CONTINGUTS
4.2. La funció de relació en animals
4.3. La funció de relacion en vegetals
4.1. La funció de relació
Anomenem funció de relació a la capacitat que tenen els éssers vius de captar la informació del seu medi, tant intern com extern, els estímuls, interpretar aquests estímuls i elaborar una resposta adequada. Mitjançant la funció de relació els éssers vius també coordinen els seus aparells i sistemes per tal que puguin funcionar correctament.
Així doncs és la funció de relació la que permet a una planta detectar d’on ve la llum, o fer flors quan arriba el bon temps, o tancar estomes quan l’ambient és excessivament sec, també és aquesta la funció que permet a un animal que el seu cor bategue rítmicament, o començar la digestió quan cal, o notar sed i beure aigua, o detectar que és menjar i que no, o adonar-se d’un perill i sortir corrents, així com respondre als canvis de temperatura o cercar i escollir parella…. Els exemples són infinits! Sense aquesta funció seria impossible la supervivència.
Ara ens poden venir moltes preguntes al cap…. com ho fan les plantes per saber d’on ve la llum? Ho fan igual que els animals? Quines són les parts, cèl·lules o òrgans dels éssers vius que fan aquesta funció? Les plantes tenen òrgans dels sentits?
Quan acabem el tema… coneixerem totes aquestes respostes.
Relació, coordinació i adaptació en animals i plantes
Tant plantes com animals responen als estímuls. Però ho fan de formes diferents. La diferència més evident és la que té a veure amb el moviment. Les plantes no es desplacen, i els animals, en general, si.
• Els estímuls són qualsevol factor que pot ser captat per un ésser viu, qualsevol canvi, en el seu medi intern o extern. Els estímuls poden ser químics (olors, concentració d’oxigen en sang, sabors,…) o físics (la temperatura, la llum, la pressió, el so…).
• Les respostes poden ser moviments, secrecions o simplement creixements direccionals, com succeeix amb les arrels de les plantes respecte a l’aigua (quimiotropisme) o amb les branques respecte a la llum (fototropisme).
Algunes pàgines webs que et poden ajudar a entendre la funció de relació:
– La funció de relació, del Proyecto Biosfera, en castellà.
4.2. La funció de relació en els animals
La funció de relació en els animals es coordinada per dos sistemes: el sistema nerviós i el sistema endocrí.
Els dos sistemes treballen coordinadament per donar la resposta més adequada als estímuls captats.
El sistema nerviós rep informació, la interpreta, elabora respostes i les transmet als efectors de manera que coordina el cos dels animals. El moviment es produeix quan els músculs es contrauen i es relaxen, és a dir, quan l’aparell locomotor executa la resposta motora ordenada pel sistema nerviós.
El sistema endocrí format pel conjunt de totes les glàndules endocrines controla accions lentes, de llarga durada, a través d’uns missatgers químics: les hormones. La producció de llet per les mames, la menstruació, la metamorfosi d’alguns animals, el creixement… són exemples de processos controlats per hormones.
Com es capten els estímuls?…o els receptors.
Tots els animals compten amb cèl·lules nervioses especialitzades justament en això, en captar estímuls: sons, imatges, olors, temperatura, sabors, pressió,…. S’anomenen receptors. Els receptors s’encarreguen de captar l’estímul i i traslladar-los al sistema nerviós en forma d’impulsos nerviosos.
Els receptors es localitzen tant en la part externa de l’organisme com en el seu interior, i poden estar agrupats formant òrgans especialitzats: els òrgans dels sentits. Cada òrgan del sentit està especialitzat en captar un determinat tipus d’estímul.
– Jclic: entreu en aquesta pàgina, engega’l i juga aprenent sobre els òrgans dels sentits.
– Els òrgans dels sentits. Tot i que en aquesta pàgina explica els òrgans dels sentits dels humans, també és cert per molts altres animals.
– Tacte, gust i olfacte.
– La vista. L’ull és l’òrgan que allotja receptors sensibles a la llum: els cons i els bastons, cèl·lules molt especialitzades en aquesta funció.
