Un alumne baixa a consergeria a fer les fotocòpies de les enquestes. Establim, però, que volem que en surtin dues a cada full per estalviar paper. Per tant, no n’hem de fer 395 sinó quantes? Alguns alumnes fan l’aproximació a 400 i diuen que amb 200 ja en tindrem prou.

Els diferents grups/equips passen per les classes que havien triat a fer l’enquesta.

El grup que ha anat a P3A puja dient que ha hagut un problema: els nens de P3 diuen mentides. S’inventen les respostes i diuen que no se’ls hi pot fer. L’altre equip que ha anat a P3B  diu que els ha funcionat bé.

Un alumne va a buscar el mòbil de l’escola a Secretaria i puja a la classe per fer la trucada davant de tots. Surt al davant i l’ajuda una companya que apuntarà a la pissarra les dates i l’hora.

La veterinària li diu al nen que els 22 alumnes no hi cabrien i s’han  de repartir en 2 grups. Dóna dues dates per anar, 8 i 15 de març.

Quan penja el telèfon ho explica a la resta i preguntem com ho farem per saber quants alumnes han d’anar a cada grup.

(Prèviament, la tutora havia establert les dates i l’hora amb la veterinària).

Volem anar al veterinari a formular les nostres preguntes i conèixer, a la vegada, el seu lloc de treball.

Decideixen que el millor lloc per saber si a Cervera hi ha un veterinari és el Google. Hi escriuen: Veterinari a Cervera.

Apareix una entrada, anoten el nom, l’adreça i el telèfon. No coneixen aquell carrer: Av. Duran i Sampere. Diuen que prement damunt del google Maps ens mostrarà el lloc del carrer.

Diferents alumnes surten a marcar l’itinerari a seguir des de l’escola i al final decideixen quin és el més curt.

Llavors han de practicar abans de trucar a aquest veterinari per telèfon: com es presentaran, què demanaran i per què, sense deixar-se de donar les gràcies.

Portem a la classe un esquelet humà i recordem entre tots el nom dels óssos més importants (crani, columna vertebral, clavícula, costelles, pelvis, radi, fèmur…).

Es crea un petit debat per saber si l’esquelet dels gossos pot semblar-se al nostre. Alguns diuen que no, perquè ells tenen una altra posició, amb 4 potes.

Un alumne adopta la posició del gos, amb les mans a terra, i comencen a veure que és possible que els 2 esquelets s’assemblin. Busquem en un llibre l’esquelet del gos i relacionen els ossos de tots dos. Hi veuen dues diferències importants: els ossos de la cua i la forma del crani.

Arribem a la conclusió que som semblants perquè sóm VERTEBRATS, tots dos tenim columna vertebral.

Un alumne pregunta com són els ossos per dins. Demanem que en portin de casa (si pot ser, alguns tallats per la meitat amb una serra per poder-los observar).

També surt  el tema de l’alimentació: un alumne diu que mengen ossos i altres diuen que també mengen ranxo o pinso.

Demanem que portin mostres d’aquests aliments i també l’envoltori amb el preu.

Mirem un vídeo on podem veure com és una persona per dins, els seus òrgans, esquelet, sentits… per tal d’establir una similitud entre tots els vertebrats i entre ells mateixos i els gossos.

Per tal de saber d’on partim, cada nen fa un dibuix d’un gos per dins i surt a explicar què ha dibuixat.

Una secretària surt a la pissarra per escriure l’índex, les preguntes que ens fem entre tots sobre aquell tema.

També pensem com podem informar-nos per trobar la resposta:

-Cercar a internet (Google i Youtube)

-Anar al veterinari.

-Mirar llibres.

-Preguntar a la gent que té gossos.

-Portar radiografies i ecografies (n’aniran portant a la classe).

Els 2 temes més triats van ser:

• Per què s’estan morint els óssos polars?
• Com són els gossos per dins?

Aquesta vegada dividim la classe en dos bàndols i cadascun ha de defensar el seu projecte. Intentar establir tot allò que volen saber d’aquell tema i defensar-lo.

Els alumnes tornen a fer votacions i aquesta vegada surt com a guanyador el tema COM SÓN ELS GOSSOS PER DINS.

Escrivim a la pissarra els 4 temes/preguntes que van obtenir més vots:

• Per què s’estan morint els óssos polars?
• Com són els gossos per dins?
• Com es fan les botes de futbol?
• Com es fan els remolcs?

Surten els nens que els van triar i la resta de companys s’adhereixen a un grup o altre per tal d’ajudar-lo en la defensa d’aquell tema.

Tots els nens de la classe queden repartits en els 4 grups i escriuen la defensa del seu tema, quines preguntes voldran saber i per què creuen que hem de treballar aquell tema i no els altres.