El Nadal i el medi ambient

El Nadal ja s’apropa, i en aquestes dates comencem a comprar regals, menjar, arbres de Nadal, decoració nadalenca, etc.

Però tot això té un cost ambiental. Quantes tones de residus de cartró o de plàstics generarem? I quants arbres s’hauran de tallar?

En aquest programa de ràdio de la sèrie La solució es tracten aquestes i altres qüestions:

 

D’altra banda, també us volem oferir una sèrie de consells per a disminuir l’impacte de les compres de Nadal i dels excessos propis d’aquestes dates sobre el medi ambient.

Per això, us aconsellem escoltar aquest programa de la sèrie Natura:

Ara ja sabeu què podeu fer per gaudir d’un Nadal més sostenible amb el medi ambient!

Les Machines de l’île

 

 

 

 

 

 

Si us agraden els mons inventats de les novel·les de Jules Verne, l’univers mecànic de Leonardo da Vinci i viatjar, us recomanem visitar el parc temàtic Les Machines de l’île, un projecte artístic totalment inèdit situat a les antigues drassanes de Nantes, fruit de la imaginació de François Delarozière y Pierre Orefice.

Unes sorprenents màquines han vingut a poblar l’Illa de Nantes. Després del Gran Elefant, li toca a la Manta Ratlla, a la Serp dels Mars i a tota mena d’embarcacions increïbles prendre possessió de les ribes del riu Loira. Aquestes extraordinàries màquines neixen de les mans dels constructors de la companyia La Machine i cobren vida entre les altres Machines de l’île, a la vista del públic.

Les seves anades i tornades entre el taller de construcció i la Galeria impulsen el moviment al cor de les antigues naus Dubigeon, donant-li a aquesta illa una realitat misteriosa, com en aquells temps en què es botaven vaixells per a tots els viatges del món.

Ambdós dissenyadors també han apostat per mostrar tot el procés de creació, des dels primers dissenys de François Delarozière. Les matèries són primeres i els mecanismes aparents. Els gestos dels constructors estan visibles a totes les escultures, de ferro o de fusta. La visió del taller de la companyia La Machine en activitat complementa aquesta visita-espectacle inèdita de dimensió lúdica i pedagògica.

Els maquinistes estan al servei de les Màquines, a les quals posen en funcionament i donen vida, mentre expliquen el seu funcionament i la seva història. La visita-espectacle està compassada per aquest despertar de les Màquines que es transformen en animals o en monstres.

Per aquesta raó, l’univers de les Màquines es idoni per a totes les generacions i es presta perfectament a les sortides familiars i en grup. No hi ha separació entre el món dels adults i el dels nens. Els pares no són només acompanyants, preocupats per estimular els seus fills; comparteixen el seu viatge i, darrere l’animal, descobreixen la màquina en moviment.

 

Wolfgang Amadeus Mozart

Tal dia com avui de l’any 1791, el compositor austríac Wolfgang Amadeus Mozart va morir a l’edat de 35 anys a la ciutat de Viena.

Mozart és considerat un dels compositors de música clàssica més prodigiosos de tots els temps, degut a la seva precocitat i a la gran quantitat d’obres que va composar tenint en compte que va morir molt jove. Als quatre anys ja practicava el clavicordi i el piano i va començar a compondre petites cançons i minuets de considerable dificultat.

Les seves primerenques gires per Europa el van fer famós i el van familiaritzar amb els estils musicals europeus, que després va sintetitzar a les seves obres. Únic en la història de la música gràcies als seus assoliments en tot tipus de gèneres i formes, així com per la seva sorprenent fluïdesa de composició, va ser el primer compositor important que va intentar establir una carrera musical «independent».

Si voleu saber més sobre la seva vida, us recomanem escoltar la sèrie Paisatges de Mozart, la qual tracta sobre les ciutats, l’època i la història dels temps de Mozart, donant una visió d’allò que li va tocar viure, veure i sentir al geni de Salzburg.

 

18ª edició del MINIPUT

Aquest dissabte 1 de desembre el Centre de Cultura Contemporània (CCCB) acollirà de nou el MINIPUT, la 18ª Mostra de TV de Qualitat.

El MINIPUT no és un festival, ni un mercat, són unes sessions que consten de projeccions i debats amb els responsables dels programes de la televisió més innovadors, provocadors, educatius i amb vocació de servei públic de l’any i se celebra a Barcelona cada mes de desembre des del 1994.