– Els peixos detecten moviment i vibracions de l’aigua que els envolta gràcies a un òrgan sensorial anomenat línia lateral .
– Com detecten les serps les seves preses? Sabies que fins i tot en la foscor poden sentir la presència d’un animal viu?
Les serps del grup dels escurçons de foseta o cròtals tenen un òrgan especialitzat en detectar canvis de temperatura, es coneix com foseta loreal.
Els següents enllaços te’n parlen extensament:
– Els òrgans dels sentits de les serps.
El Sistema nerviós d’invertebrats i vertebrats
Una vegada que l’animal ha rebut els estímuls, el seu sistema nerviós integra i analitza la informació.
Aquest sistema és diferent segons el grup animal que s’analitzi:
En invertebrats:
El sistema nerviós d’invertebrats pot ser una xarxa difusa: xarxa de cèl·lules nervioses distribuïdes per l’organisme, on els estímuls que arriben es transmeten per tot el cos de l’animal (els pòlips i les meduses, per exemple) o un sistema ganglionar: on les cèl·lules nervioses s’acumulen en ganglis, tenen un cordó nerviós on es comuniquen els ganglis a manera d’escala i una concentració de cèl·lules nervioses en el cap formant una massa cerebral.
Imatge del sistema nerviós de la mosca de la fruita obtinguda mitjançant un microscopi confocal (Dr. Jana Boerner of Florida Atlantic University in Boca Raton, Florida)
Aquest tipus de sistema nerviós és propi d’animals de vida activa, on les respostes als estímuls han de ser ràpides (anèl·lids i artròpodes, per exemple).
Si vols informació més extensa i detallada, passa’t per aquí .
En vertebrats:
El sistema nerviós de vertebrats es caracteritza per tenir un sistema nerviós central format principalment per un tub nerviós, la medul·la espinal, que recorre la part dorsal del cos i que a l’extrem anterior del cos s’eixampla i forma l’encèfal. Aquest, en els vertebrats, està protegit per una coberta, el crani.
De l’encèfal i la medul·la espinal surten els nervis principals, que es ramifiquen i arriben a totes les parts del cos formant el sistema nerviós perifèric: format per prolongació de les cèl·lules nervioses i que uneixen el sistema central amb les vísceres, músculs i superfície del cos.
Dins del sistema nerviós perifèric distingim el sistema nerviós autònom, que controla les funcions que realitzen els òrgans interns sense un control conscient per part de l’individu, com ara el batec cardíac, els moviments respiratoris, la digestió, l’excreció, etc.
Existeixen a més actes reflexos: es produïxen de forma automàtica i sempre igual. Els estímuls no arriben al cervell, solament arriben a la medul·la espinal (Ex.: quan el metge ens toca el genoll amb el martell d’analitzar reflexos, o quan retirem la mà ràpidament al tocar un objecte molt calent).
– Sistema de relació i coordinació en animals
– La coordinació en els invertebrats (en castellà)
– El sistema nerviós de vertebrats
– El Sistema nerviós perifèric . Més informació. Una imatge val més que mil paraules.
– El Sistema Nerviós Autònom. Què és? Què fa? (en castellà) i més informació sobre el SNA
Com es dóna la resposta?…o els efectors
Quan es produeix un estímul, l’animal el capta per mitjà dels òrgans dels sentits. Els receptors envien la informació als centres coordinadors, que interpreten la informació i elaboren la resposta adequada, i envien els missatges als òrgans efectors, que són els que duen a terme les respostes.
Els centres coordinadors dels animals són el sistema nerviós i el sistema endocrí , que treballen coordinadament per donar la resposta adequada. Davant d’un estímul, els animals poden produir dos tipus de respostes: la motora i la secretora.
- La resposta motora és un moviment i la realitza l’aparell locomotor: l’esquelet i la musculatura
- La resposta secretora és la producció d’una determinada substància i la duen a terme les glàndules endocrines.
La resposta a un estímul és un procés molt complexe, que requereix la coordinació d’uns quants òrgans i aparells.
Comportament innat i adquirit
El conjunt de respostes que duu a terme l’animal quan es relaciona amb el medi és el que anomenem comportament.
