Avui a petició dels alumnes de grec, hem fet un taller de Sant Jordi amb el joc d’etimologies grecollatines Eco y Narciso. Hi han participat alumnes de tercer i quart d’ESO i de primer i de segon de batxillerat científic i humanístic. Ha guanyat el grup format per Joana Carbó, Mehal, Yaiza i Toni i cadascun ha obtingut un val de 12 euros per comprar material escolar a l’Aurora de Premià de Mar. L’enhorabona!
Viuamus mea Lesbia, atque amemus, rumoresque senum seueriorum omnes unius aestimemus assis! Soles occidere et redire possunt; nobis cum semel occidit breuis lux, nox est perpetua una dormienda. Da mi basia mille, deinde centum Dein mille altera dein secunda centum Deinde usque altera mille deinde centum! Dein, cum milia multa fecerimus Conturbabimus illa ne sciamus, Aut ne quis malus invidere possit Cum tantum sciat esse basiorum.
Catul V
Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos,
i el xiu-xiu dels vells massa seriosos
considerem-lo del valor d’un as.
El sol pot pondre’s i tornar a sortir:
a nosaltres, quan la breu llum s’apagui,
ens tocarà dormir una nit perpètua.
Fes-me mil petons i cent més després ,
després mil més, després els cent segons,
després fins a mil més i després cent.
Després, quan molts milers ens n’haurem fet,
els embolcallarem per no saber-los,
no fos que un malastruc pugui envejar-nos
en saber que hi ha hagut tants de petons.
(trad. J.I. Ciruelo i J. Juan Edhasa,1982)
Què us ha semblat aquest poema de Catul? Quin sentiment descriu? És un bon regal per Sant Jordi?
En quin temps i mode estan les formes verbals següents: uiuamus, amemus, aestimemus, sciamus, possit, sciat?
