El Petit Príncep fa 70 anys

El 6 d’abril de l’any 1943 es va publicar a Nova York per primera vegada El Petit Príncep.

Aquest fantàstic llibre, escrit per Antoine de Saint-Exupéry, va esdevenir un gran èxit editorial fins arribar a ser tot un clàssic de la literatura universal.

El Petit Príncep és un conte per a nens i nenes i també per als més grans; un relat filosòfic sota l’aparença d’un conte per a infants.

Narra la història d’un aviador atrapat al desert perquè se li ha espatllat l’avió i les converses que manté amb un nen, El Petit Príncep. Amb aquestes converses, el Petit Príncep fa replantejar-se la vida a l’aviador a través de les seves reflexions sobre la lògica absurda del món adult.

Escrit d’una manera clara i senzilla, amb un llenguatge planer perquè els nens i nenes el puguin entendre sense cap dificultat, El Petit Príncep també es caracteritza per les seves il·lustracions, fetes pel propi Saint-Exupéry, les quals han esdevingut tan famoses o més que el propi llibre.

Per a aquells que encara no han tingut l’oportunitat de llegir-lo o per a aquells que el volen tornar a llegir, us deixem un enllaç al llibre perquè el pugueu llegir des de la web.

10 anys de la mort de Terenci Moix


Avui recordem la figura de Terenci Moix, genial escriptor català que va morir tal dia com avui fa 10 anys.

Terenci Moix (Barcelona, 5 de gener de 1942 – 2 d’abril de 2003) va ser un novel·lista que va escriure en català i en castellà. La seva figura està lligada, evidentment, a la literatura però també al cinema, ja que va ser articulista especialitzat en cinema i també dramaturg.

La seva obra navega entre la crítica i la mitificació de la cultura catalana, els valors de l’època franquista, l’educació religiosa i el sexe i una incommensurable devoció per la història d’Egipte imbuint-se de ple en el món del cinema. Per aquest fet les seves novel·les més cèlebres es basen en amors i desamors durant l’imperi faraònic.

L’any 1967 guanya el Premi Víctor Català pel recull de contes La torre dels vicis capitals, el 1968 el Josep Pla de narrativa per Onades sobre una roca deserta i la novel·la El dia que va morir Marilyn rep el Premi Crítica Serra d’Or de novel·la (1970). El 1974 publica l’obra de teatre Tartan dels micos contra l’estreta de l’Ensanxe. Descontent amb el seu entorn, però, i concentrat en altres afers literaris, no torna a publicar una novel·la fins al 1983, i ho fa en castellà: Nuestro virgen de los mártires. Les últimes dues dècades de la seva vida publica en castellà, sobretot, amb gran èxit de lectors. El 1986 rep el Premi Planeta, per No digas que fue un sueño, novel·la d’abast popular incalculable. El 1992 apareix la seva última novel·la en català, El sexe dels àngels -guanyadora del Premi Ramon Llull-, autèntic vademècum de la societat i la cultura catalana del moment.

Conocerme es quererme“. Així és com Terenci Moix es “ven” en una de les entrevistes que es recullen al capítol que li va dedicar el programa televisiu Retalls. Aquest capítol repassa la seva trajectòria vital des dels vessants més remarcables, com ara la infantesa o les aficions més conegudes: el cinema i Egipte.

El seu arxiu filmogràfic casolà (amb centenars de pel·lícules i fotografies dels seus mites de Hollywood), fotografies poc conegudes de la seva joventut, i una visita a la seva casa de Ventalló (on passava llargues temporades escrivint) són alguns dels atractius que ofereix el capítol per saber, una mica més, qui era i com vivia Terenci Moix.

 

Vicent Andrés Estellés

Ahir es va commemorar el 20è aniversari de la mort del poeta i periodista valencià Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 – València, 1993), considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània i el millor poeta valencià des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat, és a dir, des de l´època d’Ausiàs March i Joan Roís de Corella.

L’obra d’Estellés, per volum, per riquesa estètica i per diversitat temàtica, ocupa un lloc d’honor en el panorama de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX.

Dels seus llibres de poesia, destaca el segon volum de l’Obra Completa, Les pedres de l’àmfora, el qual va rebre els premis Lletra d’Or (1974) i Crítica Serra d’Or (1975). També s’han de destacar dos poemaris que descriuen el País Valencià: Llibre de meravelles i Mural del País Valencià. Va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1978) i el Premi de les Lletres Valencianes (1984).

Diversos cantants han posat música als seus poemes, entre els quals destaca Ovidi Montllor amb Coral romput.

Va ser membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Us deixem un programa de ràdio elaborat per Ràdio Escairats i Ràdio Esparreguera dedicat a la figura del poeta valencià.

 

Josep Maria Benet i Jornet, 45 Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Josep Maria Benet i Jornet, dramaturg i guionista català, ha estat guardonat amb el 45 Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, una distinció que atorga Òmnium Cultural.