La vida d’un animal és, en definitiva,una successió de comportaments, com ara els següents:
- Alimentaris, com tots els comportaments associats a la recerca de menjar, a la captura de preses, a emmagatzemar aliment per a èpoques desfavorables (cuc marí carnívor, formigues munyint pugons, vampir alimentant-se de la sang d’una vaca, Ossos pescant salmons, Balenes pescant amb xarxes de bombolles)
- Associats a la reproducció: com l’acostament del mascle i la femella, la cura de les cries i l’acoblament, les parades nupcials per conquistar parella (video de coloms, fotos d’ocells, video de peixos, video Albatros, video Cabussó Emplomallat, video eriçons)
- De defensa o d’alarma, com córrer per fugir d’un depredador, tancar-se dins d’una conquilla, etc.
Hi ha comportaments innats i comportaments adquirits (els que s’aprés amb els anys de vida). Depèn de l’acció del cervell (sistema nerviós i sistema endocrí) i quant més complex és aquest, més varietat de comportaments presenta l’espècie en qüestió. Les disciplines que estudien la conducta i el comportament animal són l’etologia per als éssers vius en general i en el cas dels humans, la psicologia.
COMPORTAMENT INNAT
És aquell que té origen en la informació genètica rebuda dels progenitors, no s’aprenen, s’hereten, de la mateixa forma que s’hereta la forma del cos. L’animal es comporta d’una manera concreta davant un estímul i no ho ha aprés de ningú. Tèixer una teranyina és un comportament innat en les aranyes.
Dins el comportament innat hi ha 2 tipus: els instints i els reflexos
REFLEXOS: reaccions automàtiques provocades per un estímul causat per un element exterior a l’individu. Com retirar la mà ràpidament al punxar-se…
INSTINTS: L’instint és una forma de comportament concreta i innata en la qual es dóna invariablement una sèrie particular de respostes a uns estímuls específics. Els actes instintius són pautes de conducta innata o comportament heredat , generalment complexes, que requereixen la participació de la totalitat de l’animal, i que són iguals per a tots els membres d’una espècie, els quals permeten l’adaptació al medi.
Gràcies a l’instint els ocells construeixen nius, els animals protegeixen les seves cries, defensen el seu territori. Altres exemples de comportament instintiu són la preparació del llit per part de la mamífera quan ha de parir, o les llepades que fa als cadells tant bon punt han nascut i la cura i protecció que els dóna.
Konrad Lorenz, el pare de l’Etologia, descriu la conducta d’un estornell en captivitat i isolat dels seus congèneres des del seu naixement, al que mai se li havia donat l’oportunitat d’observar com caçar insectes; no obstant això, l’estornell, quan volava, obria i tancava el bec, com si agafés un insecte al vol i, després s’aturava i feia moviments de deglució. Sort de l’instint, que l’empeny a sobreviure!!
ELS COMPORTAMENTS ADQUIRITS
Són totes aquelles pautes d’actuació que s’aprenen, és a dir fa falta un aprenetatge per poder actuar de tal manera. Generalment l’aprenetatge és fruit de la socialització, de la imitació de les cries als seus pares, de la convivència dels individus amb altres de la seva espècie. Els animals aprenen moltes de les seves conductes:
Les zebres i altres herbívors aprenen de les seves mares a tenir cura i estar a l’aguait de depredadors mentre es beu aigua, els ocells cantors modulen els seus cants i tonades després d’haver escoltat el cant dels seus similars, aprenen a composar melodies “estudiant” el cant dels seus similars.
També és gràcies a un aprenentatge que les aus arriben a distingir els seus depredadors: associant l’organisme que veuen quan escolten el senyal d’alarma que fan les aus adultes de la mateixa espècie, el crit els fa aprendre a reconèixer quines són les situacions de perill.