El MINIPUT posa a l’abast de tots els professionals, estudiants, professors, investigadors i interessats en la televisió un model de televisió de qualitat viu, mostrant:

– D’una banda, programes arriscats, innovadors i de servei públic de les televisions d’arreu del món amb una selecció del millor que s’ha pogut veure en l’última edició de l’INPUT (International Public Television Screening Conference), una conferència internacional sobre televisions públiques que se celebra un cop a l’any des del 1978 i que reuneix professionals i estudiosos de tot el món vinculats al món de la televisió.

– En segon lloc, es pot veure un tast dels programes més destacats de les cadenes locals i autonòmiques. aquells programes que el comitè de selecció, format per representants de les institucions que co-organitzen la mostra, ha escollit d’entre la programació televisiva de TVE, les cadenes autonòmiques i les locals.

– I, finalment, es mostrarà una secció dedicada als “pilots”. La crisi ha fet que un gran feix de producció audiovisual quedi a la pedrera; per aquest motiu, enguany el MINIPUT torna a incorporar la sessió dedicada a “pilots” més arriscats, compromesos i innovadors, ja siguin professionals o amateurs, en un espai fix dins la mostra, tots aquells programes que, per algun motiu, no han estat emesos per televisió i s’han quedat al calaix esperant trobar la seva oportunitat. Tots els programes que no s’han emès per motius econòmics o estructurals formen part d’aquesta “televisió invisible” que cal portar a la llum, són part de la història no explicada de la televisió de la nostra època.

En definitiva, els programes que es projecten són aquells més adients per a induir a la reflexió, pel seu plantejament innovador o experimental, perquè proposen un nou format televisiu, perquè fan ús de les noves tecnologies o perquè han generat polèmica en el seu país d’origen.
[vimeo]http://vimeo.com/54043062[/vimeo]

Colores Vedoque

Avui us presentem una eina gratuïta online que us permetrà treballar a l’aula diversos continguts curriculars de l’àrea d’Educació artística de forma activa, còmoda i divertida.

Es tracta de Colores Vedoque, una sèrie de jocs i activitats interactives organitzades en torn als colors dirigides a nens i nenes a partir de 3 anys.

Consta de set jocs diferents a través dels quals els nens i les nenes podran aprendre a pintar, a dibuixar, a identificar els colors o a barrejar-los i veure’n el resultat final.

Els jocs combinen l’ús del ratolí amb els cursors del teclat, els quals poden ser de gran ajuda per aprendre a ordenar l’espai (dalt, baix, esquerra, dreta).

En aquest bloc trobareu més jocs, programes i materials educatius similars.

Hanoch Piven

 

 

 

 

 

L’artista Hanoch Piven és una icona del món creatiu i cultural israelí que ha desenvolupat una proposta per explorar la creativitat d’una forma fàcil i divertida a través del joc i l’experimentació amb curiosos collages, formats per tota mena d’objectes quotidians.

Hanoch Piven volia ser il·lustrador i caricaturista, però la manca de tècnica el va portar a investigar altres formes d’expressió artística diferents de les tècniques tradicionals del dibuix. Avui en dia és un reconegut artista internacional i els seus retrats amb objectes quotidians de personalitats han estat portada de prestigiosos mitjans: Times, The New York Times, The Washington Post, Esquire i Times Magazine, i Rolling Stone entre d’altres.

Piven reparteix el seu temps entre Tel Aviv i Barcelona i imparteix tallers artístics i creatius per tot el món: amb educadors a Omaha, nens sense sostre a Guatemala, executius d’empreses a Tel Aviv o estudiants de disseny a Beijing. El seu llenguatge visual és utilitzat per educadors i professors amb la finalitat d’explorar i crear jugant a les aules mitjançant la tècnica del collage. A Espanya ha contribuït amb la sèrie creativa Una mà de contes.

 

 

Hanoch Piven visitarà Barcelona els dies 4 i 5 de desembre  i si voleu veure’l en acció, el dia 4 es farà un taller organitzat per Aulas Creativas, de 18 a 20h, on podreu participar.

 

En aquest vídeo podeu veure una mostra del que trobareu al taller.

 

Memòria històrica

La memòria històrica és un esforç actual per part de la societat i de les institucions d’un país per recuperar part de la seva història passada, de trobar restes d’un passat que en un moment determinat de la història es va ocultar i que, posteriorment, va ser manipulat per esborrar definitivament la seva petjada.

Aquest esforç és important perquè amb el pas del temps hi ha personatges o fets històrics que poc a poc es van perdent en la memòria de la societat.

Per a la majoria dels joves el franquisme és una època allunyada, per això és important ensenyar-los a recuperar la memòria històrica.

