint la filosofia de la Viquipèdia, tothom pot contribuir a ampliar i enriquir.

Viquillibres és un projecte de Wikimedia sense afany de lucre i agermanat amb la Viquipèdia per crear, gràcies a la cooperació de tothom, llibres de text, tutorials, manuals d’aprenentatge i altres tipus de llibres similars que no són de ficció.

Aquest projecte ofereix un conjunt de manuals, guies i tutorials organitzats en llibres amb l’objectiu d’ensenyar al lector des d’utilitzar algun objecte o programari fins a aprendre a dominar una llengua amb un nivell bàsic-mitjà o disposar d’un llibre amb multitud de receptes de cuina.

Tot els llibres estan organitzats en diverses categories:

– Catàleg: on es troben tots els llibres de Viquillibres excepte els de Viquijúnior, que ofereix llibres amb contingut infantil per a nens d’entre 0 i 12 anys .

– Per nivell de dificultat: segons la seva complexitat i la especialització requerida per poder-los entendre i treballar-los.

– Segons temàtica: segons les màteries que comprenen (ciències, humanitats, tecnologia…).

– Viquillibres: pàgines relacionades amb el manteniment, desenvolupament i comunitat del projecte.

 

Aquest projecte encara és petit, per això és important que si us sembla interessant hi col·laboreu per crear una gran biblioteca lliure.

 

 

 

 

Consells per enregistrar amb el telèfon mòbil

Posted by

0

Abans de començar a enregistrar un vídeo amb un telèfon mòbil heu de tenir en compte una sèrie d’aspectes molt importants que us ajudaran a obtenir un millor resultat pel que fa a la qualitat del vídeo.

1. El telèfon mòbil ha d’estar situat sobre una superfície plana, evitant possibles moviments o vibracions. Per això, és recomanable fer servir un trípode, el qual proporcionarà estabilitat a la imatge. Avui en dia hi ha un extens mercat d’accessoris per al telèfon mòbil, i un trípode pot ser de gran utilitat per aconseguir una imatge estable i de qualitat.

2. Enregistrar horitzontalment. Un error molt comú és enregistrar en vertical perquè és la posició natural del telèfon mòbil, però si ho fem així, ens trobarem que el format vertical del vídeo no és agraït de visualitzar degut a que és una imatge estreta amb barres negres laterals que es mengen casi tota la imatge.

3. Un dels punts més febles de l’enregistrament amb el telèfon mòbil és la baixa qualitat de l’àudio. Per això és recomanable, si és possible, evitar enregistrar diàlegs i centrar-se només la imatge amb el so ambient. D’aquesta manera aconseguirem no trobar-nos amb que no se senten correctament els diàlegs o que costa molt entendre els protagonistes, problemes que poden fer que el nostre vídeo perdi qualitat i interès.

Si, tot i això, volem que el nostre vídeo tingui diàlegs, és recomanable evitar enregistrar a exteriors; si ho fem en habitacions tancades es reduiran les interferències o sorolls del carrer.

De totes formes, alguns telèfons mòbils d’alta gamma disposen d’entrada d’àudio per afegir-hi un micròfon.

4. La llum és un aspecte força important. La llum és un factor determinant per a la qualitat d’un vídeo. És recomanable enregistrar a favor de la llum, és a dir, tenir el focus de llum (ja sigui natural o artificial) a l’esquena del telèfon mòbil de forma que ens il·lumini allò que estem enregistrant. En cas contrari, si tenim el focus de llum davant del telèfon mòbil, les imatges quedaran “cremades” per la llum i els objectes enregistrats quedaran molt foscos.

5. És recomanable evitar el zoom digital, ja què redueix la qualitat de la imatge. És més fàcil que ens apropem a l’objecte pel nostre propi peu.

6. Enregistrar amb la màxima qualitat que permeti el telèfon mòbil. La major part dels darrers telèfons mòbils que han sortit al mercat permeten enregistrar en alta definició, per això és preferible enregistrar amb la màxima definició possible per tal d’aconseguir una imatge de gran qualitat. Sempre tindrem la possibilitat de reduir la resolució i el pes del vídeo a posteriori amb qualsevol programa d’edició de vídeo o de compressió. Baixar la qualitat sempre és possible, però augmentar-la, no.

7. Finalment, deixar córrer la creativitat i passar-ho bé!