Si a la facilitat per aprendre l’anomenem intel·ligència, aleshores no cal dir que no podem considerar-la exclusiva dels humans. Els animals són intel·ligents. Aprenen i modifiquen les seves conductes amb l’experiència. (Segur que els que hi conviviu amb gossos, gats, o d’altres animals, això ja ho sabíeu,… per als que encara dubten, passeu per la nostra videoteca , en 5.48 min podeu canviar d’idea
– El comportament animal. Apunts molt extensos, per si t’interessa el tema, en castellà. I si el que vols són… exemples curiosos
– El comportamiento de los seres vivos
–Les societats de ximpanzés . Com reconeixen als seus companys….?
– Per què és tan difícil matar una mosca?
– La funció de relació en humans. Vols fer aquest test interactiu?: Són preguntes sobre el sistema nerviós, el sistema endocrí i l’aparell locomotor (esquelet i musculatura)
4.3 La funció de relació en vegetals
Els vegetals no tenen sistema nerviós com els animals, però també tenen mecanismes que els permeten detectar els canvis en l’ambient en el qual viuen i reaccionar a aquests canvis de forma adequada, és a dir els vegetals responen als estímuls (lluminosos, gravitacionals, mecànics, químics, tèrmics, hídrics…).
Això ho anomenem l’excitabilitat o sensibilitat dels vegetals, que és el terme amb el que ens referim a la funció de relació en els vegetals.
Aquestes respostes són més lentes, donat que són el resultat de l’activitat de les hormones vegetals o fitohormones.
Les hormones dels vegetals no es produeixen en glàndules, però circulen per l’interior del vegetal amb la saba bruta i actuen allà on és necessari.
Les respostes dels vegetals
Segons l’estímul rebut, es segreguen determinades hormones.
Són les hormones les encarregades d’estimular e inhibir el creixement de les plantes, i gràcies a elles les tiges, fulles i arrels creixen quan i com toca, o apareixen flors quan arriba el bon temps , o germinen les llavors si les condicions són adequades.
Les plantes produeixen una gran varietat d’hormones.
Les auxines i giberelines són les hormones que promouen el creixement de la planta. Les citoquinines estimulen la divisió i la diferenciació cel·lular…
L’etilè, un gas, se sintetitza en situacions d’estrès i és responsable de la caiguda de les fulles, flors i fruits.També és la substància que provoca la maduració dels fruits. Com és altament volàtil, això explica perquè quan en un calaix de pomes verdes es posa una madura, totes les altres maduren.
L’acció de les hormones provoquen dos tipus de moviments en els vegetals : els tropismes i les nàsties.
ELS TROPISMES
Són respostes a un estímul extern que provoquen un moviment, degut a un creixement del vegetal en una direcció determinada, orientats per l’estímul (a favor o en contra). Els tropismes determinen la forma del vegetal d’una manera permanent, per sempre.
Quins són aquests estímuls externs que provoquen tropismes en les plantes?
N’hi ha uns quants, i si la planta creix en direcció a l’estímul en diem tropisme positiu, i si ho fa al revés, és a dir el moviment s’allunya de l’estímul, parlem de tropisme negatiu. Depenen de quina és la part del vegetal que rep l’estímul ( les arrels, la tija, les fulles…), la resposta és una o altra (positiva o negativa).
Els estímuls que provoquen aquests moviment en una direcció determinada són:
– La llum: En diem fototropisme. Les tiges tenen fototropisme positiu i creixen en direcció a la llum. Quan deixem una planta a un lloc fosc, podem observar com aquesta modifica la direcció del creixement cap a l’estímul: la tija es torça cap a la llum. Més informació sobre fototropisme.
– La gravetat: Parlem aleshores de geotropisme. Les arrels creixen enterrant-se din el sòl perquè tenen geotropisme positiu
– El contacte: S’anomena tigmotropisme al tropisme que té com a estímul el contacte físic. Algunes plantes , com les enfiladisses, responen al contacte amb alguna superfície creixent en aquella direcció, tenen tigmotropisme positiu.
LES NÀSTIES
Són també moviments dels vegetals com a resposta a certs estímuls externs, però a diferència dels tropismes, no es produeixen en una direcció orientada per l’estímul i és una resposta no permanent ( no provoquen un creixement)
– algunes plantes responen a l’estímul de la llum com algunes margarides, obrint i tancant els seus pètals, o com el gira-sol.