Josep M. Benet i Jornet (Barcelona, 1940), fascinat pel teatre ja des de ben jove, ha convertit el món escènic en la seva gran passió. Als vint-i-tres anys s’estrenà com a autor dramàtic amb Una vella, coneguda olor (1963), a la qual han seguit fins avui una quarantena de peces teatrals, que li han valgut nombrosos guardons.

La seva producció, caracteritzada al principi pel to realista i la problemàtica col·lectiva –Berenàveu a les fosques (1973), La desaparició de Wendy (1971), Revolta de bruixes (1975), ha anat evolucionant cap a temàtiques més íntimes i existencials. En aquesta línia cal destacar les obres Desig (1989), Fugaç (1992) i Testament (1993). Algunes de les seves produccions han estat adaptades al cinema. També ha conreat el teatre infantil i juvenil. Des dels anys setanta col·labora amb la televisió, on ha demostrat la seva capacitat d’adaptar-se amb encert al gran públic amb sèries de llarga durada com Poble Nou (1992-95), Laberint d’ombres (1998-99) i Ventdelplà (2005-06).

En aquest capítol de la sèrie Veus literàries farem un repàs a la seva trajectòria.

 

Toyo Ito

L’arquitecte japonès Toyo Ito ha estat guardonat amb el Premi Pritzker d’arquitectura 2013 per una obra que “combina innovació conceptual amb edificis superbament executats”, per una arquitectura “excepcional” i per “la dimensió espiritual i poètica que transcendeix de totes les seves obres“, segons ha declarat el jurat.

Aquest guardó és considerat un dels premis més importants del món de l’arquitectura, comparable al premi Nobel.

Toyo Ito (Seül, 1 de juny de 1941), és conegut pels seus treballs en arquitectura conceptual, on cerca l’expressió simultània del món físic i el món virtual. És un dels màxims exponents de l’arquitectura que cerca la noció contemporània de la “ciutat simulada”, i és considerat un dels arquitectes més innovadors i influents del món.

Alguns l’han arribat a considerar com el nou Antoni Gaudí, ja que té diverses obres a Barcelona: les Torres Porta Fira i l’edifici Suites Avenue; aquesta última, davant de la Pedrera, és un modern homenatge a Gaudí.

Amb motiu d’aquest guardó, aprofitem per conèixer millor la figura i obra del genial arquitecte japonès de la mà del també arquitecte català Juli Capella, qui al programa Arquitectures comenta els detalls de la Mediateca de Sendai, obra de Toyo Ito.

Juli Capella explica que coneix l’obra de Toyo Ito i que ha visitat alguna de les seves construccions a Tòquio. Capella pensa que l’avantguarda de l’arquitectura en aquest inici del segle XXI mira cap al Japó.

També comenta que l’arquitectura de Toyo Ito té tots els ingredients necessaris: es desfà de l’ordre, té accés lliure i és flexible. També pensa que la Mediateca de Sendai, al Japó, és el paradigma de la desaparició: la columna no existeix, sinó que explota, i la paret com a estructura queda descartada.

 

 

Paisatges industrials

L’Observatori del Paisatge de Catalunya ha creat un nou espai al web dedicat als paisatges industrials.

Els paisatges industrials (sense ús o rehabilitats per a funcions i usos vinculats sobretot al sector terciari) constitueixen un ric llegat col·lectiu de gran valor històric, estètic, simbòlic i identitari, a més de representar una magnífica oportunitat per aprendre de la història mitjançant el paisatge.

L’objectiu del nou dossier, consultable en català, castellà, anglès i francès, és el de difondre l’existència dels paisatges industrials i la seva diversitat, amb especial incidència en els de Catalunya. Aquesta darrera finalitat s’aconsegueix especialment gràcies a l’interactiu que mostra més en detall vuit paisatges industrials catalans. El dossier també pretén recollir, classificar, ordenar i fer disponible al públic d’una manera senzilla aquelles iniciatives, centres, institucions, notícies o llibres sobre el paisatge industrial a Catalunya, Espanya i a escala internacional. El dossier, pensat perquè sigui útil tant per a persones especialitzades com per al públic en general, anirà creixent i actualitzant-se periòdicament.

Cal fer notar que el dossier només inclou les institucions, centres i iniciatives que tenen un web actiu. Malauradament, aquest criteri exclou de manera inevitable altra informació sobre els paisatges industrials de gran interès, però que no és consultable des d’Internet.

El nou dossier s’afegeix als dossiers existents sobre els paisatges de la pedra seca, els paisatges sonors, els jardins i els arbres monumentals i singulars, que des de la seva creació han anat incrementat el seu contingut gràcies a la valuosa col·laboració d’institucions, entitats i particulars.

 

Dia Internacional de la Dona

El 8 de Març es celebra el Dia Internacional de la Dona o Dia Internacional de la Dona Treballadora.

Durant la revolució industrial al segle XIX, gran part de la població femenina de la classe obrera va començar a incorporar-se al món del treball assalariat. Les precàries condicions laborals de les dones assalariades van portar a l’aparició de moviments de dones amb l’objectiu de reivindicar millores salarials, reduir la jornada laboral o limitar l’edat de treball dels infants, entre d’altres.

