Com escola estem preparant una mica la planificació de la Cooperativa en els cursos de Cicle Superior, sobretot iniciant a 5è el projecte i a 6è com a col·laboradors. És un projecte que ens va oferir la Diputació de Barcelona i que s’articularà a través de l’Ajuntament de Manlleu. Restem a l’espera d’una primera reunió amb aquest organisme local per tal de dur a terme una bona planificació real el proper curs escolar.
Durant aquest projecte bàsicament ens hem centrat amb l’ABANS-DURANT-DESPRÉS.
Per aquesta raó, no hem utilitzat cap eina avaluativa concreta, si no, que ens hem basat en l’observació directa d’aquests moments de cada alumne, les seves valoracions envers el projecte en general, envers a ells mateixos i com a grup.
El resultat del producte final, el Noticiari, ha estat una evidència molt directa de posar en comú tot el què han après al llarg del projecte.
Estem contents dels resultats obtinguts i de l’entusiasme dels alumnes sobre el projecte. Tanmateix, som conscients que ens ha mancat treballar més específicament el nostre objectiu que era l’expressió oral.
Experiments relacionats amb la ràdio
Es va partir de la idea que la ràdio es transmet per ones i per demostrar que existeixen es van fer diversos experiments:
Vam aprofitar els dimarts a la tarda que fem tallers d’experiments amb agrupacions internivells (de p3 fins a 6è).
Finalment, després de molts mesos de treball vam decidir focalitzar l’espectacle de final de curs en la ràdio ja que era una manera de plasmar i unir tot el que havíem anat aprenent sobre la ràdio durant el curs. Contemplant així cada secció, la nostra postura, i la velocitat en el parlar, el to de veu, etc…
Aquest espectacle es va centrar en una obra de teatre on es van retransmetre les notícies més rellevants, entrevistes, els temps i amb actuacions musicals dansades i cantades.
El primer que es va fer amb els alumnes de tota l’escola va ser definir quins apartats d’un programa de ràdio volien que es veiessin representats en el programa a redactar.
Es va decidir que els alumnes de 6é serien els que portarien el fil conductor, sent els locutors del programa de ràdio que s’emetria en directe davant de totes les famílies de l’escola.
A l’hora de redactar el text, cada cicle va triar una secció. Les seccions triades van ser: el temps, les noticies, les trucades del públic i l’entrevista.
Els alumnes de cicle superior van ser els encarregats de redactar el text final.
Finalment, cada alumne va estudiar i assajar el seu propi text per tal de representar-lo davant de tota la comunitat educativa.
La reflexió final va ser molt positiva ja que els alumnes i famílies van quedar molt satisfets per la feina feta.
Per avaluar hem anat parlant a classe després de cada experimentació i/o activitat. Cada nen deia què havia après i què li havia agradat més. Les mestres hem portat un control de totes aquestes informacions.
El producte final davant dels companys de cicle també ha servit d’avaluació (veure producte final).
Hem fet servir la carpeta d’aprenentatge individual com a recurs d’avaluació. Cada nen/a l’ha ordenat segons les seves preferències, tot explicant el treball que hem anat fent. A partir d’aquí hem observat que els aprenentatges dels nens/nenes han estat significatius.
El producte final ha estat l’exposició dels resultats del projecte als altres companys del cicle. Al haver-hi hagut diferents motivacions a P4 i a P5 s’ha treballat en paral·lel i, al final, s’ha intercanviat la informació.
En gran grup es va decidir què s’havia après i què es volia exposar. A partir d’aquí, en petit grup (2-3 nens) van preparar la seva part d’exposició. Entre tots van decidir l’ordre de presentació i amb l’ajuda d’un suport visual es va exposar als companys.
Hem introduit la recerca sobre els peixos preparant activitats que apropessin els nens a la realitat del mar i que els ajudessin a comprendre millor les seves característiques.
Hem fet diferents tipus d’agrupacions segons les activitats que portavem a terme: amb el grup classe, amb petits grups i amb parelles. Els grups sempre han estat heterogenis i les parelles, algunes vegades, sorgides a partir d’un sociograma.