En aquest vídeo que us presentem a continuació, els nois i les noies de quart d’ESO de l’IES Esteve Terrades de Cornellà de Llobregat, mitjançant un crèdit comú, fan una aproximació a fonts escrites i orals i investiguen què va ser el franquisme i què va suposar.

 

Nature publicarà sota llicència Creative Commons-Atribució

Nature Publishing Group introdueix la llicència CC-BY 3.0 a les seves 19 publicacions.

La cap de comunicació corporativa de Nature Publishing Group ha anunciat que els autors que així ho desitgin podran publicar a les 19 revistes del grup editorial sota llicència Creative Commons 3.0 Atribució (CC-BY). Així mateix, tots els treballs que rebin fons de Wellcome Trust o dels consells britànics d’investigació (RCUK) hauran de fer-ho obligatòriament a partir de l’1 d’abril de l’any 2013.

Aquesta iniciativa es va posar en marxa després d’un llarg debat sobre la reutilització comercial dels articles, i va començar a implementar-se a  ‘scientific reports’ (la publicació oberta de Nature) l’1 de juliol d’aquest mateix any. Ara es tracta d’oferir la possibilitat de fer servir llicències lliures a totes les publicacions del seu grup editorial.

D’aquesta manera, Nature, una de les més antigues i famoses revistes científiques  -la seva primera publicació data de l’any 1869- , s’afegeix a una nombrosa llista de publicacions científiques d’accés obert, o bé, sota llicència lliure. El llistat pot consultar-se al Directory of Open Access Journals (DOAL).

Tots els articles publicats sota la llicència Creative Commons 3.0 Atribución seran d’accés obert i podran ser copiats, redistribuïts, i es podrà crear obra derivada fins i tot amb fins comercials a condició de que s’atribueixi l’autoria.

A més, aquests continguts es podran fer servir a tots els projectes Wikimedia, entre els quals, la Wikipedia, que és compatible amb les llicències CC-Atribució i CC-Atribució-Compartir igual (CC-BY-SA).

És molt bona noticia veure iniciatives que contribueixen al coneixement lliure, sobretot per als usuaris dels projectes de Wikipedia, que a partir d’ara disposaran de fonts i continguts de gran fiabilitat i qualitat sense necessitat de subscripció.

 

Eclipsi total de Sol

Fa pocs dies es va poder veure un eclipsi total de Sol a Austràlia i part de l’oceà Pacífic.

L’eclipsi total va començar tot just després de la sortida del Sol al nord d’Austràlia, per tant, es va poder veure una doble sortida del Sol, com si es fes de dia dos vegades en un matí.

Aquest eclipsi és el primer que es pot veure des d’Austràlia en una dècada i també serà el darrer que es vegi des de qualsevol part del món fins l’any 2015.

Avui en dia, gràcies a les explicacions astronòmiques, considerem els eclipsis solars totals com a fenòmens naturals, però a l’antiguitat eren atribuïts a causes sobrenaturals.

Un eclipsi solar es produeix quan la Lluna, durant la fase de lluna nova, es situa entre el Sol i la Terra, ocultant una part o tota la superfície de la Terra, és a dir, quan el Sol i la Lluna estan en conjunció mirant des de la Terra.

Per entendre millor i aprofundir en aquest tema, us animem a veure el capítol Eclipsi total de la sèrie Nostranau:

 

 

Bram Stoker

Avui es commemora el 165è aniversari del naixement de Bram Stoker, l’escriptor irlandès creador d’un dels personatges més mítics de la història de la literatura gòtica i del cinema de terror: Dràcula.

L’any 1897, Stoker va escriure Dràcula, la seva creació literària de terror més reconeguda i famosa, que va servir per popularitzar el mite del vampirisme. Sembla ser que aquesta història de ficció té les arrels del seu protagonista en el personatge real de Vlad Draculea (Vlad el Fill del Dimoni/Drac), també anomenat Vlad Tepes o Vlad l’empalador , a més de les històries i llegendes de vampirs que circulaven per l’Europa Oriental en aquella època.

Tepes (1431-1476) va ser un cruel i sanguinari príncep de Valàquia, territori que juntament amb Moldàvia i Transsilvània formava el regne de Romania, que va fer front ferotgement davant la conquesta turca.

El mite i el personatge creat per Stoker ha estat protagonista de moltíssimes i contínues adaptacions literàries i cinematogràfiques fins als nostres dies, havent esdevingut un personatge de culte gràcies a les magnífiques interpretacions d’actors com Bela Lugosi o Christopher Lee, entre les més destacades.

Per conèixer la llegenda de Dràcula de més a prop podeu viatjar a la regió de Transilvània, a Romania, tal com fa l’actor Jordi Vilches al programa Km33.