A principis del segle XX, el moviment sufragista dels Estats Units (existent des del 1848, quan per primera vegada es va reivindicar el dret al vot de la dona nordamericana) va veure la necessitat d’incorporar les obreres industrials a la campanya sufragista. A partir d’aquí, obreres, sindicalistes i dones de negocis i de professions liberals van començar a col·laborar de cara a obtenir un dret comú: el dret al vot.

Així. el 19 de març de 1911 es va celebrar per primera vegada el Dia Internacional de la Dona a diversos països europeus. Més d’un milió de dones hi van participar públicament per demanar el dret al vot i a ocupar càrrecs públics, el dret al treball i a l’educació, i la fi de la discriminació laboral.

Les Nacions Unides van adherir-se al primer acord internacional (carta de Sant Francisco) que defensava la igualtat de sexes com a dret fonamental i indiscutible l’any 1945 i trenta anys més tard, el 1975, va ser  declarat “Any Internacional de la Dona”.

El 1977, el 8 de març va ser oficialitzat com a Dia de les Nacions Unides per als Drets de la Dona i la Pau Internacional amb l’objectiu d’eliminar tota mena de discriminació contra les dones i els seus drets, per posar en relleu la igualtat entre els gèneres, i promoure el desenvolupament i la pau.

En l’actualitat, aquesta celebració encara està prohibida en alguns països.

La història, escrita sempre per homes, ha deixat de banda el paper de les dones, tot i que elles han estat les que han donat la vida, han educat els infants, han dirigit i administrat la vida domèstica, han curat els malalts i han cuidat els més desvalguts. Aquest capítol de la sèrie de TVC Històries de Catalunya explica aquesta presència silenciada.

 

540 aniversari de Copèrnic

Ahir es va celebrar el 540 aniversari del naixement de Nicolau Copèrnic (Torun, 19 de febrer de 1473 – Frombork, 24 de maig de 1543), un dels astrònoms més importants de la nostra història.

Aquest astrònom polonès va dir per primera vegada que la Terra girava al voltant del Sol i no al revés, tal com es pensava fins a aquell moment. La seva teoria heliocèntrica suposava una ruptura amb la teoria geocèntrica formulada per Aristòtil al segle IV aC i completada per Claudi Ptolomeu el segle II, segons la qual la Terra estava immòbil al centre de l’univers i la resta de planetes, el Sol i les estrelles giraven al seu voltant. Copèrnic pensava en un Univers homogeni i infinit situat al voltant del Sol.

La seva visió de l’univers va obrir nous camins i noves investigacions científiques, convertint-se així en la figura clau de la revolució astronòmica i científica, sovint coneguda com la Revolució copernicana o Revolució de Copèrnic.

Van haver de passar cinquanta anys perquè un altre astrònom, Galileo Galilei, comprovés que Copèrnic tenia raó.

Copèrnic és considerat el fundador de l’astronomia moderna al establir les bases que permetrien a Galileu i Isaac Newton culminar la revolució astronòmica —en passar d’un univers geocèntric a un cosmos heliocèntric— i de capgirar de manera irreversible la visió del cosmos imperant fins aleshores.

D’aquesta forma, va quedar clar que Copèrnic havia estat un revolucionari al camp de l’astronomia i que amb ell s’havia començat a posar les bases de l’astronomia moderna.

En aquest vídeo de la sèrie Nostranau podreu aprofundir més en al figura de Copèrnic.

 

 

2n premi de poesia infantil Pissiganya.cat

Pissiganya.cat, la revista de poesia per a xiquets i xiquetes de 0 a 100 anys, convoca el 2n premi de poesia infantil Pissiganya.cat.

La convocatòria s’adreça a les escoles de primària de tots els territoris de parla catalana, i el termini per presentar-se acaba el 16 d’abril de 2013.

Quin és el premi?
El premi consisteix en un lot de llibres cortesia de Tàndem Edicions per als guanyadors, així com una entrada conjunta al Museu de la vida rural, de l’Espluga de Francolí, per a tots els premiats i els seus pares. Afanyeu-vos!

Què és Pissiganya?
Us en fem cinc cèntims:

Pissiganya.cat és una revista digital destinada a difondre les creacions poètiques dels nens de primària, així com a promoure la didàctica de la poesia entre els docents. Fins a la data hi ha més de 300 mestres registrats que ens envien les produccions poètiques dels seus alumnes.

Neo

Avui us presentem un vídeo elaborat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) pertanyent a la sèrie Neo.

Aquesta sèrie consta de programes relacionats amb la investigació i la recerca dins del camp científic.

Aquest programa, Un centre de recerca per a Angola, el podeu veure en tres idiomes: català, castellà i anglès.

Veurem que la UAB, a través del Centre Especial de Recerca Planta de Tecnologia dels Aliments i la Facultat de Veterinària, juntament amb la Universitat José Eduardo dos Santos posen en marxa a Angola un centre tecnològic de recerca i de transferència agroalimentària. Es tracta d’un projecte de cooperació interuniversitària que compta amb el suport de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament i de la Fundació Autònoma Solidària.