Hem aprofitat cada activitat per manipular, observar, compartir idees i reflexionar sobre el que hem fet i on hem arribat.
A partir de les diferents informacions hem anat decorant els passadissos reproduint el fons del mar, on hem experimentat , jugat, exposat, reflexionat i ens hem sentit com peixos a l’aigua.
Hem publicat a la web de l’escola un recull d’imatges de tot el que hem fet.
La temporització d’aquest projecte ha estat de 5 hores setmanals durant el mes de març.
Durant les sessions s’han anat treballant i investigant diferents aspectes dels peixos que ens anessin portant a la resposta de la pregunta inicial. Així P4 i P5 anaven en sentits diferents tot i que, en força ocasions, ens trobàvem en alguns punts. La direcció de la investigació ha variat en funció dels interessos i preguntes dels nens i nenes.
Tot el procés s’ha anat fent a partir de fotografies, de treballs plàstics, de vídeos, d’informació que ens han aportat des de casa, de situacions vivenciades i d’activitats manipulatives que permetien experimentar i observar les parts dels peixos, la flotabilitat, la temperatura, la salinitat i els desplaçaments a l’aigua.
Quan es va arribar a respondre la pregunta de P4 “Per què no tenen potes els peixos?”, els nens i nenes van quedar parats al veure que hi havia alguns peixos que sí que tenien potes. Però van saber trobar una bona resposta de per què la majoria es desplaçava amb l’ajuda d’aletes.
A P5 “Els peixos són feliços a l’aquari?”, la pregunta era més difícil de respondre, ja que no era un fet tan observable, però amb la comparativa de la vida en captivitat i en llibertat dels peixos i ajudats per l’aportació d’experts també van arribar a la conclusió que els peixos eren feliços si vivien en l’entorn on havien nascut.
Els alumnes a partir del portafolis, les rúbriques, les posades en comú… han manifestat que han estat molt motivats, que han après a treballar d’una manera més autònoma, a compartir amb els companys tot i que els ha costat i en alguns moments hi ha hagut poca entesa entre ells, a pensar activitats relacionades amb el projecte per poder avançar i portar-lo a terme, a presentar les tasques amb més cura i polidesa, a expressar-se millor… També han sentit moltes emocions, les han expressat i més en el moment de representació de les ombres. Ells mateixos van demanar per representar-ho a les seves famílies i això va comportar una motivació extra ja que l’assistència va ser massiva i els alumnes ho van agrair molt.
AUTOAVALUACIÓ DELS ALUMNES
DE LES ACTIVITATS PRÈVIES:
Valoració visual codi color: amb papers de cel·lofana de colors enganxats als vidres (groc = molt / taronja = bastant / vermell = gens) es fa una valoració del grau de satisfacció dels espectacles previs: “M’ha agradat?” (cinema mut, teatre d’ombres, malabars i dansa). Paral·lelament, es fa una valoració del treball fet amb el cos , “M’hi he sentit a gust?” (Música i emocions, Viatge imaginari i Pica paret). Es fan unes gràfiques a partir del recompte de les dades.
DE LES ACTIVITATS DURANT EL PROCÉS:
Portafoli: elaboració diària d’un portafoli on es recullen diversos aspectes: què he fet, què he sentit, què he après, com ho he fet, com m’hi he sentit (cada pregunta en funció del que s’ha fet aquell dia). El portafoli es complementa amb un dibuix explicatiu o que enriqueix l’explicació.
DE L’ACTIVITAT FINAL:
Rúbriques: rúbrica sobre el treball individual i rúbrica del treball en grup.
Converses: A partir del visionat filmat dels diferents espectacles, els alumnes expressen els punts forts i febles del seu propi espectacle i del dels companys.
VALORACIÓ DEL MESTRE
És un compendi de la feina de grup més la feina individual.
Feina en equip: valoració de l’espectacle final i del procés creatiu.
Feina individual: valoració d’algunes dades de les rúbriques, de la presentació i contingut del portafoli i de les seves capacitats expressives i de moviment.