– altres responen a la pressió o el contacte, com la mimosa, que tanca les fulles per semblar marcida i passar més desapercebuda, o algunes plantes carnívores que es tanquen per capturar la presa.
– hi ha nàsties com a resposta a la temperatura, és el cas, per exemple de les tulipes i les flors del safrà que tanquen i obren els seus pètals quan hi ha un canvi de temperatura. Les mimoses també!, pots veure-ho aquí)
– També responen a la humitat algunes plantes, que responen amb canvis de turgència de les fulles.
– Un Power Point que fa un recull de les principals idees del tema:
[slideshare id=784235&doc=la-funci-de-relaci-en-els-ssers-vius-1227553955278454-9&w=425]
Quins éssers tenen més desenvolupades les funcions de relació, els animals o els vegetals?
La teva web es genial espero que estigueseu tots bé besitos
Bon dia! Estic fent un treball i aquesta pàgina web es fantàstic però hi ha una cosa que abans he vist i ara no la trobo. Els tipus de moviments i secrecions. On estàn?
Em podríeu dir en que consisteixen les respostes de les plantes?!?????????
Si no es molta molestía em podeu dir la diferencia entre el comportament instintiu i aprés?
moltes gracies per l’ajuda
M’ha agradat molt aquesta pagina i m’ha ajudat moltisim
Gracies!
aquesta pagina web es fantastica, crec que es la millor que he vist en molt de temps.
felicito als creadors!!!!!!!!!!!
hola m’ha agradat molt el teu blog sobretot la part de relació i reproducció felicitats.
m’ha agradat molt aquest power point m’ha sigut molt util
Felicitats per la pàgina!
em podeu definir receptors fisics i receptors quimics siusplau. es la pagina que mes m\’ha ajudat i si m\’ho responguessiu seria lu mes
porque no sale la funcio de relacio dels fongs??
ya la nesesitamoss
M’ha servit molt la vostra página, he estudiat amb la vostra informació sense cap problema i adames és molt complexa.
Gracies !
Moltes felicitats per la teva feina.
Sóc professora de ciències naturals i estic elaborant materials per la pdi.
El teu bloc m’està servint força.
Moltes gràcies
puc fer copiar i pegar amb els deures?
hola bon dia… jo he estudiat tot allo que espliqueu
Grácie, aquesta web m’ha facilitat molt la feina
Hem podrieu respondre aquesta pregunta siusplau:
Quins estimuls tenen les plantes?
Gracies
Sóc Núria, professora de primer cicle de secundària a l’Escola del Carme de Sabadell. Et volia felicitar pel teu blog i agrair-te que ho vulguis comparir amb tothom. Espero que no et molesti que el faci servir amb els meus alumnes. Aquest curs vaig una mica a tope però espero poder ajudar-te en alguna cosa com a recompensa. Moltes gràcies.
Hola Núria.
No ens molesta, bé al contrari, ens senta bé que altres professors puguin treure també profit de totes les hores de feina que hi han darrera d’aquest blog. És el que millor justifica aquesta inversió de temps… Aprofita’l tant com vulguis o puguis.
Míriam Redondo
em podeu respondre a la pregunta de els 4 tipus de estimuls de els essers vius?
dw
NO!!
Ho sentim, però només facilitem explicacions i molts enllaços on es pot trobar tota la informació…,la nostra funció NO ÉS fer els deures de ningú.
Segur que te’n surts…
Hola!
Igual aquesta web us va bé per aprendre sobre les serps verinoses! L’he fet amb molt d’amor :D.
SERPIENTESVENENOSAS.INFO
aquesta web m’ha servit molt per fer el meu treball de recerca sobre les plantes carnivores, sobretot en la part del moviment i de la funció de relació…
aquesta pagina web es hatar ( genial) per copiar i pegar
les plantes no tenen organ dels sentits
una cosa em podeu respondre a aquesta pregunta siusplau us ho agraeria molt
la pregunta es: les plantes tenen organs dels sentitis?
m’agrada molt aquesta pagina perquè he apres moltes coses noves